Resum de la setmana: Més dades que ens diuen que la educació no progressa adequadament
diumenge 8 de març del 2009
Avui, divendres [actualitzat el dissabte a la nit després del partit del FCB i el diumenge al matí], hem disposo a fer el meu resum setmanal sobre la lluita contra el Procés de Bolonya i les lluites per un Ensenyament públic en general. Aquest cop intentaré ser més crític, i auto crític, amb un anàlisi més personal però també força més breu.
Aquesta setmana la cosa ha estat bastant moguda: talls a les carreteres a la UAB commemorant la entrada dels Mossos després de 40 anys, la (ara ja si, no pertinent) vaga de fam, la Vaga "General" (això és un dir) del Sindicat d'Estudiants arreu de l'estat contra Bolonya i la Crisis capitalista, la reunió del Claustre General de la UB, les notícies de la meva facultat (millor dit, anècdotes) i el tour de Garmendia pels seus mitjans de comunicació afins.
La lluita contra la mercantilització de la Universitat, ni comença ni acaba aquí.
La lluita contra tot tipus d'influència exterior (política i econòmica) en pro de la autonomia universitària és un problema molt llunyà. L'Informe Bricall, el pas de les carreres de 5 a 4 anys, etc. La lluita durant la transició pels drets a l'autonomia universitària, la llibertat de càtedra, el català a les aules, etc. Tot això ens ha donat aquesta mena d'estat dintre de l'Estat. Han convertit aquesta Universitat Pública en el millor espai de creació de recerques d'alta qualitat arreu del món. Si, si, a vegades ens queixem, i el que no sabem és donar-li valor afegit a les coses que sabem fer bé. El problema és quan alguns fixen els objectius de la educació en termes incorrectes (ANECA): ocupabilitat com a èxit del pla d'estudis. Això és una bajanada. I això començaran a usar-ho per avaluar la qualitat docent. Fantàstic. Fantàstic com el criteri d'èxit que va fer aprovar a milers d'estudiants universitaris, i exigir menys als estudiants.
La Universitat és un pastís on els empresaris (que lícitament, i legalment, fan negoci al mercat) volen tocar aquesta part de l'Estat social, per tal, de fer-se'n els amos. Això si; "que la propietat continuí sent pública, que els surt molt més barat". Universia i les beques préstec només són les cares visibles d'aquesta amenaça que ja és real i s'aplica arreu d'Espanya que és la entrada del capital privat a la Universitat. La UAB molt possiblement té problemes amb un banc que és qui li ha eixugat el deute. No recordo exactament quin. Perquè ara ja sabem que no només volen "prestigi", i el segell UAB, les empreses. Ara volen fer negoci: pràctiques externes (formació en molts casos nul·la), beques préstec pels màsters, etc.
La estratègia de la direcció política del moviment estudiantil
En tot moviment, fins i tot l'assembleari, hi ha direcció política. Si no n'hi hagués, no hi haurien sindicats d'estudiants. Jo he criticat (constructivament) aquesta direcció política perquè crec que des del maig del 2008 que monopolitzen el moviment i no han assolit cap objectiu pels estudiants, lo qual no és una actitud de puresa revolucionària, sinó un comportament irresponsable. Cal cedir. Tampoc els que ocupen càrrecs en les institucions s'han comportat com s'havien de comportar. Cal diàleg sincer.
Durant les ocupacions vaig exposar que fer un referèndum a aquestes altures no era prioritari, i menys fer una acció tant contundent amb tanta oposició estudiantil i unes reivindicacions poc pertinents. No obstant, ara que s'han fet, m'alegra evidentment veure com els Rectorats han cedit davant els estudiants i han convocat molts referèndums tant legals com convocats pels estudiants; arreu de l'estat, en totes les facultats, etc.
Amb una participació molt alta (20%) tenint en compte que és una Universitat. I un tant per cent quasi del 100% en contra del Pla de Bolonya i a favor d'una moratòria.
