Les notícies més destacades de la setmana (a 17 de novembre)

Notícies comarcals / Bages, Manresa i Sallent

Via Catalana. Fotografia d'arxiu.

L'ex regidor de la Candidatura d'Unitat Popular de Manresa, Àdam Majó, trenca el carnet

L'ex portaveu de la CUP al Ple de Manresa de les dues anteriors legislatures municipals, Àdam Majó, deixa el partit del qual va ser Secretari Nacional, 27 anys després. Actualment, Majó, que viu a Berga, està contractat per l'Ajuntament liderat per l'alcalde convergent Valentí Junyent, com a comissionat del Centre Històric de Manresa per dinamitzar el Barri Antic.

Majó ja va tenir les primeres diferències amb la direcció de la CUP quan va demanar el vot per ERC a les eleccions generals al seu bloc de Vilaweb, expressant que si no es presentava la CUP, ell votaria un partit que s'hi acostés, com farien molts cupaires però no públicament. Això va comportar que hagués de dimitir del Secretariat Nacional de la CUP, la seva direcció política.

En un comunicat ha explicat les raons per les quals s'ha donat de baixa del partit:

La incomoditat, quan no vergonya aliena, que em genera la distància entre la retòrica revolucionària i maximalista i la pràctica molt més pragmàtica i possibilista a les institucions on es governa. La dificultat d’una part de la CUP (la que ara és clarament hegemònica) per implicar-se i participar en això que hem anomenat Procés. Una dificultat sobradament documentada que ha restat capacitat d’influència i que explica, en part, que hi hagi més presos independentistes de Convergència (o com es diguin ara) que de la CUP. L’aposta, majoritària a la CUP, per ubicar els Països Catalans en l’àmbit mediterrani en detriment de l’encaix europeu. Soc estrany, ho sé, però malgrat compartir moltes (no totes) les crítiques que es fan a l’actual UE, segueixo pensant que un projecte comú europeu és una bona idea. Sóc, per entendre’ns, més d’en Varoufakis que d’en Busqueta.

Ciutadans de Súria celebren el triomf de Josep Garcia, campió del món d'Enduro 2

El pilot surienc Josep Garcia, de 20 anys, que va començar el 2011 la seva carrera professional esportiva, ha guanyat el Campionat del món d'Enduro 2 en el Gran Premi d'Alemanya. i en declaracions a NacióMotor de NacióDigital va expressar que "encara estic assimilant el que he aconseguit" i es va mostrar "superorgullós de tots vosaltres” en referència a la benvinguda que li van realitzar els seus conciutadans. Aquests, el van acompanyar amb motos i cotxes des del centre urbà, fins a la Casa de la Vila on l'esperava l'alcalde Josep Maria Canudas, que el va rebre amb tots els honors polítics i institucionals.

Notícies catalanes / Eleccions autonòmiques

Els partits polítics catalans ja tenen enllestides i registrades les seves llistes electorals de cara a les eleccions del 21 de desembre

El govern central liderat per Mariano Rajoy va convocar les eleccions al Parlament de Catalunya el dijous 21 de desembre, un dia laborable. Ho va fer, a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, que segons el govern espanyol, els atorga el dret d'usurpar la competència exclusiva (que està explicitada a l'Estatut) del President de la Generalitat de Catalunya de convocar eleccions nacionals catalanes. Tots els partits polítics que havien obtingut representació parlamentària en les anteriors eleccions, inclosos els independentistes, han decidit presentar-s'hi. El darrer, la CUP, que ho va decidir en una Assemblea plena de militants i amb presència de la Crida Constituent, la marca que agrupa la resta d'organitzacions polítiques que es van presentar amb la Candidatura d'Unitat Popular a les eleccions del 27 de setembre de 2015.

Unitat per la Declaració d'Independència-UPDIC, partit independentista crític amb el Procés liderat per l'ex alcalde de Gallifa Jordi Fornas, ha decidit que s'absté “d'anar a unes eleccions convocades pel govern espanyol”. Això significa que no hi haurà cap nova llista independentista crítica amb els que han liderat el Procés sobiranista fins la no DUI.

