Resum de notícies i articles del moviment 15-M a la Catalunya Central d'altres MMCC (1)


Aquí teniu un resum d'articles d'opinió i notícies de mitjans com Regió 7, el Setmanari i de blocs d'internet.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------

L'INICI DEL MOVIMENT 15-M A MANRESA: #MANRESAINDIGNADA 

Moviment dels indignats 

Sis-centes persones situen Manresa al mapa de ciutats amb concentracions d´indignats

La convocatòria es va fer a través de la xarxes socials, i en assemblea els assistents van decidir acampar a Sant Domènec




Els assistents a la concentració de la plaça de Sant Domènec van decidir celebrar una assemblea per donar continuïtat al moviment<br />
Els assistents a la concentració de la plaça de Sant Domènec van decidir celebrar una assemblea per donar continuïtat al moviment
 salvador redó

JORDI MORROS | MANRESA L'espurna de la indignació que aquests últims dies s'ha anat escampant a més d'un centenar de poblacions d'arreu de l'estat ha arribat a Manresa. Unes 600 persones, en el punt àlgid, es van concentrar ahir a la plaça de Sant Domènec de Manresa seguint l'exemple del que està passant a la plaça de Catalunya de Barcelona i a la de la Puerta del Sol de Madrid. En tancar edició s'estava celebrant una assemblea entre tots els participants en la qual es va decidir acampar a la plaça i es començaven a organitzar en comissions.

La convocatòria es va fer a través de les xarxes socials i l'hora fixada eren 2/4 de 9 del vespre. Pocs minuts abans, però, a la plaça ja es respirava expectació. Hi començava a arribar gent diversa, de totes les edats, que s'aturaven a l'espera que passés alguna cosa. En un dels extrems de Sant Domènec membres de la plataforma Malestar.org, que fa tres mesos que cada divendres s'hi planten, cridaven les seves consignes a través de megàfon. Paral·lelament apareixien els primers cartells que convidaven a anar "Contracorrent" i "No es diu crisi, es diu capitalisme", o se'n podien llegir d'altres que deien que "Amb la ràbia de la indignació que comenci la revolució".

Poc després de l'hora indicada la plaça ja era plena, i d'entre la multitud van aparèixer els convocants, que, megàfon en mà, van fer asseure la gent a terra. "Són molts els indignats i Manresa no podia quedar al marge d'aquest moviment", va assegurar un, Joan Gil, fet que va arrancar els primers aplaudiments dels assistents. Van explicar que la convocatòria l'havia fet un grup de ciutadans de manera espontània sense cap afiliació política ni sindical. "Som un moviment plural", va dir, "i apartidista, però no antipartits. Som aquí per la crisi provocada pel món financer". A partir d'aquí van cedir el megàfon a la gent que es volgués expressar, i ho van fer. Un jove que va dir que havia estat a l'acampada de Barcelona va explicar que s'estava vivint un moment "il·lusionant", i va assegurar que, a més a més de la crisi política, també hi ha una crisi "de la democràcia. La classe política està allunyada de la ciutadania". Gent de totes les edats van intervenir des del mig de la plaça de Sant Domènec per llançar els seus missatges. Com el de dues àvies, que van assegurar que amb els diners dels bancs "podria menjar tothom", i una altra, que va esperonar els més joves a lluitar.

Les intervencions que s'anaven succeint, l'una darrere l'altra, criticaven, bàsicament, el món financer. "En l'àmbit econòmic vivim en una dictadura. Hi ha institucions, com el Fons Monetari i el Banc Mundial, que decideixen les nostres vides, i som nosaltres els qui hauríem de poder decidir, poder votar, celebrar referèndums i consultes vinculants, perquè la democràcia és arriscar-se a saber l'opinió de la gent", van explicar. Una altra va agafar el megàfon per assegurar que "no hem d'oblidar que ells", amb referència als polítics i al món financer, "no han de decidir per nosaltres, sinó que nosaltres hem de decidir per ells". Les frases més aplaudides va ser la de "estem indignats, no resignats" i la de "si volem, podem", que va pronunciar un nen que va demostrar que tenia fusta de líder.

Després d'aquestes intervencions, els convocants van suggerir celebrar una assemblea perquè el moviment tingui continuïtat a Manresa els pròxims dies, coordinar-se amb la resta que s'està duent a terme en diverses ciutats i recollir propostes dels assistents. La plaça continuava plena, però no tant com al principi. Unes 400 persones seguien les evolucions de l'assemblea. Una de les primeres propostes que es va llançar a l'aire va ser la de fer una acampada a la plaça, seguint l'exemple de la que s'està duent a terme a Barcelona i a Madrid, entre altres llocs. La proposta va ser acceptada. Posteriorment es va decidir constituir-se en diverses comissions per fer més àgil l'organització i es debatia si s'havien de fer trobades periòdiques a la plaça. També es van plantejar temes com si s'havien de retirar o no els cartells electorals que hi havia penjats a tota la plaça, i també es va suggerir la idea de cantar la cançó protesta del mític grup de folk Esquirols Torna, torna Serrallonga, un clàssic que va cantar tothom qui la sabia.

Durant tota l'assemblea es va reiterar en diverses ocasions que el moviment és pacífic. "No volem cap problema. Si algú pensa en accions coactives o violentes, aquest no és el seu lloc", van dir els organitzadors, idea que van repetir al llarg de l'assemblea. A 2/4 d'11 del vespre un centenar de persones continuaven concentrades a la plaça, algunes de les quals estaven disposades a acampar-hi.

-------------------------------------------------------------------------------- 

PRIMERS ARTICLES D'OPINIÓ DE BLOCAIRES FELICITANT MI

Manresa està indignada.


…I ahir ho varem demostrar. Diversos mitjans de comunicació digitals locals ens van posar sobre la pista de les xarxes socials ( #manresaindignada per al twitter i http://tinyurl.com/manresaindignada per al facebook ) que s’hi han sumat a les que ja s’hi mobilitzaven des-de fa uns dies a diverses capitals de l’Estat.

El seguiment que se n’està fent als mitjans de comunicació em va fer veure el caràcter diferencial d’aquesta mobilització respecte a d’altres iniciatives, per la seva aposta contundent cap a la mobilització pacífica, apartidista (que no apolítica), asindical, cívica, responsable i compromesa. I això precisament és el que ha provocat simpaties i adhesions de molts àmbits socials, de gent de qualsevol edat, de qualsevol afinitat política, en definitiva, de molta gent que, per un motiu o per altre està indignada i vol fer-ho palès de manera cívica i aportar entre tots idees per revertir una tendència que ens ha abocat a molts a aquesta situació. Per descomptat, també s’hi han alçat veus des-d’altres mitjans de comunicació públics o privats que, o bé menyspreen aquestes mobilitzacions espontànies o bé les ataquen directament apuntant a bandes terroristes o grups antisistema. Queden en evidència, doncs, quan, contradint la decisió (més o menys  encertada  ) de la junta electoral central, no hi va haver cap motiu per que les forces de seguretat haguessin d’intervenir en cap de les acampades que s’hi van resistir pacífica i ordenadament a desallotjar les places.

Ahir al vespre vaig assistir a la convocatòria que es va fer a la meva ciutat i la impressió que em va causar és que el jovent que els de la meva generació vèiem com una mica adormit, és capaç d’organitzar-se, de treballar, d’il·lusionar-nos a tots. Perquè ahir, a la Plaça de Sant Domènec hi va assistir força gent. Tres generacions de manresans van prendre la paraula quan els hi van acostar el megàfon, des de l’estudiant fins al jubilat, passant per la mestressa de casa que, amb molta gràcia es va mostrar indignada amb el que s’hi havia gastat al mercat i que quan arribés a casa i l’hi digués al seu marit, potser se’n hauria de tornar a la plaça a acampar-hi amb els joves.

