El bloc d'en Joan Gil.

Tot el debat al Racó Català, sobre el moviment a València on el BEA està enfadat mútuament amb el SEPC. JoanGilOliveras He estat seguint, sobretot, a Racó Català, quan tenia temps, la realitat estudiantil a València. Tot i que sóc estudiant de la UAB, i per tant, tot i conèixer prou bé la realitat a Catalunya, em limitaré des de la distància i el poc coneixement que en tinc, a fer unes quantes observacions, si us sembla bé. - La situació a València, sobretot en termes lingüístics, és molt pitjor que a Catalunya. La unitat estudiantil, doncs, és més necessària que mai, crec. - Els resultats de les Claustrals, augmentat les forces espanyolistes, pro-Bolonya, vinculades a joventuts de l'estatus quo espanyol; són desoladores, i encara em reafirmen més en el que he dit anteriorment en el primer punt. - El SEPC, molts cops, com a mínim, pel que jo he viscut, té una línia sectària -sobretot quan té hegemonia estudiantil a les aules i a les institucions- amb la resta d'o

Començaré per les notícies negatives i acabaré comentant les positives. A) Un alumne anti-Bolonya podria ser expedientat a la Universitat de Sevilla Segons informen els mitjans de contrainformació, com Kaos en la Red , un alumne que criticava les despeses del Rectorat en "festes" i la aplicació del Pla de Bolonya a la US , entre d'altres coses, pot ser expedientat com va passar a la UAB: amb un reglament franquista i d'una forma poc clara. Tot i això, i sense conèixer aquest cas, cal recordar que a la UAB, alguns d'aquests ja eren "reincidents" en les destrosses al mobiliari públic de l'Autònoma que tants diners li costa a la Universitat, i la majoria se'ls va treure (si no tots) l'expedient administratiu. I pel que va dir la advocada, el procés judicial, s'ha congelat per falta de proves. Tot i que cal recordar, que el factor polític també hi influeix. B) Continuen les crítiques contra el Pla de Bolonya a Espanya Mentrestant, a

De què he parlat? En aquest bloc he parlat força de la política universitària, aportant gairebé sempre la meva perspectiva personal. He analitzat la baixa priorització dels diferents governs centrals envers la Educació Formal Pública. També he parlat de les agosarades (a Espanya costa molt, dur a terme canvis) però equivocades mesures del PP. (...) Acabant amb reformes mercantilitzadores i matusseres al voltant del Procés de Bolonya en un marc de neoliberalisme imperant. Fins a dia d'avui; amb una crisi econòmica que retalla despesa social , sobretot, pel que fa a la investigació pública. Fa poc ja vaig comentar però que el meu pessimisme, fruit de la crítica i autocrítica que intento fer florir en els meus escrits; fa que a vegades no pugui apreciar ni pugui comentar que el dia a dia a la Universitat Pública, i el treball de tots plegats, és la millor resposta al mur de l'Administració, al no full de ruta del Govern i als interessos que tenen posats els grans bancs en les bu

El Bages vol dir la seva: tenim dret a decidir. El meu nou bloc sobre les consultes d'autodeterminació al Bages, evidentment, des de la meva òptica personal.

Des de fa temps, Estudiants per a una Política Activa (EPA), està animant -amb moltes ganes- a que la comunitat universitària i la societat en general firmi a la UAB unes postals en defensa del català. A partir del facebook s'ha creat un debat que voldria esmentar perquè he volgut deixar clara la meva postura i aclarir algunes qüestions: x Em sembla una reivindicació localista. Les universitats als països petits han d'ésser el lloc on es generi coneixement, ciència i cultura. Les universitats catalanes haurien de oferir possibilitats en català, castellà i angles per atraure els millors alumnes i els millors professors del mon. A Quebec hi ha universitats en angles. No confonguem les reivindicacions nacionals amb esdevenir un poble tancat que es mira el melic!!! Per crear una Catalunya de poble, no compteu amb mi, per crear una Catalunya com Dinamarca o Suècia, si. Jo mateix: Ian: aquesta campanya no ataca els plans del multilingüisme de les universitats, sinó que ens

Guillem Cassòliva, representat al Claustre per Junts, grup estudiantil de la Facultat de Comunicació de la UAB; ha escrit a Rebotiga Informativa una reflexió sobre Les assemblees post-bolonya (I) , i Les assemblees post-bolonya (II).