Mentrestant la Ministra es va passant per tots els platós i ràdios per fer el seu tour (a l'estil de la campanya de l'euro) i els seus mitjans comencen a parlar del tema (a altres universitats espanyoles ja fa temps que ho fan); els estudiants continuen les seves lluites i amb els seus grans arguments. El Govern no vol la moratòria, però arreu de l'estat, grups d'estudiants mobilitzats han decidit que aquest és el seu objectiu del curs, i que valents contra la campanya institucional pagada per tots nosaltres, intentaran sortir bé de les crítiques del Govern i els diversos opinòlegs de l'estatus quo. Cada dia hi ha més dades al seu favor. L'AEP les posa de manifest: Desapareixen quatre filologies a la Universitat del País Vasc/Euskal Herriko Unibertsitatea
O amb notícies com aquestes: Los informáticos no logran máster propio para Bolonia i
La Universidad de Zaragoza pierde doce titulaciones académicas ante la falta de alumnado y las exigencias de Bolonia.
Mentrestant, el Sindicat de la Educació a nivell de la UE es prepara per rebre el G-20.
En Tomàs, per exemple, encara està en vaga de fam . La veritat, ja fa més de 13 dies. Això no pot ser. Per humanitat tindria que menjar. El sucre no em val. I tot el que diu el metge que està bé de salut tampoc. Menjar de debò és el que li cal. Tots els meus respectes per ell però ara hi ha perill: Tindrà efectes per tota la vida i de moment poca cosa ha aconseguit. Que TV3 com diu el seu bloc no li faci gens de cas; per exemple. Que la majoria d'estudiants no mobilitzats amb els quals he parlat ni ho sabessin; per exemple. I molta demagògia en les pintades de la UAB del SEPC posant "el tripartit mata el Tomàs", etc. Burrades que són difamacions que es diuen de forma molt alegre i molt partidista. I que no ajuden res al moviment.
També a la UAB, uns quants estudiants (una molt bona amiga meva també hi era present) van tallar la Diagonal i altres carreteres. Per cert, la companya de la qual us parlo sap alemany i altres idiomes. No és el típic arquetipus que usen alguns quan no tenen arguments d'estudiant mobilitzat i crític amb el Pla de Bolonya. Recordaven el 4 de març i que la lluita continua contra el Pla de Bolonya.
Algun diari va confondre aquests talls amb la manifestació convocada del SE, quan ve de postures i direccions polítiques de sindicats d'estudiants molt diferents. Normalment els diaris s'equivoquen parlant del moviment estudiantil, no per les difamacions i la manipulació per exemple del Mundo, sinó perquè donen unes dades incorrectes, no saben ni que volen dir les sigles, etc.
Hi ha molts merders amb les convocatòries de vaga però això seria un resum.
Fa poc el Sindicato de Estudiantes ("que va a la seva") el 4 de març en va fer una estatal a Madrid, Barcelona i altres llocs de l'estat; sobretot en instituts.
El 19 de Març és la més unitària: tots els sindicats de treballadors de secundària, més l'AEP, l'AJEC i segurament el SE; contra la LEC (principalment) però també contra la LOU.
Després la CAE (assemblees) -segons el que es va dir a la Assemblea de Lletres- posen dies de vaga el 17, 18 i 19. El SEPC per tots els PP.CC. ha posat cartells del dia 12 però això no sé en quina assemblea s'ha parlat. Segons una estudiant de la Assemblea de Lletres i membre del PUFFIL -ara es diu PUF- a Lletres es farà vaga el dies que ha dit el gran òrgan (CAE) de coordinació catalana d'assemblees però del dia 12 no s'ha dit res. Això es parla a Lletres. Però a Kaos en la Red la CAE deixa clar que convoca el 12 també, contra LOU i LEC. Arreu de l'estat, les assembles i coordinadores, seguint els acords de la Trobada d'estudiants que es va fer a València també aposten pel 12. Com el MAES. Per tant, sembla que sigui la més unitària.
També a Lletres es parla de fer vaga indefinida, però es decidirà en referèndum (ole!).
