El bloc d'en Joan Gil.

Realment no he deixat mai d'escriure sobre temes estudiantils a la facultat; i menys no donar la opinió sobre el Pla de Bolonya. I més encara quan estic promovent amb uns altres companys una tercera via estudiantil a la facultat: la EPA. Per tant; us deixo aquí el meu bloc sobre la facultat perquè us hi passeu. Gràcies pels comentaris però no obstant, i degut a la meva limitació de temps per escriure; no tornaré a fer resums setmanals sobre la temàtica del Pla de Bolonya i el moviment estudiantil.

A partir d'avui deixo d'escriure sobre el Pla de Bolonya. N'he aprés molt, crec que ha ajudat col·lectivament a la meva facultat i en general a la xarxa d'Internet. Però jo potser ja no tinc cap paper a fer ni a la Junta de Facultat, ni en el moviment estudiantil, ni en general enlloc que tingui a veure en la universitat. Em queda estar al darrere del pacte del programa electoral de la PEF i la EPA i llavors ficar-me en una segona línia. No he pogut fer per canviar les coses. No funcionen mai les persones que davant un conflicte es situen al mig de forma ambivalent, ambivalent però conscient i amb arguments. Hi ha un sector estudiantil (SEPC) que ens ha dut aquest pou. Però em queda clar que quan surtin de la universitat seran visibilitats com la minoria que són i alguns passaran a CiU. Hi ha un estatus quo universitari inflexible i venut als interessos del capital privat així com a les pressions polítiques que fan que la autonomia universitària quedi cada cop més com u

Ni autoritats de les Universitats Públiques ni certs estudiants em mereixen el meu respecte. Tampoc aquells qui es posen en un dels dos cantons sense visió de futur; perquè aquests dos pols confrontats no ens duen enlloc. L'acció -> reacció no serveix per res. Avui ho he dit al meu grup classe. Hi ha d'haver un canvi de rumb. L'estatus quo (Rectorat, Govern -hem de recordar que està democràticament elegit- i altres autoritats) estan usant la violència policial, la seguretat privada, l'ús polític dels expedients, els desallotjaments constants, la mentida, la difamació contra els estudiants mobilitzats, la prepotència contra els que ens oposem, i el cinisme. I encara tindria més adjectius que posar-los, i no precissament per omplir. Tots tenen exemples pràctics que visibilitzen la actuació lamentable de les autoritats acadèmiques i de la direcció política d'Espanya i Catalunya. No hi ha diàleg. Es fictici. Perquè no hi ha negociació. Parlar està molt bé, però per r

dissabte 14 de març del 2009 - El resum de la setmana: Manifestació multitudinària i tancada i posterior desallotjament: Quin és el camí? - Abans d'exposar les notícies generals sobre la lluita contra el Pla de Bolonya; dir que sóc marxista i cristià, que estic en contra dels sectarismes (tant de moderats com d'extremistes) i que m'agrada molt l'acord més enllà d'etiquetes ja que els objectius a assolir a vegades poden ser els mateixos. Amb Bolonya passa el mateix. Bé, abans de tot us faig una llista dels posts de la meva facultat fets aquesta setmana: Gràcies PEF Piquets i dia de vaga Es queixen al Degà i demanen "flexibilitat" per la assignatura del Feldman Comencen les eleccions a Junta de Facultat Facultat en dinamisme: Jornada de Vaga El resum de la setmana de l'altre bloc I en senyalo un que faré properament en el bloc de la meva facultat: "La construcció d'un nou projecte estudiantil a la meva facultat. Fi i inici d'una

diumenge 8 de març del 2009 Avui, divendres [actualitzat el dissabte a la nit després del partit del FCB i el diumenge al matí], hem disposo a fer el meu resum setmanal sobre la lluita contra el Procés de Bolonya i les lluites per un Ensenyament públic en general. Aquest cop intentaré ser més crític, i auto crític, amb un anàlisi més personal però també força més breu. Aquesta setmana la cosa ha estat bastant moguda: talls a les carreteres a la UAB commemorant la entrada dels Mossos després de 40 anys, la (ara ja si, no pertinent) vaga de fam , la Vaga "General" (això és un dir) del Sindicat d'Estudiants arreu de l'estat contra Bolonya i la Crisis capitalista, la reunió del Claustre General de la UB, les notícies de la meva facultat (millor dit, anècdotes) i el tour de Garmendia pels seus mitjans de comunicació afins. La lluita contra la mercantilització de la Universitat, ni comença ni acaba aquí. La lluita contra tot tipus d'influència exterior (política i eco