Un escrit que vaig redactar jo per fer publicitat de l'EPA: QUÈ SOM I QUÈ HEM FET DES D'EPA? Deixo l'apartat més interessant: A EPA som demòcrates, som plurals, ecologistes i feministes. I sobretot, actius , per això, VOLEM aglutinar tots els progressistes! Perquè associar-se? - L'associacionisme en les organitzacions estudiantils permet conèixer l'àmbit universitari des d'un esperit crític - L'activitat sindical és necessària per defensar els drets dels estudiants, i per això, cal ser-ne partícip, sense sindicalistes, no hi ha defensa de drets, i esperar que ho facin els altres no és la solució - Les organitzacions estudiantils obertes permeten aportar el millor de cada estudiant en pro del col·lectiu estudiantil - Els estudiants de classe treballadora han d'agrupar-se per respondre als greuges comparatius amb els quals es troben - Els problemes diaris en els estudis poden ser, en forces casos, problemes contextuals o estructurals que una bo

Més enllà del dèficit universitari -greuge històric de les Universitats Públiques espanyoles-, la Universitat tira endavant . L'esforç de molts docents i treballadors de les Universitats Públiques fa que en aquests moments encara la Universitat Pública pugui mantenir donant els serveis bàsics (docència i recerca) d'una forma més o menys digne. Ho estem fent més bé del que ens podríem imaginar. I això que a nivell institucional també hi ha disputes, com la crisi a la UB. La comunitat universitària però, segueix treballant i avançant. El problema és que és massa passiva. I es dona per descomptat que és la que més té dret a queixar-se. La Universitat Pública però, des de fa temps que ha vist com la seva massificació -positiva per una societat culte- i el seu estancament financer, així com l'incrementalisme burocràtic i la mala gestió dels recursos públics; reduïen les seves possibilitats. Alhora, el Batxillerat, repetia temaris, i la qualitat de l'ensenyament universita

Avui he trobat un espai web de RTVE que exposa les diferents opinions del Procés de Bolonya, que ells anomenen Pla de Bolonya (en tot cas, seria LOU i Reials Decrets). Tot i això, les visions negatives del Procés no estan molt ben elaborades i explicades. Suposo que forma part de la "propaganda" del Govern central. Tot i això, recull la majoria d'articles de RTVE sobre el Procés, i per això, el recomano des d'aquí. Un vídeo amè sobre el Pla: Al mateix us voldria parlar sobre la "crisi" (així l'anomenen a l'article del diari AVUI+). Es tracta de la dimissió de part de l'Equip de Rectorat de Dídac Ramírez (UB ). Evidentment, no és un bon símptoma. Segons el mateix diari , part de les raons per les quals han dimitit han estat "ideològiques". M'alegra doncs, poder sentir aquest mot altre cop en una discussió sobre la política universitària: si la política universitària té un model, unes idees, una ideologia que la mou. O sinó, és

<< Espanya 'no aprova' en alfabetització digital i mediàtica >> Aquesta és la mala notícia que ens arriba des del web de l' UAB. Com tots sabeu la fractura digital, ja no generacional, sinó entre grups socials, serà una nova important escletxa de desigualtats socials. Compte doncs, amb indicadors com aquests que ens alerten del perill d'aquesta fractura. I això, no s'ha d'aprendre a la Universitat. Com alguns pedagogs del nou Pla de Bolonya voldrien a través de les competències transversals i tota la pesca. Les eines bàsiques de les TIC es poden aprendre de forma complementària a través de les classes habituals a la ESO i al Batxillerat i abans i tot, si cal.

Tots els anti-Bolonya jutjats han estat absolts Segons una de les advocades dels alumnes, ara a les universitats ja no els interessa que la premsa digui que encara s'estan denunciant estudiant

Adheriu-vo s a la campanya "A la Universitat en català!" impulsada des de la Plataforma per la Llengua i els sindicats d'estudiants SEPC, AEP, FNEC, EeA, AJEC i BEA i en la qual EPA s'ha adherit i l'impulsa de forma individual (a través dels seus membres) i de forma col·lectiva (com a organització estudiantil) a la UAB.   Us recomano un article sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya .

En un debat al bloc del Xavier Villalba , recordant per "miler cop" que el concepte radical no té res a veure amb la violència o el desordre. Joan Gil Oliveras Diu: 1 Gener, 2010 a 23:28 Si usem bé els conceptes, Cardús és independentista, i com a tal independentista, també se’l pot considerar un “radical”. Sembla que estigui dient una bestiesa però l’independentisme radica en l’arrel del problema i és rupturista en trencar amb la legalitat vigent. Jo sóc d’extrema esquerra i que jo sapigua ningú se m’ha queixat per això.

Continua el debat al web de l'Assemblea de Psicologia . Aquest és el meu últim comentari: PUNT 1 - RESUM DEL QUE VULL DIR Certament Manel, escriure com a "Assemblea de Psicologia" no és del tot correcte, però és un error que ens pot passar a tots (a mi m'ha passat) de bona fe, quan ets tu qui gestiones un espai web, la qüestió és saber rectificar. Per cert, bon any a tu també! Tot i això, Manel, no entenc on vols anar a parar amb les teves aportacions. PUNT 2 - ESTIC D'ACORD AMB... Reconec que recordar que l'Assemblea de Psicologia no és cap òrgan de la facultat és ben cert i és bo posar-ho de manifest per no caure en errors legals. Reconec també altres de les teves opinions, i fins i tot, les comparteixo. Però el vostre feedback (debat) no condueix enlloc. Reconec que no fes ús de les institucions és una mala estratègia. Ara, EPA en fa ús, en treu suc, però aquest és força limitat. Tot i això, millor això que res; evidentment: cal sempre av