Per què no s'ha de votar Ciutadans?

Podeu trobar l'entrevista sencera a Google, però ho va dir.

El concepte dictadura i democràcia no el té massa clar.

No m'agradava la idea de fer un article d'opinió política al meu bloc en contra de cap partit polític. En tot cas m'encanta criticar la partitocràcia, que al meu humil entendre com a politòleg i ciutadà de classe treballadora, representa un model de democràcia parlamentària i/o presidencialista que està segrestada pels partits polítics. Tot i això, hi ha coneguts que saben de la necessitat de que Ciudadanos no arribi a governar la Generalitat de Catalunya, més enllà de si hi ha llistes electorals alternatives a aquests que, tot i ser molt millors, els convencin com caldria.

També cal recordar que Ciutadans pel que fa a acabar amb l'amnistia penal i polític, l'impunitat judicial i policial i la falta de transparència i informació veraç sobre els crims del franquisme per part de les institucions espanyoles, Ciutadans ha estat majoritàriament al costat del Partit Popular per no dignificar, buscar els cadàvers i buscar la veritat sobre què va passar amb moltes de les víctimes del feixisme espanyol i la dictadura franquista. Només en una ocasió va votar a favor de que el Parlament expressés que el judici sumaríssim en Consell de Guerra de la dictadura franquista contra el president democràticament elegit pels catalans durant la II República espanyola i la Generalitat republicana, Companys, es declarés il·legal i il·legítim.

D'entrada, i abans d'expressar el perill nacional, democràtic, social, laboral, medi ambiental i econòmic que comporta que Inès Arrimadas es converteixi en la presidenta del govern català; m'agradaria expressar varis elements previs d'anàlisi i opinió política.

Aquí un mem que critica els titulars periodístics.
Jutgeu si usar el terme dictadura per exagerar i mentir
sobre Veneçuela no amaga la seva visió positiva sobre
el que comporta viure en una dictadura política. 

• Ciutadans té el dret polític, democràticament, de presentar-se i sortir elegit en unes eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya. Els que es presenten són ciutadans de Catalunya; encara que tinguin poc coneixement social, cultural i històric del nostre país perquè fa pocs anys que hi habiten. Per tant, espero que si Arrimadas aconsegueix, amb el suport parlamentari del PSC-UxA i del PPC, ser presidenta, no hi hagi aquells tics xenòfobs com els que hi va haver en l'inici de la legislatura del President Montilla.

• És evident que amb presos polítics, repressió policial als carrers i limitacions a la llibertat d'expressió, aquesta convocatòria d'eleccions no es fa en un context de normalitat i garanties democràtiques com caldria. I són eleccions il·legítimes per ser convocades per Mariano Rajoy, qui no tenia la competència legal per fer-ho (era el president català) -si no fos per una decisió d'un Senat amb majoria estructural nacional espanyola que s'imposa als articles constitucionals espanyols i de l'Estatut que garanteixen les competències autonòmiques catalanes.

• L'espanyolisme, el nacionalisme espanyol excloent, repressor o opressor (segons l'etapa històrica), autoanomenat constitucionalisme, ja governa les institucions autonòmiques d'aquest país. Ho fa amb l'aplicació d'aquest article 155 de la Constitució espanyola aprovat per una majoria de senadors. El problema ja el tenim, a casa, i aquestes setmanes: documents només redactats en castellà, retorn de l'art sacre de Sixena a l'Aragó -sense cap indemnització als "salvadors", recuperadors i restauradors catalans del Museu de Lleida, cessament d'alts càrrecs públics, no col·laboració amb escoles i entitats no lucratives que necessiten que els comptes autonòmics catalans intervinguts pel Ministre Montoro, des de fa molts mesos no estiguin bloquejats, etc. I això suceeix perquè el Procés sobiranista ha estat una de les grans estafes polítiques del país per part dels seus líders socials i polítics.

El número d'ex militants d'extrema dreta, de l'espanyolisme
violent i ranci, que van afiliar-se a Ciutadans fou escandalós.

