El bloc d'en Joan Gil.

Els candidats estan d'acord en no reduir el pressupost per a cultura Dijous, els representants dels diferents partits polítics menys el PP, van oferir un segon debat centrat en la cultura. Crònica de Joan Gil   Excepte el PP, totes les formacions van assistir al debat de cultura. Foto: Oriol Ges

Article publicat a OpinióNacional.com Aquest dissabte assistiré a la Conferència Nacional per l'Estat propi , impulsada pel Moviment per la Independència-MxI. Hi assistiré com a independentista, amb un bon amic i els companys de l'associació transversal independentista "Ara o Mai".

Magnífica iniciativa! En aquest procés s'ha un escollit consell permanent que consta de 120 membres del qual formen part els fundadors de CDC Miquel Esquirol i Jaume Terribes i representants del sector de l'esquerra independentista com Carles Castellanos i les germanes Eva i Blanca Serra. A l'acte han assistit el diputat d'ERC Joan Tardà, els de SI Uriel Beltran i Jordi Strubell i el d'ICV Jaume Bosch, així com el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l'expresident del Parlament Heribert Barrera.

Retorn al passat    Joan Gil Oliveras   1) Tinc constància que el 60% va a costos fixes (sou treballadors: PDI i PAS) tot i això, n’hi ha un 30% que tampoc sembla que es pugui tocar massa i al final segons varem debatre a CANAE, només un 10% és el pressupost variable. Ara bé, no entenc perquè ha de créixer sense contractar més. Inflació? Pressupostos cada cop més reduïts? Convenis? No ho entenc. “ Per cert,sobre sostenibilitat, hi estic plenament d’acord: potenciar el transport públic, descomptes per a estudiants i penalitzar l’ús del cotxe.” I tant! El problema: poc pressupost -excusa: crisi econòmica- per aplicar plans de sostenibilitat medi ambiental. 

Del post del professor Villalba : http://blogs.uab.cat/xaviervillalba/2011/04/28/nova-plataforma Si l’administració crea comissions per no resoldre els problemes, els de la CGT creen plataformes. Després de portar al món l’Assemblea PDI-PAS de les Universitats Catalanas (l’assemblea fantasma!) i la Plataforma contra el PRIM, els funcionaris revolucionaris han fet una Crida per la creació de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Tenen una trobada el proper divendres 29 d’abril, a les 18 h. a l’aula 52.023 del campus de Ca l’Aranyó de la UPF, oberta a qui treballa i estudia a les universitats públiques que tant a títol individual com en qualitat de membres d’alguna organització (professional, sindical, moviment social…. ) vulguin afegir-se a la creació d’una Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública . L’ordre del dia previst serà:

Las tres opciones de 4º de ESO estarán listas el próximo curso Los institutos ofrecerán al menos seis de las 11 asignaturas que definen el camino del alumno a Bachillerato o FP. Los estudiantes tendrán seis materias obligatorias (Lengua, Matemáticas, Ética, Educación Física, Ciencias Sociales y Lengua Extranjera) y además, deberán escoger tres de las citadas optativas. Entre estas asignaturas está la segunda Lengua Extranjera, Tecnología o Iniciativa Empresaria l.

Aquesta reunió de rectors (l'Associació Catalana d'Universitats Públiques) és un grup de pressió del món universitari enfront el món polític, i de tant en tant, fan comunicats sobre les reunions que fan amb la Conselleria, per criticar les protestes i boicots dels sindicalistes en les seves accions reivindicatives i per posicionar-se sobre les reformes de la Universitat espanyola. Del comunicat que adjunto no m'agrada la frase " han estat eficients en l’ús i gestió dels recursos disponible " perquè no trobo que sigui prou cert. Tot i això, reivindicar bona part dels pressupostos universitaris que ens deuen els governs, em sembla molt positiu i va en la línia de l'ACUP. Des d'ÈPICA estem estudiant tot plegat perquè la situació de retallades universitàries és clau.

Política-Empresa > Universitat-Empresa? El professor Joan Botella va escriure un article al Periódico titulat " Millorar la governança universitària? " en un moment oportú per encetar un debat públic i transparent sobre el model universitari. Mentrestant i paral·lelament sorgeixen diverses propostes i projectes per a la Universitat de forma obscura i gens transparent. Un exemple: és el document de Muntanyà -on rectors i presidents dels Consells socials universitaris acorden un canvi de model de gov. universitari-; confirmada la seva validesa pel Rector de la UB). I parlo de model, perquè crec que és del primer que s'ha de debatre. En un altre article, l'ex consellera de Salut, Marina Geli, ha exposat el mateix: per parlar de retallades, primer caldrà debatre si el model sanitari és el millor (molts entenem que sí).