A la UdG, on un assembleari no va sortir de la Taula Nacional, tenen un moviment estudiantil que té democràcia interna: Els estudiants de la UdG decideixen en referèndum si se sumen a la vaga del 12 de març i Els estudiants de la UdG se sumen a la vaga del 12 de març contra Bolonya
A la xarxa hi ha molt de debat. Els estudiants volen moratòria però sembla que lluny d'això ara que tenen la oportunitat d'orientar la reforma (caldria veure-ho) vagin a la desesperada. Tothom opina però, de les eleccions basques i galleges. Tot i això, s'han creat dos blocs crítics (amb Bolonya i la Assemblea) a part del meu i l'Elliot. Els dos són de la Júlia Rossell. Especial Bolonya continua parlant de la UAB i les seves irregularitats econòmiques així com els interessos dels empresaris amb la UAB amb força rigor i detall. Ara el moviment estudiantil a l'Autònoma és més ampli ara que tenim opinions de tot. I per tant, comença a ser més plural i representatiu.
Fa poc també es va convocar un Claustre a la UB (òrgan més democràtic i representatiu però alhora també continua sent força estamental) per parlar de diversos temes com que el dèficit de la UB està en un context de protestes, crisis econòmica, etc. Però també per parlar del referèndum legal. Aquell referèndum legal fet a estudiants implicava que els estudiants votessin el resultats del referèndum en una votació al Claustre en el qual la resta d'estaments (que no han fet cap referèndum als seus representats) també havien de votar Si o No a la moratòria a Bolonya. Va ser que No, però també és veritat que la actitud d'alguns estudiants (sobretot del SEPC, de l'AEP no), no va ser ètica. No van votar el que havien dit els estudiants en referèndum fent el típic numeret del SEPC amb manifest i sortint de la votació. Això va provocar que hi hagués menys estudiants en la votació. Es veu que tampoc hi eren tots (els 90). Una falta de responsabilitat molt gran no ser-hi i també el fet de marxar. Deien que s'havien de comptabilitzar els 90 tot i que no hi eren presents tots els representants d'estudiants. El reglament diu ben clar que el vot és presencial. Un referèndum a la UB pot ser vinculant pels qui l'han demanat al Claustre però si no hi són, no tenen dret a delegar el vot.Tot i això els altres estaments, sobretot PDI funcionari va votar No a la moratòria i són l'estament més representat (amb més pes) al Claustre. Tot i això, l'actitud no va ser pertinent. Ben fet pels que es van quedar: AEP i altres com Estudiants en Acció que va reclamar reformisme als estudiants, cordura al SEPC, i un Si a la moratòria. A sobre alguns han criticat l'AEP per no marxar. La UB doncs, sobretot gràcies als professors funcionaris, no paralitza el pla de Bolonya. Es diu que la FNEC (convergents i d'ERC) també van marxar per part dels estudiants. Però encara m'he d'informar millor de tot això.
A més, el professorat precari, becari i funcionari crític contra el Pla de Bolonya que es va reunir al Rectorat de la UB (a iniciativa dels tancats) ha fet aquest manifest i vol tornar a reunir-se.
Posts de la meva facultat:
Avui, divendres [actualitzat el dissabte a la nit després del partit del FCB i el diumenge al matí], hem disposo a fer el meu resum setmanal sobre la lluita contra el Procés de Bolonya i les lluites per un Ensenyament públic en general. Aquest cop intentaré ser més crític, i auto crític, amb un anàlisi més personal però també força més breu.
Aquesta setmana la cosa ha estat bastant moguda: talls a les carreteres a la UAB commemorant la entrada dels Mossos després de 40 anys, la (ara ja si, no pertinent) vaga de fam, la Vaga "General" (això és un dir) del Sindicat d'Estudiants arreu de l'estat contra Bolonya i la Crisis capitalista, la reunió del Claustre General de la UB, les notícies de la meva facultat (millor dit, anècdotes) i el tour de Garmendia pels seus mitjans de comunicació afins.
La lluita contra la mercantilització de la Universitat, ni comença ni acaba aquí.
La lluita contra tot tipus d'influència exterior (política i econòmica) en pro de la autonomia universitària és un problema molt llunyà. L'Informe Bricall, el pas de les carreres de 5 a 4 anys, etc. La lluita durant la transició pels drets a l'autonomia universitària, la llibertat de càtedra, el català a les aules, etc. Tot això ens ha donat aquesta mena d'estat dintre de l'Estat. Han convertit aquesta Universitat Pública en el millor espai de creació de recerques d'alta qualitat arreu del món. Si, si, a vegades ens queixem, i el que no sabem és donar-li valor afegit a les coses que sabem fer bé. El problema és quan alguns fixen els objectius de la educació en termes incorrectes (ANECA): ocupabilitat com a èxit del pla d'estudis. Això és una bajanada. I això començaran a usar-ho per avaluar la qualitat docent. Fantàstic. Fantàstic com el criteri d'èxit que va fer aprovar a milers d'estudiants universitaris, i exigir menys als estudiants.
