El bloc d'en Joan Gil.

Segons els cartells hi ha cercavila el dia 2 (dimecres) i vaga i manifestació el dia 3 (dijous). Això és l'únic que sé -bé, alguna cosa més pel meu compte...- però en definitiva, és això. Un company d'Amnistia Internacional em deia que farien una xerrada, els d'ADUAB des de fa setmanes que tenen programat unes activitats a la Plaça Cívica, ... i es sorprenien quan els parlava de que m'havia assabentat de la vaga i els assenyalava els cartells que estaven en la Plaça Cívica. Ells havien organitzat tot allò sense saber res. Però el dijous, ves per on, hi ha vaga. Qui ho ha decidit? Ves tu a saber. Al web del SEPC no surt cap mena d'informació al respecte. Cap mena d'informació més enllà d'alguna web com: http://www.fotolog.com/noabolonya/48775998 o http://lskrida.wordpress.com/2009/11/29/vaga-destudiants-dijous-3-de-desembre A Lletres com a mínim, repartien uns fulletons amb un contingut molt confús, amb objectius molt concrets sobre els expedientats o els

Extret de: "Reflexions d'un arqueòleg glamurós" NO a l'assemblearisme Segons les ideologies més hippies i ultraidealistes de l’esquerra (anarquisme i socialisme utòpic), si les persones fossin educades en el respecte mutu i l’amor, l’assemblea seria una forma perfecta de prendre decisions polítiques a nivell mundial i podríem eliminar qualsevol democràcia parlamentaria canviant-la per aplecs kumbayà al voltant d’una llar de foc. Doncs bé, jo des de que tenia 15 anys tota la meva vida la he passat amb l’agenda atapeïda de reunions: que si l’Esplai, que si la Colla de Diables, que si Clubs de Rol, associacions gais, cases okupes, estudiants de la UAB, Grups d’investigació en Arqueologia… I analitzant tota la meva experiència empírica acumulada en interminables reunions he arribat a una conclusió determinant: l’assemblearisme, tot i ser desgraciadament necessari, és la forma més absurda e inútil de govern polític pels següents motius: 1.- Es la dictadura dels cari

Nou secretari d'organització de l'AJEC Tot i que ja ho he fet pel facebook, voldria tornar a felicitar aquí a Jonathan Márquez, escollit en el Consell de Federacions de l'AJEC com a nou secretari d'organització , en substitució del Víctor Blanco (que també el conec i m'imagino que ha fet molt bona feina a l'AJEC). JUNTS aconsegueix aprovar l'esmena a la totalitat al Nou reglament per a la facultat de Comunicació de la UAB També voldria felicitar, doncs, a JUNTS, per haver aconseguit que alguns professors votessin amb els representants d'estudiants la esmena a la totalitat al nou reglament de la facultat . Reglament que entre d'altres mesures, reduïa la participació estudiantil. Fa temps, una Comissió Gestora (davant el caos del govern de la facultat dividit entre dos departaments que estan barallats) està governant la facultat; però com que és propera a la Rectora, impulsa aquestes regressions en contra de la democràcia universitària. També felicitar

Primer us presento el nou link pel bloc: http://monuniversitari.tk/ Fa tres anys vaig iniciar aquest bloc per desmuntar certes farses, en un humil bloc que naixia ple d'il·lusió. A partir d'aquesta experiència he conegut blocaires molt fascinants com l'Elliot, l'Enric Canela, el Xavier Villaba o la Júlia Rosell. Després, vaig obrir un munt de blocs més; però ara, després de 3 anys (el 23 de novembre de 2007 vaig publicar el primer post), aquest bloc és l'únic que mantinc obert i fortament actualitzat. La raó? El món universitari és fascinant. Fins i tot, més enllà del procés de Bolonya, la LOMLOU, etc. El 2008 vaig canviar de temàtica. Vaig passar de parlar de farses polítiques o d'independència a parlar sobre el món universitari, quasi exclusivament, entorn el Procés de Bolonya. Al principi, com a calaix de sastre dels comunicats del que era el meu sindicat nacional (AEP), i després per fer transparent la meva acció institucional com a representant d'estu

Tot i que no seria tan efusiu en la valoració general de cap de les dues festes majors autogestionades pels estudiants, però igualment crític amb la postura del Rectorat. Destaco un paràgrag que si m'ha agradat molt , del Comunicat sobre la FMUAB 2009 de la Federació de l'AEP a la UAB en el qual diu: Finalment, des de l’AEP valorem el resultat final com a clarament existós, si bé pensem que una organització de la festa que hagués aconseguit integrar al major nombre possible d’estudiants i col·lectius hagués resultat òptima . Ens desagrada comprovar com, a l’hora d’organitzar una festa per l’estudiantat, les fractures existents entre alguns col·lectius han portat a pràctiques que desaprovem. No obstant, les dificultats amb què ens hem trobat a l’hora d’organitzar la festa major d’aquest any i l’experiència que n’hem tret ens encoratgen per tal que l’any vinent, amb el beneplàcit o no del rectorat, la festa major de la UAB sigui, des de l’organització fins a l’esdeveniment, del

Els judicis s'aplacen. Hi ha judicis que no tenen proves. Però els desallotjats de la UB (per mi, el col·lectiu anti-Bolonya exemplar) encara està pendent de saber la seva sentència. Ja sabem que l'autoritat i l'ordre públic, són l'excusa per acabar amb qualsevol revolta popular que tingui cert pes. Em sap greu no ser present en cap concentració, també penso que n'hi ha alguns (dels expedientats de la UAB) que solament se'ls aplica el que tu a casa teva els hi aplicares, com per exemple, si t'entressin a casa teva per la finestra. També he de reconèixer que hi ha casos i casos. Com un company fa temps em va dir, s'acabarien treient els expedients o desinflant les sancions i així ha estat, com és en el cas, del simpàtic Eduald Calvo. UAB ja és Campus d'excel·lència A més, el projecte Estratègia Universitària 2015 de Garmendia segueix en marxa amb Gabilondo i el concurs CEI ("excel·lència" no sé què volen dir). La UAB ha guanyat aquest conc

Gràcies companys d'EPA per dir-me a la cara el que pensàveu, per criticar la meva reflexió personal, per defensar el què representa EPA. Així funciona una organització. Us demano perdó si sembla que com a fundador, hagi fet aquesta reflexió emparant-me amb el vostre paraigües ; però ja he deixat prou clar en el meu missatge que és personal. Potser hauria d'haver comentat la tàctica, l'apropament, a vosaltres, abans d'haver publica't. Cert. Seria el més llest i hagués estat menys problemàtic. Veig que les crítiques les feu perquè sabeu què representa EPA i així ho defenseu. El futur doncs, està assegurat pel que fa al curs vinen t. Això m'alleugera els meus temors del llarg termini, i m'alegra el dia: us ho agraeixo. I tranquils -ja us ho he dit a la cara, també- jo també crec en el què penseu vosaltres: EPA continuarà sent el projecte que integri els estudiants progressistes de la facultat , i en cap cas, debilitarem per res el nostre sentit d'existir

No vull més fracassos. I menys, quan un projecte (EPA) representa perfectament el què jo vull. Per això vull acabar amb el debat sobre el futur de la PEF. Ells decidiran. Com sempre el meu ímpetu activista acaba per no ser fi (sensible) alhora d'actuar; però és el que té voler anar al gra i haver estat en tants espais del moviment estudiantil. Et genera una visió força àmplia del moviment, i no et redueix a una sola visió, tancada i distorsionada, que genera frustració i impotència al no entendre, al no comprendre, globalment la situació. I menys; el context. Per això, faig reflexions obertes, per no caure en errors del passat. Per això, m'he pres tant seriosament des de final de l'anterior curs i amb el principi de curs d'aquest, el futur de la facultat, d'EPA. He comprès que cada facultat té les seves dinàmiques i que hi ha d'haver grups d'estudiants motivats i transformadors a totes les facultats per avançar en un projecte comú. Per això, fa temps que l&

El fil de debat ha suscitat més comentaris al facebook i també al bar i als passadissos de la facultat (al cap i a la fi, alguns som companys de classe, companys a EPA, amics, ...). Al facebook, Guillem Casòliva (líder Junts a Comunicació) apostava per això, i amb molta raó: Guillem Casoliva Cabana Pel meu petit bagatge en el moviment estudiantil, us aconsellaria que miréssiu cap a la unió. El pitjor enemic no el teniu, ni PEF ni EPA, en una resorgiment de l'Assemblea. E l problema real, més greu, és la desmobilització dels estudiants. Treballeu junts, i ho aconseguireu! La tasca és honrada i del tot altruista! Tot el meu suport! Alhora continuava el debat entre membres de PEF i jo mateix: David Casanella Heredia Se suposa que estic "enretirat", com diu algú que tots coneixeu, però, Joan, m'incites a dir-te de tot! Només ho faré en part. Primer, estic d'acord amb el Guillem, o sigui, continues entestat en l'esquerranisme, obviant l'interès general. "

