Article per Facebook sobre l'operació diàleg

L'estafa més gran de la història de Catalunya

La CUP-CC és la única força política que s'enfronta a l'estat. I per això els seus van als tribunals espanyols per les investigacions dels Mossos. Els Mossos fan la denúncia s'apunten els noms dels líders, que és a qui volen fer caure. Col·laboració Generalitat-Estat a la perfecció. Res de sometiment. Mossos entrant a la caserna de la Guàrdia Civil. Postfranquisme en estat pur: subordinació dels catalans insurgents al poder de la força del Regne espanyol. Dreta catalana i espanyola treballant junts. No ha canviat massa la història més enllà de que a Convergència ja parlin d'independència després d'anys de no fer-ne ni cas. Parlar-ne, no fer-ne. Així de senzill.

I aquí és on paral·lelament a enmanillar joves independentistes, comença la operació Diàleg. Perquè així ja no parlem de l'operació catalunya de F. Diaz. És de jutjat de guàrdia la incoherència de les dues notícies juntes però ens intenten inserir en el discurs de la “nova etapa”. Aquella etapa en que el govern central va a Catalunya, que no deixa de ser la seva terra (segons ells) per entrevistar-se amb la oposició i no amb el govern que remena les cireres a Catalunya, el de Puigdemont; com si es tractés de la visita d'un govern democràtic a la oposició a un règim dictatorial. De traca. S'organitza el PSC, Ciutadans i el PP i tot un estat al darrere per intentar destrossar el debat polític sobre la independència, perquè de tant temps que se'n parla potser algú es pot creure que es pot fer realitat. Anys ençà ja s'ha recalcat que sense la llei espanyola a favor això no es farà i el govern català ha cedit tornant altre vegada a reclamar la via dialogada i acordada amb l'estat. El primer cop va ser per carregar-nos de raons, perquè la gent catalana que no s'adonava de que Espanya era així d'antidemocràtica se n'adonés. Bé, llavors encara era creïble. I el 2017 per què hi tornarem al Congrès? Perquè això comença a ser ridícul i patètic... No ens pendran seriosament al món si anem fent aquest estira i afluixa tant que en parlem de la imatge al món i que ens estan observant...

Soraya Saenz de Santamaría és l'encarregada com a Ministre de Relacions amb les Comunitats Autònomes, de gestionar aquest debat polític a Catalunya al voltant de la independència. “De ese rollo catalán te ocupas tu Soraya” li diu Rajoy. De fet, he dit independència tot i que estem parlant del mal anomenat “Procés”. Primerament recordar que el fet de que es digui “procés” sense més afegitons ni matisos com el de “procés cap a la independència” no és baladí, sinó que els eufemismes són molt útils pels polítics per després canvien el significat de les paraules segons conveniència... Procés significa independència? Significa consulta? Significa referèndum? Doncs dependrà de l'ús que en faci, sobretot, CDC i ERC.

I dic això perquè els 18 mesos del full de ruta de Junts per Sí, amb proclamació d'independència inclosa, ja s'ha desdibuixat per un referèndum que s'ha d'acordar amb l'estat. Alguns em diran que Puigdemont ha dit que sinó es faria amb la legalitat catalana o internacional. Vaja, però això ja ho va dir Mas: i ni referèndum, ni consulta. Un procés participatiu és el que es va fer, tal i com el que havia organitzat l'associacionisme civil català feia anys. I a sobre quan Mas va anar a declarar, va culpar als “organitzadors” del procés participatiu de la seva convocatòria – o sigui dels que ens varem apuntar a les meses. Per això no vaig a donar suport a un president que m'instiga.

Puigdemont amb l'excusa de la divisió de l'independentisme dels “maleducats, irresponsables i radicals” -i no sé quants adjectius pejoratius més, de la CUP per no aprovar-li uns pressupostos, sempre té una altre excusa. La que serà culpa de la CUP-CC que això peti. El que petarà no serà el procés, sinó la poca valentia política de fer la independència. O l'objectiu ocult, com va dir Mas Colell en mitjans internacionals, a Boomblerg per exemple, quan era conseller: “pedimos la independencia para así poder conseguir un mejor acuerdo fiscal”. Busqueu-ho: està a google.

Tornant als pressupostos. Convergència funciona en base a una mena de xantatge polític constant. O m'aproves els pressupostos ERC o no hi ha consulta. Tot i que Mas es va presentar una segona vegada per fer una consulta... I de fet, no n'hi va haver com bé sabem. O Esquerra fas llista única amb CDC i “ens salves el cul” al Parlament o no convoco eleccions per perdre una pila de diputats. Tot per interès del país, no pas per electorialisme. O m'aproves els pressupostos CUP o no hi ha referèndum. I tots sabem que passarà els aprovin o no. Els pressupostos més socials de la història com diu Junqueras, tot i que quan ho deia Mas Culell ell mateix li deia que frenés el llenguatge. De fet, els va acabar aprovant ERC els pressupostos de Convergència però clar aquells eren “els últims pressupostos autònomics”. Els que estem redactant pel 2017 ja seran els “tercers últims pressupostos autonòmics” (2015, prorroga del 2015 al 2016 i els del 2017). Els juntistes (CDC, ERC i independents) van dir que en 18 mesos si “tenim la majoria de diputats” farien la independència. També és cert que Junqueras va expressar el 2013 que si tenia “68 diputats (no 72 com actualment!) proclamaria la independència”. O bé són uns irresponsables i un bocamolls o bé ens estan fotent l'estafa de la història de Catalunya. que es farà uns 4 mesos més tard que el moment clau que ells van dir que farien la proclamació d'independència a través també d'unes eleccions constituents que tampoc sembla que estan en l'agenda política actual. Ai on ha quedat aquella parauleta tant bonica de “procés constituent”... amb tanta gent volen dibuixar un país nou... Doncs en documents als quals ningú farà ni cas. Això és la participació democràtica de qualsevol sistema polític burgès.

