Present al debat sobre la reforma política i electoral del Periódico
No fa massa vaig fer esment al debat "Entre tots" al meu bloc perquè el professor Joan Botella hi havia participat.
És una positiva iniciativa del diari El Periódico en el seu objectiu d'apropar la línia editorial als interessos dels lectors; que ha començat amb aquest procés de debat experts-ciutadans-polítics sobre algunes propostes que ha posat sobre la taula el 15-. Després de l'informe d'experts, iniciatives (CpC i Deba-t.org) i debats, la llei catalana està al caure amb un primer acord CiU-PSC.
L'altre dia vaig poder exposar la meva opinió.
ENTRE TODOS, UNA INICIATIVA DE EL PERIÓDICO
Los participantes en el debate. Listado de los 24 elegidos para el debate ciudadano
Carlos Aledo Torres, administrador de fincas Albert Alfaro González, parado Jordi Andrés Alborch, licenciado en Ciencias políticas Elisenda Ariza, movimiento 15-M Antonio Ayza, director centre Cívic Les Cotxeres Oriol Barba, parado / estudiante de máster Maria Rosa Batet Grau, ama de casa Raúl Bonilla, movimiento 15-M Josep Francesc Brâut, técnico de medioambiente Sergi Cervera, actor y director de audiovisuales Antoni Cisteró García, bloguero(En Nacho Corredor fa temps que el conec; em va encantar tornar-lo a veure tant actiu i reflexiu com sempre)
Nacho Corredor, estudiante de Ciencias Políticas Francesc Cruz, jubilado Joan Gil Oliveras, politólogo Jesús Giménez Porcuna, economista jubilado Jorge Izquierdo, informático Enric Leira, movimiento 15-M Alba Murillo, periodista, actualmente en paro María Luisa Pérez Gil, administrativa Jordi Pérez, movimiento 15-M Mauricio Pisu, movimiento 15-M Cristina Rigabert, funcionaria interina
(La iniciativa és prou positiva però no vaig intervenir massa a l'inici per no monopolitzar el debat i per això, segurament no ha sortit cap aportació més interessant que la dels sous, amb la qual em referia a que "el sou no ha de ser el gran factor per dedicar-se a la política perquè no és la raó principal, sinó és converteix en una forma de vida"; que vaig fer)
Anna Sabartés, estudiant de Ciències Polítiques Guillem Sot Torrents, estudiant de batxillerat
La qualitat de la democràcia
Dins de la seva iniciativa 'Entre tots', EL PERIÓDICO ha reunit 23 ciutadans corrents per debatre sobre la reforma de la llei electoral, una de les reivindicacions del moviment dels indignats. L'objectiu és aportar propostes per cobrir el dèficit de representativitat del sistema vigent, així com analitzar de forma crítica si l'estratègia dels partits en aquesta negociació ajuda o no a combatre la creixent desafecció.
Orfes de política
Els ciutadans reclamen honestedat i transparència a uns partits que «no els representen»
Desil·lusió, avorriment, indignació, empipament i, fins i tot, vergonya. Tots aquests sentiments afloren quan als ciutadans se'ls pregunta pel funcionament del sistema polític. Lluny del tòpic, demostren que no passen de la política, sinó que estan ben informats, i que són els partits, amb les seves actituds, els que els han abandonat. Han perdut la fe. Es declaren orfes. 23 ciutadans convocats per EL PERIÓDICO debaten sobre la reforma de la llei electoral. Perfils transversals i edats diverses, però una mateixa conclusió: els representants polítics no els representen. I al buscar solucions, no els fan falta calculadores ni mapes per distribuir escons o dividir els districtes. Demanen una cosa més senzilla: prendre partit en les grans decisions i uns salaris terrenals per als polítics.
El diagnòstic és letal, amb les enquestes a la mà. «A mi em faria vergonya que un 83% de la gent no confiés en mi. Només se'n recorden de nosaltres quan votem i s'obliden que els paguem el sou», afirma María Luisa Pérez, administrativa. Les retribucions se citen en gairebé totes les intervencions. Per Cristina Rigabert, funcionària interina, el gran defecte de la política és que s'ha convertit en un modus vivendi: «Nosaltres [els funcionaris] ens hem d'estrènyer el cinturó, però, ¿ells què? Hi ha metges que salven vides i cobren quantitats irrisòries».
El politòleg Joan Gil matisa que el sou és un factor important, però no pot ser l'únic. Però la política ben pagada també troba suports. Anna Sabartés, estudiant de Ciències Polítiques, anima a criticar més els diners que guanyen els empresaris i a buscar un punt d'equilibri: «Els polítics tenen el poder que els hem donat nosaltres». ¿Segur? Un altre estudiant, Oriol Barba, discrepa d'això: «Els ciutadans tenim més poder del que creiem. El poder és nostre. Als municipis es poden fer moltes coses».La primera conclusió és que massa poder ha recaigut en els aparells dels partits. «Això és una partitocràcia en què no existeix la divisió de poders i només val el curt termini», defineix Elisenda Ariza, que pertany, com diversos dels participants, al moviment 15-M, que ha sacsejat l'esfera política en els últims mesos. «Els partits viuen en una altra galàxia. Són l'autèntica barrera entre els ciutadans i les institucions», opina el més jove de tots, Guillem Sot, un estudiant de Batxillerat que encara no pot votar.
«Es queden tot l'espai públic. Alguna cosa va malament quan xavals de 14 anys ja diuen que volen ser polítics», lamenta Enric Leira, també del 15-M. Un economista jubilat, Jesús Giménez, demana als ciutadans que es reivindiquin com a amos de la sobirania, i Leira aconsella limitar la cessió d'aquesta als partits polítics. Una altra vegada, es trenca una llança a favor de les forces polítiques, amb dosis d'autocrítica. «Tenim el que ens mereixem. Els partits són necessaris, malgrat que sembla que votem clubs de futbol», considera Josep Francesc Braut, tècnic de medi ambient.
La metàfora esportiva cala a l'auditori. «Ens han marcat un gol i hem de reaccionar. Vivim en un sistema que està a les beceroles», proclama Raúl Bonilla, que és membre del 15-M. Igual com Gerard Sensat, que va a l'arrel del problema i atribueix la «mala cultura política» al sistema educatiu. «Focalitzem la crítica en els polítics, però la responsabilitat és compartida», afegeix. Nacho Corredor, estudiant de Ciència Política, parla d'un «procés d'educació cívica» com a antídot, i alerta contra els discursos «destructius» que desemboquen en «partits barbàrie».
¿IMPLICATS? / L'opinió està dividida sobre el grau d'implicació en la política. El politòleg Jordi Andrés creu que el que de veritat importa a la gent és «com arribar a final de mes». «¿Quants programes electorals ens hem llegit? ¿Quants plens parlamentaris hem vist?», es pregunta. Els portaveus del 15-M reivindiquen la seva empremta. Jorge Izquierdo, informàtic, recorda que aquest moviment «té 10 vegades més membres que qualsevol partit», però rebutja que es converteixi en un més, com li proposa Francesc Cruz, jubilat, augurant que «arrasaria» en unes eleccions.
El millor test per calibrar la participació ciutadana és el referèndum, la idea més repetida per a la llei electoral. El planteja Carlos Aledo, administrador de finques, com un exercici que s'hauria de realitzar durant tota la legislatura. Sot s'atreveix a proposar la primera, sobre el pacte fiscal. Corredor i Leira adverteixen que, a vegades, el resultat pot arribar a ser «reaccionari». Izquierdo defensa que no es tingui «por» de la veu del poble.
DEBAT VIU / Un altre representant del 15-M, Daniel Seco, reclama poder votar les lleis més importants i els grans temes del país. «La feina no s'acaba mai. El sistema sempre ha d'estar obert a revisió», avisa. Dit i fet. El col·loqui arriba al final i els participants s'intercanvien correus electrònics per continuar compartint propostes i reflexions. El debat està viu.
Listas abiertas, doble voto, más debates y límite de mandatos
Los ciudadanos defienden que haya escaños vacíos para el voto en blanco
J. R.
BARCELONA
Los 23 ciudadanos que participaron en el debate de EL PERIÓDICO sobre la ley electoral respondieron a un cuestionario que incluía 15 propuestas que partidos políticos y expertos han puesto encima de la mesa para mejorar el sistema de representación. El apoyo más claro se lo llevaron ideas como las listas abiertas, la limitación de mandatos, la generalización de los referendos y la necesidad de regular por ley los debates electorales y el acceso a la información de la Administración. En cuanto al modelo electoral, los ciudadanos aprueban el sistema de doble voto, a la alemana, para combinar proporcionalidad y proximidad al diputado.BARCELONA
El 68% de los participantes está de acuerdo con esta fórmula electoral, consistente en votar, al mismo tiempo, a un candidato directo y a una lista de partido. Para el 86%, es necesario un reparto más proporcional de los escaños, que haga efectiva la relación una persona, un voto. Y el 72% quiere listas desbloqueadas para poder marcar a candidatos preferentes o de distintos partidos.
Sin embargo, la opinión está más dividida acerca de la conveniencia de promover listas al margen de los partidos, como las agrupaciones de electores. Un 41% las respalda y un 36% las rechaza. El no es mayoritario cuando se propone eliminar la barrera mínima que, por ley, debe alcanzar una candidatura para obtener representación parlamentaria. Seis de cada 10 participantes optan por conservar este límite legal. Y el 86% exige introducir otra barrera, una que limite los mandatos políticos.
MENOS BUROCRACIA / Las consultas populares sobre leyes y cuestiones de gran calado es la propuesta que suscita un mayor apoyo, superior al 90%. Ese porcentaje se repite en el apartado de transparencia, en el que los ciudadanos demandan una ley que reduzca la burocracia a la hora de solicitar información a las instituciones públicas. A los partidos, la ciudadanía les reclaman primarias obligatorias para elegir candidatos y menos financiación pública.
Como la desafección suele traducirse en voto en blanco, los participantes en el debate se pronunciaron a favor de que estas papeletas también computen para la distribución de escaños, lo que daría lugar a sillas vacías en los parlamentos.
Comentaris