Article a Regió7: La "no" victòria independentista.

Com a Secretari de l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) al Bages, el Regió7 (edició paper) ens deixa fer algun que altre article.

És per això, que amb la reignauguració del bloc, o millor dit, recuperació, els aniré recopil·lant el dia després de la publicació per no aixafar-los la guitarra. Aquí us afegeixo el text:

Sobre la "no" victòria independentista.
Redactat per Joan Gil. Secretari ANJI Bages.

Al 27S es va obtenir quasi la majoria absoluta de vots independentistes, un 47,8%. Sense comptar blancs i nuls i tots els impediments que Espanya ha posat contra els catalans residents a l’exterior que volien votar (i majoritàriament votaren Sí) i no ho van poder fer. Aquest “quasi” dels resultats electorals del 27S va comportar un sentiment pessimista entre forces sectors de l'independentisme amb frases com "s'ha perdut per poc". Aquest era el mantra d'alguns líders d'opinió. Però ningú recorda als candidats de Junts pel Sí dient que si perdien en vots, s'entendria el resultat com una derrota, oi? Sobretot parlaven de guanyar en escons. Al cap i a la fi, la independència la declararan els diputats. El 27S era convocat en clau de ruptura amb Espanya. Per a la societat civil catalana independentista i per a bona altra part eren “eleccions de caràcter plebiscitari”. Fins i tot pel PP eren “eleccions excepcionals i decisives”. “Les convoco perquè són plebiscitàries, no simples autonòmiques” reblava el President Mas. Ara bé, en això cal excloure Compromís per la Independència, els independentistes d'ICV, i altres col·lectius socials i polítics (PACMA, Patronals, sindicats...) que tenen una configuració interna plural entorn aquest tema i no es defineixen. Tot i això, alguns dels que dèien que no eren plebiscitàries, ara en fan una relectura plebiscitària en que han perdut les opcions del Sí. Des de diaris de tirada estatal com La Razón o El País, així com partits que es presentaven a “unes eleccions normals i autonòmiques” com el PSC. Com a analista polític es llegeixen legalment com qualsevol elecció legislativa. En definitiva el que es disputa és la configuració d'un Parlament que representa democràticament la seva ciutadania en un territori concret. Això, en unes parlamentàries autonòmiques es concreta en l'elecció d'una representació ciutadana, uns diputats que investiran un President que designarà uns consellers i un programa de govern -previst en el programa electoral- que inclou un estil, uns objectius i uns terminis, així com un pressupost que el sustenti. Al final, elegeixes representants d'un poble, que en aquest cas no és sobirà. Seguint amb aquesta línia argumental, les llistes que portaven en el seu programa la independència (Junts pel Sí i CUP) han guanyat. Llegint-ho en escons, a nivell comarcal i provincial s'ha guanyat arreu. A nivell històric són els millors resultats de l'independentisme: més vots i escons que el 2012 (contant CiU com a independentista que no ho era, per tant, encara millors), i més vots que els “SiSi” del 9N. A nivell parlamentari han tret no majoria simple sinó que junts arriben a la majoria absoluta (més del 50% dels escons, o sigui, dels diputats elegits). La secessió la podrien declarar els diputats escollits democràticament, que van dir que ho llegirien en escons. I així complir el què han promès, com tants països han fet. Via Declaració Unilateral d'Independència (DUI) com deia la CUP. De fet, els anticapitalistes fèien un anàlisi en vots pre i post electoral: exposaven que aquestes eleccions substituïen un referèndum sobre la secessió i que la DUI es legitimava per una majoria de vots. I hi va ser aquesta majoria, descomptant els vots blancs, els nuls i els clarament no definits. Aquests vots, sobretot els del PACMA i del Partit Pirata -que semblen menyspreats, per dir dos exemples, són per un referèndum acordat o un d'unilateral. No són ni Sí ni No. Com els de CSQEP (Podem, ICV-EUiA i Equo). Van ser neutrals al debat plesbicitari, es centraven en l'eix social. Eren un No a una DUI, de fet igual que Junts pel Sí que no considerava la unilateralitat en el seu programa. Si els treiem del recompte de vots, el Sí arrassaria. Pregunta: és legítim convocar les eleccions com un referèndum, sobretot quan els convocants són aquells que incomplien el seu programa electoral el 2012, descafeïnant el 9N en un procés participatiu sense cap vinculació política? Hi ha el mandat democràtic per fer la independència. Seguim el full de ruta dels que han guanyat: proclamem-la sense dilatar més el procés.