El resum de la setmana: Manifestació multitudinària i tancada i posterior desallotjament: Quin és el camí?
dissabte 14 de març del 2009 - El resum de la setmana: Manifestació multitudinària i tancada i posterior desallotjament: Quin és el camí? -
Abans d'exposar les notícies generals sobre la lluita contra el Pla de Bolonya; dir que sóc marxista i cristià, que estic en contra dels sectarismes (tant de moderats com d'extremistes) i que m'agrada molt l'acord més enllà d'etiquetes ja que els objectius a assolir a vegades poden ser els mateixos. Amb Bolonya passa el mateix.
Bé, abans de tot us faig una llista dels posts de la meva facultat fets aquesta setmana:
Moreso torna a usar els Mossos per "solucionar" un conflicte. Com pot ser que un rector que els estudiants majoritàriament (87% més o menys) van denegar votar-lo (van votar en blanc perquè no hi havia el No) mani a la UPF? Ho sé, pel vot ponderat. Però amb quina legitimitat? Ho sé, pels vots dels PDI funcionaris. Però llavors només mana pel PDI, o per tots. Té legimitat, és legal que mani; però no és un rector del consens. I s'ho ha guanyat, tots els sindicats i assemblees d'estudiants volen que dimiteixi: a la UPF és difícil ser estudiant i treballar alhora. No és "el seu" perfil d'estudiant, com si un servei públic hagués de tenir "perfils". Això, ja em sona, a la concertada privada subvencionada públicament. Al cap i a la fi, la "Pompeu és pública, però diferent, és moderna i elitista". En temps de lluites i conflictes oberts -alguns més interessants i altres més gratuïts- creats per tota la comunitat universitària (el fet de no posicionar-se també és posicionar-se). En aquests temps, no valen rectors amb mà dura. Valen rectors que vegin el futur amb visió de futur. El seu ús tant normalitzat dels Mossos, la seva demagògia, la situació del català a les aules, etc. No demanaré jo la seva dimissió. No m'agrada esforçar-me per fer dimitir algú, diguem massa tou. Sóc de la UAB. Però si que li demanaria, que reflexionés, de debò. Fins i tot la Junta del PAS de la UPF li demana que reflexioni.
Sobre el desallotjament d'un centenar d'estudiants contra la mercantilització del pla de Bolonya després de que uns 200 acabessin tancats a la UPF després de la manifestació contra la LOU i el Pla de Bolonya de milers i milers d'estudiants us exposo el comunicat de l'AEP:
Per si no ho sabíeu hi hagut una manifestació a Barcelona i diversos punts d'Espanya demanant la paralització del procés de Bolonya i la retirada de la LOU i els RD. A Barcelona hi havia 6000 estudiants (i alguns professors, i alguns no estudiants) segons els diaris. 15000 0 10000 segons la CAE. Si contem tota Espanya (Girona, Tarragona, Barcelona, Madrid, ...) traspassaren aquesta xifra de molt. La veritat, he de fer autocrítica. El discurs ha millorat, i la radicalització de la lluita ha comportat que segons diuen, el número de manifestants no es reduís en relació a la darrera manifestació i que tot el rebombori creat que m'havia semblat inútil fes fruit en la sensibilització i creixement del moviment estudiantil. No obstant, aquest moviment no don fruits perquè tal i com bé van dir els d'Estudiants en Acció, tot i que sigui políticament incorrecte dir-ho: "és temps de reformismes". He de dir que les actituds d'EeA m'estan semblant molt unitàries i correctes. Per això els vaig enviar aquest mail:
Mentrestant arreu de l'estat també mouen fitxa i s'escolten crítiques contra el Pla des de més sectors. De professors, pocs. Lo qual considero ja "criticable" de bon grat. Em començo a preocupar si els interessa el futur de la Universitat Pública? Jo diria que si. Però on són? A classe, fent la classe com millor poden que em sembla molt bé; però on es posicionen col·lectivament? Al Claustre poca cosa.
A part dels de sempre. Si no fos per ells! Gràcies PDI i PAS d'esquerres per aquest manifest:
Fragments interessant: "Apostem per un model assembleari de participació, indestriable de la participació institucional. No entenem per tant, actituds com la del passat dijous, on després de la convocatòria d’un referèndum i un claustre, en el qual s’havia de votar la pregunta d’aquest referèndum, on els representants dels estudiants havíem de dir el SI perquè és aquesta la resposta de més de 10.000 estudiants de la UB, un grup d’ells marxés de la sala, ja fos per no votar allò a que està obligat democràticament pel resultat del referèndum, o per considerar antidemocràtiques certes decisions del Rectorat." (...)
"Per part dels estudiants, i en general tots els claustrals, hi va haver una manca de compromís i responsabilitat, doncs l’assistència al Claustre és un deure de tots els que han estat escollits democràticament. És estrany que més del 50% d’estudiants membres del Claustre hi assisteixin, i això també ha impedit un recompte de vots estudiantils favorable al SI."
Ara faré una reflexió. Jo també crec que hi ha mercantilització. En un curs de la ETC, al director de la OPQ i a dues ex-coordinadores (Pedagogia UAB i Humanitats UAB) així els hi vaig fer saber. Però també és cert que hi ha reivindicacions que poden aprofitar amb alguns aspectes de la declaració i de la implantació del nou pla d'estudis. Pensem (si hi hagués recursos, tot funcionés bé -això no passarà mai-, etc.) que passaria si defensessim coses que s'han entès i s'apliquen en nom del Pla de Bolonya que són positives amb quatre puntualitzacions concretes.
1. Un mètode d'avaluació més enllà d'un últim examen final és una reclamació estudiantil històrica. No jugar-te-la en una avaluació era una reclamació dels estudiants. Calia més oportunitats, i veure que "a vegades" pots passar un mal moment, etc. i que calia una reclamació que s'ha vist perillada i encara està en perill en moltes facultats de la UAB (ja que és a criteri de cada facultat): la segona convocatòria d'examen. Un dret dels estudiants que comporta no haver de pagar una matrícula més cara i tornar a fer el curs i una "oportunitat" pels qui (pel que fos) haguéssin tingut un mal dia. Ara no podem reclamar "una única avaluació" com algun sector fa; perquè la avaluació continuada en carreres com Medicina; per lògica, s'han (i es feien així abans de l'EEES) de fer així (amb pràctiques externes, etc.). A més, és més curosa la avaluació dividida (no excessivament com en el pla pilot sinó amb tres avaluacions n'hi ha prou per avaluar si se'n sap, per aprendre és una altra cosa). Tampoc cal caure en el dogma: potser hi ha assignatures en les quals amb una prova ja n'hi ha prou. És el problema d'estandaritzar i mecanitzar tant els processos d'avaluació amb pedagògies restrictives i imposades. La segona convocatòria pot ser repetir una prova (un treball, un examen, etc.) i per tant, no hi ha dret a treure-la. La excusa de que ja es pot "aprovar", aprovant la segona, tercera, (...) avaluació és fals. La segona convocatòria és un dret i la UAB no ho pot deixar "a decisió de les facultats".
2. Les reivindicacions estudiantils d'associacions d'estudiants d'esquerres i progressistes, relacionades amb pedagogies innovadores i amb actualitzacions en els models docents s'unien per demanar més crítica, reflexió, debat (plural) i més motivació en les classes. Noves metodologies més participatives. Jo aposto perquè també continuem reivindicant les classes magistrals d'eminències (catedràtics i doctors) que són l'element diferenciador i de valor afegit d'una Universitat. Així com classes teòriques. No podem caure en el dogma "progre " d'allò nou és positiu. Ni tampoc en fer més professionalitzadores o més pràctiques carreres més teòriques que necessiten d'espai d'aprofundiment en els conceptes i la seva aplicació; i no més assignatures transversals, etc. Aquestes tendències però no venen sempre imposades des de dalt. Si és cert que el Consell Social en el procés d'aprovació d'un pla d'estudis, la OPQ, o diferents agents com la AQU i la ANECA hi poden posar mà. Però és qüestió de cada centre. Això però, deixa de banda la crítica de la divisió de la estructura de l'ensenyament superiorr (grau -> precaris; posgrau -> especialistes; en tendència al que necessita el mercat laboral) que vaig explicar a Ciències en una xerrada de centenars d'estudiants. Per cert, fa uns dies un amic del Javi Ceba (PEF) em va felicitar per la xerrada.
