Perspectives de futur: moviment Manresa Indignada i comentari sobre la crisi econòmica

La potencialitat del moviment 15-M ha de fer-nos adonar de la necessària priorització d'objectius per tal d'assolir algun de gran calatge. 

Aquí a Manresa, ja vàrem plantejar els nostres -recollits a al facebook en l'Acta de l'assembla de MI del 20/07/2011-:

• #Espais de Trobada amb les entitats socials. De cada sector. De la ciutat com de la comarca. Per unir forces entre aquells que tenen informació, formació i experiència de primera mà i fa temps que treballen per una societat millor. I un nou moviment social catalitzador i canalitzador d'una opinió pública majoritària i plural a favor de canvis socials. 

Cal saber que opinen del moviment, si estarien disposats a treballar conjuntament i quines serien les prioritats de la ciutat entre tots plegats. Analitzar globalment les oportunitats que tenim per transformar la ciutat.

• Assolir més participació ciutadana. A través de canviar el reglament de participació local. A semblança del que proposa la CUP a la comarca del Bages per als municipis on governa. Volem referèndums pels plans urbanístics o consultes no vinculants legalment. Per temes urbanístics. Ja que allà si concentra la corrupció local i perquè a Manresa s'han fet obres vergonyoses. i uns tràmits més fàcils per l'Audiència Pública als plens de l'Ajuntament en els quals un representant d'un col·lectiu hi intervé. Per proposar quelcom als regidors i que s'usa però en poques ocasions degut al llarg tràmit burocràtic necessari. També reclamen els pressupostos participatius que es duen a terme en alguns pobles per a la ciutat de Manresa.
  Alhora volem més transparència municipal. Que el web de l'Ajuntament sigui una eina de transparència.

• És hora de que el xantatge de les deslocalitzacions industrials i de les grans inversions de capital estranger desaparegui. Cal acció col·lectiva tenint en compte els drets humans (DDHH), econòmics, socials (DESK) i laborals (OIT). Per exemple, si una empresa acomiada treballadors de la ciutat o es deslocalitza perquè a la Xina hi ha mà d'obra barata -quasi esclava-, nosaltres tenint el poder del consum (som consumidors). Cal fer-los -com ja s'ha fet en alguna ocasió- boicots massius.

• És hora d'acabar amb el poder dels grans bancs i aquests en tenen perquè nosaltres hi deixem els nostres estalvis allí, és per això que cal visualitzar i donar prestigi a les entitats de banca ètica.

També cal canviar el discurs: no volem retallades socials, sí volem retallades allà on es malgasten els diners.

PETIT ANÀLISI DEL MOMENT ACTUAL (després de passar uns dies d'estiu)

Ara mateix tenim la pitjor situació de crisi econòmica, política, cultural i de valors mai vista, però també la podem observar amb més claredat que abans. Molts s'estan adonant dels actors que hi havia "amagats" en aquest penós sistema financer: les agències de qualificació -amb un poder que no rau en el cas que li facin els brokers sinó en l'entramat institucional-, el frau fiscal de les grans empreses europees, el xantatge al qual sotmet la democràcia política el dictat dels grans accionistes, etc. Ara també ens adonem que és possible limitar l'especulació financera després de que la Unió Europea hagi posat fi a les transaccions a curt termini.

Tot i això, encara la majoria estan d'acord amb creure que les "retallades són necessàries" si ens llegim les últimes enquestes i sondejos d'opinió. Segurament no hem de viure del deute. Jo sempre he defensat, semblant poc d'esquerres pels meus companys, l'equilibri pressupostari (amb certa flexibilitat, la que donava el BCE per altra banda, del 3%)-. Viure del crèdit és irresponsable (cal entendre que això és culpa de la tendència consumista, de la irresponsabilitat de cadascú; però també de la falta d'ingressos per la hipoteca). I mantenir un augment dels serveis socials sense un increment dels impostos era insostenible: l'error de l'esquerra fou no augmentar-los per saldar el deute i fer-los pagar a aquells els quals ja fa dècades que no contribueixen res al futur de les noves generacions. S'explica amb la frase de Zapatero: "baixar impostos és d'esquerres". És l'equivocació del tripartit: més serveis públics basat en més dèficit fiscal. Ja ho vaig comentar en un article a Opinió Nacional.com. La esquerra ecologista ha de plantejar sostenibilitat medi ambiental i també econòmica. Això sempre ho he cregut així pels valors cristians d'humilitat, austeritat, amor per la simplicitat de la vida rebutjant els luxes.

Ara bé, això no ens ha de fer perdre el rumb: cal lluitar contra el frau fiscal abans de tocar un sector públic desmantellat i pobre com l'espanyol. Si es volen fer retallades, que es facin a l'administració en els alts càrrecs -cosa que s'ha començat a fer-, en les subvencions a la patronal (aquí la majoria de multinacionals es creuen els amos de l'estat espanyol), etc. Però no acabant amb el defensor del poble, el Consell econòmic i social i la Comissió de la competència; com fa el PP de Castella-la-Mancha. Hi ha organismes, com aquest últim, que a semblança del de la Comissió europea fan una molt bona feina per lluitar contra les deslleialtats de mercat, en defensa dels consumidors. També cal que la esquerra plantegi alternatives, i també si cal, retallant burocràcia, organismes institucionals i partides de diner públic pròpies de sistemes de clientelisme polític. Que no vulguem retallades socials no vol dir que malgastem el diner públic.