Article d'opinió sobre el futur del moviment 15-M
Plantejament estratègic del moviment (de Manresa al món)
En aquest article d'opinió voldria plantejar un seguit de qüestions de cara al full de ruta del moviment 15-M a Manresa, i per extensió, a tot el país.
Joan Gil Oliveras | Membre de #ManresaIndignada-MI | Hoy a las 18:28 | 1 lectura
www.kaosenlared.net/noticia/plantejament-estrategic-moviment-manresa-mon
Sóc un membre més del moviment d'indignats. I voldria fer un seguit de consideracions personals de cara a engegar un nou full de ruta després de l'estiu, i per tant, de la marxa popular cap a Madrid.
No li demano al moviment d'indignats que en dos mesos faci tot el que calia canviar durant anys i anys. Això ho havíem delegat a un sistema bipartidista, corporativista i titellaire de polítics d'alt standing que retornaven favors a les entitats financeres que els havien prestat diners per dur a terme les campanyes electorals i per col·locar-los en un futur post-política representativa.
Vaig posar-m'hi perquè crec que la democràcia política imperfecte que tenim és culpa de que no existeix democràcia econòmica. Les relacions socials estan totes connectades i si un ideal -com és el de la presa de decisions democràtica- no està present en tots els àmbits, es pot sotmetre a altres elements. Els països del Sud tenen dictadura econòmica i política. Nosaltres tenim dictadura econòmica, que es basa en una democràcia poc participativa, ineficaç i endogàmica, i en una independència judicial que encara no hem assolit producte de la contradicció entre Estat de Dret i capitalisme. Per això calia aquest esclat, per això, per la crisi, pel sistema, pels que se'n beneficien amb crisi o sense i per expressar públicament la indignació.
No crec en els lideratges personals ni en els salvapàtries, ni tampoc en aquells que condueixen a que els moviments socials es creguin únics al Planeta i acabin parlant de qüestions estètiques -ens quedem o no a la plaça?-. Que es llegeixen el llibre del Bon revolucionari o que es creuen els millors i els primers de la classe. Aquest faxenderisme és impresentable i cal ser realistes. Moviments com el nostre, humilment parlant, no són nous. La lluita pel 0,7, contra el Pla de Bolonya i de les consultes sobiranistes ja va posar sobre la taula l'element de la democràcia participativa i de les sentades i acampades; com a primera fase d'un progrés de la representativa a la directa i per visualitzar el descontentament social que es va produint cada cop que passen coses vergonyoses. La plaça ja era usada pels líders veïnals de la Transició. El carrer sempre ha estat per manifestar-se.
HEM ACONSEGUIT MOLT
Ara bé, el que també és cert és que a fins a dia d'avui el 15-M ha complert diversos objectius:- Posar sobre la taula un debat profund reformista/rupturista del sistema econòmic i també del polític. Reclamar que es "desprofessionalitzi" la "classe" política i que els mercats no dictin les seves decisions, així com millorar el control del seu exercici, establir sistema de dalt a baix (referèndums) i de baix a dalt (ILP, sense Meses que les aturin). Responsabilitzar els culpables. I difondre un seguit de propostes que ja venien d'altres mogudes populars com la del moviment alterglobalització, del decreixement econòmic, el moviment cooperativista, el moviment llibertari a favor del banc del temps, etc.
 |
| Logotip del moviment d'indignats a Manresa |
Vaig posar-m'hi perquè crec que la democràcia política imperfecte que tenim és culpa de que no existeix democràcia econòmica. Les relacions socials estan totes connectades i si un ideal -com és el de la presa de decisions democràtica- no està present en tots els àmbits, es pot sotmetre a altres elements. Els països del Sud tenen dictadura econòmica i política. Nosaltres tenim dictadura econòmica, que es basa en una democràcia poc participativa, ineficaç i endogàmica, i en una independència judicial que encara no hem assolit producte de la contradicció entre Estat de Dret i capitalisme. Per això calia aquest esclat, per això, per la crisi, pel sistema, pels que se'n beneficien amb crisi o sense i per expressar públicament la indignació.
No crec en els lideratges personals ni en els salvapàtries, ni tampoc en aquells que condueixen a que els moviments socials es creguin únics al Planeta i acabin parlant de qüestions estètiques -ens quedem o no a la plaça?-. Que es llegeixen el llibre del Bon revolucionari o que es creuen els millors i els primers de la classe. Aquest faxenderisme és impresentable i cal ser realistes. Moviments com el nostre, humilment parlant, no són nous. La lluita pel 0,7, contra el Pla de Bolonya i de les consultes sobiranistes ja va posar sobre la taula l'element de la democràcia participativa i de les sentades i acampades; com a primera fase d'un progrés de la representativa a la directa i per visualitzar el descontentament social que es va produint cada cop que passen coses vergonyoses. La plaça ja era usada pels líders veïnals de la Transició. El carrer sempre ha estat per manifestar-se.
HEM ACONSEGUIT MOLT
Ara bé, el que també és cert és que a fins a dia d'avui el 15-M ha complert diversos objectius:- Posar sobre la taula un debat profund reformista/rupturista del sistema econòmic i també del polític. Reclamar que es "desprofessionalitzi" la "classe" política i que els mercats no dictin les seves decisions, així com millorar el control del seu exercici, establir sistema de dalt a baix (referèndums) i de baix a dalt (ILP, sense Meses que les aturin). Responsabilitzar els culpables. I difondre un seguit de propostes que ja venien d'altres mogudes populars com la del moviment alterglobalització, del decreixement econòmic, el moviment cooperativista, el moviment llibertari a favor del banc del temps, etc.
- Reclamar que l'ètica (els valors) siguin la base de tota l'activitat humana, i per tant, també reclamar la ja tant denostada "regeneració política".
- S'ha expressat el rebuig a que la crisi la paguem el "precariat" i no els que s'han beneficiat i han abusat del seu estatus de poder.
- S'ha reforçat un clima de col·lectivitat molt necessari davant del procés de precarització de la classe treballadora, les classes populars, etc. S'ha retornat la força al poble. Em dotat de sentit el concepte "democràcia".
- S'ha recordat usant el carrer, que els ciutadans també fan política fora de les institucions, que hi ha "vida reivindicativa i mobilitzadora i en col·lectivitat" fora del sistema de partits actual.
- S'ha generat un clima d'opinió molt majoritari (Metroscopia, 84% dels espanyols a favor de les reinvindicacions inicials del 15-m) al si de l'Estat espanyol pels canvis socials, tant aquells que plantegen reformes a mitjà termini, com els que defensen postures rupturistes a llarg.
- Hem fet primeres simpaties amb altres lluites socials -per desgràcia, amb un problema amb el moviment independentista d'esquerres al qual pertanyo per culpa del discurs de l'independentisme neoliberal- i amb bona part de l'intel·lectualitat que ha reforçat la imatge seriosa del moviment.
- Hem dut a terme la nostra pròpia agenda pública per haver obtingut quota de pantalla en els mass media, menys quan parlàvem del sistema policial, eina del sistema polític, titella alhora del Poder (l'econòmic) que rere l'ombra necessita que el debat no se centri en aquest últim.
- Hem aturat forces denonaments i hem criticat els sous d'escàndol d'alguns alcaldes i regidors, hem fet ressò de diverses propostes (totes en la línia del Fòrum Social Català i d'alguns programes de partits d'esquerres parlamentaris o extraparlamentaris).
- Hem augmentat l'enriquiment del debat polític, i la cultura política i organitzativa d'aquells que participàven per primera vegada en un moviment ciutadà de base. Hem tornat a debatre sobre qüestions socials i a trencar el pensament únic de que les retallades socials són "necessàries", apuntant-nos a la lluita contra el desmantellament de l'estat del benestar europeu.
Ara bé, de cara a l'estiu, tots hauríem de reflexionar per encarar el nou curs laboral-estudiantil.
COMPTE AMB EL DISCURS I LES ACCIONS
Per part meva, exposaré alguns dels punts que crec que no van en la línia positiva; al meu entendre és clar:
- El moviment és pacífic, plural, democràtic, assembleari, obert a totes les ideologies. Entesos, però la crítica al sistema actual, i per tant, al neoliberalisme, potser no cal fer-la explícita; però si recordar que algunes escoles de pensament han estat la base filosòfica i politològica del sistema actual. Per lluitar contra un discurs, cal crear-ne un de nou. Cal definir conceptes nous que puguin concretar sense reduir la pluralitat que ens fa forts.