Les llistes electorals registrades pel bloc espanyolista-constitucionalista no incorporen gaires canvis a diferència del bloc processista-independentista. Per part de la llista liderada a Barcelona per Inès Arrimadas, a Ciutadans no hi ha gaires canvis, perquè els quatre caps de llista provincials repeteixen. El mateix succeeix amb el PP de Catalunya encapçat per Xavier García Albiol: ni gaires incorporacions ni gaires baixes en comparació amb les eleccions del 27 de setembre de 2015. En canvi, pel que al PSC de Miquel Iceta, presentarà una coalició electoral amb Units per Avançar, la plataforma política electoral de l'anterior UDC. Per això Duran i Lleida diu que excepcionalment votarà el PSC i Ramon Espadaler, ex conseller per CiU, i líder de la endeutada i congelada UDC, es presentarà com a número dos de la candidatura. Carlos Jiménez Villarejo, que va donar suport a Podemos a les eleccions generals, en aquesta ocasió, figurarà simbòlicament a la llista del PSC-UxA com a darrer per Barcelona. També hi haurà el vicepresident de Societat Civil Catalana Àlex Ramos, després de que el líder socialista anés per primera vegada en un acte de la organització civil espanyolista. Aquest, és un militant històric del PSC que estava com a metge a l'agrupació socialista encarregada de Salut a la capital catalana.

Els partits que han liderat el Procés reformulen llistes electorals, discurs i relat de cara a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Més independents sense carnet de partit però en l'òrbita ideològica, molts consellers empresonats o a l'exili, ex líders socials de l'ANC, periodistes, tertulians i ex membres d'altres organitzacions polítiques com Dante-Fachin, etc. Les llistes electorals que impulsen PDECAT, ERC i CUP-CC tindran tots aquests elements innovadors, en una cursa per confeccionar les llistes electorals plenes de reunions a Brusel·les, a les presons i amb altres partits polítics.

Per part de la CUP, el seu cap de llista serà Carles Riera, que prové d'OSAN-Endavant, una de les dues grans formacions polítiques que integren la CUP. Fou la que es va oposar a investir Artur Mas com a President, a diferència de l'altre, Poble Lliure, que n'era favorable. Una tertuliana feminista. Representants de la CUP han estat en contacte permanent amb Procés Constituent liderat per la ex monja Teresa Forcades que va donar suport a molts governs del canvi, tant dels Comuns com de la CUP, en les anteriors eleccions municipals. També han estat parlant amb el líder de la nova formació política sorgida de Podem Catalunya, liderada pel periodista i ex diputat díscol de CSQEP Albano Dante-Fachin, l'Alternativa. Tot i que Dante-Fachin aposta per una agrupació de les forces polítiques rupturistes amb el règim espanyol del '78, els portaveus de la CUP li han recordat que la llista de la CUP és “p
er defensar la República, una llista clarament independentista”. És per això, que una piulada del líder d'Alternativa afirmava que no seran presents en cap llista electoral -ja que de fet havien parlat amb moviments socials, organitzacions civils i també amb ERC.

Aquest divendres era l'últim dia per registrar les candidatures electorals. Per part del PDECAT la llista l'encapçalarà el President Carles Puigdemont tot i que havia dit que no ho faria quan va ser investit. La llista electoral que impulsa el PDECAT es dirà Junts per Catalunya. S'incorporen independents de l'entorn de Convergència, com Salvador Cardús. L'ex diputat bagenc David Bonvehí, dirigent del partit, ha dit a Twitter que s'encarregarà de l'organització interna d'aquest i que no anirà a la llista electoral.

ERC contarà amb representants d'altres partits polítics integrats a Junts pel Sí com el partit liberal Demòcrates sorgit de l'escissió independendista d'UDC, i Moviment d'Esquerres i Avancem, sorgits de les escissions sobiranistes i més catalanistes del PSC.

Per part de Catalunya en Comú que ja va presentar les llistes electorals la setmana passada, Ada Colau i el periodista Jaume Barberà, tancaran la llista per Barcelona. Alhora, reclamen als partits independentistes que portin la proposta d'un referèndum acordat i legal amb l'Estat espanyol als seus programes electorals tal i com el diputat del Congrès de Diputats Joan Tardà comparteix.

