Referents personals

Tot i que sempre he cregut en la creació de la pròpia personalitat i el procés de maduresa a partir de la pròpia persona, com un procés personal en el qual les influències no han de centrar el teu debat intern (interior). No puc enganyar-me a mi mateix, que hi ha algunes personalitats al Món a les quals els tinc molt de respecte. Com són més aviat poques, tot i que tothom té quelcom interessant a dir a la vida, puc posar-ne aquí una llista més o menys sincera dels que més m'influeixen per reflexionar i aprofundir en les meves opinions (formulades a partir de l'auto reflexió i no dels in puts exteriors).

Canals d'informació, contra informació i opinió destacables

• Nació Digital. En el que jo col·laboro.

• Diario El Público (España, Edició Catalunya). Tot i ser un diari amb fortes vinculacions amb l'aparell socialista (PSOE), té molts columnistes interessants que s'allunyen completament de la línia de defensa la Partit Socialista, criticant-lo qual ho consideren oportú. Alhora, és un diari que informa d'aquelles notícies que no es donen en els diaris de l'estatus quo espanyol (El País i El Mundo). Tot i alguna que altre portada sensacionalista, el diari té molt rigor en les notícies que dona, i és molt interessant per saber aquelles que obvien els grans diaris de l'Estat. També, inverteix molts diners en reportatges d'investigació sobre el paper dels poders fàctics, amb crítiques explícites, que no es donen en cap altre mitjà d'aquesta tirada.

• Diario La Vanguardia. Tot i haver estat la "Vanguardia Española" franquista. Ser el diari més proper a Convergència i Unió, sobretot, del sector negocis. I ser un dels que formen part de l'estatus quo espanyol, sobretot, empresarialment parlant. (A part de no tenir com té El Periódico, la seva versió en català). Té una Secció Internacional força interessant, i un espai plural i divers de columnistes i opinadors, també molt destacable.

• Le Monde Diplomatique (Edició Española). Un dels diaris internacionals més interessants de llegir pels seus reportatges d'investigació i per la crítica als poderosos del Món. Un diari valent, amb uns opinadors d'esquerra brillants.

• Kaos en la Red.net i Rebelión. Com a espais d'Internet de contra informació, fora de l'estatus quo (independents). 
• El Triangle és un diari plural.  

Analistes polítics a tenir en compte

• Ignacio Ramonet. Un dels líders de l'alter globalització (ATTAC, Foro de Porto Alegre) i un gran analista geopolític, molt crític amb l'hegemonia dels Estats Units. Un analista que cal llegir de tant en quant.

• Vicenç Navarro. Catedràtic de Ciències Polítiques i economista. Un gran analista de l'estructura social i les polítiques públiques; defensor de l'Estat del Benestar. "Un dels grans de Catalunya, des de l'esquerra".

• Joan Botella. Catedràtic de Ciències Polítiques. Va ser secretari general de la UAB. Expert en sistemes electorals. Un "guru" de la Facultat i de la UAB. Un d'aquells professors que cal que et donin classes, per sortir amb la lliçó apressa, i si vols més, en tindràs més, perquè és un gran savi.

Líders polítics ("servidors públics")

• Raül Romeva. No me'n puc amagar, el vaig votar i el tornaria a votar, amb molt de gust i amb molts pocs dubtes. És un pencaire, que alhora, prestigia fent transparent la seva feina tot el que és l'activitat d'un eurodiputat.

• El president Pasqual Maragall. Tot i que no en sóc un "fan" (en part, no sóc fan de res més que del Barça)ha estat un polític molt popular, d'alta volada, que generava moltes idees i projectes, poc procliu a la gestió; ho sigui, un polític, i no un gestor; el que tindria que ser.

• Josep Lluís Carod Rovira. El seu discurs polític és un dels millors. Un exemple de claredat comunicativa. El fet d'entendre que no cal contraposar llibertats nacionals a justícia social; també és exemplar.

• Ferran Mascarell. Un ex polític molt lúcid.

• El president demòcrata Hugo Chávez. Moltes mentides s'han dit sobre ell; jo l'admiro (no per la seva actitud lamentable) per les seves declaracions, i per algunes de les seves polítiques d'esquerres i social demòcrates "a la bolivariana".

Activistes socials

• Esther Vivas. Líder d'Esquerra Anticapitalista; la destaco per la claredat amb la qual critica el sistema actual i aporta alternatives viables de canvi.

 Ideòlegs i utopistes

• Hienz Drieterich. L'inventor del "Socialisme del Segle XXI" i un defensor de "l'economia de les equivalèncie". Molt interessant, i crític amb el polític del qual veu de la seva teoria; Hugo Chávez.

• Toní Comín. Tot i que es dedica més a l'activitat parlamentària, un dels llibres que ha coordinat ("Democràcia econòmica, Una alternativa vers el capitalisme") és un regal per a la reflexió per a la modernització de les esquerres.

Escriptors preferits

• Eduardo Galeano. L'uruguaià, és un excel·lent escriptor. Fa una literatura brillant, que alhora és accessible a tots els lectors. El meu llibre preferit l'ha escrti ell. Es tracta del "Ser como ellos y otros artículos". Me'l puc llegir tants cops com vulgui, perquè mai se'm fa pesat o repetitiu. Una obra mestra d'un dels millors escriptors del món.

Referents en opinió

• Salvador Cot. Director del diari digital Naciódigital.cat.

• Ignacio Escolar. Un immillorable articulista, columnista i col·laborador en taules rodones de debat en les televisions públiques. S'allunya dels grups que defensen el "seu" partit, ho sigui, el PP o el PSOE. És genial amb les seves rèpliques. Defensa les seves pròpies opinions; com també el dret d'autodeterminació dels pobles que conformen Espanya. Una excepció que confirma la regla: d'allò que no n'hi ha.

• Noam Chomsky. L'anarquista, és un dels més lúdics escriptors contraris a la violació de drets humans: aquella que tothom denuncia i aquella també detestable que no surt a la majoria de mitjans de comunicació (el terrorisme d'estat n'és un bon exemple).

• Jordi Serrano. Rector de la UPEC. Un bon opinador polític i social. Respostes acadèmiques a la crisi, des de l'esquerra.

• Salvador Cardús. Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Un referent per a l'independentisme català.

• J.M. Álvarez. Per tenir "L'altre versió de la notícia". 
  

• Francesc Sanuy. Sentit comú i genialitat. No s'autocensura, té la llengua afilada. Molt respectuós, molt poc suau.

Guies espirituals

• Leonardo Boff. Teòleg de l'Alliberament, genera positivisme en els seus escrits, en els quals demostra la bondat de la coherència amb el que creiem.

• Helder Cámara. Hélder Cámara fou un bisbe catòlic que va seguir amb sinceritat els preceptes bíblics, duent a l'acció allò en el qual ell creia. Sent conscient i conseqüent amb el seu catolicisme.

• Arcadi Oliveres. Economista i president de Justícia i Pau. Un referent dels moviments socials. Un altre professor necessari per a la UAB. Una d'aquelles grans personalitats, i sobretot, gran persona. Humil, i molt intel·ligent, és un necessari pedagog contra la injustícia social. Un crac