Resum de la setmana. Edició Especial: Canvi de rumb
Ni autoritats de les Universitats Públiques ni certs estudiants em mereixen el meu respecte. Tampoc aquells qui es posen en un dels dos cantons sense visió de futur; perquè aquests dos pols confrontats no ens duen enlloc. L'acció -> reacció no serveix per res. Avui ho he dit al meu grup classe. Hi ha d'haver un canvi de rumb. L'estatus quo (Rectorat, Govern -hem de recordar que està democràticament elegit- i altres autoritats) estan usant la violència policial, la seguretat privada, l'ús polític dels expedients, els desallotjaments constants, la mentida, la difamació contra els estudiants mobilitzats, la prepotència contra els que ens oposem, i el cinisme. I encara tindria més adjectius que posar-los, i no precissament per omplir. Tots tenen exemples pràctics que visibilitzen la actuació lamentable de les autoritats acadèmiques i de la direcció política d'Espanya i Catalunya.
No hi ha diàleg. Es fictici. Perquè no hi ha negociació. Parlar està molt bé, però per res tampoc. Cal també que alguns estudiants s'avinguin a reduir els seus objectius màxims i comencin a fer política responsable. Alguns no ens enganyem, acabaran dedicant-se a això. Ja se'ls nota. I és legítim. Però espero que reflexionin sobre que el que han de fer és assolir objectius pels estudiants perquè sinó, si ho volem tot, si volem canviar el sistema des de la Universitat, si volem "imposar" tot el nostre model universitari (alguns ni en tenen d'això). Això és marxisme, això és progressisme, això és ser d'esquerres. La resta és bambalina. És fum. És neotroskisme, és traïció als interessos del col·lectiu a qui representes.
Estem en un camí sense sortida. I cal un canvi de rumb. Això costarà, però passarà tard o d'hora, perquè un moviment estudiantil és útil o no. Els que ho esteu dirigint ara, us ho demano amb humilitat, deixeu-ho a la resta.
Tolereu amenaces, assetjaments personals, punkerrades, coacció, insults, destrosses, tensió, malbaratar recursos, portar el conflicte al límit, demagògia, destrosses del mobiliari urbà, mala imatge per la Universitat Pública, joc brut a les assemblees. Tot això ho tolereu. I posaria la mà al foc que fins i tot vosaltres sou els qui ho heu decidit en algunes ocasions. Evidentment no sempre. No voldria generalitzar. I això no és criminalitzar, això és dir el que tota la comunitat educativa a la UAB pensa: que hi ha un col·lectiu d'energumens. Opinió majoritària de la comunitat educativa a la UAB. No ens enganyem és així. I ara condemnarem les carregues policials que han estat brutals però decissió del Rector, no pas del senyor Saura. O és que els policies no han d'anar allà on els demanen. Anarquia?
Volíem una policia autonòmica democràtica catalana professional i popular. Perquè jo sóc comunista, d'ordre, i vull policia. Evident. La vull per reprimir aquells que se salten les lleis progressistes, per atrapar les màfies, en contra de tot tipus de violència, per seguretat, i per llibertats individuals.
El Rector de la UB es passa.
No hi ha diàleg. Es fictici. Perquè no hi ha negociació. Parlar està molt bé, però per res tampoc. Cal també que alguns estudiants s'avinguin a reduir els seus objectius màxims i comencin a fer política responsable. Alguns no ens enganyem, acabaran dedicant-se a això. Ja se'ls nota. I és legítim. Però espero que reflexionin sobre que el que han de fer és assolir objectius pels estudiants perquè sinó, si ho volem tot, si volem canviar el sistema des de la Universitat, si volem "imposar" tot el nostre model universitari (alguns ni en tenen d'això). Això és marxisme, això és progressisme, això és ser d'esquerres. La resta és bambalina. És fum. És neotroskisme, és traïció als interessos del col·lectiu a qui representes.
Estem en un camí sense sortida. I cal un canvi de rumb. Això costarà, però passarà tard o d'hora, perquè un moviment estudiantil és útil o no. Els que ho esteu dirigint ara, us ho demano amb humilitat, deixeu-ho a la resta.
Tolereu amenaces, assetjaments personals, punkerrades, coacció, insults, destrosses, tensió, malbaratar recursos, portar el conflicte al límit, demagògia, destrosses del mobiliari urbà, mala imatge per la Universitat Pública, joc brut a les assemblees. Tot això ho tolereu. I posaria la mà al foc que fins i tot vosaltres sou els qui ho heu decidit en algunes ocasions. Evidentment no sempre. No voldria generalitzar. I això no és criminalitzar, això és dir el que tota la comunitat educativa a la UAB pensa: que hi ha un col·lectiu d'energumens. Opinió majoritària de la comunitat educativa a la UAB. No ens enganyem és així. I ara condemnarem les carregues policials que han estat brutals però decissió del Rector, no pas del senyor Saura. O és que els policies no han d'anar allà on els demanen. Anarquia?
Volíem una policia autonòmica democràtica catalana professional i popular. Perquè jo sóc comunista, d'ordre, i vull policia. Evident. La vull per reprimir aquells que se salten les lleis progressistes, per atrapar les màfies, en contra de tot tipus de violència, per seguretat, i per llibertats individuals.
El Rector de la UB es passa.
Comentaris