Article publicat: "Sirians i afganesos: explicació senzilla de per què les coses que passen, passen"

Sirians i afganesos: explicació senzilla de per què les coses que passen, passen

Por Joan Gil

A vegades, tot i que l’empatia és positiva i ha d’aflorar, mai s’ha de perpetuar l’ancorament d’una anàlisi simplista emocional dels fets ocorreguts. Només amb plors i dolor no solucionarem la problemàtica.

A vegades, tot i que l’empatia és positiva i ha d’aflorar, mai s’ha de perpetuar l’ancorament d’una anàlisi simplista emocional dels fets ocorreguts. Només amb plors i dolor no solucionarem la problemàtica. Ja se sap, però cal recordar-ho. Altre cop cal passar de la indignació a la organització. De la barbàrie a la alternativa. De l’angoixa a la fortalesa. De la injustícia a la humanitat.

De fet, el xoc que alguns teniu pel poc que està arribant del que allà està passant és ben lògic. Les vergonyants dades i “historietes” exemplificadores haurien de fer reflexionar. Quedar-se en la impotència provocada davant d’això no és una solució. És evident que cal passar per indignar-se i ser impotent per poder passar a l’acció. La impotència només és una forma d’entomar la responsabilitat. És el moment previ a la reflexió. Perquè del que està succeïnt a les fronteres i passadissos enmurallats en saben poc els periodistes que hi van a cobrir-ho, i alguns, com ha sortit als mitjans internacionals, també són detinguts. Fa uns dies doncs, va tornar a brillar la llibertat d’expressióoccidental amb la censura.

Però hi ha alguns més responsables que tenen més eines per fer-hi quelcom… sobretot “els seus funcionaris”. Aquestes zones de control ferri dels marginats de la història són una patada als fundadors de la UE (la CECA) i estan controlats per aquests funcionaris. Són ells els culpables. Exèrcit i policia altre cop intervenint per violar els drets humans, per complir el mandat legalment democràtic, el dels que vau votar. I no, no serveix dir que “segueixen ordres”.

Però sobretot hi ha polítics votats, que prenen indecissions. Que es reuneixen per dir quan tornaran a quedar. Que posterguen la medicina, la cura…

I què han fet aquests responsables? Quin tipus de resolució han escollit?

Capitalista. La resposta dels governants és purament aquesta. Porten policia i exèrcit allà on hi hauria d’haver (i hi ha, però poca) Creu Roja, ambulàncies i menjar, medicaments, acollida i aplicació de la Carta de DD.HH., Carta dels refugiats, entre d’altres.

Però no, allà hi ha els defensors de “la propietat privada” dels europeus, altrament dita confederació europea d’Estats-Nació, que s’anomena unió. Quin sarcasme. Unió, unió europea, desunió euroasiàtica.

I això de la vergonyosa actuació “paneuropea, fraternal i humanista” d’aquests decisors i funcionaris envers els refugiats és molt senzill d’explicar.

L’idealisme europeista ha deixat pas a la realitat colpidora del joc dels disbarats. Del capital. De fet…

A qui li estranya tenint en compte com es tracta als nouvinguts que reclamen aixoplug per qüestions econòmiques i socials?

A qui li estranya tenint en consideració el tracte vexatori i barruer dels ciutadans del Sud per part de les elits alemanyes via pagament del deute?

A qui li estranya acceptant com bona la afirmació que la UE és la del Capital, els Murs i Fronteres i la neoliberal…

El sistema moral del capitalisme és privatitzar beneficis, socialitzar pèrdues. Externalitzar. Mercantilitzar.

Refugiats com a mercaderia. Procés per externalitzar el deure d’acollir i assistir, o sigui, d’aplicar el dret a asil a d’altres estats. I sobretot socialitzar les “despeses”, les “pèrdues”, amb diner públic dels crims de guerra i així alhora que es va privatitzant els seus beneficis. Sistema moral del capitalisme.

De moment caritat i acollida com es pugui: via salvoconductes, al·legalitat per fer arribar als familiars, i corredor humanitari de la Comunitat de S. Egidio com a exemple d’actuar sense massa expectació mediàtica ni esperar politicofonies.

Al final, però, hi ha una latent lluita de classes a l’espera.

--------------------

Enllaç a l'article publicat el 15 de març de l'edició Lliure Publicació copiat-expandit en l'apartat Internacional i Opinió a Kaosenlared.net: http://kaosenlared.net/sirians-i-afganesos-explicacio-senzilla-de-per-que-les-coses-que-passen-passen