Al facebook s'ha creat un debat sobre la meva reflexió sobre la situació a la facultat . De moment sembla que només el Joan Alginet (PEF) em dona suport. El Guillem Carbó (PEF) i la Núria Garriga (PEF, ERASMUS) no aposten per això. Guillem Carbó (PEF) m'ha comentat: Joan, saps el que hem parlat i, a mi no em fa mal dir el que diré, i que consti que no ho dic com a membre de la PEF, sinó com a estudiant de la facultat o com a individu. Definició d'EPA: quatre membres d'esquerra verda o gent que es fa dir progressista o d'esquerres que volen fer política a la universitat només acceptant a gent que diu ser d'esquerres i progre, tot fent el que es critica de l'assemblea, i voler al costat a gent que pensi d'una sola manera o estigui dins un ideari comú. Això d'acceptar a persones progres o d'esquerres o voler ser una plataforma representativa de l'estudiantat només volent a progres o gent d'esquerres... això què és? ... Mostra'n més... S

Publicat al facebook i enviat al mail pefuab@gmail.com i epauab@gmail.com Avui mateix he publicat "Coses sobre la facultat: Comissió d'Economia i PEF" sobre l'opinió d'un membre de la PEF sobre la situació d'aquesta a la facultat. Voldria doncs, analitzar les tres organitzacions d'estudiants de la facultat. No voldria ferir la sensibilitat de ningú però parlant amb companys de classe, amics i amigues i coneguts de la facultat; la situació podria situar-se en aquest context: Abans d'analitzar les organitzacions exposaré alguns dels criteris que usaré. Primer el de la visualització davant la majoria dels estudiants del col·lectiu (bàsic: el coneixement), després el de l'activitat (i per tant també, la seva durada i optimització), la quantitat de membres (evidentment, em fixaré en els més rellevants: els més actius) i al final utilitzaré diverses formes de mesurar el pes de qualsevol grups de pressió: representació en òrgans institucionals i creaci

Després d els acomiadaments de l'OCÉ , la Junta del PAS de la UAB començava a acabar amb els "cent dies de gràcia" que té tot càrrec públic: es creava un moviment dels treballadors de la UAB contrari a Ana Ripoll, hi havia decisions sobre la plantilla que s'estaven duent de forma "autoritària" (1r Manifest). A mode de resum: La UAB té externalitzat un servei de la Universitat (reprografia) i per això, contracta una empresa privada (OCÉ). Aquesta per reduir costos (diu que UAB no li paga) acomiada unes quantes treballadores (Yolanda a reprografia de Lletres, entre d'altres). Tots els sindicats (UGT, CGT, CCOO i CAU) del Personal d'Administració i serveis (PAS) comuniquen en un segon manifest que estan farts de la rectora i que volen la seva readmissió. Amb els estudiants (del moviment anti-Bolonya i d'altres), han aconseguit convocar un Claustre perquè les readmetin. Fins llavors, alguns dels estudiants anti-Bolonya fan accions a la UAB de prote

Comissió d'Economia i Serveis de la facultat: EPA fa feina. Avui he trucat a un de la PEF perquè vagi a la Comissió d'Economia de la Junta de facultat per PEF. L'Oriol Ibàñez hi anirà per EPA. L'Oriol presentarà propostes d'EPA pels pressuspostos, i inclourà algunes mesures del Pla de Sostenibilitat del PEC (Programa Electoral Comú amb la PEF). Declaracions d'un fundador de la Plataforma d'Estudiants de la Facultat (PEF) Fa uns dies vaig anar amb l'amic Joan Alginet (PEF) a l'ICPS a escoltar una conferència molt interessant sobre els partits de la Concertació de Chile. Seguidament, em va convidar a un entrepà i un cacaolat, i em va exposar la seva opinió sobre el futur de la PEF . Diu que la puc fer pública. La PEF havia d'instaurar la "democràcia" (sistema representatiu plural de diferents opcions polítiques estudiantils) per acabar amb l'estatus quo assembleari (del SEPC). El seu objectiu doncs, ja s'ha assolit i més amb la p

A tots els mitjans de comunicació: Fa tres setmanes, membres del Claustre General de la UAB i diversos col·lectius de treballadors/es i estudiants van iniciar una campanya de recollida de signatures per a la convocatòria d’un Claustre extraordinari amb els següents punts de l'ordre del dia: 1.- Fre a la política d’externalitzacions. 2.- Mesures per a fer front a la crisi econòmica a la UAB. 3.- Respecte als àmbits de participació i foment de la democràcia a la UAB. El passat dijous 12 de novembre es van presentar davant de la Secretaria General un nombre més que suficient de signatures i restem a l'espera de la comunicació de la data d'aquest Claustre Extraordinari. Amb anterioritat, un cop ja era coneguda la recollida de signatures, la Rectora va manifestar la seva intenció de convocar un Claustre Ordinari pel 18 de desembre. A la reunió de la Mesa del Claustre de divendres 13 de novembre, els membres de la mesa van tenir diverses opinions, i els representan

Mentrestant hi ha vagues a Alemanya i altres protestes al Regne Unit ; alguns es dediquen a criticar l'AJEC en comptes de debatre sobre el futur del moviment estudiantil, rebent de rebut crítiques al mal funcionament de moltes assemblees. Alhora el finançament universitari català no para d'escanyar-se , i el Ministre Gabilondo (el del Pacte PSOE-PP per Educació) ara aposta per una altre reforma del Procés de Bolonya: un nou model de finançament universitari. Gabilondo, quan era rector, "progressista", i president de la CRUE volia més finançament públic; què farà com a Ministre?