A València hi ha empreses que han intervingut en fòrums directament en el pla d'estudis però això passa més en les lògiques de la creació del grau, en les opinions preestablertes de que cal fer "útils" les carreres (discursos), també en la llei (s'obliga a fer pràctiques externes en tots els graus). Però ni tot és contextual ni tot estructural. Cal saber trobar els buits per on incidir. Continuo doncs amb la meva aposta contra el Pla de Bolonya de separar-lo a trossos i veure'n els grans defectes; i veure per on podem introduir el nostre model de Pública.
3. Vigilar amb el tema del català. Reivindicació estudiantil històrica. Amb els ERASMUS i la seva mala gestió i amb les males polítiques dels Rectorats, així com amb els discursos economicistes (el català no és llengua "de mercat") la cosa va a pitjor.
4. La avaluació del sistema, la transparència de la informació del què passa en una facultat (taxa de graduació, etc.) són coses positives i reclamacions estudiantils (que el PDI compleixi) i que s'estan donant gràcies al procés de Bolonya. Menys en transparència econòmica. I evidentment sota criteris de NGP, tecnocràtics i economicistes. Però la informació (si fos no vinculant) és tot un èxit dels graus no? O queda malament dir això?
Amb aquest vídeo us volia ensenyar que si que volíem algunes classes així, però per això hem de dir "avaluació continuada no així".
Per cert, a Lletres es parla d'expulsar la Júlia. Una vergonya.
També és una vergonya que el diari Campus Bellaterra hagi estat censurat pel Rectorat. Fonts de primera mà m'ho han dit.
També volia exposar que s'ha parlat de la dona a la universitat pública a la ETC.
I fent una reflexió més crítica. Cap on ens du el moviment actual i les tancades? No dic que no s'hagin d'usar però no serveixen de res. El Tomàs es mor de gana, i ningú diu res des del Rectorat i la ACUP. Bé si, que no se senten responsables. Però accions com aquestes no ens duen enlloc. Més aviat ens fan recular en suport popular. Tenim alguns "antisistema brètols" no estudiants que podrien fer coses millors per la societat que el que estan fent aprofitant la binentesa de la lluita contra l'EEES. Pobre conductor i passatgers, era necessàri? Què soluciona això? Don pel sac a la gent treballadora -que és la que va amb Tram- i punt.
També s'ha generat molt debat aquesta setmana a la xarxa a Internet:
Comentaris propis:
El proper dijous 12 de març, els i les estudiants de les universitats públiques tornarem a sortir al carrer convocats per la CAE (Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants), espai de trobada de diverses assemblees de les universitats públiques de Barcelona. La consigna tornarà a ser No a la LOU, No al Reial Decret! ja que, per molt que el moviment estudiantil ha treballat de valent durant els últims mesos a les tancades i ocupacions, els objectius no s'han assolit.
Des de l'AEP-Associació d'Estudiants Progressistes volem manifestar que:
Abans d'exposar les notícies generals sobre la lluita contra el Pla de Bolonya; dir que sóc marxista i cristià, que estic en contra dels sectarismes (tant de moderats com d'extremistes) i que m'agrada molt l'acord més enllà d'etiquetes ja que els objectius a assolir a vegades poden ser els mateixos. Amb Bolonya passa el mateix.
Bé, abans de tot us faig una llista dels posts de la meva facultat fets aquesta setmana:
- Gràcies PEF
- Piquets i dia de vaga
- Es queixen al Degà i demanen "flexibilitat" per la assignatura del Feldman
- Comencen les eleccions a Junta de Facultat
- Facultat en dinamisme: Jornada de Vaga
- El resum de la setmana de l'altre bloc
Moreso torna a usar els Mossos per "solucionar" un conflicte. Com pot ser que un rector que els estudiants majoritàriament (87% més o menys) van denegar votar-lo (van votar en blanc perquè no hi havia el No) mani a la UPF? Ho sé, pel vot ponderat. Però amb quina legitimitat? Ho sé, pels vots dels PDI funcionaris. Però llavors només mana pel PDI, o per tots. Té legimitat, és legal que mani; però no és un rector del consens. I s'ho ha guanyat, tots els sindicats i assemblees d'estudiants volen que dimiteixi: a la UPF és difícil ser estudiant i treballar alhora. No és "el seu" perfil d'estudiant, com si un servei públic hagués de tenir "perfils". Això, ja em sona, a la concertada privada subvencionada públicament. Al cap i a la fi, la "Pompeu és pública, però diferent, és moderna i elitista". En temps de lluites i conflictes oberts -alguns més interessants i altres més gratuïts- creats per tota la comunitat universitària (el fet de no posicionar-se també és posicionar-se). En aquests temps, no valen rectors amb mà dura. Valen rectors que vegin el futur amb visió de futur. El seu ús tant normalitzat dels Mossos, la seva demagògia, la situació del català a les aules, etc. No demanaré jo la seva dimissió. No m'agrada esforçar-me per fer dimitir algú, diguem massa tou. Sóc de la UAB. Però si que li demanaria, que reflexionés, de debò. Fins i tot la Junta del PAS de la UPF li demana que reflexioni.
Sobre el desallotjament d'un centenar d'estudiants contra la mercantilització del pla de Bolonya després de que uns 200 acabessin tancats a la UPF després de la manifestació contra la LOU i el Pla de Bolonya de milers i milers d'estudiants us exposo el comunicat de l'AEP:
Per si no ho sabíeu hi hagut una manifestació a Barcelona i diversos punts d'Espanya demanant la paralització del procés de Bolonya i la retirada de la LOU i els RD. A Barcelona hi havia 6000 estudiants (i alguns professors, i alguns no estudiants) segons els diaris. 15000 0 10000 segons la CAE. Si contem tota Espanya (Girona, Tarragona, Barcelona, Madrid, ...) traspassaren aquesta xifra de molt. La veritat, he de fer autocrítica. El discurs ha millorat, i la radicalització de la lluita ha comportat que segons diuen, el número de manifestants no es reduís en relació a la darrera manifestació i que tot el rebombori creat que m'havia semblat inútil fes fruit en la sensibilització i creixement del moviment estudiantil. No obstant, aquest moviment no don fruits perquè tal i com bé van dir els d'Estudiants en Acció, tot i que sigui políticament incorrecte dir-ho: "és temps de reformismes". He de dir que les actituds d'EeA m'estan semblant molt unitàries i correctes. Per això els vaig enviar aquest mail:
| "De: | Joan Gil Oliveras ssdff (jgoflash_1@hotmail.com) |
| Enviado: | sábado, 14 de marzo de 2009 10:49:22 |
| Para: | estudiants@estudiantsenaccio.cat |
Només exposar-vos que la vostra actuació al Claustre, al igual que el meu sindicat (AEP), va ser responsable, i per tant, per emmarcar. I més tenint en compte que FNEC i SEPC van fer el numeret de marxar.
A titol personal, merci."
A titol personal, merci."
Mentrestant arreu de l'estat també mouen fitxa i s'escolten crítiques contra el Pla des de més sectors. De professors, pocs. Lo qual considero ja "criticable" de bon grat. Em començo a preocupar si els interessa el futur de la Universitat Pública? Jo diria que si. Però on són? A classe, fent la classe com millor poden que em sembla molt bé; però on es posicionen col·lectivament? Al Claustre poca cosa.
