El bloc d'en Joan Gil.

El debat dels candidats a rector de la UB

UAB: Greus discrepàncies al sí de la institució sobre els nous plans d’estudi Publicat per Especial Bolonya a Octubre 30, 2008 Les contradiccions entre els estaments institucionals de la UAB en relació als nous plans d’estudi trascendeixen als estudiants. A Econòmiques i Lletres es filtren les discrepàncies de fons sobre una reforma sense finançament solvent i amb unes garanties democràtiques dubtoses. Esmena a la totalitat al Grau d’Econòmiques A la Facultat d’Econòmiques, David Pujolar -professor doctor del Departament d’Economia d’Empresa- ha presentat una esmena a la totalitat del pla d’estudis de grau , esmena que s’afegeix a la negativa dels estudiants de l’assemblea a aquest pla d’estudis. Els motius de l’esmena a totalitat són molt contundents i no deixen marge de dubte:” falta de compromís real amb els principis d’una Universitat Pública”, “manca de transparència informativa i de possibilitats de participació de col·lectius implicats en la definició i articul

>> Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! La CRUE denuncia "acciones unilaterales" para incumplir la financiación La concentración frente al rectorado se convirtió en una manifestación de miles de estudiantes (CEA, de Estudiantes en Movimiento)

"crearem una botiga de títols" "és necessari que es pensi en la rendibilitat social d’aquests estudis. Cal comprendre que la universitat té una dimensió social." - El problema és que es va a canviar el model de beques per convertir-se en una mena de préstec. - El que cal fer és mantenir els dos models. Un basat en la renda familiar per als que no poden accedir a aquests estudis, i després les beques préstec, un model que funciona a tot el món i que normalment van destinades al postgrau. El problema és que el Govern central ha augmentat molt aquestes beques préstec. Ara bé, els màster oficials tenen un preu públic. - Però molts d’aquests màster són obligatoris per poder exercir una professió. - No hauria de ser així, perquè una titulació hauria de ser condició indispensable per a la sortida professional, una altra cosa és que el màster capaciti per a un altre exercici professional. - El CAP es convertirà en màster i costarà el triple, i és requisit indispensable p

ETA atenta contra la Universidad de Navarra tras desmantelarse el nuevo Comando Nafarroa La banda hace explotar un coche bomba en el parking del campus y deja 21 heridos leves | Una llamada a la DYA de Álava en nombre de la banda terrorista avisó de la colocación de un artefacto explosivo sin precisar la ciudad

Una pregunta De: Joan Gil Oliveras ( jgoflash_1@hotmail.com ) Enviado: jueves, 30 de octubre de 2008 16:57:44 Para: colpis@colpis.cat Hola; Em presento. Sóc un estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB que estic molt interessat en saber que passarà amb les categories laborals i atribucions professionals del pròxim grau de Polítiques de la UAB. No se m'ha aclarit res sobre el tema, i buscava informació sobre aquest tema perquè em sembla de vital importància. Si se'm pugués informar en quin moment el col·legi professional està pressionant per incloure-hi categories laborals o no, tal i com ha succeit en altres titulacions. Hem de tenir en compte que el Grau de Dret de la UAB molt probablement conribuirà a que els graduats no puguin exercir d'advocats/es si no fan un posterior Postgrau. M'agradari

UAB: Greus discrepàncies al sí de la institució sobre els Graus Bolonya A les Facultats d'Econòmiques i Lletres es filtren les discrepàncies de fons sobre una reforma sense finançament solvent i amb unes garanties democràtiques dubtoses. Especial Bolonya | Per a Kaos en la Red | Hoy 10:57 | 50 lecturas | 1 comentario www.kaosenlared.net/noticia/uab-greus-discrepancies-si-institucio-sobre-els-graus-bolonya Facultat Econòmiques UAB (Font: web oficial UAB) Les contradiccions entre els estaments institucionals de la UAB en relació als nous plans d'estudi transcendeixen als estudiants. A Econòmiques i Lletres es filtren les discrepàncies de fons sobre una reforma sense finançament públic solvent i amb unes garanties democràtiques més que dubtoses. Esmena a la totalitat al Grau d'Econòmiques A la Facultat d'Econòmi

