Escollit segon representant de la UAB al CEUCAT

Després de no ser elegit per ser membre del Consell de Govern de la UAB, he estat elegit pel CEUCAT. La coordinadora d'estudiants (ÈPICA, segona força estudiantil al campus universitari) a la qual forma part GEP -Grup d'Estudiants de Postgrau-, em va proposar fa mesos, candidat a representar els estudiants de la nostra Universitat al Consell de l'Estudiantat de Catalunya (CEUCAT). Jo en sóc el portaveu de GEP i el Responsable de debat i formació d'ÈPICA, i ara en seré el membre del CEUCAT.
En l'última sessió de dimecres del Consell de Govern de la UAB així es va decidir després de mesos de presentar-me a alguns membres degans i PDI, i de diversos boicots per part dels sindicats. Ara han firmat un acord on es redueixen les retallades de plantilla amb les autoritats i per això s'ha pogut desenvolupar un primer Consell sense problemes. El Consell de Govern -amb representants del PAS, PDI, estudiants i l'Equip de Rectorat- em va elegir conjuntament amb el candidat de la plataforma d'Estudiants-UAB (E-UAB), Carlos Pérez, com a representants dels estudiants de la UAB al Consell de l'Estudiantat Universitari de Catalunya-CEUCAT. Ell com a titular i jo com a suplent. Els dos estarem presents a les reunions. I hi participarem activament. Ell emperò és el titular del vot (ja que totes les Universitats tot i tenir més membres al CEUCAT tenen un vot). Per això, consensuarem. Tant el que haguem d'exposar com el vot.

Tot i que, no us amagaré, que últimament havia demanat que se'm substituís en la candidatura presentada per ÈPICA per iniciar una veritable regeneració dels actius i líders de la coordinadora; finalment "no m'han deixat". Encara que és un càrrec "provisional" fins l'aprovació del Consell d'Estudiants de la nostra Universitat, ho faré el millor que pugui; per tal que el "traspàs" sigui el més eficaç possible. I al CEUCAT intentaré que els posicionaments d'ÈPICA en defensa dels drets dels estudiants i el model social d'Universitat Pública hi siguin presents. Ja que entre reformes i retallades universitàries no sé on anirem a parar. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació