Article sobre la crisi del deute (segona versió millorada)

Economia                                                                 Actualitzat el 30/01/2012 a les 00:00h

Botigues tancades, augmentem impostos

Per què hem arribat a aquesta situació tant delicada? Per què sembla que tota decisió política sigui un desori, un atac d'improvització?

La raó per la qual hi ha crisi ja la sabem: entre d'altres factors contextuals que ja coneixem, el capitalisme és un sistema que s'expandeix i necessita contraure's -en algunes ocasions les seves contradiccions es posen de relleu-. És un sistema que té crisis cícliques.

Per això, m'agradaria expressar quatre veritats sobre al crisi del deute espanyol:

A: Era evident que el PP pujaria impostos. Ara mateix diu que no pujarà l'IVA, però ho farà; perquè el Govern espanyol (quasi sempre) fa cas estricte del que li dicten el Consell Europeu, el BCE, Merkel i Sarkozy i el FMI.

I aquests a qui fan cas? Als economistes que van teoritzar el model neoliberal, la nova versió financera del capitalisme. Tal i com diu la presidenta d'Argentina Cristina Fernández "el millor que podria fer Europa..." seria no fer-los cas! Per què? Ells també van viure les polítiques d'austeritat que els van imposar les  institucions financeres per rebre crèdit degut al dèficit fiscal generat, i -en aquest cas- per pagar el deute extern. Primerament el Govern de la Rua i després el FMI, van marcar la política econòmica que els va conduir al "corralito". A Espanya, els que van participar ens participacions preferents, els hi acaben de fer un "corralito". Actualment estem intentant reduir el deute públic generat pel deute privat (hipoteques i crèdits a empreses). I no ho fem amb més despesa pública (quan hi ha crisi deia Keynes, s'ha de gastar). Volem arribar a un percentatge de dèficit, certament més sostenible i que jo també crec que ha de ser objectiu polític. Però com ho estem fent, i amb això estem reactivant l'economia?

Com ja va dir el President "aquestes retallades no serviran per reactivar la economia".

B: Ja hauríem d'haver sabut que la crisi financera -també immobiliària aquí- acabaria amb una crisi del deute. Fa tres anys (!!!) a la Facultat de Polítiques de la UAB el catedràtic d'Economia Aplicada Arcadi Oliveres ens va explicar en una classe que ens va oferir sobre la crisi econòmica que "tots aquests diners que ara van als bancs, demà els pagareu vosaltres amb retallades en l'Estat del Benestar perquè el forat creat a l'erari públic és massa gran". Era evident doncs que augmentaríem el deute! Com tants d'altres cops havíem hipotecat les noves generacions per tal de "salvar el sistema", en comptes de reformar-lo o de substituir-lo per un altre de més eficient, eficaç i sobretot, just. I dic eficient perquè el model capitalista neoliberal, a nivell de sostenibilitat medi ambiental, eficiència energètica entre d'altres vàrems econòmics; no ho ha estat pas. Per cert, altres economistes ja comencen a reclamar polítiques de despesa pública, com el premi Nobel d'Economia Paul Krugman (poso que té el Premi Nobel perquè a alguns lectors això els produeix cert prestigi o fiabilitat però després de donar el de la Pau a Obama no té cap credibilitat). Si augmentem la despesa pública, evidentment pujarà el dèficit. Però si no ho fem, mai es reactivarà l'economia (i això, a hores d'ara ja es evident, també per forces economistes de dretes). I per què? Aquests plantejaments keynesians de gastar com Estat quan hi ha crisi ja que la confiança dels inversors, el poder adquisitiu baix dels consumidors (m'hi conto), entre d'altres agents econòmics no seran els que ens trauran de la crisi perquè estalviaran (és una opció intel·ligent quan les coses van en mal dades però a nivell macro és un desastre). La majoria de persones són egoistes o bé previsores i no gastaran: qui ho ha de fer? "L'Estat"; ens dirà Keynes; així quan arribi bonança econòmica caldrà estalviar i pagar el deute (que haurà estat gastat com inversió de futur). I en cap cas com a persona d'esquerres que sóc baixaria els impostos com va fer Zapatero. Amb la qual cosa les arques públiques són menors i l'agent econòmic més potent -l'Estat- es queda sense eines per lluitar contra la pròxima crisi!

C: Per una raó ben senzilla. Augmentant impostos, redueixes l'estalvi i el consum privat, i per tant la circulació monetària s'atura. Si retallem el sou dels funcionaris; precisament són els que tenen més poder adquisitiu per consumir, com no tancaran PIMES (botigues)? Si retalles en educació pública, retalles la partida de Ciència i no inverteixes en infraestructures és evident que no hi haurà R+D+I i el futur serà més negre encara. Perquè no hauràs invertir en construir un món més eficaç, eficient i equitatiu. Si no gastes com Estat i acomiades interins, com pots aturar l'augment de l'atur si les teves polítiques públiques són acomiadaments? Per cert, la reforma laboral que va abaratir l'acomiadament ja hem vist els "grans resultats" que ha tingut!

D: Actualment la CEOE veu amb bons ulls al reforma laboral de Portugal: aquella en la qual es fan hores extres gratuïtes (esclavitud?), l'antiguitat no té tant pes en la indemnització, els convenis laborals són paper mullat... I d'aquí desprenc l'altre qüestió: per què es continua fent cas dels mateixos "gurus economistes" que ens han dut on ens han dut? Per què en realitat no fem cas d'aquells que ja ens avisaven de la crisi econòmica i de les retallades socials? En un treball que vaig fer a la Universitat sobre el model econòmic vaig acabar concloent, que el principal escull, per canviar-lo, són les idees que el sustenten. Cal canviar les mentalitats, les formes de consum, les aspiracions i fins i tot la forma d'entendre el món ja que el futur amb una Xina potent, uns EUA en decadència... és el que ens espera amb la qual cosa elements com "benestar social" o "drets laborals" poden quedar tristament danyats si ens arronsem!