- L'antagonisme "ells", "nosaltres"; reiterant allò dit anteriorment; si no queda clar pot resultar problemàtic. No tots els que es dediquen a la política representativa i institucional estan lluny dels nostres plantejaments. Usant discursos simplistes, producte de la falta de portaveus amb capacitats dialèctiques importants, només fem que generalitzar, embrutar i trencar possibles ponts amb aquells amb els quals podríem, estratègicament, establir punts de contacte per avançar. Volem empoderament social, menys delegació política, però també volem que canviin alguns elements que sense la força dels qui ostenten el poder polític, i la pressió social, serà impossible que de succeixi. Això es comença a suplir amb aliances amb diferents moviments, l'universitari, el del dret a l'habitatge, etc.; i amb les comissions de continguts, així com amb la presència d'experts en diferents temàtiques, des de professorat contra les retallades en educació fins a activistes de models de decreixement econòmic.
- El debat policial pot ser molt interessant però distreu l'atenció d'allò prioritari. L'atur, la precarietat laboral, la falta de dignitat humana, la pobresa, l'exclusió social, les retallades socials; no són producte de l'acció policial; eina del sistema. No cal confondre "la lluita del carrer" amb la "batalla d'idees" que és el que cal reforçar.
LES MEVES HUMILS RECONSIDERACIONS
Jo plantejaria quatre línies de treball:
- A nivell global.
1) La reforma de les Nacions Unides (ONU) en el qual el Consell de Seguretat sigui eliminat, com a òrgan permanent i antidemocràtic.
2) La democratització de les institucions econòmiques. Els països del Sud han de tenir el mateix pes en les decisions, així com els ciutadans hem d'elegir els representants de forma directa. També caldria reclamar-los la Taxa Robin Hood als grups europarlamentaris per aplicar-ho en òrgans supranacionals.
Per això caldria una major coordinació global amb tots els vells i nous moviments socials, incloent els indignats i aquells que siguin de base o que reclamin els mateixos canvis; seguint la línia -bona intentona- de manifestació internacional del 19-J. També caldria passar a interlocutar amb les forces parlamentàries i extraparlamentàries, a nivell europeu, en el cas espanyol i català; per tal de trobar canalització de les reivindicacions al front institucional.
- A nivell estatal.
1) Una reforma constitucional per tal d'enderrocar el sistema monàrquic, acabar amb els elements residuals del franquisme i de la partitocràcia al sistema judicial i el reconeixement dels drets dels pobles a decidir el seu futur lliurement.
2) Reformes legislatives en pro d'una democratització de la democràcia política i de l'economia: limitació de mandats, reforma llei electoral, Llei de transparència, Meses que no tanquin la porta a debatre ILPs, impuls del món de l'economia solidària (cooperatives i banques ètiques), facilitar la difusió i els espais als bancs del temps i les cooperatives de consum, crear una banca pública, etc. Caldria també una campanya pel consum responsable a nivell estatal des de la base i amb ajuda institucional.
Per dur a terme aquests canvis, caldria no entrar en el joc PP-PSOE -sabent però que amb el PP les coses aniran a pitjor, i amb aquest PSOE neoliberal no és que vagin de fabula-. No definir-nos doncs, d'esquerres; ni tampoc crear sinergies amb les bases del PSOE. Però si trobar escletxes i simpaties entre grups de crítics en el sistema de partits més proper (ICV-EUiA, BNG, IU, ERC, CUP) i els dos grans sindicats per realitzar aquests canvis; si finalment no hi ha prou força del sindicalisme alternatiu (i prou unió) ni dels partits extra parlamentaris (EA, PCPE i CAV), així com dels moviments socials. Sense unió, no aconseguirem res. Constituir les comissions de treball en grups de pressió (aliances amb els qui ja estan treballant aquests temes, tecnificació, augment del nivell de concreció pro-positiva) i que el moviment fos el catalitzador de les mobilitzacions.
- A nivell català.
1) Tenir una veu pròpia en l'elaboració de la llei electoral catalana.
2) Ajudar a elaborar un debat sobre com voldríem que funcionessin el sistema educatiu, de salut, de serveis socials, econòmic, etc. més enllà de la crítica a les retallades socials i de sumar-nos a les mobilitzacions.
Si volem fer això, caldria més coordinació entre el moviment a Catalunya -que no ha de tenir reticències amb l'independentista anticapitalista- usant les noves tecnologies (reunió de comarques-Barcelona via Internet); per tal de no centralitzar-ho tot a la capital, amb la qual cosa es perd temps, esforços i debat.
- A nivell local.
1) Pressionar i controlar els ajuntaments els seus comptes i iniciar pressió per dur a terme processos de participació ciutadana en temes claus (urbanisme i pressupostos).
2) Crear un Espai de Trobada de totes els entitats socials i alternatives de la ciutat.