El fracàs universitari Enric I. Canela Avui El Mundo fa un article que titula L’universitari espanyol té baix nivell, desinterès i escassa vocació . L’article és llarg i amb una argumentació. Diu que la matriculació baixa cada any un 2%, l’abandó supera el 30% i les taxes de rendiment demostren que els alumnes necessiten el doble del temps previst per titular. Es pregunta si Bolonya serà la salvació o no. Sense a entrar a discutir el que diu El Mundo, cal considerar alguns factors: Mala preparació prèvia dels estudiants. Els coneixements específics han disminuït i els transversals també. Molts estudiants compatibilitzen estudis i treball, la qual cosa o fa que es matriculin de menys assignatures o bé que suspenguin més. El resultat és un allargament de les carreres. Molts estudiants fan carreres sense saber ben bé quin és l’objectiu formatiu. A vegades un màrqueting equivocat fa que després es desinteressin. En molts casos un ús excessiu de les presentacions en pantalla per molt

Tancada a València El nou curs acadèmic a València, suposadament l’últim abans de que s’apliquen els nous plans d’estudi seguint els criteris de l’EEES, ha arribat a la Universitat de València amb un esclat de resistències per part de la comunitat estudiantil , disposada a fer front al procés de Bolonya d'una manera ferma. Aquestes assemblees de facultat han començat a fer feina des del primer moment, tant d’agitació com de caire formatiu i, finalment, han donat el pas de realitzar tancaments a les facultats. L'Assemblea d'Estudiants de Filosofia de València va ser la primera en donar aquest pas, creant així un precedent ràpidament imitat per altres facultats, i avui dia es troben ocupades pels estudiants les Facultats de Filosofia i Ciències de l'Educació , la de Filologia i Comunicació, la de Geografia i Història , totes elles al campus universitari de Blasco Ibáñez, i ja al campus de Tarongers, la Facultat de Dret. D'aquesta manera es pretén visualitzar la

Los miembros de la OMC, advertidos del peligro de incluir los servicios públicos en el AGCS «Los políticos deben pedir cuentas a la Universidad por el elevado abandono»

RECOPILATORI SOBRE SITUACIÓ ECONÒMICA DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES Publicat per Especial Bolonya a Octubre 28, 2008 Com si d’una cançó ja escrita es tractés, diversos governs autonòmics estan incomplint els seus compromisos de finançament públic envers les universitats. S’ha de dir que aquesta promesa forma part de l’escenari al qual diversos campus han pres la decisió d’accelerar la implantació d’una reforma cara i no que no és aplicable per al conjunt de les universitats públiques. La manca de recursos públics esta produint una situació de debilitat estructural del sistema públic d’ensenyament superior i la possibilitat de l’entrada incondicional de fons privat a més de la pressió per a la pujada dels preus de matriculació. El fet de que sigui ara quan es clarifiquen les competències entre l’Agència Nacional de Qualitat (ANECA) i l’Agència Catalana (AQU); el fet de que encara no s’hagin publicat les competències professionals dels nous graus Bolonya; el fet de que el

¿Qué hacemos con Bolonia? POR XAVIER PERICAY EL pasado 16 de junio, en su primera comparecencia ante la Comisión de Ciencia e Innovación del Congreso de los Diputados, la ministra del ramo, Cristina Garmendia, dejó caer una fecha: 2015. Con las fechas hay que andarse con tiento, sobre todo cuando quien las maneja es un político. Quiero decir que en tales circunstancias uno nunca sabe a qué atenerse. En fin, nunca no. Existen casos, como el que afecta a 2014 y a Josep Lluís Carod-Rovira y su referéndum por la independencia, en los que uno sabe perfectamente a qué atenerse. Pero, por lo general, una cosa son los motivos expuestos y otra el motivo verdadero. En lo que aquí nos ocupa, no hay duda que la fecha tiene, en apariencia, una razón de ser: 2015 se halla a siete años vista o, lo que es lo mismo, a casi dos legislaturas de distancia. Nada más lógico, pues, que alguien recién nombrado para un cargo de tanta responsabilidad como es la titu

El fracàs universitari i el Rector de la UGR Publicat per Especial Bolonya a Octubre 30, 2008 Interesssant entrada al Blog de l’Enric Canela motivat per un article a El Mundo. En blau , comentaris. ———————————————– Enric I. Canela “Avui El Mundo fa un article que titula L’universitari espanyol té baix nivell, desinterès i escassa vocació . L’article és llarg i amb una argumentació. Diu que la matriculació baixa cada any un 2%, l’abandó supera el 30% i les taxes de rendiment demostren que els alumnes necessiten el doble del temps previst per titular. Es pregunta si Bolonya serà la salvació o no. Sense a entrar a discutir el que diu El Mundo, cal considerar alguns factors: Mala preparació prèvia dels estudiants. Els coneixements específics han disminuït i els transversals també. Aquesta caiguda de la qualitat de la formació s’està naturalitzant als plans d’estudi universitaris a on comença a ser avaluable l’actitud o la capacitat per a parlar en públic. Els nous gr