L'aplicació de l'article constitucional 155 continua produïnt-se Departament a Departament

El govern central mitjançant la vicepresidenta Santamaría, des de l'aprovació al Senat per part del PP, el PSOE i Ciutadans, d'aquest ambigu article constitucional, ha dut a terme vàries accions governamentals per suspendre les competències autonòmiques catalanes i fer dimitir a alts càrrecs públics del govern de la Generalitat de Catalunya. L'ex Major dels Mossos, Trapero, l'han rel·legat a tasques administratives. A part dels membres del govern català cessats, el govern espanyol ha destituït a uns 200 alts càrrecs públics autonòmics. Per exemple, tal i com explica la periodista Carla Benito del Diari de la Salut, la Ministra de Sanitat espanyola ja ha agafat les competències de l'ex Conseller Toni Comín i ha cessat a Marc Ramentol Sintas, responsable de l’Oficina d’Anàlisi i Estratègia, Elvira Duran Costell, de l’Oficina de la Secretaria del Conseller, Ana María Mas Mata, de l’Oficina de Protocol, Miquel Casares Roca, de l’Oficina de Relacions Institucionals, Marc Bataller Serra, de l’Oficina de Comunicació, Eduard Illa Massuet, responsable de Comunicació Institucional, Guillem D’Efak Fullana Ferré, responsable de Comunicació Estratègica i Miquel Ferret Miralles, del Gabinet del Conseller.

Sembla que aquesta és l'actuació política, no gaire sorollosa i mediàtica, que tot i la resistència de funcionaris i treballadors públics de Justícia o Educació, el govern central intenta perpetrar en tots els Departaments. De fet, també ha cessat els delegats del govern català al Territori i al Diplocat. Segons un titular del diari El País de la periodista Anabel Díez: “el Govern espanyol destituirà tots els alts càrrecs que no garanteixin la legalitat”.

Alhora, a l'espera de la extradició o no del President Puigdemont, i el procés judicial, el govern espanyol ja parla de presó com un fet inqüestionable. El Ministre d'Exteriors Alfonso Dastis que va pels platons de televisions internacionals dient que les imatges sobre la brutalitat policial durant el referèndum unilateral de l'1 d'octubre són falses (INVENTs i FAKE NEWS) davant l'estupefacció d'alguns periodistes, ha expressat aquesta setmana que el President Puigdemont si és extradit per la justícia belga tindrà una cel·la en una presó. Aquestes foren les seves declaracions de premsa. 

Notícies internacionals / Poc mediatitzades / Censurades

S'acaba el silenci sobre els abusos sexuals a Hollywood a la espera del que decideixi el jutge sobre els primers acusats

Fa menys d'un mes, una actriu va denunciar públicament i judicialment al productor Harvey Weinstein per assetjament sexual. A partir d'aquesta primera denúncia, n'han sorgit moltes més, desenes contra ell, i moltes d'altres sobre diferents actors i productors dels EUA. Natasha Hendstrige ha denunciat Bret Ranter. I d'altres han denunciat a l'actor Kevin Spacey. La repercussió ha estat extensa i contundent per Spacey: House of Cards gravarà les escenes de la nova temporada que ell havia protagonitzat amb un altre actor, alhora que se suspèn temporalment l'emissió d'aquesta famosa sèrie a Netflix.

Spacey, ja acomiadat d'aquesta feina i d'altres, intenta trobar proves per justificar la seva defensa basada en la innocència de tot el que se l'acusa. Mentrestant, les denúncies augmenten. L'actor Anthony Rapp diu a BuzFeed News que també va ser assetjat per Spacey, quan aquest tenia 26 anys, i ell 14. En l'entrevista, Rapp explica que ho ha revel·lat 31 anys després per “aportar llum sobre dècades de comportaments que han continuat perquè molta gent ens hem mantingut en silenci”.

El cantant i actor John Travolta també ha estat denunciat; per una massatjista i un actriu. El comiedant i estrella televisiva Louis Szekely, el famós actor de Prision Break Robert Knepper, l'actor de Gossip Girl Ed Westwick, el reconegut actor Dustin Hofman i el director Bret Ratner -acusat de pressionar a les actrius Olivia Munn y Natasha Henstridge perquè li féssin sexe oral. Aquests, són alguns dels altres famosos acusats. Szevekely és el primer en afirmar que són certes les denúncies per abús sexual i violència verbal contra les dones i ha dit que se n'arrepenteix i demana perdó. La Fiscalia de Nova York ja ha iniciat una instrucció per tractar totes les denúncies que no paren de sorgir. Fins i tot la presidenta del Cine del país ha reconegut que va ser violada per un productor.

El diumenge passat, 12 de novembre, es van concentrar centenars de milers de nova yorkessos i nord americans per dir “Me too” -Jo també, per donar suport públic a les dones agredides i assetjades sexualment que han sorgit darrerament de les primeres denúncies; i també per recordar que continua sent una actitud massa habitual en tots els àmbits personals i professionals als EUA. De fons, esteu escoltant alguns dels crits que s'hi podien escoltar.