Mentrestant van comentant un escrit que vaig publicar fa uns dies valorant la recaiguda del moviment , d'altres també s'apunten a fer balanç, com un professor adherit a Corrent Roig; i per exemple La Vanguardia , exposa un any després com està la situació actual en el moviment estudiant i en els professors crítics amb el Procés de Bolonya; així com la implantació dels Graus. Us deixo un fragment on parla l'Anna del Pinno, coordinadora nacional de l'AEP. Explica que s'ha llegit la LUC a fons, jo també, el problema està en que el Conseller Huguet no voldrà fer cap debat sobre la nova LUC. Això em temo. Esta estudiante de Periodismo participa en un grupo formado por alumnos y docentes para examinar el nivel de democracia y financiación universitaria, ya que opinan que no es adecuado –Del Pino ya ha estudiado a fondo el documento de reforma de la ley de Universidades de Catalunya–. Otros han decidido poner en marcha proyectos educativos alternativos y en la facultad de

El Degà de la facultat, la secretària del Degà i un professor de Sociologia també de la facultat han opinat sobre l'aniversari de la mort de Franco i com ho van viure ells a l' ETC . Un dels nostres professors substitut de facultat, Endrius Cocciolo, ha estat entrevistat a La Vanguardia sobre la corrupció. Per altra banda, Joan Botella i Agustí Bosch, també professors de la facultat, han opinat sobre la llei electoral ja que en són experts i van estar en una comissió de la Generalitat el 2007 redactant-ne una proposta. Per altra banda, un dels únics moviments estudiantils actiu (el Col·lectiu 58+) també ha estat entrevistat als Matins de TV3. Allà, també hi havia un company de lluites i de facultat: Manu Simarro.

Qui sóc Curso 4rt de la llicenciatura de Ciències Polítiques a la UAB. Des del primer curs vaig interessar-me i opinar lliurement sobre el món universitari. Sóc activista i "opinòleg" del moviment estudiantil. Durant un any i mig vaig ser membre de l'Assemblea d'estudiants, també com a representant d'estudiants en la Junta de facultat. Per desavinènces en les formes i l'estratègia del sindicat d'estudiants majoritari a les assemblees (SEPC) vaig deixar de militar a l'Assemblea de la meva facultat. També per la marginació per part del SEPC que patia el sindicat AEP del qual jo formava part, la qual cosa em va dur a sacrificar-me dos cops no presentant-me a les eleccions al Claustre i a la Junta tot i que amics i coneguts de la facultat m'ho demanessin reiteradament. A les últimes eleccions a Junta de facultat però, vaig donar suport a Estudiants per una Política Activa (EPA). EPA és una organització d'estudiants progressista de la facultat, de

La meva llista de blocs Políti.cat Religió i liberalisme Fa 1 mes Torna a ser un lloc que no cal llegir Quan parlo de Gaza no sóc marxista, sóc pacifista Fa 10 mesos

Canvi de cicle: Més enllà de Bolonya Acceptem-ho. Els graus s'estan implantant en aquest curs 2009/10 i és una batalla perduda. No cal que el moviment estudiantil es responsabilitzi d'aquest error. Però si que reconegui que el discurs i la mobilització no han servit pels objectius que preteniem. Bolonya no s'atura. Ans al contrari, avança i a tota vela. No hem aconseguit aglutinar tot el bloc progressista universitari i social (PDI, PAS, estudiants, societat civil i moviments socials). L'estratègia del SEPC duta a terme des del 2008 ha caducat. Els reconec la feina feta però com fa temps vaig insistint: les noves generacions han d'agafar el timó, perquè el context ha canviat i la Universitat no progressa adequadament. Els greuges històrics de la Universitat, amb Bolonya agreugats, continuen sent els mateixos; i cal donar-hi una solució en base a altres formes de fer més dialogants i paccionades.

Sobre jo Joan Gil Oliveras Manresa, Catalunya Central, Spain Fill d'una ex-delegada sindical de CCOO maragallista i d'un pare de les Joventuts Obreres Cristianes em defineixo com plural, no sectari i marxista cristià. I aposto pel socialisme autogestionari estatatalitzat. Havia estat representant d'estudiants a la Junta de Facultat. Membre del sindicat AEP a la UAB. Membre fundador de la EPA. Coordinador de Joves pel Territori. Dansaire de l'Esbart Manresà. Blocaire i opinòleg del moviment estudiantil.