El bloc d'en Joan Gil.

Després de no haver pogut assistir al primer dia -sí a la cloenda- de la primera jornada (són dos dies) de treball i debat del CEUCAT; podré assistir a la segona. En aquest cas, se'm va convidar des de presidència i el Secretari Executiu (l'altre representant UAB) a parlar sobre beques perquè entenien que tinc força coneixement sobre la matèria. Però vaig intentar buscar algú altre per substituir-me ja que últimament (aquest curs i el final de l'anterior) em dedico més a impulsar a d'altres estudiants a agafar el timó, donar la cara i liderar projectes estudiantils... Crec que és el que em pertoca! Finalment ja han trobat un altre estudiants. No obstant això,  finalment hauré de dur a terme un altre petita xerrada sobre la relació entre el CEUCAT i la resta d'ens, associacions, assemblees i organitzacions  d'estudiants. 

Crec que està en la bona línia: els politòlegs o politocòlegs tenim el deure de fer bé la nostra feina però també d'aportar quelcom millor a la societat (alternatives, idees, instruments...) per ser útils ja no tant a nivell analític sinó a nivell social. Precisament  és el meu debat intern: què fer per aportar quelcom a la societat que tingui valor (afegit)? Fa una setmana vaig poder felicitar al nou Degà, Joan Botella. Després del bon lideratge de l'anterior Degà (en Salvador Cardús) -obviant la qüestió de tardes-; de ben segur -i coneixent-lo-  en Botella, donarà la talla.

Com a membre del CEUCAT. Content de que en comunicats com aquests, els estudiants critiquem tot tipus de violència i no com passava abans, que els Rectorats amagaven la policial i alguns estudiants justificaven d'altres... No el vaig redactar jo però hi vaig donar tot el meu suport, tant a l'estil i la línia de no amagar el cap sota l'ala:  El CEUCAT de fensa la llibertat l’expressió i condemna tot tipus de violència

Nova mobilització de la comunitat educativa contra les retallades Imatge de la manifestació contra les retallades en educació. Foto: Jordi Pueyo.

Com a un dels dos   representants d'estudiants de la UAB al Consell de l'Estudiantat Universitari de Catalunya (CEUCAT), que agrupa els diferents alts representants dels diversos Consells d'estudiants de les Universitats de Catalunya. Elegit democràticament i de forma legal pel Consell de Govern de la UAB -amb representació de tota la comunitat universitària incloent els respectius representants d'estudiants-, voldria fer pal·lès algunes consideracions: - La feina duta a terme pel CEUCAT ha estat satisfactòria. - Hem de valorar aquesta feina atenent-nos a que només porta un any d'existència, a la mala organització i agilitat d'alguns Consells d'Estudiants i a la voluntat de part del moviment estudiantil a no fer útils aquests espais institucionals de participació i representació d'estudiants.

M'acabo d'adonar d'un dels meus primers posts en la línia de l'independentisme social http://www.racocatala.cat/forums/fil/130865/llibertat-independencia-sobre-com-jove-federalista-perd-lesperanca Aquest és l'enllaç que en va fer un company de Racócatalà, el 2011 i que fins a dia d'avui no ho sabia.

És un bon moment; i més tenint en compte que el bloc només l'actualitzo quan escric articles d'opinió o cròniques als diaris del Grup NacióDigital.cat; per exposar un resum de tot allò que hem estat fent fins ara com a coordinadora d'estudiants   (Èpica UAB) des de que ens vàrem presentar com a candidatura electoral al Claustre. I més en concret, de la feina com a responsable de formació i debat d'aquesta coordinadora, així com un dels representants de la UAB al CEUCAT.

No veig gens clar això del síndic de comptes de les universitats 2 febrer, 2012 Enric I. Canela Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social. Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar,

La PUDUP va decidir -en una reunió que no vaig poder assistir- la propera vaga universitària que es durà a terme el 29 de febrer. Notícia PUNT-AV UI : C onvoquen una vaga d'universitats per al 29 de febrer Des de la PUDUP, denuncien un atac “ferotge i salvatge” contra el sistema públic Critiquen l'augment dels acomiadaments i de la precarietat laboral

Economia                                                                  Actualitzat el 30/01/2012 a les 00:00h Botigues tancades, augmentem impostos Per què hem arribat a aquesta situació tant delicada? Per què sembla que tota decisió política sigui un desori, un atac d'improvització? La raó per la qual hi ha crisi ja la sabem : entre d'altres factors contextuals que ja coneixem, el capitalisme és un sistema que s'expandeix i necessita contraure's -en algunes ocasions les seves contradiccions es posen de relleu-. És un sistema que té crisis cícliques.