- Crónica e Imágenes de la Charla con los estudiantes expulsados en Barcelona
- Presiones antidemocraticas a la aneca
- Aragonesos contra Bolonya (PDI)
- Manifestación contra Bolonia el jueves a las 12:00 en la UAL [Almería]
- Las causas del Plan Bolonia y el objetivo de una huelga general indefinida en la enseñanza media y superior
- Condena rotunda a la represión producida contra la manifestación estudiantil del pasado 12 de Marzo
- Las movilizaciones por la Educación Pública y contra el Plan Bolonia en Elche y la Universidad de Alicante
- Más de 2000 estudiantes salen en Zaragoza a la calle para decir No a Bolonia
- El PCE-Salamanca apoya la huelga contra Bolonia de este jueves y condena la actitud autoritaria del Rectorado
- El Rectorado de la USAL reprime la convocatoria de huelga
- 12 Marzo Jornada de Movilización Estatal Contra Bolonia. Asambleas de Estudiantes.
- Huelga y manifestación estudiantil contra el Plan Bolonia 12 Marzo a las 12 en la Catedral
- Asturies: Huelga en defensa de la universidad pública
- Málaga; 12 de Marzo, Manifestación contra Bolonia
- El contexto económico del plan Bolonia
- Murcia, Jueves 12 de Marzo a las 11:30, Huelga para paralizar el Proceso de Bolonia
Aquesta setmana també ha sorgit aquesta notícia:
El Suprem diu que no es pot fer segon de Batxillerat amb tres suspensos o més a primer
A part dels de sempre. Si no fos per ells! Gràcies PDI i PAS d'esquerres per aquest manifest:
CONTRA EN DESBALLESTAMENT DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA
EL PDI I EL PAS DAVANT EL PROCÉS DE BOLONYA
Parlant d'altres coses, el Claustre de la UB, us el vaig començar a explicar fa una setmana però encara no tenia totes les dades. Pel que es veu, SEPC va fer el numeret. AEP i EeA no. I alguns que volien votar que No i no el que van dir els estudiants també van marxar. No estic segur que fossin els de FNEC però diuen que si. I des d'AJEC UAB no em saben contestar. L'AEP ha fet un maravellós escrit demanant cultura democràtica i responsabilitat al Rectorat i als que van marxar. Jo els poso sigles: SEPC. L'AEP però no vol merders i es limita a dir "alguns estudiants" en pro de la unitat estudiantil i escriu aquest comunicat:Fragments interessant: "Apostem per un model assembleari de participació, indestriable de la participació institucional. No entenem per tant, actituds com la del passat dijous, on després de la convocatòria d’un referèndum i un claustre, en el qual s’havia de votar la pregunta d’aquest referèndum, on els representants dels estudiants havíem de dir el SI perquè és aquesta la resposta de més de 10.000 estudiants de la UB, un grup d’ells marxés de la sala, ja fos per no votar allò a que està obligat democràticament pel resultat del referèndum, o per considerar antidemocràtiques certes decisions del Rectorat." (...)
"Per part dels estudiants, i en general tots els claustrals, hi va haver una manca de compromís i responsabilitat, doncs l’assistència al Claustre és un deure de tots els que han estat escollits democràticament. És estrany que més del 50% d’estudiants membres del Claustre hi assisteixin, i això també ha impedit un recompte de vots estudiantils favorable al SI."
Ara faré una reflexió. Jo també crec que hi ha mercantilització. En un curs de la ETC, al director de la OPQ i a dues ex-coordinadores (Pedagogia UAB i Humanitats UAB) així els hi vaig fer saber. Però també és cert que hi ha reivindicacions que poden aprofitar amb alguns aspectes de la declaració i de la implantació del nou pla d'estudis. Pensem (si hi hagués recursos, tot funcionés bé -això no passarà mai-, etc.) que passaria si defensessim coses que s'han entès i s'apliquen en nom del Pla de Bolonya que són positives amb quatre puntualitzacions concretes.
