El vaig escriure el 29 de desembre però finalment em vaig tirar enrere perquè l'Equip de Rectorat va fer cas a les demandes del CEUAB: Aquest article el vaig escriure el 28 de desembre

comunicat de dimissió

Com a membre del CEUCAT per part de la UAB, representant dels seus estudiants en aquest òrgan, i com a membre del moviment estudiantil plural.

Em dirigeixo al president del CEUCAT, Jordi Codony, i a tota la comunitat universitària; en especial el moviment estudiantil i els estudiants de la meva Universitat.

Per fer pal·lès la meva dimissió del CEUCAT com a representant de la UAB.

Abans emperò, voldria posar de manifest alguns agraïments:

• Agraïr la feina ben feta del president del CEUCAT, autèntic impulsor de tota l'activitat d'aquest organisme de la Generalitat de Catalunya dels i pels estudiants universitaris
• Agraïr la companyonia i la feina del meu company de la UAB Carlos Pérez per creure's la importància d'aquesta tasca representativa i institucional
• Agraïr també tots els companys d'altres universitats, presents al CEUCAT per haver fet realitat la idea de crear un INFO BEQUES que centralitzés tota la informació
• Així com agraïr els meus companys de la meva coordinadora d'estudiants per elegir-me per aquesta tasca que he fet amb transparència i idees
• Aíxi com agraïr el professorat i PAS que em va votar en Consell de Govern: crec que he fet un bon paper en nom de la UAB
• Alhora reclamo als que em precedeixin i a tots els companys del CEUCAT que segueixin així

Els meus motius de la meva dimissió després d'un any d'activitat són els següents:

• El cansament personal degut a la llarga militància en el moviment estudiantil plural i el moviment assembleari i alternatiu, tant a la UAB com a Catalunya
• Aconseguir amb això, impulsar noves energies i aspiracions perquè sorgeixin els pròxims líders estudiantils del fet de que alguns deixem pas a aquests últims. Amb això, també faig una crida i una reflexió pels que no tenen intenció de deixar -tot i la seva llarga militància estudiantil- la primera línia del moviment estudiantil
• També amb això vull tenir la possibilitat de que se'm presti atenció sobre alguns elements que vull deixar constància: allò que he/m fet bé, allò que havíem d'haver fet i no hem fet i els reptes de la Universitat catalana del segle XXI
• Alhora crec que també amb aquesta dimissió pressionaré la UAB perquè es constitueixi ja el Consell de l'Alumnat on CAF, E-UAB, ÈPICA i altres grups estudiantils han de tenir un punt de trobada per marcar un full de ruta propi i comú per a tots els estudiants
• Entenc que és aquest òrgan legítim i legal i no el Consell de Govern -igualment democràtic i legal però no tant legítim pels estudiants- qui elegeixi els membres del CEUCAT

És per això que dimiteixo de la meva responsabilitat i ho faig sabent que tindré substitut. Per tant, que ningú em digui que he estat deixat.

Alhora, voldria recordar algunes de les coses que he /m aportat i que m'han dut del moviment estudiantil a la UAB:

Com a persona política:

• Una formació política i personal increïble, un saciament de l'esperit crític.
• Il·lusions compartides i molts bons moments amb amics, coneguts i sobretot amb aquells que no pensen com jo debatent llargues estones -això últim és el millor i t'aporta molt més del que t'arribaries a pensar- i és d'agraïr.
• Adonar-se'n de que amb feina, ànims, cooperació i idees es poden dur a terme grans projectes a la Universitat.
• Confirmar-me en els meus valors per la llibertat d'expressió i la pluralitat com a principi polític i com a valor personal. Com a formar de ser i de sentir.
• Ser conscient d'algunes misèries. D'algunes actituds i formes de pensar que no van enlloc ni ens duran cap a bon port. Tant d'autoritats universitàries com d'alumnes, com d'algunes actituds de les quals faig autocrítica: la vanitat, l'egocentrisme, la supremàcia moral i l'actitud free-rider en serien alguns elements clau.

Com a persona d'esquerres:

• La xarxa de partits polítics, interessos empresarials i interessos privats i personals estan danyant les funcions socials de les Universitats. A això hi contribueix la lluita entre Departaments, la precarietat laboral, la irresponsabilitat, les actituds gandules, la submissió a la imatge, i la dictadura del prestigi, la divisió entre estaments i grups estudiantils, la coacció, els boicots a la llibertat d'expressió, la violència institucional, la violència policial, la violència estudiantil, el fet de desentendre's dels seu futur col·lectiu dels estudiants, la poca col·laboració del professorat funcionari, les actituds intolerants, la intolerància, la baixa transparència pública, la poca participació estudiantil com també els pocs estudiants que van a votar o participen del moviment estudiantil de forma activa... Tots ens som responsables de tot plegat i el futur del país es construeix aquí: cultura, emprenedoria, defensa humanista...
• Alguns estudiants, sobretot aquells independents de qualsevol organització amb interessos més enllà dels propis de la defensa de la Universitat pública, de qualitat, plural, catalana i oberta al món; així com professors que s'adonen que la seva classe no s'acaba a l'aula, així com Degans que es prenen seriosament la seva feina, o estudiants que participen en joventuts o altres associacions però que mai interposen interessos aliens als comuns; per aquests va el meu agraïment més íntim: de debò: són el futur d'aquest país tant petit però tant gran alhora!

Que no ens facin creure que tot és impossible de canviar, que no hi ha remei: el fet de reconèixer la derrota la construeix dia a dia.

Moltes gràcies;

Com a membre del CEUCAT per part de la UAB, representant dels seus estudiants en aquest òrgan, i com a membre del moviment estudiantil plural.