Caldria acabar, en alguns pobles i ciutats, amb la reticència de generar sinèrgies amb les entitats socials veïnals perquè el moviment és assembleari, de base i a títol individual. Aquest sistema l'hem de dur a l'Espai de Trobada i continuant usant el de comissions per nosaltres mateixos, cal ser humils doncs i establir contacte amb totes les entitats que creiem no només busquen més partida en el pressupost local. Hem de continuar recordant que el moviment és pacífic i formar als més actius en la no-violència activa, i per tant, abans que això ho aconseguim, hem d'evitar contextos policials per no desviar el debat i disminuir la nostra força i els que ens donen suport passiu. Salut des de Manresa indignats!
- S'ha expressat el rebuig a que la crisi la paguem el "precariat" i no els que s'han beneficiat i han abusat del seu estatus de poder.
- S'ha reforçat un clima de col·lectivitat molt necessari davant del procés de precarització de la classe treballadora, les classes populars, etc. S'ha retornat la força al poble. Em dotat de sentit el concepte "democràcia".
- S'ha recordat usant el carrer, que els ciutadans també fan política fora de les institucions, que hi ha "vida reivindicativa i mobilitzadora i en col·lectivitat" fora del sistema de partits actual.
- S'ha generat un clima d'opinió molt majoritari (Metroscopia, 84% dels espanyols a favor de les reinvindicacions inicials del 15-m) al si de l'Estat espanyol pels canvis socials, tant aquells que plantegen reformes a mitjà termini, com els que defensen postures rupturistes a llarg.
- Hem fet primeres simpaties amb altres lluites socials -per desgràcia, amb un problema amb el moviment independentista d'esquerres al qual pertanyo per culpa del discurs de l'independentisme neoliberal- i amb bona part de l'intel·lectualitat que ha reforçat la imatge seriosa del moviment.
- Hem dut a terme la nostra pròpia agenda pública per haver obtingut quota de pantalla en els mass media, menys quan parlàvem del sistema policial, eina del sistema polític, titella alhora del Poder (l'econòmic) que rere l'ombra necessita que el debat no se centri en aquest últim.
- Hem aturat forces denonaments i hem criticat els sous d'escàndol d'alguns alcaldes i regidors, hem fet ressò de diverses propostes (totes en la línia del Fòrum Social Català i d'alguns programes de partits d'esquerres parlamentaris o extraparlamentaris).
- Hem augmentat l'enriquiment del debat polític, i la cultura política i organitzativa d'aquells que participàven per primera vegada en un moviment ciutadà de base. Hem tornat a debatre sobre qüestions socials i a trencar el pensament únic de que les retallades socials són "necessàries", apuntant-nos a la lluita contra el desmantellament de l'estat del benestar europeu.
Ara bé, de cara a l'estiu, tots hauríem de reflexionar per encarar el nou curs laboral-estudiantil.
COMPTE AMB EL DISCURS I LES ACCIONS
Per part meva, exposaré alguns dels punts que crec que no van en la línia positiva; al meu entendre és clar:
- El moviment és pacífic, plural, democràtic, assembleari, obert a totes les ideologies. Entesos, però la crítica al sistema actual, i per tant, al neoliberalisme, potser no cal fer-la explícita; però si recordar que algunes escoles de pensament han estat la base filosòfica i politològica del sistema actual. Per lluitar contra un discurs, cal crear-ne un de nou. Cal definir conceptes nous que puguin concretar sense reduir la pluralitat que ens fa forts.
- L'antagonisme "ells", "nosaltres"; reiterant allò dit anteriorment; si no queda clar pot resultar problemàtic. No tots els que es dediquen a la política representativa i institucional estan lluny dels nostres plantejaments. Usant discursos simplistes, producte de la falta de portaveus amb capacitats dialèctiques importants, només fem que generalitzar, embrutar i trencar possibles ponts amb aquells amb els quals podríem, estratègicament, establir punts de contacte per avançar. Volem empoderament social, menys delegació política, però també volem que canviin alguns elements que sense la força dels qui ostenten el poder polític, i la pressió social, serà impossible que de succeixi. Això es comença a suplir amb aliances amb diferents moviments, l'universitari, el del dret a l'habitatge, etc.; i amb les comissions de continguts, així com amb la presència d'experts en diferents temàtiques, des de professorat contra les retallades en educació fins a activistes de models de decreixement econòmic.