1. Un mètode d'avaluació més enllà d'un últim examen final és una reclamació estudiantil històrica. No jugar-te-la en una avaluació era una reclamació dels estudiants. Calia més oportunitats, i veure que "a vegades" pots passar un mal moment, etc. i que calia una reclamació que s'ha vist perillada i encara està en perill en moltes facultats de la UAB (ja que és a criteri de cada facultat): la segona convocatòria d'examen. Un dret dels estudiants que comporta no haver de pagar una matrícula més cara i tornar a fer el curs i una "oportunitat" pels qui (pel que fos) haguéssin tingut un mal dia. Ara no podem reclamar "una única avaluació" com algun sector fa; perquè la avaluació continuada en carreres com Medicina; per lògica, s'han (i es feien així abans de l'EEES) de fer així (amb pràctiques externes, etc.). A més, és més curosa la avaluació dividida (no excessivament com en el pla pilot sinó amb tres avaluacions n'hi ha prou per avaluar si se'n sap, per aprendre és una altra cosa). Tampoc cal caure en el dogma: potser hi ha assignatures en les quals amb una prova ja n'hi ha prou. És el problema d'estandaritzar i mecanitzar tant els processos d'avaluació amb pedagògies restrictives i imposades. La segona convocatòria pot ser repetir una prova (un treball, un examen, etc.) i per tant, no hi ha dret a treure-la. La excusa de que ja es pot "aprovar", aprovant la segona, tercera, (...) avaluació és fals. La segona convocatòria és un dret i la UAB no ho pot deixar "a decisió de les facultats".
2. Les reivindicacions estudiantils d'associacions d'estudiants d'esquerres i progressistes, relacionades amb pedagogies innovadores i amb actualitzacions en els models docents s'unien per demanar més crítica, reflexió, debat (plural) i més motivació en les classes. Noves metodologies més participatives. Jo aposto perquè també continuem reivindicant les classes magistrals d'eminències (catedràtics i doctors) que són l'element diferenciador i de valor afegit d'una Universitat. Així com classes teòriques. No podem caure en el dogma "progre " d'allò nou és positiu. Ni tampoc en fer més professionalitzadores o més pràctiques carreres més teòriques que necessiten d'espai d'aprofundiment en els conceptes i la seva aplicació; i no més assignatures transversals, etc. Aquestes tendències però no venen sempre imposades des de dalt. Si és cert que el Consell Social en el procés d'aprovació d'un pla d'estudis, la OPQ, o diferents agents com la AQU i la ANECA hi poden posar mà. Però és qüestió de cada centre. Això però, deixa de banda la crítica de la divisió de la estructura de l'ensenyament superiorr (grau -> precaris; posgrau -> especialistes; en tendència al que necessita el mercat laboral) que vaig explicar a Ciències en una xerrada de centenars d'estudiants. Per cert, fa uns dies un amic del Javi Ceba (PEF) em va felicitar per la xerrada.
A València hi ha empreses que han intervingut en fòrums directament en el pla d'estudis però això passa més en les lògiques de la creació del grau, en les opinions preestablertes de que cal fer "útils" les carreres (discursos), també en la llei (s'obliga a fer pràctiques externes en tots els graus). Però ni tot és contextual ni tot estructural. Cal saber trobar els buits per on incidir. Continuo doncs amb la meva aposta contra el Pla de Bolonya de separar-lo a trossos i veure'n els grans defectes; i veure per on podem introduir el nostre model de Pública.
3. Vigilar amb el tema del català. Reivindicació estudiantil històrica. Amb els ERASMUS i la seva mala gestió i amb les males polítiques dels Rectorats, així com amb els discursos economicistes (el català no és llengua "de mercat") la cosa va a pitjor.