Segregació escolar Enric I. Canela La Fundació Bofill ha tornat a denunciar coses polèmiques. Denuncia que un de cada tres instituts separa els alumnes per capacitats . Segons els experts, això estigmatitza els alumnes amb menys capacitat i empitjora els resultats globals del sistema educatiu català, ja que està demostrat que no redueix el fracàs escolar. Diu que l’Educació Secundària a Catalunya és fonamentalment comprensiva, és a dir, que tot l’alumnat té un mateix currículum i unes mateixes condicions d’escolarització amb independència de les seves capacitats. Jo reconec no saber gaire de mètodes o models. Jo provinc d’un sistema en el que l’ensenyament no estava tan democratitzat, vaig anar a un bon col·legi, els Escolapis de Balmes. No crec que el model fos “comprensiu” perquè als quatre anys de Batxillerat hi havia una revàlida i la gent que no donava bons resultats sabia, no sé si li deien o no que no era aconsellable que seguis el Batxillerat superior. Crec recordar que

UAB: Greus discrepàncies al sí de la institució sobre els nous plans d’estudi Publicat per Especial Bolonya a Octubre 30, 2008 Les contradiccions entre els estaments institucionals de la UAB en relació als nous plans d’estudi trascendeixen als estudiants. A Econòmiques i Lletres es filtren les discrepàncies de fons sobre una reforma sense finançament solvent i amb unes garanties democràtiques dubtoses. Esmena a la totalitat al Grau d’Econòmiques A la Facultat d’Econòmiques, David Pujolar -professor doctor del Departament d’Economia d’Empresa- ha presentat una esmena a la totalitat del pla d’estudis de grau , esmena que s’afegeix a la negativa dels estudiants de l’assemblea a aquest pla d’estudis. Els motius de l’esmena a totalitat són molt contundents i no deixen marge de dubte:” falta de compromís real amb els principis d’una Universitat Pública”, “manca de transparència informativa i de possibilitats de participació de col·lectius implicats en la definició i articula

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Plataforma No Ens Interessa la Política , Només Volem Aprobar i Sortir d’Aquí (PNEIPNVASA) David-Marc Albareda Sirvent Francisco Tomás Cobo González

SECTOR B: Resta de personal acadèmic i personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència CANDIDATURES INDIVIDUALS Ferran Izquierdo Brichs SECTOR A: Professorat doctor amb vinculació permanent CANDIDATURES INDIVIDUALS Andreu Lope Peña Faustino Miguélez Lobo Joaquim Maria Molins López-Rodó Joan Subirats Humet SECTOR C: PAS LABORAL I FUNCIONARI CAU-IAC i INDEPENDENTS

Assemblea d’Estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia Marc Navarro Vilaró Alba Manchón Millán Meritxell Cobet i Sànchez Diego Garrido Zujar PEF (Plataforma d’Estudiants de la Facultat) Andreu Espínola Senal David Heredia Casanella Roger Ubach Musterni Aida Marzo Matencio

Los estudiantes de Valencia se encierran contra el Plan Bolonia Los jóvenes se unen a la protesta de las facultades de Filosofía y Filología en contra de la mala adaptación que se ha hecho de los planes europeos de estudio MARÍA GANDÍA - Valencia - 24/10/2008 Los estudiantes de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de València decidieron este jueves en asamblea el encierro indefinido en protesta de la aplicación del Plan Bolonia. Con esto se unen a la inciativa de las facultades de Filosofía y Filología de la misma Universidad que ya llevan varios dias de encierro. Por otra parte, se han constituido Asambleas de Estudiantes en la mayoría de facultades del Campus de Blasco Ibañez, y en las de los Campus de Burjassot y Tarongers han empezado a movilizarse. Los estudiantes piden una revisión del proyecto elaborado por el gobierno dada la mala adaptación que, en su opinión, se ha hecho de los planes de estudio en el Espacio Europeo de Educación Superior.

La UAB sube un 50% las tasas a los extranjeros no comunitarios

L’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes recolza la convocatòria del 13-N contra la LEC

Les universitats que més investiguen tenen més problemes per finançar-se. Això diu Enric Canela (fa anys va escriure aquest article d'opinió ) exposant que és evident que qui gasta més (de forma sensata), necessita més recursos. En les últimes declaracions la Ministra Garmendia ha parlat sobre dèficit de les universitats en clau d'inversions privades, però no pas de la Administració. La crisis serà la seva "nova" excusa.