Debat sobre les retallades: Retorn al passat Joan Gil Oliveras Diu: 16 abril, 2011 a 20:47 És hora de: 1) Plantejar una redistribució i reorganització dels recursos en el pressupost universitari de la UAB per millorar l’eficiència. Ni perquè tinguem un Govern català que lidera les retallades a tota Europa, ni perquè ens hi obliguen; sinó perquè hem de ser sostenibles medi ambientalment i econòmicament parlant. 2) Cal començar a tocar dinàmiques corporativistes amb una reordenació departamental general (sense excepcions), una reducció dels pressupostos de fundacions i plataformes vàries. Un debat sobre els convenis de la UAB. Un altre, sobre les despeses internes a nivell de tràmits burocràtics. Un altre sobre les competències, funcions i recursos de Gerència i Consell Social (que no ha dotat la UAB de més finançament -privat-). 3) També caldria començar a parlar de més Claustres i sobretot, rodes de premsa de les autoritats acadèmiques i dels polítics. Aq

Sobre els dos Consells de Govern de la UAB boicotejats: Governar o perdre el temps? Si algú volia demostrar la tesi que l’actual governança universitària és un desori i que cal anar cap a gestions executives, avui en deu haver pres nota: per evitar una mesura, cal rebentar el ple que l’ha de de votar : Ja es va fer amb els plans d’estudis de Lletres i avui s’ha repetit. (Ja tinc les bombes fètides a punt per quan s’hagi de pactar la normativa de contractació amb els sindicats!)

L'ensenyament superior a Espanya ¿Millorar la governança universitària? Les universitats s'han hagut de moure en un marc inestable, amb girs bruscos i inexplicables

Tal i com els vaig dir, voldria fer un article per reconèixer l'activisme estudiantil d'uns amics ara que estem finalitzant el curs . Però abans exposaré una mica d'història de la Facultat.

S obre la guerra a Líbia (3) Al darrere d'aquesta intervenció hi ha el lideratge de França i no el dels EUA. Primer, perquè tot i que a l'OPEP, Gaddafi té un pes rellevant; Líbia només produeix el 2% del petroli mundial. Això no vol dir, que per EUA sigui una “qüestió menor” tot el que està succeint al mòn àrab. Ara bé, aquest és majoritàriament venut a França i no a EUA. Segon, perquè l'Administració nord americana al no comerciar sobre el petroli si que li interessa donar suport per controlar-ne el seu preu a nivell d'OPEP països productors de petroli, la majoria subdesenvolupats). I per últim, perquè és França qui ha venut més armes al règim libi i és doncs qui ha de decidir el canvi de posicionament envers el dictador i com vaig comentar en l'anterior article ja ho ha fet reconeixent els rebels com a “govern legítim”, la qual cosa només ha fet també en un altre cas, també en l'actualitat: a Costa de Marfil on la seva influència està ajudant a c

Japón equipara el accidente nuclear de Fukushima al de Chernóbil Eleva al máximo nivel de 7 la gravedad del accidente nuclear, aunque dice que la radiación total emitida supone solo un 10% de lo que emitió la central ucraniana. TEPCO teme que las filtraciones sean superiores

  Menys dèficit, però retallant el que aporten els rics? Mas Colell avança que el Govern rebaixarà l'IRPF per a les rendes més altes. Tampoc no descarta suprimir l'Impost de Donacions aquesta legislatura. El Govern sube el sueldo a los jefes de gabinete de siete altos cargos. Los directores de las oficinas territoriales cobrarán 12.000 euros brutos más al año Ensenyament prohibeix als instituts parlar amb la premsa. Irene Rigau defensa la mesura i assegura que "no és censura".  L'Impost de Succession s significa 120 milions d'euros menys per la Generalitat. Després de la reforma del tripartit es va rebaixar a només un 5% que el pagarien (rendes més altes -amb bonificació pels minusvàlids), i que jo m'hi vaig oposar per anar en contra de la cultura de l'esforç i l'igualtat d'oportunitat (ben liberal, tot plegat).

