Politocòlegs // Escrit al Butlletí de la Facultat del nou Degà J. Botella

Crec que està en la bona línia: els politòlegs o politocòlegs tenim el deure de fer bé la nostra feina però també d'aportar quelcom millor a la societat (alternatives, idees, instruments...) per ser útils ja no tant a nivell analític sinó a nivell social. Precisament és el meu debat intern: què fer per aportar quelcom a la societat que tingui valor (afegit)? Fa una setmana vaig poder felicitar al nou Degà, Joan Botella. Després del bon lideratge de l'anterior Degà (en Salvador Cardús) -obviant la qüestió de tardes-; de ben segur -i coneixent-lo- en Botella, donarà la talla. Per desgràcia des de l'associació de la facultat (EPS) que entre uns quants vàrem fundar, van decidir fer vot lliure (individual) davant la incertesa del canvi de Degà. A vegades caldria que tots i totes fóssim més confiats, però bé estic content de la línia d'EPS... EL NOSTRE VALOR AFEGIT

Obvietat: estem vivint moments de crisi econòmica sense precedents, de considerables retrocessos socials, i de desorientació i desesperances respecte del futur de la vida col.lectiva, a Catalunya, a les Espanyes, i al conjunt de la Unió Europea. En el nostre cas, a més, les tensions a l'entorn de la situació de Catalunya, el seguit de resolucions judicials incomprensibles (o massa comprensibles: deixem-ho) o l'encongiment del sistema del servei públic, fan que la inquietud social vagi de la mà d'una creixent desconfiança en relació al sistema polític i administratiu. En altres paraules: ni la nostra societat fa bona cara, ni els mecanismes polítics semblen en condicions de funcionar adequadament. Doble repte, doncs: l'anàlisi dels processos en curs, i l'acció per a contribuir a resoldre problemes. Tothom entèn que sociòlegs i politòlegs estem capacitats per atendre la primera d'aquestes dues convocatòries: l'anàlisis del que està succeïnt, per a ser capaços de subministrar elements de coneixement sòlids que puguin servir per a la millora del nostre entorn. Més delicada és l'altra cara de la moneda, la de l'acció. Per a molts col.lectius socials, les possibilitats són unes poques: la resignació; la protesta; la sortida individual. Sociòlegs i politòlegs hauriem de ser capaços d'imaginar la nostra pròpia resposta; no dissoldre'ns en allò que poden fer molts altres col.lectius (fins i tot col.lectius professionals o intel.lectuals), sinó intentar aportar un "plus", intentar aportar allò que ens defineix, i que ens diferencia de la resta. El nostre valor afegit, si no fos que l'expressió ha estat tan patrimonialitzada pels discursos economicistes. No podem renunciar-hi: en la crisi que vivim, el que s'està qüestionant a fons, i per primera vegada, és tant el fonament de la cohesió social com la viabilitat de respostes autònomes des de les institucions polítiques. És, cada vegada més, una crisi social i política, que reclama solucions en un i altre terreny. En les Jornades de Portes Obertes que han tingut lloc aquest any, el nombre d'estudiants de batxillerat assistents ha estat gairebé el doble que l'any passat: gairebé tenim la temptació de pensar que ells també ho creuen. Joan Botella Corral, Degà