Què està passant amb la segona convocatòria? Publicat per Especial Bolonya a Octubre 26, 2008 La segona convocatòria no és cap tonteria. És un dret conquerit pels companys dels anys 80 per tal d’afavorir l’assoliment dels continguts de les matèries més enllà de d’una situació concreta o excepcional – impossibilitat de seguir el curs normal escolar, accident, malaltia, situació laboral o vital precària, …-. És un dret que es va batallar al carrer, a les universitats i amb vagues. La volen fer desaparèixer, com si res sota el fals argument de “l’avaluació continuada”. El dret es tradueix a la teva butxaca: Una persona que aprovi a la segona matriculació haurà de pagar un total de 187€ (llicenciatura/diplomatura) o 249€(grau bolonya). Si tingués encara segona convocatòria, la cosa sortiria per 78€ (llic/dip) o 104€ (grau). Durant anys els estudiants de secundària, universitaris i moviments progressistes defensaven el dret a l’avaluació continuada com una eina d’avaluació que

El tema del Pla de Bolonya és prou seriós com per tractar-lo així, però de tant en tant un somriure no ens va malament: bdebolonya.blogspot.com Us adjunto un reglament d'una assemblea realment assembleària.

Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) * A partir del 2010, se suprimiran les llicenciatures i diplomatures, i s’establiran els «graus» i «postgraus». El grau seran 4 anys, dos d’especialitat i dos de formació bàsica i treball gratuït en empreses. Però el grau no permetrà treballar com a titular d’una feina «professional». El postgrau es dividirà en «màster» i «doctorat». Serà l’autèntica especialitat i el que capacitarà per exercir com a titular. Tindrà un preu prohibitiu. * Només el 30 per 100 dels crèdits serà en forma de classe. La resta seran tutories, seminaris i hores d’estudi a casa. Però es considera que l’estudiant ha de dedicar 7 hores diàries a l’estudi, en les diferents modalitats. No serà possible estudiar i treballar. Assistir a classe serà imprescindible per a aprovar. * Es jerarquitzarà la classe segons les qualificacions. El 10 per 100 més alt serà el grup «A», el 25 per 100 següent serà el grup «B»... * El finançament privat ha d

Manifest unitari a favor del català a la UPF Arran dels darrers esdeveniments i actituds del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra respecte la qüestió de la llengua a la universitat, la Comissió lingüística del Consell d’Estudiants de la UPF i l’Assemblea d’Estudiants, juntament amb les següents associacions que tenen implantació a la nostra universitat: Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) Estudiants en Acció (EeA), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Plataforma Universitària pel Català (PUC) i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), juntament amb les signatures dels seus representants al Claustre de la Universitat redactem el següent manifest: - Denunciem l’incompliment parcial de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) on s’estableix el requisit del coneixement del Nivell C de català, i critiquem el posicionament ambigu adoptat aquests últims mesos per part de la direcció de l

Manifest unitari a favor del català a la UPF Arran dels darrers esdeveniments i actituds del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra respecte la qüestió de la llengua a la universitat, la Comissió lingüística del Consell d’Estudiants de la UPF i l’Assemblea d’Estudiants, juntament amb les següents associacions que tenen implantació a la nostra universitat: Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) Estudiants en Acció (EeA), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Plataforma Universitària pel Català (PUC) i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), juntament amb les signatures dels seus representants al Claustre de la Universitat redactem el següent manifest: - Denunciem l’incompliment parcial de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) on s’estableix el requisit del coneixement del Nivell C de català, i critiquem el posicionament ambigu adoptat aquests últims mesos per part de la direcció de l

La Assemblea de Tercer Cicle està començant a parlar sobre al·legacions pel fet de que s'ha augmentat el preu de matrícula dels estrangers no comunitaris (la Europa Fortalesa) per tal d'eixugar el dèficit estructural de la UAB. Recordo com en els Debats sobre Graus jo vaig exposar el document d'Economia de la UAB on exposava la intenció d'augmentar-lis el preu als no comunitaris, però tothom s'ho va prendre com "paper mullat". Doncs no, era una realitat, és, una realitat. Que si no fos per la Assemblea de Tercer Cicle, no ens adonaríem que aquest curs ja s'està duent a terme. La educació no és un dret? Per a tothom. Perquè es fan diferències entre persones de la Unió Europea i de fora de la Unió Europea? La UAB sube un 50% las tasas a los extranjeros no comunitarios Publicat per uabprecarietat a Octubre 26, 2008 El pasado 29 de Julio se publicaba el Decreto de la Generalitat de Catalunya 150/2008, por el cual se permite a las universi