El context Últimament l'enuig i la reassignació s'ha apoderat de bona part de la població -excloent el gran èxit de la consulta sobre la independència impulsada per BCN Decideix-. La dictadura econòmica -sempre existent- s'ha fet visible. "El dictat dels mercats" s'imposa a la sobirania dels Estats (això també ho haurem de tenir en compte el que el 10-A estàvem a les Meses electorals). Tot és una farsa: un sistema d'interessos i privilegis que fa que no puguem canviar cap element clau d'aquest estatus quo capitalista i imperialista. El món laboral funciona per endolls, amiguisme, endogàmia... El 80% dels treballs s'aconsegueixen així segons un informe laboral: és per això que l'INEM no serveix de massa. "La por a perdre el lloc de treball" del qual parlava una molt bona assagista francesa en el seu llibre "L'horrore economique" no surt als mitjans de comunicació, però és ben latent. Tots doncs, en un moment, formem part

A Opinió Nacional.com he escrit algun article al respecte. Fa uns anys que continuant sent un defensor ferm dels valors i l'aplicació del federalisme , vaig creure convenient que aquests s'haurien de dur a terme en un altre espai (en un món globalitzat) com era Europa i no en una Espanya uniforme; encara que descentralitzada políticament, i sobretot, administrativament.

El Govern català critica el Govern central pel mateix que els Rectors (ACUP) critiquen la Generalitat L'educació superior es veurà greument retallada. El Govern de Mas critica que el Govern central no li faci els traspassos econòmics corresponents a la Generalitat en matèria d'inversions, sobretot, en infraestructures. El mateix li passa a les Universitats públiques catalanes, que encara no han rebut bona part del finançament públic de la Generalitat de Catalunya, des de fa uns anys (també amb el tripartit).

Publicat a Nació Digital: Sobre la guerra a Líbia (2) Com comentava en l'anterior article d'opinió , tot plegat és molt confús i em planteja molts dubtes. Per altra banda, les intervencions militars que jo recordo mai han comportat una situació estable de pau a la zona i de democratització real. Iraq n'és un bon exemple. Però clar; aquestes no són les veritables raons per les quals la OTAN decideix intervenir.

Es tracta de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària que com explica el seu web " es posa en marxa per tal de dur a terme, de manera coordinada, accions de foment de l'emprenedoria, i de contribuir a la detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la comunitat universitària.

Mas-Colell propone tasas en la FP y subidas de hasta el 30% en los másters Creará una comisión sobre gobernanza dentro del Consell Interuniversitari La contribución que hacen los alumnos y la administración pública para cubrir el coste de los estudios superiores se está revisando en toda Europa, y Catalunya no puede ser una excepción, en opinión del conseller de Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell . El conseller quiere que las universidades tengan libertad para subir el precio de los másters , a excepción de los profesionalizadores –los que se han de cursar de forma obligatoria para ejercer determinadas profesiones, como la abogacía–. Y también que los estudiantes de FP de grado superior paguen entre un 10% y un 15% del precio real de su matrícula, igual que ocurre ahora con los estudiantes universitarios de grado.

HONESTEDAT ACADÈMICA, HONESTEDAT PROFESSIONAL El Degà al final de la seva etapa. Fa un parell de setmanes, la nostra Facultat va ser notícia -trista notícia- en un diari barceloní per la denúncia sobre l'ús dels mòbils

Article publicat a Nació Digital. Sobre la guerra a Líbia (1) Habitualment, intento evitar tractar d'analitzar públicament els temes internacionals perquè no en sóc pas un expert. Davant els dubtes que em genera la situació a Líbia, -en el context de les revoltes àrabs per la democràcia i les llibertats-; en faré una excepció.

Convocada per algunes Assemblees, dintre del marc de protestes contra l'Estratègia Universitària 2015 , les retallades socials, la voluntat de reduir la democràcia interna a la Universitat Pública, etc.; aquest dijous es va ocupar el Rectorat de la Politècnica.

Una de les propostes electorals al Claustre proposada per ÈPICA, impulsada per la CAF i recolzada pel Claustre de la nostra Universitat, fou el fet d'obtenir un bitllet de tren per a estudiants més barat -com el que tenien els professors- a l'Autònoma de Barcelona: doncs ja és una realitat i en volem informar a tots els estudiants de la UAB:

La feina que fan des de l'AJEC a nivell d'instituts és molt lloable Fa poc, com a membre d'ÈPICA (portaveu de GEP i RDF), vaig assistir a la Trobada de CANAE -confederació estatal que agrupa diferents associacions i federacions d'estudiants-. Els membres de l'AJEC UAB que formen part d'ÈPICA a la nostra Universitat, ens van convidar als membres de la Permanent d'ÈPICA a la trobada d'aquest any. Organitzada per l'AJEC (forma part de CANAE). I duta a terme aquest cap de setmana a les instal·lacions de la Seu d'AJEC.