El bloc d'en Joan Gil.

Zapatero debe escuchar

So bre els incidents d'ahir a Barcelona Unes humils reflexions per calmar els ànims i aixecar la moral socialista i anti capitalista. 1 d'octubre: 600 lectures. Publicat a la Columna Central (a la pàgina principal a Opinions).  

29-S: una vaga justa, una resposta catalana Hi ha qui afirma que l’aturada general convocada per dimecres és una vaga espanyola i que per aquest motiu no s’hi ha de participar. 

"El peor analfabeto es el analfabeto político No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos. No sabe que el costo de la vida, el precio del poroto, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los remedios, dependen de decisiones políticas. El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado, y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales." Bertolt Brecht

Tothom a la Vaga General! Qui hi dona suport? Sindicats de treballadors, d'estudiants, Assemblees d'aturats, associacions de professionals autònoms, partits polítics d'esquerres parlamentaris i extra parlamentaris, moviments socials, etc.

Aprovats en polítiques, suspesos en política

Los liberados políticos de Aguirre Nosotros, los imbéciles 

La convivència al campus, i sobretot, als passadissos de les Facultats, cada cop és més insuportable. A la UAB . La UAB és un espai ric en pluralitat, en estudiants de diferents classes socials, orígens, cultures, etc. Sembla una utopia que hi hagi llibertat d'expressió i llibertat d'acció política a la UAB. Cada mes, tenim algun cas de censura, o d'autocensura. La violència, vingui dels Mossos, o d'un grup d'intolerants estudiants no es pot tolerar. No hi ha llibertats mínimes per poder desenvolupar les nostres sensibilitats polítiques. L'argument d'aquestes actituds: "les organitzacions polítiques no han de tenir espai a la Universitat".  Primerament, perquè no? Segon, i els que exposen aquest penós argument són coherents amb el que diuen? No. Començo doncs a explicar l'últim cas de coacció política a la UAB. En aquest cas, a militants de les Joventuts d'Esquerra Verda (JEV) d'Iniciativa.  Una molt bona amiga ho ha explicat al seu Fa

La universitat UOC és una bona universitat a distància. Com diu Canela al seu bloc . Ara bé, darrere del suposat èxit (cada cop s'hi matriculen més alumnes ) "del model UOC" hi ha quelcom d'obscur que jo ja vaig parlar-ne en un debat a la meva ex Facultat quan debatíem l'aplicació del Pla de Bolonya en les nostres titulacions. La primera raó de l'augment és la crisi i el segon  és el fet pel qual Imma Tubella (la rectora) ha anat a tants debats mediàtics sobre el Procés de Bolonya. 

L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) ja fa temps que es va queixar de la nova Selectivitat, i en algun cas, els hi han fet cas.

Presentació dels col·lectius d'estudiants de la Facultat als estudiants de Primer curs (torn: matí) Fa una setmana, vaig haver de presentar EPA a la meva facultat , perquè els meus companys no podien fer-ho. Vaig accedir a presentar-ho jo tot i que ja no formo part dels estudiants d'aquesta facultat. Ja m'he llicenciat.  M'havia preparat -el dia abans- uns 6 o 7 punts (preguntes i respostes que es podien fer) per explicar perquè calia associar-se amb EPA. El primer tractava sobre les raons que tenim per associar-nos i organitzar-nos col·lectivament, a la Universitat, en les associacions estudiantils. El següent volia explicar perquè no ho fèiem amb l'Assemblea; ho sigui, perquè havia nascut EPA , un breu resum històric per situar-los; però aquí em vaig encallar i vaig usar un estil poc habitual en mi matei x i del qual renego. Pel to. Pel context. Pel moment. Però no pas, pel contingut, que és tot cert, des del meu humil punt de vista. Voldria demanar unes mínim

-> Enllaçat al Racó Català. Tripartits: ni tant bé, ni tant malament Continuo pensant que era necessari una formula com el tripart it per tal d’obrir les finestres de la Generalitat de Catalunya. 23 anys de Jordi Pujol eren masses. Els primers van ser molt importants pel país, per modernitzar-lo i per normalitzar-lo nacionalment parlant: Catalunya Ràdio, Mossos d’Esquadra, TV3, etc. Els últims emperò, foren pocs fructífers. Semblava que no penquessin tant, producte del desgast. I és que no pot ser que hi hagi càrrecs que durin tant al Govern de la Generalitat i a l'Administració catalana. El temps corromp i desinfla la potencialitat de la institució. Calien idees noves, gent nova, formes noves. I en Pasqual Maragall d’idees, en té moltes. El país per primer cop, passava de ser governat pel centre dreta nacionalista català per un govern de coalició entre les forces d’esquerres, catalanistes i ecologistes. Allò sí que fou un canvi, però durà poc. Fou una esperança per tots els