4. La avaluació del sistema, la transparència de la informació del què passa en una facultat (taxa de graduació, etc.) són coses positives i reclamacions estudiantils (que el PDI compleixi) i que s'estan donant gràcies al procés de Bolonya. Menys en transparència econòmica. I evidentment sota criteris de NGP, tecnocràtics i economicistes. Però la informació (si fos no vinculant) és tot un èxit dels graus no? O queda malament dir això?
Amb aquest vídeo us volia ensenyar que si que volíem algunes classes així, però per això hem de dir "avaluació continuada no així".
Per cert, a Lletres es parla d'expulsar la Júlia. Una vergonya.
També és una vergonya que el diari Campus Bellaterra hagi estat censurat pel Rectorat. Fonts de primera mà m'ho han dit.
També volia exposar que s'ha parlat de la dona a la universitat pública a la ETC.
I fent una reflexió més crítica. Cap on ens du el moviment actual i les tancades? No dic que no s'hagin d'usar però no serveixen de res. El Tomàs es mor de gana, i ningú diu res des del Rectorat i la ACUP. Bé si, que no se senten responsables. Però accions com aquestes no ens duen enlloc. Més aviat ens fan recular en suport popular. Tenim alguns "antisistema brètols" no estudiants que podrien fer coses millors per la societat que el que estan fent aprofitant la binentesa de la lluita contra l'EEES. Pobre conductor i passatgers, era necessàri? Què soluciona això? Don pel sac a la gent treballadora -que és la que va amb Tram- i punt.
També s'ha generat molt debat aquesta setmana a la xarxa a Internet:
- Al bloc del Villalba: Algunes reflexions sobre la protesta anti-Bolonya d’ahir
- Al bloc del Canela:
Jordi,
Per a tot això no cal aturar res. Cal discutir en els consells d’estudi.
• Possibilitat d’agafar menys assignatures. Crec que no hi ha problema.
• Segona convocatòria. Cal suprimir-la. Avaluació contínua encara que el curs s’hagi acabat. Jo ho faig.
• Racionalització dels parcials. Jo no en faig. I funciona bé.
• Com es fa l’avaluació continuada. Prova i error. No hi ha més. Jo ho estic fent i escoltant als estudiants trobarem la solució. No hi ha un mètode. Depèn de moltes coses.
• Quin és el millor mètode per fer l’extinció de llicenciatures. De cop. No hi ha més possibilitat física com no construïm una Facultat nova.
• Com es pot aconseguir més finançament sense vendre la universitat. Em temo que no hi ha cap venda de la universitat. Tens algun exemple? Més finançament, si però cal abans racionalitzar el que està passant. Catalunya no té tan mal finançament com volen fer creure alguns. Altra cosa és com estan distribuïdes les coses. Això no té res a veure amb Bolonya. Vaig ser vicerector d’Economia i Organització vuit anys i després membre de la comissió de finançament universitari de l’Estat, coordinador de la comissió d’indicadors econòmics de l’AQU. I encara segueixo en algunes coses més. D’això en sé bastant.
La feina va per un altre lloc.
Comentaris propis:
- Comentaris a "Tancats a la UPF: gentussa totalitària, racistes, antisemites, perroflautistes i lladres" del bloc de l'Ellies:
-
Només per la falta de respecte del teu escrit no val la pena ni llegir-lo.
Si us plau, re capacita el to i no generalitzis; sobretot això últim. Fa molt de mal, tot i que possiblement és el que busques.
-
Jo no t'exigeixo res. Però tampoc vull que m'insultis. I ara, m'acabes de dir antisemita així de gratis. I si algú ha comès un delicte, doncs, a la presó. A mi que m'expliques? El que no vull és que em facis coresponsable dels seus actes. Això s'acosta a demagògia. O notes o no? És que sinó no entenc res.
-
Al principi m'he fet un fart de riure. Però després he pensat com alguna persona pot quedar-se tan ample dient això.