La Universitat és un pastís on els empresaris (que lícitament, i legalment, fan negoci al mercat) volen tocar aquesta part de l'Estat social, per tal, de fer-se'n els amos. Això si; "que la propietat continuí sent pública, que els surt molt més barat". Universia i les beques préstec només són les cares visibles d'aquesta amenaça que ja és real i s'aplica arreu d'Espanya que és la entrada del capital privat a la Universitat. La UAB molt possiblement té problemes amb un banc que és qui li ha eixugat el deute. No recordo exactament quin. Perquè ara ja sabem que no només volen "prestigi", i el segell UAB, les empreses. Ara volen fer negoci: pràctiques externes (formació en molts casos nul·la), beques préstec pels màsters, etc.
La estratègia de la direcció política del moviment estudiantil
En tot moviment, fins i tot l'assembleari, hi ha direcció política. Si no n'hi hagués, no hi haurien sindicats d'estudiants. Jo he criticat (constructivament) aquesta direcció política perquè crec que des del maig del 2008 que monopolitzen el moviment i no han assolit cap objectiu pels estudiants, lo qual no és una actitud de puresa revolucionària, sinó un comportament irresponsable. Cal cedir. Tampoc els que ocupen càrrecs en les institucions s'han comportat com s'havien de comportar. Cal diàleg sincer.
Durant les ocupacions vaig exposar que fer un referèndum a aquestes altures no era prioritari, i menys fer una acció tant contundent amb tanta oposició estudiantil i unes reivindicacions poc pertinents. No obstant, ara que s'han fet, m'alegra evidentment veure com els Rectorats han cedit davant els estudiants i han convocat molts referèndums tant legals com convocats pels estudiants; arreu de l'estat, en totes les facultats, etc.
Amb una participació molt alta (20%) tenint en compte que és una Universitat. I un tant per cent quasi del 100% en contra del Pla de Bolonya i a favor d'una moratòria.Mentrestant la Ministra es va passant per tots els platós i ràdios per fer el seu tour (a l'estil de la campanya de l'euro) i els seus mitjans comencen a parlar del tema (a altres universitats espanyoles ja fa temps que ho fan); els estudiants continuen les seves lluites i amb els seus grans arguments. El Govern no vol la moratòria, però arreu de l'estat, grups d'estudiants mobilitzats han decidit que aquest és el seu objectiu del curs, i que valents contra la campanya institucional pagada per tots nosaltres, intentaran sortir bé de les crítiques del Govern i els diversos opinòlegs de l'estatus quo. Cada dia hi ha més dades al seu favor. L'AEP les posa de manifest: Desapareixen quatre filologies a la Universitat del País Vasc/Euskal Herriko Unibertsitatea
O amb notícies com aquestes: Los informáticos no logran máster propio para Bolonia i
La Universidad de Zaragoza pierde doce titulaciones académicas ante la falta de alumnado y las exigencias de Bolonia.
Mentrestant, el Sindicat de la Educació a nivell de la UE es prepara per rebre el G-20.
En Tomàs, per exemple, encara està en vaga de fam . La veritat, ja fa més de 13 dies. Això no pot ser. Per humanitat tindria que menjar. El sucre no em val. I tot el que diu el metge que està bé de salut tampoc. Menjar de debò és el que li cal. Tots els meus respectes per ell però ara hi ha perill: Tindrà efectes per tota la vida i de moment poca cosa ha aconseguit. Que TV3 com diu el seu bloc no li faci gens de cas; per exemple. Que la majoria d'estudiants no mobilitzats amb els quals he parlat ni ho sabessin; per exemple. I molta demagògia en les pintades de la UAB del SEPC posant "el tripartit mata el Tomàs", etc. Burrades que són difamacions que es diuen de forma molt alegre i molt partidista. I que no ajuden res al moviment.
