El bloc d'en Joan Gil.

Avui, el Conseller de Turisme, Universitats i Empresa; Josep Huguet, ha estat entrevistat per Ariadna Oltra als Matins d'estiu. Tot i alguna proposta interessant sobre una ecotaxa (una taxa d'un euro per finançar la sostenibilitat ecològica d'un parc natural); ha dit alguna opinió força xocant. De la qual, evident, n'estic molt en contra. Més enllà de que el resum de l'entrevista d'avui seria:  "La culpa la té Madrid". Ha dit frases com aquestes: "Hi ha massa universitaris" segons Josep Huguet. Sí, sí. El Conseller d'Universitats opina que hi ha massa persones que estan estudiant carreres universitàries, com si estudiar llicenciatures, i més ara, amb els graus, fos una formació de grandíssima qualitat a la qual només puguéssin accedir els millors. Si us plau, el primer curs, és un III de Batxillerat públic; amb tots els respectes per tots els treballadors (professorat i PAS) que posen tot el seu esforç en la qualitat docent i en tenir

Missatge de l’exportaveu d’EPA; Joan Gil   Amb EPA, al cor. Ja he escrit algun article al meu bloc, i a vosaltres companys, també us he enviat una carta de comiat com a membre d’EPA. Tot i això, volia deixar un missatge públic a aquest web, que he anat gestionant (millor dit, congestionant!) durant aquest any i mig d’EPA. Us parlo com a ex portaveu de l’associació que conjuntament amb tots vosaltres vaig fundar i de la qual em sento molt orgullós. Però també com a amic i com a molt bon amic. 1) El passat d’Estudiants per a una Política Activa   (Perquè no em vaig presentar?; sempre us heu preguntat. Doncs perquè em féssiu la brometa!!! “Què no vens a la Junta? Què van dir a la Junta de Facultat? I erets a la última Junta de facultat?”) Tot i que a 4rt curs tots estem mirant el nostre futur professional, confio amb tots vosaltres perquè EPA no quedi com un bolet en la història de la nostra fa cultat, a la qual, tant estimo. Hem demostrat que som útils en la defensa d’una Facultat

Bones perspectives per a la Solidaritat Catalana Ahir, Joan Laporta (DCat), Uriel Bertran (ERC) i López Tena (CDC) de forma unilateral; van presentar la proposta més ambiciosa que ha tingut aquest país en l’àmbit nacional. Aquesta proposta política no és nova, pel que fa als objectius de convocar un referèndum sobre la independència, ho sigui, en el fet d’exercir el dret a decidir. Ara sí, aquest cop es duria a terme de forma il·legal, ja que la IP i la ILP, tot i la feinada del Conseller Ausiàs d’Esquerra, han quedat en entredit. La legalitat espanyola i la partitocràcia catalana, tal i com ha dit la Mesa del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, no deixen exercir un dret inalienable de qualsevol poble com ho és el dret a separar-se d’un Estat que no se’l sent propi. Com bé diu la líder de Reagrupament, Rut Carandell, “són els mateixos objectius que RCat”. Ara bé, amb una diferència substancial, Reagrupament no és equidistant, fa poc ja va dir que donaria sup

La tragèdia del català que podem evitar (1) Jo no em sento nacionalista, ja que no m’agrada formar part d’una tradició ideològica interclassista; i per això, em sento millor anomenant-me com a catalanista o tradicionalista català. Entenc però, que per alguns els pot semblar un eufemisme o una forma de negar la major -que som una Nació- . Però no és així, i com que el què ens hauria d’importar més són els objectius a curt i llarg termini, que les etiquetes, no m’estendré més en aquest punt. Un país en decadència En el penúltim programa del Banda Ampla de TV3, es van dedicar a analitzar i a reflexionar sobre la situació del català al Principat de Catalunya. La veritat sigui dita, la conclusió que en vaig extreure després d’escoltar vàries opinions dels assistents al programa, va ser força pessimista. Així, no ens estranyi el país que tenim. Evidentment tots els arguments són respectables, però molts d’aquests no els comparteixo ni de bon tros, perquè promouen la desapari

Sortir de la crisi (1): El «socialisme» per als rics Arran del meu primer article, em vaig adonar que caldria continuar escrivint en positiu: apostant per l’acció i no pel pessimisme. En el meu primer escrit, apostava per manifestar-nos en l’àmbit nacional. En el meu segon, sobre l’eix social, us animaré a donar suport al que podria ser l’economia del segle XXI. M'agradaria que fossim còmplices d’aquest procés de transformació social i econòmica. Alguns potser, us creureu que hauria de tenir més humilitat, en els meus consells, pel fet de tenir solament 21 anys. I no us equivocareu pas: sempre ens caldrà més humilitat. No obstant això, hem de tenir en compte que la majoria de columnes i articles d’opinió intenten contribuir a una idea de la realitat i intenten donar-nos consells sobre com actuar al respecte. Com que a mi m’agrada fer-ho públic, ho faig públic. I com també em satisfà el debat, us demano, que hi incorporeu les vostres propostes, siguin en la mateixa dir

Catalunya, en el laberint Benvolguts lectors, em presento. Em dic Joan Gil Oliveras, sóc manresà, i estic llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la UAB. A partir d’aquest article a Manresainfo.cat, em podreu trobar en aquest mitjà digital, de forma periòdica. Espero doncs, que sigui del vostre interès tot allò que vagi escrivint, i que ho faci en un to, que des del respecte, pugui generar un debat interessant amb tots vosaltres. Estic obert, doncs, a les vostres opinions. Feta la presentació, em disposo a fer una breu reflexió sobre la situació de Catalunya en l’àmbit nacional. Com alguns podreu recordar, TV3 va visionar un documental sobre el mateix tema, titulat “El laberint”. A partir d’aquest títol, voldria expressar la meva humil opinió. En aquest documental s’exposava la difícil relació entre el que anomenem per “Catalunya” i el que anomenem per “Espanya”. Parlava sobre l’encaix de Catalunya en l’Estat espanyol. Catalunya doncs, encara està en

Estic modernitzant el bloc per incloure-hi altres temàtiques ja que la meva etapa a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB ha finalitzat. Tot i això, encara escriure quelcom sobre la facultat, en alguna ocasió, ja que me l'estimo molt, i perquè encara sóc delegat de 4rt curs de Polítiques i per tant, membre del Consell d'Estudiants de la meva estimada facultat.

Aquests són els articles i enllaços més rellevants, que anteriorment estaven penjats públicament a la plana principal del meu bloc; quan estava centrat en el món universitari i educatiu. Els meus escrits personals sobre el món universitari en l'etapa post-bolonya Reflexions pel futur i propers canvis en el bloc Comunicat d'EPA davant la vaga de funcionaris Perfil social dels estudiants a la UAB Problemes amb les beques estatals Final d'una etapa Sobre les pràctiques professionals de la Facultat   1 any i mig de feina Missatge (informatiu) del delegat de curs Present al XXIIè Congrès Nacional de l'AJEC Propostes pel Consell d'Estudiants Missatge com a delegat de 4rt curs Tercer premi ADUAB sobre discapacitat Impulsant el Consell d'Estudiants de la facultat   Campanya a la Universitat, en català! EPA amb el català a la UAB EPA amb el català Participació estudiantil escassa a la facultat El futur de la