• Votar qualsevol oferta electoral a Catalunya del tripartit unionista (PPSOECS) que ha votat al Senat la suspensió de l'autonomia catalana, és votar en contra del reestabliment de les institucions catalanes, de l'autogovern català, del govern legítim i de la supervivència de la Nació catalana en termes econòmics i culturals. La decisió parlamentària del Senat es va produïr amb l'excusa d'una possible i futura votació parlamentària (ja que només tenien clara la suposada suspensió de la DUI per part del President Puigdemont i els rumors de que convocaria eleccions autonòmiques). I per tant, van decidir que els Ministres cesséssin i substituïssin els Consellers; tot sabent que fou una no Declaració Unilateral d'Independència (DUI), ja que el Procés és un farol ple d'improvitzacions, mentides i autoenganys polítics als ciutadans de Catalunya. Molt antidemocràtic tot plegat: polítics no elegits per conduïr el govern català han acabat de realitzar un procés de recentralització autonòmica -que no només succeeix a Catalunya- que ja feia dècades que duia a terme (LOAPA, FLA, etc.). Com quan amb la crisi econòmica, la dreta catalana i espanyola va aprofitar la situació econòmica per acabar de desmantellar més profundament i més ràpidament l'Estat del Benestar que ja estava anteriorment intentant reduïr al màxim. 

El PSOE tampoc havia de possibilitar la investidura de
 Mariano Rajoy amb la seva majoritària abstenció.
Pedro Sánchez torna a ser secretari general del partit
i no hi hagut la moció de censura que va prometre als militants.
El PSC diu que no votarà a favor d'investir Arrimadas però
no nega la possibilitat d'abstenir-se i facilitar-ho.

• Votar al PACMA, el partit polític que sempre es queda a les portes d'entrar amb representants al Parlament de Catalunya, que no critica els presos polítics o la repressió política contra el sobiranisme i independentisme català per tal d'acabar d'eixamplar la seva base electoral, no s'allunya tan de votar el PPSOECS. I em sap greu. No és just que no es sigui crític amb quelcom tan antidemocràtic i antihumà/nista com el fet que hi hagi presos polítics (no només processistes catalans, sinó titellaires, rapers, treballadors i sindicalistes andalusos, etc.), brutalitat, opacitat i impunitat policial, i regressions en termes de llibertats civils i drets bàsics a l'Estat espanyol. La seva posició política no és de complicitat però el silenci els fa útils per l'estatus quo repressor; a diferència de la postura política digne, democràtica i antirepressiva de Catalunya en Comú-Podem.

Intentaré generar arguments polítics contraris a votar a Ciutadans-Partido de la
Ciudadania a través de respondre algunes preguntes clau.

• Per què es va fundar Ciutadans? Perquè hi ha ciutadans de Catalunya que se senten exclusivament espanyols o espanyols com a adscripció nacional i catalans a nivell provincià. I és que un sector militant del PSC i de l'entorn intel·lectual, acadèmic universitari i de Secundària, i cultural del partit, van considerar que la presidència de Pasqual Maragall havia dut al Partit dels Socialistes de Catalunya a postures polítiques pròpies del nacionalisme català en les quals ells no es sentien a gust. Ells, agrupats en plataformes de socialistes crítics, van exposar en diferents xerrades i conferències que volien representar una tradició d'esquerres no nacionalista i antinacionalista, un internacionalisme d'esquerres que anteposés l'eix social al nacional. Com ja us podeu adonar el partit progressista no nacionalista català que es va fundar després de tals reunions ni fou no nacionalista, ni finalment se'l podrà definir com a partit d'esquerres. De fet, Ciutadans neix amb una ambigüitat ideològica calculada per no espantar a votants indefinits, per atraure nous votants i per eixamplar el seu electorat lògic (socialistes no nacionalistes catalans). I després quan comencen a votar al Parlament, ens adonem que és un partit nacionalista espanyol, de vella política, fills i nets de franquistes, d'ex militants del PP, i darrerament en fan ressò mediàtic ells mateixos, o d'extrema dreta, que només tenen el tema d'impedir viure en català al nostre país i de dreta neoliberal pura.

Quan es tracta de col·locar fitxatges "estrella",
coneguts per la seva presència televisiva,
la direcció espanyolista decideix no convocar
eleccions internes (primàries), com ens recorda
aquesta piulada.

• És Ciutadans "nova política", o sigui, té noves formes de fer política, hi ha major democràcia interna i participació dels seus militants i simpatitzants en les decisions polítiques transcendentals, vota a favor de la transparència política als parlaments on hi té diputats, publica els seus comptes quan és de llei, i explica quins són els seus finançadors de la campanya electoral? No. Sobre democràcia interna, molts ex militants i partits locals que es van coalicionar amb ells, expliquen en un web molts tripijocs i joc brut de la direcció taronja. El Tribunal de Comptes s'ha queixat reiteradament de que no informa quan cal dels seus pressupostos com a partit polític, tot i que rep subvencions públiques que paguem tots plegats. Ciutadans, tot i que és un partit relativament nou, ha tingut varis casos de suposada corrupció política, dels quals, alguns han acabat amb sentència ferma, i molts han acabat als jutjats. L'eurodiputat Javier Nart i l'ex diputat Jordi Cañas han estat alguns dels implicats, dels investigats, dels imputats. No estem parlant de militants de base, d'ovelles negres que qualsevol partit pot tenir. A Cañas, que era un home televisiu, van decidir fer-lo dimitir per apaivagar la crítica mediàtica i social i amagar el cas; però tot seguit li van donar un càrrec d'assessoria parlamentària perquè continués cobrant indirectament de l'erari públic. Pel que fa a corrupció política i regeneració política, els seus dirigents regionals no saben ni què respondre.

Un partit on massa gent sembla que hi volia militar
per aconseguir un càrrec públic i dimiteix si no és
una agència de col·locació útil com el PP o el PSOE .

La notícia situa Ciutadans com un partit
que no millora la transparència municipal
d'un consistori, sinó que l'empitjora 

Quan la opinió política dels teus militants no importa,
alguns i algunes tenen dignitat i trenquen amb
el carnet del partit en que confiaven políticament.

Aquest és un dels articles del web crític. Recordem
que poden ser gent amb reticences personals que
influeixin en la seva opinió política anti Ciutadans.

Caps de llista, regidors, militants...
Ciutadans no té cap problema en ser un
partit polític transversalment dretà.

• És Ciutadans un partit d'esquerres? No. Les seves votacions al Parlament de Catalunya així ho van demostrar votant constantment al costat de la dreta espanyolista (PP) i en forces ocasions al costat també de la dreta catalanista (CDC/PDECAT). No obstant això, també és evident pel fet de que no està disposat a arribar a acords d'investidura, acords d'estabilitat parlamentària o a coalicions de govern amb cap partit d'esquerres: ni Podemos, Procés Constituent, En Marea, ERC, EH Bildu, Compromís, BNG, Chunta Aragonesista ni qualsevol formació política que pugueu conèixer. També és cert que aquests partits polítics d'esquerres tampoc volen formar govern ni arribar a acords parlamentaris duradors amb el que ells anomenen "la marca blanca del Partit Popular". 

Quan Ciutadans no vol mullar-se políticament, marxa del ple.
En una ocasió, l'excusa fou que no s'explicitava prou també
un rebuig a les dictadures de caràcter comunista soviètic.

Cal recordar que moltes de les propostes electorals en matèria econòmica i laboral estan copiades de la fundació que presideix l'ex president del PP i del govern espanyol José Maria Aznar, degut a que Ciutadans va contractar i fitxar als assessors de FAES per realitzar el programa electoral de les darreres eleccions generals i per estar a les llistes electorals. Luis Garicano és un conegut neoliberal. 

El pitjor és la seva postura política sobre el sistema sanitari que és més clara en algunes declaracions polítiques que en la propaganda electoral. I com són els grans artistes de l'abstenció parlamentària, la usen quan toca posicionar-se clarament per garantir la sanitat pública o no. Alhora, també és evident que com tracten els seus treballadors pot ser com vulguin que ens tractin els nostres empleadors. 