L'estat, la seva ingent estructura funcionarial i judicial i les seves clavegueres s'estan començant a moure. De fet, fins a dia d'avui, fins que va arribar la CUP al Parlament que no hi havia hagut massa moviment, perquè amb la dreta catalanista (CDC), ells, la dreta espanyolista, s'hi entenien prou bé. És per això que Foment del Treball i el Cercle d'Economia recorden el “la alternativa de l'estat haurà de ser votada” que va usar Artur Mas quan era president per excusar-se quan hagués de justificar que no arribavem a la independència. El pitjor de tot plegat és que tertulians de tv3 ho trobin un avenç, que la patronal parli de democràcia ja sabem que és un avenç per la seva forma de pensar, però en tot cas ho fan per aturar el creixement de l'independentisme honest, el rebel, el compromès, el de base, el de la gent.

A Solidaritat Catalana per la Independència de l'advocat Lopez Tena ja la van menysprear, marginar i defenestrar els mitjans de comunicació catalans i les pròpies forces sobiranistes que s'adonaven que tenien una alternativa clara per la independència. I és que em de recordar que els partits polítics grans són com empreses de col·locació de personal que només els fa por tenir competència, perquè mentrestant mantenen l'oligopoli i es van turnant en el poder polític, els beneficis no cessen...

I m'aturo aquí per dir que no vaig votar al Parlament. No caldria dir-ho perquè el vot és secret però ho dic perquè n'estic fart de que per defensar una postura política, una formació política o un regidor siguis etiquetat com a membre d'aquella organització política. Països i societats així són simplistes, de pandereta i basades en partidismes, prejudicis i frontismes innecessaris que ens fan a tots més rucs...

Doncs Solidaritat fou una força transversal ideològicament, amb la dificultat que això comporta, però clarament a favor de la DUI (declaració unilateral d'independència). Aquella paraula que ningú s'atreveix a anomenar en els mitjans de comunicació catalans.

Una coalició independentista que al arribar al Parlament no s'arronsava en la seva defensa de la DUI. I menys davant la proposta en aquell moment del “pacte fiscal” d'Artur Mas, que va inventar-se per intentar aturar les primeres manifestacions independentistes. I complint, com és poc habitual entre la política parlamentària catalana, amb el programa electoral i amb els votants deia que no hi donava suport. Tractant-los de traïdors per aquest fet: per no fer camí i no buscar la unitat del sobiranisme; Solidaritat va anar reculant. Llavors encara no es parlava d'independentisme al Parlament perquè Convergència encara creia que des de l'estat hi hauria una oferta succossa que els catalans, de mentalitat petit burgesa, haguéssim acceptat de bon grat. Baixant-nos el pantalons per darrera vegada.

Tot i que no m'agrada la seva posició política davant de la immigració i els drames socials que pateix una part d'aquesta població, Santiago Espot és una persona valenta. El president de Catalunya Acció també va ser estat citat a l'Audiència Nacional amb bastant poc ressò mediàtic, ja no dic rebombori, pels mitjans de comunicació catalans. Pel que fa als espanyols, que són pura casta mediàtica, i estan controlats per quatre propietaris, ja ni en parlem. Un home sol que va anar sense l'ANC, ni Òmnium, ni cap entitat suposadament independentista, a declarar que ell es mantindria “fidel al poble de Catalunya”. La raó de la denúncia era que va liderar l'organització de la xiulada al Rei i la Corona borbònica durant un partit de la Copa del Rei de fa uns anys, i el van agafar com a cap de turc. I és que el sistema polític espanyol és contrari a tota llibertat d'expressió que mensypreiï la Monarquia, encara que sigui per dir la veritat com que és un sistema postfranquista i medieval. Tot aquell que cremi fotografies del Rei, es burli en una portada en un diari satíric o insulti a la Reina -tres coses que han portat a ciutadans davant del jutge, és aturat amb multes econòmiques en primera instància i potser amb penes de presó si l'investigat no entèn que a Espanya la llibertat d'opinió i d'expressió té els seus límits.

Bé, m'estic allargant massa i volia parlar de la CUP. Doncs els seus parlamentaris han trencat la fotografia del Rei, que consti que a mi no m'agrada el gest però estratègicament és molt llest: si poden multar a un, que ens multin a totes, si empresonen a un, que a la presó no s'hi capiga. Ho fan en solidaritat amb els companys detinguts aquests dies. Només la CUP està desobeint les lleis espanyoles. I l'estat li recorda que tant la Polícia espanyola com la catalana està al seu servei polític. De fet aahir Ciutadans denunciava Mossos per la independència, una colla de Mossos agrupats a l'ANC que diuen que ells no acataran ordres d'Espanya quan la Generalitat estigui preparada per la independència. Aquests Mossos, juntament amb els cupaires, quines coses eh, són els únics valedors de la independència a les institucions.