També a la UAB, uns quants estudiants (una molt bona amiga meva també hi era present) van tallar la Diagonal i altres carreteres. Per cert, la companya de la qual us parlo sap alemany i altres idiomes. No és el típic arquetipus que usen alguns quan no tenen arguments d'estudiant mobilitzat i crític amb el Pla de Bolonya. Recordaven el 4 de març i que la lluita continua contra el Pla de Bolonya.
Algun diari va confondre aquests talls amb la manifestació convocada del SE, quan ve de postures i direccions polítiques de sindicats d'estudiants molt diferents. Normalment els diaris s'equivoquen parlant del moviment estudiantil, no per les difamacions i la manipulació per exemple del Mundo, sinó perquè donen unes dades incorrectes, no saben ni que volen dir les sigles, etc.
Hi ha molts merders amb les convocatòries de vaga però això seria un resum.
Fa poc el Sindicato de Estudiantes ("que va a la seva") el 4 de març en va fer una estatal a Madrid, Barcelona i altres llocs de l'estat; sobretot en instituts.
El 19 de Març és la més unitària: tots els sindicats de treballadors de secundària, més l'AEP, l'AJEC i segurament el SE; contra la LEC (principalment) però també contra la LOU.
Després la CAE (assemblees) -segons el que es va dir a la Assemblea de Lletres- posen dies de vaga el 17, 18 i 19. El SEPC per tots els PP.CC. ha posat cartells del dia 12 però això no sé en quina assemblea s'ha parlat. Segons una estudiant de la Assemblea de Lletres i membre del PUFFIL -ara es diu PUF- a Lletres es farà vaga el dies que ha dit el gran òrgan (CAE) de coordinació catalana d'assemblees però del dia 12 no s'ha dit res. Això es parla a Lletres. Però a Kaos en la Red la CAE deixa clar que convoca el 12 també, contra LOU i LEC. Arreu de l'estat, les assembles i coordinadores, seguint els acords de la Trobada d'estudiants que es va fer a València també aposten pel 12. Com el MAES. Per tant, sembla que sigui la més unitària.
També a Lletres es parla de fer vaga indefinida, però es decidirà en referèndum (ole!).
A la UdG, on un assembleari no va sortir de la Taula Nacional, tenen un moviment estudiantil que té democràcia interna: Els estudiants de la UdG decideixen en referèndum si se sumen a la vaga del 12 de març i Els estudiants de la UdG se sumen a la vaga del 12 de març contra Bolonya
A la xarxa hi ha molt de debat. Els estudiants volen moratòria però sembla que lluny d'això ara que tenen la oportunitat d'orientar la reforma (caldria veure-ho) vagin a la desesperada. Tothom opina però, de les eleccions basques i galleges. Tot i això, s'han creat dos blocs crítics (amb Bolonya i la Assemblea) a part del meu i l'Elliot. Els dos són de la Júlia Rossell. Especial Bolonya continua parlant de la UAB i les seves irregularitats econòmiques així com els interessos dels empresaris amb la UAB amb força rigor i detall. Ara el moviment estudiantil a l'Autònoma és més ampli ara que tenim opinions de tot. I per tant, comença a ser més plural i representatiu.
Fa poc també es va convocar un Claustre a la UB (òrgan més democràtic i representatiu però alhora també continua sent força estamental) per parlar de diversos temes com que el dèficit de la UB està en un context de protestes, crisis econòmica, etc. Però també per parlar del referèndum legal. Aquell referèndum legal fet a estudiants implicava que els estudiants votessin el resultats del referèndum en una votació al Claustre en el qual la resta d'estaments (que no han fet cap referèndum als seus representats) també havien de votar Si o No a la moratòria a Bolonya. Va ser que No, però també és veritat que la actitud d'alguns estudiants (sobretot del SEPC, de l'AEP no), no va ser ètica. No van votar el que havien dit els estudiants en referèndum fent el típic numeret del SEPC amb manifest i sortint de la votació. Això va provocar que hi hagués menys estudiants en la votació. Es veu que tampoc hi eren tots (els 90). Una falta de responsabilitat molt gran no ser-hi i també el fet de marxar. Deien que s'havien de comptabilitzar els 90 tot i que no hi eren presents tots els representants d'estudiants. El reglament diu ben clar que el vot és presencial. Un referèndum a la UB pot ser vinculant pels qui l'han demanat al Claustre però si no hi són, no tenen dret a delegar el vot.Tot i això els altres estaments, sobretot PDI funcionari va votar No a la moratòria i són l'estament més representat (amb més pes) al Claustre. Tot i això, l'actitud no va ser pertinent. Ben fet pels que es van quedar: AEP i altres com Estudiants en Acció que va reclamar reformisme als estudiants, cordura al SEPC, i un Si a la moratòria. A sobre alguns han criticat l'AEP per no marxar. La UB doncs, sobretot gràcies als professors funcionaris, no paralitza el pla de Bolonya. Es diu que la FNEC (convergents i d'ERC) també van marxar per part dels estudiants. Però encara m'he d'informar millor de tot això.