Por qué iré a la huelga general El hambre

Polarización social y pensiones VICENÇ NAVARRO

Protesta sindical a la UAB: A la Vaga General! L'anomenat Lenin de Manresa ; el Conseller d'Empresa (i d'Universitats, perquè "tocava"), n'Huguet, avui; tal i com comenta el professor Xavier Villalba al seu bloc ; ha passat de llarg els grans problemes de la Universitat Pública del país.   No ha parlat dels diners que deu la Conselleria a les Universitats i que fa que tinguem la ("no tant") alta qualitat que desitgem. És més. No només això; jo encara no trobo cap acció política o mesura que hagi pres que sigui del meu gust. Pensava que ho seria el "decret del català" però pel que es veu s'està "descafeïnant" per culpa de la pressió de les Universitats Públiques catalanes, que en això, sí els funciona la pressió.  Avui, CCOO de la UAB, amb un format de protesta, adequat, conjuntament amb d'altres sindicalistes i treballadors -Personal d'Administració i Serveis de la UAB (PAS)-, liderats per Juanjo Bravo (CCOO) h

Paciència. Després del 10-J, després de la Diada. Escrit per:  Joan Gil       De les consultes al 10-J Paciència, que és la mare de la ciència. Després del 10 de juliol, "no hi haurà marxa enrere". "Res, tornarà a ser igual" . Són frases que es poden sentir en els debats de tertúlia que fan els conciutadans (de la Catalunya Central! no de l'AMB!). I és que va ser la primera gran manifestació per la independència. Amb tots els respectes pels no independentistes que hi van assistir. I és que una experiència d'acció col·lectiva, passió, voluntariat, democràcia participativa; d'aquestes característiques marca a tots els que hi hem estat involucrats. Vaig tenir la oportunitat de ser membre de la coordinadora comarcal Bages Decideix.

De tant en tant, publicaré alguns dels articles que m'han agradat i que he llegit tant en diaris de paper com digitals; sobretot, aquells que estan escrits pels meus "referents personals."   Las mentiras de Davos

La campanya del PSC: un èxit?   Escrit per: Joan Gil Avui, vull centrar-me en l'anàlisi de la campanya electoral del PSC ; però breument, simplement per exposar alguns elements per poder debatre-ho amb tots vosaltres.   Recordant campanyes electorals del PSC (Europees). Recordant l'estratègia electoral de la por. Recordant "l'estil Zaragoza" : votar el mal menor. Si no tens clar el teu vot a la esquerra, vota-la perquè "ve la dreta" o la  dreta és pitjor. L'estil dels clixés i no pas de les propostes.      Un estil potser no tant agressiu com el del vídeo de CiU de fa una legislatura; però semblant. L'estil de la política de les declaracions i no del debat programàtic. Hi ha dues famílies al PSC   (o tres). La família més culte, intel·lectualment parlant. La qual, la majoria dels seus líders provenen de la burgesia barcelonina cosmopolita, moderna i avantguardista. Amb sensibilitat social. I que és profundament catalanista, i en ocasions,

Sembla ser que l'Huguet es podria tirar enrere en un dels elements més polèmics (i per això, més interessants per a la protecció del nostre idioma propi) del decret. El Conseller Baltasar ja va dir que això s'havia d'arpovar al Govern i que no estava consensuada cap posició al respecte, opinant que no li semblava bé la idea de que els nous professors tinguin el nivell C de català. I em pregunto, li sembla bé que els alumnes de Batxillerat el tinguin? O també en podem "prescindir"? Això és autoodi. Això va en contra de la qualitat de la docència. Xavier Sala i Martín també ha sortit als mitjans, a través de les seves declaracions al facebook exposant que ell marxaria de la UPF si "l'obliguen" a tenir el nivell C. Enric Canela, al seu facebook, i  al seu bloc on m'enllaça , exposar, que si el professor podia donar classes en castellà o català a la Universitat d'EUA on ell fa de docent. Evidentment, la resposta és no. Xavier Sala i Martín