El bloc d'en Joan Gil.

Cal un projecte de país amb creixement econòmic i social, amb subvencions a la sanitat pública (i fins i tot privada si hi ha col·laboració i beneficis i traspàs de coneixement), amb aspectes tangibles de millora de la qualitat de vida, amb subvencions estatals a les empreses emprendedores, que arrisquen, amb contingut i vessant social o ètica, l'eliminació de la pobresa creixent, etc. I no són paraules buides de contingut, o paraules boniques que recorden vells temps d'ideals. La independència en si mateixa no significa ni t'assegura res, cal doncs, garantir quin serà l'Estat català, la Constitució; per això m'apunto al carro, per portar-lo a bon port, a un port d'esquerres, i que per tant noti la població del carrer.

Falta creure en valors, creure en un projecte de país, en un projecte col·lectiu. En una bandera, en la bandera de la cohesió social, en la bandera dels resultats tangibles, en la bandera amb significat. L'únic projecte esperanzador de futur és la independència. Actualment és viable que el principi federal que tan jo estimo. No obstant, aconseguir que valors com la cohesió, la solidaritat, la igualtat territorial, l'acceptació de la diversitat cultural ha de ser el projecte de país. La Vall d'Aran és quelcom diferent, i cal promocionar-ho, cal no actuar com els centristes de l'estat. Sé que és molt complicat unificar la societat catalana en un projecte que és trencar amb "el sistema" actual territorial. Hem d'entendre que s'entengui de "radicalisme" una proposta que trenca amb la sobirania nacional de l'estat espanyol. Hem de tenir en compte totes aquelles persones que no se senten catalanes. I tots aquells nou vinguts que hem d'acoll

Jo era moderació i catalanisme federal de vessant social. PSC-CpC. Jo després vaig ser extremisme d'esquerres i federalista "internacionalista" (podríem dir). ICV. Jo ara m'he passat a l'independentisme.

Sóc una persona poc dogmàtica i cal dir que sobretot anteposo els interessos de la societat al meu ideari ideal i futurista. No obstant i tot i les meves contradiccions puntuals tinc una cosa que crec que és necessària: renovació (com renovació estratègica li falta o no a ERC) i canviar de model d'Estat (i altres idees) si el context així ho demana. Per ser sincers amb vosaltres us diré que jo era dels anti-PSOE en la Època de González més decebedora de la Esquerra anti-franquista, del canvi democràtic, de la il·lusió social, etc. Massa corrupció em va fer pensar en els primers dies de interès polític quan encara era bastant petit que la política tota era igual, un "mal per a la societat", que "tots al cap i a la fi eren el mateix". El Pacte del Majestic em va començar a fer entendre que els pactes seran molt democràtics i crearan molts consens però que de vegades cal ser més coherent amb les bases i els votants, i sobretot amb el país que pactar amb qui no toca

Com posa al meu nick del messenger: Després de passejar-me per l'Estat i parlar amb joves de l'entorn d'IU només seré federalista de cor, ja que ara seré independentista de praxis