Los sindicatos empiezan mañana con movilizaciones para reivindicar una financiación suficiente para la universidad

Sense educació, pobre economia Enric I. Canela Avui em toca estar d’acord amb l’ABC. Quan s’oblida de Catalunya i dels fantasmes de l’esquerra, també diu coses intel·ligents. Avui el seu director escriu: Educació i crisi econòmica . Un tema sobre el que m’agrada parlar. L’article diu: Poca atenció donem a l’educació com a element essencial del sistema econòmic de qualsevol societat. Entono un «mea culpa», encara que en el nostre descàrrec periodístic, amb la que està caient, és impossible trobar un paràgraf o, no cal dir, una pàgina per afrontar els reptes i mancances del sistema educatiu i la seva relació amb l’economia. Els principals empresaris industrials d’Espanya es queixen no ja de la formació, que també, sinó de l’actitud dels nous treballadors que s’incorporen al mercat de treball, ja siguin nouvinguts de la Universitat o de la FP. Assumpte res fútil. Perquè sostenen que se sortirà de la crisi financera i que, quan toqui, es recuperaran les estadístiques de l’atur, però a

2x1 diumenge, 28 / setembre / 2008 a les 14:16 Gràcies a Bolonya les universitats entren en un mercat, el de la educació, això crea competència, cada universitat vol promocionar les seves facultats, i atraure "clients". Aquesta és la nova lògica, menys prioritària entorn la dignitat laboral o la qualitat. I més entorn fer "maca" la titulació. Ara universitats privades aposten pel credencialisme: regalen dobles titulacions amb una qualitat de pena Possible supressió de filologia francesa diumenge, 28 / setembre / 2008 a les 13:37 El rector de la UAB alerta de la possible supressió de filologia francesa El Grau de Polítiques sense Anglès? diumenge, 28 / setembre / 2008 a les 16:35 El dimecres a les 9 hores hi haurà la Junta de Facultat que aprovarà o no els Nous Plans d'Estudi. La Assemblea que ha anat de cara sempre, ja va dir que no, pel simple fet de que eren graus. La PEF encara no s'ha pronunciat. Dos professors ja han llençat amb el meu suport i

Abans no calia fer un màster per fer un doctorat. Els màsters oficials (públics) són ben cars. El 80% de la oferta a la UAB és privada. El Consell Social decideix el pressupost de la universitat. Hi ha un sindicalista, la resta empresaris i membres del consell de govern. Convenis, PUCE, càtedres-empresa (que de càtedres no en tenen res), etc. Sona tot molt malament.

a) Comparar amb l’euro és molt oportú. El fet que hi hagi una moneda única no vol equiparar res. El RD no equipara cap titulació de grau espanyola amb les del EEES, cal fer una homologació com sempre. Presciament l’euro el que va portar va ser una pujada de preus impresionant, no pas un avenç social. Això si, per fer inversions especulatives en temps rècord va anar molt bé. b)Com que els joves no volen introduïrse a la societat de la informació en realitat no tenen cap interés en les noves tecnologies… encara que molts estudiants de secundària s’han de callar per no deixar en ridícul als seus professors d’informàtica, fins i tot a la universitat, que encara hi ha titulars que no s’en surten per adjuntar un arxiu a un mail. c) Els joves no tenen cap interés en aprendre anglés per això la demanda de les beques d’anglès del ministeri es dispara any rere any… Per això les Escoles Oficials d’Idiomes han de fer un sorteig per decidir qui pot o no matricular-se… d) com que els joves no volen

LA MERCANTILITZACIÓ DELS GRAUS Xavier Rambla (30 juliol 2008) Sobre la majoria de les crítiques als graus plana la sospita, més o menys directa, que convertiran els estudis universitaris en un mercat. Tal com he fet abans amb la suposada degradació inevitable de la seva qualitat, aquí intentaré identificar i qüestionar els principals arguments d’aquest altre retret. Els objectius dels graus s’expressen en competències alhora que les empreses aprofiten les competències per fragmentar la contractació, aplicar una formació continuada selectiva, i fabricar excuses per a les promocions i acomiadaments. Jo no sé fins a quin punt avui en dia ha arrelat la gestió per competències a les empreses; a la Facultat hi ha molts especialistes que ens ho podrien aclarir. Però en principi no és inversemblant que es produeixi una coincidència de les dues tendències socials esmentades per aquesta crítica. Tot i així, permeteu-me que assenyali dos matisos important