Perquè a l’assemblea que s’hi va organitzar, una de les propostes que s’hi van votar i s’hi va aprovar va ser l’organització de l’acampada a Manresa, després de, això sí, informar convenientment als convocats des riscos que corrien degut a la posició de la junta electoral central. Vaig quedar-me fins al final de l’assemblea però no a l’acampada, per tant l’únic que sé de la seva evolució és a través de les xarxes.
Un altre punt aprovat va ser la creació de diferents comissions, la més important de les quals crec que va ser la de garanties, per que aquest moviment tingui l’èxit que es mereix, per donar-li continuïtat, perquè mantingui el seu caràcter i que ningú se’l vulgui apropiar o, simplement, carregar-se’l.
Aquest vespre hi tornaré a ser, a l’assemblea diària que també s’hi va aprovar per majoria. Tot i que considero que la meva presència no és gaire activa o activista, opino que el suport que he hem de donar els ciutadans als joves és necessari, perquè tothom hi estem cridats i tothom som benvinguts. No és una bona democràcia, això?
----------------------------------------- 

L'EXPANSIÓ PER LA CATALUNYA CENTRAL DEL MOVIMENT D'INDIGNATS ARRIBA A L'ANOIA

Els indignats igualadins no aproven l´acció violenta d'ahir 

F. V.IGUALADA

Una quinzena de membres del col·lectiu Trobem-nos, que agrupa el moviment dels indignats a l'Anoia i que s'ha concentrat les darreres setmanes a Igualada, van ser a Barcelona durant les protestes de la jornada d'ahir al parc de la Ciutadella. Els representants del moviment, però, censuren els actes de violència que hi va haver i asseguren que en cap cas no hi van participar igualadins. Segons fonts de Trobem-nos d'Igualada, les accions que es van dur a terme "haurien d'haver estat pacífiques i aquesta va ser l'actitud de la immensa majoria de gent". 
"No ens sembla gens bé el que ha passat, la cosa ha sortit de mare. Hauríem agraït molt que no s'hagués arribat a la violència", apunten. Amb tot, reivindiquen que el bloqueig del Parlament era un acte de protesta legítim i efectiu si no s'hagués arribat a l'acció violenta.

-----------------------------------------------------

PRIMERA GRAN BATALLA DEL FULL DE RUTA DELS INDIGNATS: ATURAR RETALLADES

Indignats i indignades demanen a Manresa que els polítics desin les tisores
Més de dues-centes persones van fer pal·lès el malestar que està generant en la ciutadania l'espiral de receptes anti crisi que aposten per les retallades de la despesa en la prestació de serveis bàsics com ara la salut o l'educació durant la manifestació que va tenir lloc aquest divendres a Manresa. Es tractava de la primera acció conjunta organitzada a Manresa pels dos moviments que lideren les protestes: el Moviment del 15-M i la Manresa Indignada.
A la capçalera de la manifestació una idea clara: el “No a les retallades”. Entre els crits més escoltats es van poder sentir el "No pagarem la seva crisi" o l'explícit "Artur Mas, a quina mútua vas". En conjunt, reivindicacions contràries al retrocés als drets en matèria de sanitat, d’educació i treball. Segons Moi Jordana, membre de la plataforma Manresa Indignada "les retallades en sanitat van en augment, les retallades en els sous dels ciutadans també, pujaran l'IVA ... i tot plegat està fent que la gent es vagi indignant encara més i s'adoni del fet que les coses no poden seguir així."
Hi ha ciutadans que se senten amenaçats per les receptes anticrisi anunciades pels governants i divendres van decidir fer sentir la seva veu davant d’allò que, per a ells, sobrepassa els límits d’ignorar les demandes de la ciutadania: "Ens estem manifestant per fer sentir la nostra veu en contra d'aquestes retallades, perquè ni el govern central ni el català respecten en cap moment la nostra opinió i ens estan agredint d'una forma molt violenta".
Tisores, eina prohibida
Així ho van donar a entendre les pancartes i cartells que van exhibir els participants a la manifestació en contra del plans de retallada dels governs central i català que va tenir lloc aquest divendres a Manresa. Es tractava de la primera iniciativa conjunta dels col·lectius “Manresa Indignada” i Moviment del 15-M que va portar al carrer més de 200 persones.

La manifestació, que va tenir la plaça Sant Doménec com a punt d’inici i de final, va transcórrer sense incidents. Durant el recorregut van ser diversos els ciutadans que es van unir al grup de manifestants que es va anar engruixint conforme s’anava desenvolupant al crit de "únete, no nos mires".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic