ÈPICA // El CEUCAT rebutja la violència policial

Com a membre del CEUCAT. Content de que en comunicats com aquests, els estudiants critiquem tot tipus de violència i no com passava abans, que els Rectorats amagaven la policial i alguns estudiants justificaven d'altres... No el vaig redactar jo però hi vaig donar tot el meu suport, tant a l'estil i la línia de no amagar el cap sota l'ala: 
El CEUCAT defensa la llibertat l’expressió i condemna tot tipus de violència

01/02/2012 El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) defensa la llibertat d’expressió de totes les persones i condemna qualsevol tipus de violència produïda dins o fora dels recintes universitaris.
La societat en general, i les universitats en particular, vivim temps complicats degut a la coneguda situació de l’economia i les finances a Europa i al Món. Les mesures que estan prenent les persones amb càrrecs de responsabilitat afecten directament als membres de la comunitat universitària. Això provoca que existeixi un malestar comprensible, que s’ha fet visible en reiterades ocasions.
El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes defensa el dret de tota persona, entitat o institució a expressar lliurement les seves opinions personals o col·lectives, i a transmetre les seves reivindicacions legítimes, racionals i justes d’una forma tranquil·la i pacífica.
El CEUCAT condemna fortament qualsevol tipus de violència produïda dins o fora dels recintes universitaris. En cap ocasió es pot tolerar l’ús de la violència contra persones.
Cal doncs que es respectin els drets fonamentals de les persones, i en particular la seva llibertat d’expressió. Com també cal que es respecti la integritat de qualsevol individu, equipament o material.
Per tot això el CEUCAT insta als equips de govern de les universitats i al Govern de la Generalitat a reflexionar sobre els fets ocorreguts els últims mesos, analitzar les seves causes i fer tot el possible per evitar que es tornin a produir en el futur.



Properament, faré un escrit sobre aquesta xerrada que em tocarà fer:        

10:00h La relació amb les associacions sectorials i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT
Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT
Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya
Sr. Joan Gil, responsable de la coordinadora d'estudiants de la UAB, ÈPICA 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació