El bloc d'en Joan Gil.

L'estat espanyol, com tot Estat-Nació modern ha volgut conduir la societat per la unificació nacional espanyola. Sobretot allà on el nacionalisme perifèric té més força. No obstant, no ho ha aconseguit. Tot i això, poc li falta. Cada cop hi ha més persones que "passen" del nacionalisme, sigui espanyol o perifèric, cada cop hi ha més atacs interns per acabar amb C.A. "nacionals", cada cop s'intenta a través de mentides, demagògia i moltes males intencions, acabar amb la certa autonomia que té la ideologia nacionalista als pobles de l'Estat espanyol. Tot i que critiqui el fet, el nostre company, el Franki, ha estat condemnat a dos anys de presó per extraure la bandera de l'estat de l'edifici de l'Ajuntament. Com en moltes altres vegades, no em sumo a l'actuació del jove, però evidentment si que em sumo al suport popular moral en contra d'aquesta condemna desmesurada. Cal tenir clar que en pensem sobre el tema, i donar suport quan calgui

I tot sabent la meva recança i els meus dubtes. Si. Cal la independència. 1. Gestió més pròxima dels recursos. 2. Projecte de futur nacional amb cohesió social i nacional esperançadora 3. Oportunitat de tenir una Constitució prou simple i àmplia, i alhora que garanteixi molts drets i deures als ciutadans de Catalunya 4. Ens despendrem dels poders fàctics de Madrid, la qual cosa pot comportar menys problemes. 5. Tot alliberament sobre qualsevol opressió és positiu. L'Alliberament nacional n'és un més d'altres alliberaments. 6. Catalunya sempre ha estat més progressista i d'esquerres que la resta de l'estat espanyol, això ha fet progressar als pobles d'Espanya però això ha fet enrraderir el progrés a Catalunya. Això ha provocat que es tallessin les ales als grans projectes nacionals, a la inversió en transport públic de l'estat, etc. 7. Tot acte d'emancipació no significa trencament total. Sempre que calgui ens podem ajudar i cooperar. 8. Dos estats que co

El Manifest de Sindicalistes per la Sobirania, el qual m'he adherit més que res perquè amb un Estat independent no dependrem dels poders fàctics de Madrid (tot i que em d'estar alerta dels que es crearien des de Barcelona) i perquè la globalització crea estats petits ja que les decisions polítiques han de ser més fàcils i àgils. I perquè estic d'acord amb part del Manifest. No obstant, no me'l crec, crec que l'Estat posterior a la independència no derivarà en això. Ja coneixem el Carretero i el Mas, molt d'esquerres no són.

Descomptant el reconeixement de la resta d'estats; perquè no creem una Constitució curta i que pugui ser manejable per les diferents ideologies? Plural i obert. Un moviment independentista en expansió?

He de dir que no és el tema central polític que més m'interessi la independència però no obstant crec que les forces dretanes d'aquest país que mai han estat per posar sobre la taula el debat sobre la independència (recordem que va venir Carod i va augmentar ERC convertint-lo en un partit clau, i posant sobre la taula el tema). Aquests però, més llestos que ningú, en voldran treure profit. I al cap i a la fi, per molt de dretes que siguin (n'hi ha forces de centre-dreta a CiU) voldran jugar les cartes. Quina Constitució per al nou estat català creem? Una de dretes o més d'esquerres perquè ha estat la Esquerra qui ha dut el procés? Per ser un moviment plural hem d'acceptar cedir massa pel que fa a reivindicacions socials i d'esquerres? Realment no podem tenir un millor pes. ERC no ha de tenir un paper important? Ho ha de ser el partit de la transició? Si ome! Això ho seria Estat Català.

Espanya no té gaire poder en el sí de la Unió Europea però que farem amb tots aquells estats que no ens reconeguin com a tal? Hauran de rebre compensacions oi?