A més, el professorat precari, becari i funcionari crític contra el Pla de Bolonya que es va reunir al Rectorat de la UB (a iniciativa dels tancats) ha fet aquest manifest i vol tornar a reunir-se.
Posts de la meva facultat:
- Filtres als màsters de Polítiques?
- Un perill que no ho serà tant: Les atribucions professionals del nou grau
- Firmes perquè Feldman doni la assignatura a la seva manera
- Dilluns hi haurà el calendari de les eleccions
- Quan seran les eleccions a Junta de Facultat?
- NI GEP ni reunions, ni mails, ni res. Ja ho faré jo solet (com sempre).
- Fe d'errates i algunes coses a considerar
- Grup al facebook de suport al temari innovador
- Es comencen a donar propostes útils al Nou Deganat
- Feldman i la classe de Política Comparada. I en quina llengua ens dirigim als professors.
- Demà penjaré cartells a la facultat sobre la xerrada de l'AEP i Aturem la Guerra
- El resum de la setmana (de l'altre bloc): Vaga de fam, eleccions a Rector a la UPF i referèndums a la UB i la UPF
- Què opina Cardús de la Universitat?
Comentaris
Entiendo que la asamblea es la realización de la democracia directa, la superación de la democracia representativa (burguesa, que decía mi padre) en la que unos elegidos un día dicen lo que les da la gana durante años, pasando de y traicionando a los ingenuos que los votaron. ¡Pues vaya "superación" ¿no?!
Porque resultaría que cuando alguien dice en la asamblea de todos algo que a algunos (y aunque fuera a casi todos, la impostura existiria igual) les parece que no debe decirse estos adalides del mundo perfecto pretenden expulsarlo ... ¿adónde? Son tan brutalmente simplificadores, tan pegados a si mismos, tan incapaces de escuchar nada diferente a su "verdad-cantinela-ideológico-estúpida" que dan pena.
En todo caso, a Júlia y a quienes no participen de las ideas dominantes, les pido que contemplen, si pueden, el asunto desde esta otra prespectiva: pretenden desterrar de la asamblea de todos a quienes pueden derribarles su castillo de naipes. Les da miedo, mucho miedo que alguien desde dentro ponga en evidencia la miseria, la irracionalidad de su postura.
Pero ánimo y coraje que es muy necesario que surjan voces, ideas, miradas capaces de ser críticas no solo con el Ministerio, la Conselleria, el rectorado, el decanato. Miradas capaces de ver desnudo al rey y voces capaces de decirlo, aunque el rey sea la asamblea de la facultad.
Es muy necesario defender la Universidad Pública de este movimiento estudiantil errado (es mi personal opinión) descomunalmente simplificador que dice defenderla impidiéndole durante días y semanes, realizar su tarea: formar a los jóvenes y menos jóvenes que acudimos a ella con la esperanza de mejorar lo que somos y mejorar nuestro entorno.
Pues aunque hoy sean mayoría quienes prefieren convertirla en dormitorio, centro para cursillos de valor intelectual o recreativo más que dudoso, espacio para cocinar, comer y demás actividades relacionales, llenarla de pintadas para que los saquen en las televisiones, periódicos y similares... mientras se sienten "reprimidos" por los ... seguratas (¿o serán de la brigada politico-social de tiempos de Franco disfrazados de segurata?) si hay voces que denuncian la impostura terminaran siendo la minoría.
Y no suframos por ellos. Siempre les quedara lo de despreciarnos llamándonos conformistas y cobardes a los demás por no dejarnos "salvar" por ellos.
Emilio