Comunicat de l'AEP-Associació d'Estudiants Progressistes davant de la convocatòria de manifestació en defensa de la Universitat Pública del 12 de març
El proper dijous 12 de març, els i les estudiants de les universitats públiques tornarem a sortir al carrer convocats per la CAE (Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants), espai de trobada de diverses assemblees de les universitats públiques de Barcelona. La consigna tornarà a ser No a la LOU, No al Reial Decret! ja que, per molt que el moviment estudiantil ha treballat de valent durant els últims mesos a les tancades i ocupacions, els objectius no s'han assolit.
Des de l'AEP-Associació d'Estudiants Progressistes volem manifestar que:
- Donem tot el nostre suport a la convocatòria de les assemblees, òrgan legítim de representació estudiantil, i volem aplaudir l'excel·lent feina mobilitzadora i formativa que s'està duent a terme.
- Considerem que un moviment estudiantil de base assembleària és indispensable i que cal ara treballar per aglutinar més i més estudiants. Per això animem al conjunt de l'alumnat a implicar-se en les assemblees, a valorar la pluralitat i el consens que ha de caracteritzar-les i a saber extreure'n profit.
- Animem a les assemblees a reflexionar a fons sobre les problemàtiques que emergeixen amb l'EEES: la mancances en termes de democràcia i autonomia universitàries i de finançament, el concepte de "servei públic", el vessant humanista de l'educació superior, etc. Només una anàlisi profunda d'aquestes deficiències ja antigues ens permetrà arribar a l'arrel i trobar les solucions.
- Considerem indispensable la unió de professorat, PAS i alumnat per assolir un objectiu molt més ambiciós que la paralització de l'EEES: la realització d'una Universitat veritablement pública i de qualitat, catalana i cosmopolita, democràtica i participativa, progressista i transformadora, ecologista i no sexista.
“Només per la falta de respecte del teu escrit no val la pena ni llegir-lo.
Si us plau, re capacita el to i no generalitzis; sobretot això últim. Fa molt de mal, tot i que possiblement és el que busques.”
Això és el que li he comentat. Té tot el dret a opinar lliurement i exposar un anàlisi social i polític del moviment contra Bolonya. Al igual que jo tinc el dret de dir-li que aquest text no val la pena que ningú més el pengi pels blocs perquè és insultant. On arribarem? Alguns intentem arribar a consensos, i altres que potser ni els interessa el futur de la universitat, van i es dediquen a insultar sense coneixement de causa. Jo crec que hauríem de reflexionar entre tots plegats.
Comentari per Joan Gil Oliveras
David sóc d’extrema esquerra i no, no sóc sectari. Ni violent, ni radical. Sóc marxista i cristià. I no, no estic malament de la xaveta, ni sóc dogmàtic. Si no pots entendre com sóc és que potser el tancat ets tu. Molts cops personatges que van de moderats són els més sectaris. O personatges que són “centrats” davant grans catàstrofes són grans “perills” perquè al ser tant “moderats al centre” no saben canviar “radicalment” les seves polítiques; i per tant, constitueixen un “perill”.
Si no perquè creus que hi ha diversos significants per diversos significats?
Doncs si pot ser et demanaria que en fessis un ús més curós dels termes.
Comentari per Joan Gil Oliveras
Benvolguts/des,
Estic amb en Joan Gil: no trobo correcte la generalització. Hi ha bona part del moviment estudiantil que està reflectit en el post de l’Elies, però d’altra, no.
La Facultat de Biologia de la UB, per exemple, va estar ocupada més d’un mes, i ara torna a estar-ho (com amínim la setmana passada). Enric, diràs que tampoc són estudiants de la Facultat? perquè ho són. Són feixistes totalitaris? durant un mes, no han causat pas gaires problemes a ningú.
Podem no estar-hi d’acord, però jo crec que generalitzacions així no ajuden a aconseguir una solució: els extremistes no aconsegueixen mai la pau, i el post de l’Elies és extremista.
Comentari per Jordi Domènech i Lizcano