Ciutadans es va presentar amb Libertas.

Quan hi ha vaga, quan alguns
treballadors perden part del seu sou
per millorar  les seves condicions
 laborals; Ciutadans els critica. 

És Ciutadans un partit a favor de la classe treballadora, de la gent humil, dels pobres? La majoria de declaracions polítiques davant de qualsevol vaga laboral ens recorden la seva postura antisindical, antiobrera i antiobrerista a Catalunya i arreu de l'Estat espanyol. Sempre que es vota per derogar la reforma laboral del PP que abaratia l'acomiadament -mesura a la qual no s'hi oposen, entre d'altres regressions laborals, s'abstè. Ciutadans quasi mai s'ha mostrat a favor de les reivindicacions socials i laborals dels sindicats majoritaris, minoritaris o de les assemblees de treballadors. El seu discurs interclassista amaga votacions parlamentàries a favor de la classe dirigent, de la classe dominant, de la classe burgesa; dels rics. En canvi, els líders del partit espanyolista de tant en tant usen les declaracions polítiques de les patronals per reforçar les seves postures polítiques en economia i relacions laborals. Sobre nouvinguts, pobresa energètica; les propostes polítiques són o de dreta o d'extrema dreta. De fet, qui l'avala són els grans empresaris que ja en el seu dia van demanar un Podemos de dretes, i no pas l'esquerra radical. Són els que van ajudar-los a fer el salt del parlament català al Congrès de Diputats.

Alguna de les mentides que ens diuen sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadania. Fins i tot l'ABC  diu que no és progressista.

Si voleu acabar amb el Procés, i el processisme independentista
o voteu CUP si confieu que són independentistes no processistes,
o voteu el processisme federalista de Catalunya en Comú-Podem; que
és menys pesat amb el tema democràtic-nacional.

Amb Ciutadans s'acaba el Procés i el conflicte lingüístic. Ciutadans va augmentar molt en vots quan va començar a parlar de "bilingüisme" en totes les administracions públiques catalanes -no evidentment, a les vinculades a l'Estat o a la resta de Comunitats Autonòmes com el País Valencià on el PP governava obviant el drets dels catalanoparlants a ser inscrits en escoles on el valencià fos llengua vehincular. Mai abans s'havia parlat tan castellà i tant del castellà a l'escola pública catalana com amb la presència parlamentària de Ciutadans. Després es va apuntar i va "segrestar" el concepte  la idea del "trilingüisme" que ja el PP, CDC, ERC i molts d'altres partits polítics havien usat per parlar de l'objectiu educatiu de tenir un anglès adequat i semblant a la mitjana europea. Sobre el Procés estafa, que jo l'anomeno, Ciutadans ha crescut com a alternativa política i electoral a un PP i PSC espanyocèntrics i/o espanyolistes que semblen que no s'entenen com a vot útil pels que no volen ni la independència ni que governi el nacionalisme català. A més ha recollit vot moderat exCiU. Qui més ha tractat del tema lingüístic i identitari emperò, ha estat Ciutadans, ni el grup parlamentari de CiU, ni ERC ni el de Junts pel Sí han fet tantes preguntes, mocions i contrarèpliques sobre aquests temes. Tal i com diu el diari digital El Crític: Ciutadans, partit que acostuma a criticar l’excés de debat sobre la qüestió nacional, és el partit que més temps dedica a parlar sobre el procés, arribant a dedicar-hi gairebé un 12% del temps del seu temps d’intervenció.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recordem que els catalans volem ser un sol poble.
Que el sectarisme polític i la xenofòbia, que és minoritària
al catalanisme social i polític no s'estengui. Ciutadans és un
partit perillós,  però els seus votants són els nostres conciutadans.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Broma de Bernat Castro, amic de Gabriel Rufián (ERC) amb molt de ressò a les xarxes socials sobre les 0 alcaldies que té Ciutadans a Catalunya, tot i que Arrimadas parla moltes vegades en nom de la meitat dels catalans.