El bloc d'en Joan Gil.

He escrit una breu reflexió a titol estrictament personal a tall d'anàlisi obert a la crítica: Breu reflexió personal sobre el nou curs universitari 2009/2010 (Columna central d'opinió, Països Catalans, Educació i STOP LOU-BOLONIA a Kaos en la Red) Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya (publicat a Indymedia Barcelona Center) http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/2009/08/breu-reflexio-sobre-el-nou-curs.html (al meu bloc sobre Bolonya) Breu reflexió personal davant el nou curs 2009/2010 (del meu bloc sobre la facultat) Nova reflexió de Joan Gil - Breu reflexió sobre el nou curs universitari 2009/2010 (esmentat al bloc de la Júlia Rosell) Sobre el nou curs AMB Bolonya (al fòrum general del patatabrava.com) Reflexions estudiantils (al bloc de l'Enric Canela) (Publicat a les columnes centrals de Kaos en la Red, intento generar un debat davant el canvi de context universitari degut a l'aprovació de la majoria de graus adaptats a l'EEES) Al mateix escrit a

(Humil opinió a títol estrictament personal) OBERT AL DEBAT I LA DISCUSSIÓ Alguns ja coneixeu la meva opinió estrictament personal sobre diversos temes que estan relacionats amb la lluita que s'ha dut contra el Procés de Bolonya. D'altres estareu cansats de les opinions que humilment intento expressar -us recordo que amb intenció constructiva- sense ànim d'ofendre a ningú i reconeguent la feina de tots i cadascú. No se'm negarà però, la llibertat amb la qual expresso les meves idees, ni el meu compromís per una Universitat pública i de qualitat dintre de les meves possibilitats, ni el meu discurs crític amb les implicacions gèneriques i de valors, i concretes i locals del procés de Bolonya. D'entrada molts sabreu la meva forma d'entendre el procés com un paquet de reformes universitàries on hi juguen diversos actors i interessos heterogenis i no pas com un pla tancat, invariable i uniforme; i completament preemeditat o previsible. Però no vull fer-me pessat am

AQUESTA ÉS LA APOSTA CONTRA BOLONYA Si encara algú no ha sentit a parlar del meu nom és perquè no s'ha interessat pel tema estudiantil. Des de sempre, la meva postura, força personal, ja que sóc molt independent i lliure, ha estat pacífica, dialogant, reflexiva, oberta i plural. O almenys així ho he intentat. He estat el "pont" entre diversos grups de la comunitat educativa de la facultat i he establert llaços entre assemblearis, crítics i PEF. Ja que la meva aposta és sumar. El moviment estudiantil o suma, i s'aliança amb el PAS i el PDI laboral, o no té futur. Desgranem els diferents punts com vaig dir en una xerrada un dimarts de la ocupació a la facultat de Polítiques i Sociologia, per tal de sumar més estudiants i treballadors de la universitat. No vulguem que acceptin i lluitin per tot el paquet. Mobilitzem, sense cremar. Siguem més llestos que el Rectorat. Que els mitjans i els fins vagin de la mà. Que no se'ns pugui criticar res. Diria que anem pel bon cam

Davant el nou curs, reobro i reorganitzo els meus blocs. Mentrestant " Quadern d'estiu ( Quan la societat i la política es converteixen en dos realitats ben diferenciades, la política no fa la seva funció, i el sistema polític trontolla) " es converteix en "Políti.cat" , "No al Pla de Bolonya, si a un finançament digne" canviarà de format, però no de contingut. Continuarà sent el bloc sobre Bolonya. A més el bloc sobre política tindrà nou link (servidor: http://joangilpolitica.blogspot.com/ ) fent desaparèixer l'antic http://quaderndestiu.blogspot.com/ Tot i que aquest curs comença una etapa pròpiament d'aplicació i anàlisi dels graus implantats del Procés de Bolonya, podríem considerar-la una etapa post-bolonya en la qual l'anomenada lluita contra Bolonya que hem conegut fins ara serà un record del passat més proper. També parlaré sobre altres temàtiques que envolten el món universitari i de l'educació sobretot formal com ja feia ante

Els màsters per als aturats: Pocs o molts diners? Rectors i Huguet a la Universitat Catalana d’Estiu 25 agost, 2009 Enric I. Canela Ahir va haver la trobada dels rectors d’onze universitats dels Països Catalans a Prada de Conflent presidits pel conseller responsable d’Universitats, Josep Huguet. La jornada es titrulava “L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior o pla Bolonya” i l’objectiu fou debatre el Pla de Bolonya. Tots van coincidir a assenyalar que el Pla Bolonya és una bona oportunitat de futur per a l’educació superior europea, tot i que van demandar una millor finançament públic per a escometre l’adaptació al nou sistema. El conseller Huguet va aprofitar per fer unes declaracions que anaven molt més enllà del Pla d Bolonya. Respecte a aquest Pla va dir ajudarà a superar les anquilosades barreres estatals i donarà oportunitats a les universitats de parla catalana. Que el Pla Bolonya ens acosta a Europa ajudant a superar les barreres estatals i deixa enrere el model universitar

Humor nº 3: "Ven la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio" Humor nº 2: Fotos curioses Humor nº 1: En què s'assemblen... Un antibolonya radical, radicalíssim i un fanàtic fanatiquíssim musulmà? Agraiments pòstums

Objectius del govern espanyol per a universistats i recerca Comissions Obreres i el procés de Bolonya Vine! Generació Bolonya La necesidad de un balance en el movimiento antiBolonia "La Universidad es hoy más crítica" Records de l’ocupació de la UB Algunes reflexions sobre les PAU (Selectivitat)

No ens podem permetre escletxes socials en la formació 2 agost, 2009 Enric I. Canela El País va publicar divendres un bon article del vicerector de Convergència Europea i Qualitat de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya: Bolonya i la dimensió social . Un article que intenta explicar la necessitat del procés de Bolonya i també defensa que cal evitar que es produeixi una escletxa social a causa de processos elitistes que facin que només les classes econòmiques més afavorides pugin assolir el coneixement. Certament estem passant a una altra dimensió i cada vegada tenen menys veu els que es dediquen a dir barbaritats sobre el procés de Bolonya. Segur que seguiran donant la tabarra el proper curs, però si més no a Catalunya els queda poc a fer. a 02 ago. 2009 a les 8:31 Joan Gil Oliveras No cal ser “vicerrector de Convergència Europea i Qualitat de la Universitat de València” per4