- El debat policial pot ser molt interessant però distreu l'atenció d'allò prioritari. L'atur, la precarietat laboral, la falta de dignitat humana, la pobresa, l'exclusió social, les retallades socials; no són producte de l'acció policial; eina del sistema. No cal confondre "la lluita del carrer" amb la "batalla d'idees" que és el que cal reforçar.
LES MEVES HUMILS RECONSIDERACIONS
Jo plantejaria quatre línies de treball:
- A nivell global.
1) La reforma de les Nacions Unides (ONU) en el qual el Consell de Seguretat sigui eliminat, com a òrgan permanent i antidemocràtic.
2) La democratització de les institucions econòmiques. Els països del Sud han de tenir el mateix pes en les decisions, així com els ciutadans hem d'elegir els representants de forma directa. També caldria reclamar-los la Taxa Robin Hood als grups europarlamentaris per aplicar-ho en òrgans supranacionals.
Per això caldria una major coordinació global amb tots els vells i nous moviments socials, incloent els indignats i aquells que siguin de base o que reclamin els mateixos canvis; seguint la línia -bona intentona- de manifestació internacional del 19-J. També caldria passar a interlocutar amb les forces parlamentàries i extraparlamentàries, a nivell europeu, en el cas espanyol i català; per tal de trobar canalització de les reivindicacions al front institucional.
- A nivell estatal.
1) Una reforma constitucional per tal d'enderrocar el sistema monàrquic, acabar amb els elements residuals del franquisme i de la partitocràcia al sistema judicial i el reconeixement dels drets dels pobles a decidir el seu futur lliurement.
2) Reformes legislatives en pro d'una democratització de la democràcia política i de l'economia: limitació de mandats, reforma llei electoral, Llei de transparència, Meses que no tanquin la porta a debatre ILPs, impuls del món de l'economia solidària (cooperatives i banques ètiques), facilitar la difusió i els espais als bancs del temps i les cooperatives de consum, crear una banca pública, etc. Caldria també una campanya pel consum responsable a nivell estatal des de la base i amb ajuda institucional.
Per dur a terme aquests canvis, caldria no entrar en el joc PP-PSOE -sabent però que amb el PP les coses aniran a pitjor, i amb aquest PSOE neoliberal no és que vagin de fabula-. No definir-nos doncs, d'esquerres; ni tampoc crear sinergies amb les bases del PSOE. Però si trobar escletxes i simpaties entre grups de crítics en el sistema de partits més proper (ICV-EUiA, BNG, IU, ERC, CUP) i els dos grans sindicats per realitzar aquests canvis; si finalment no hi ha prou força del sindicalisme alternatiu (i prou unió) ni dels partits extra parlamentaris (EA, PCPE i CAV), així com dels moviments socials. Sense unió, no aconseguirem res. Constituir les comissions de treball en grups de pressió (aliances amb els qui ja estan treballant aquests temes, tecnificació, augment del nivell de concreció pro-positiva) i que el moviment fos el catalitzador de les mobilitzacions.
- A nivell català.
1) Tenir una veu pròpia en l'elaboració de la llei electoral catalana.
2) Ajudar a elaborar un debat sobre com voldríem que funcionessin el sistema educatiu, de salut, de serveis socials, econòmic, etc. més enllà de la crítica a les retallades socials i de sumar-nos a les mobilitzacions.
Si volem fer això, caldria més coordinació entre el moviment a Catalunya -que no ha de tenir reticències amb l'independentista anticapitalista- usant les noves tecnologies (reunió de comarques-Barcelona via Internet); per tal de no centralitzar-ho tot a la capital, amb la qual cosa es perd temps, esforços i debat.
- A nivell local.
1) Pressionar i controlar els ajuntaments els seus comptes i iniciar pressió per dur a terme processos de participació ciutadana en temes claus (urbanisme i pressupostos).
2) Crear un Espai de Trobada de totes els entitats socials i alternatives de la ciutat.
Caldria acabar, en alguns pobles i ciutats, amb la reticència de generar sinèrgies amb les entitats socials veïnals perquè el moviment és assembleari, de base i a títol individual. Aquest sistema l'hem de dur a l'Espai de Trobada i continuant usant el de comissions per nosaltres mateixos, cal ser humils doncs i establir contacte amb totes les entitats que creiem no només busquen més partida en el pressupost local. Hem de continuar recordant que el moviment és pacífic i formar als més actius en la no-violència activa, i per tant, abans que això ho aconseguim, hem d'evitar contextos policials per no desviar el debat i disminuir la nostra força i els que ens donen suport passiu. Salut des de Manresa indignats!
Comentaris