Seguit d'articles d'Enric Canela sobre augment de la matrícula i retallades universitàries
Un incís: Fa temps que no escric absolutament res sobre la Universitat Pública ni la situació de la UAB, ni de tota la feina que hem anat fent des de la coordinadora d'estudiants (ÈPICA), ni dels meus estudis en un centre adscrit com l'ICPS. He estat molt ocupat amb el moviment dels indignats, i també una mica en la meva col·laboració amb el diari digital Manresainfo.cat i en alguna associació més. Alhora, estic intentant estudiar francès, ara seriosament. M'arriben tants i tants correus electrònics que començo a entendre que caldrà fer un filtre en la meva bústia d'entrada i tenir un llistat de webs i diaris fiables. A més no tinc temps per tots els coneguts. I fins i tot he deixat de veure alguns amics i amigues. Per tant, sé que els meus horaris al màster (tardes d'algun dimecres, dijous i divendres i matí dels dissabtes) no han estat tant "fàcilment" gestionats com m'esperava. I menys per certes situacions personals que he hagut de passar. Entre l'assistència obligatòria. I mil projectes socials i fins i tot un d'emprenedor. No he pogut amb tot i he fet molt menys del que hagués volgut. A part he deixat d'interessar-me tant per les notícies educatives. No tant per desinterès com per cansament. Hi ha massa coses, i moltes no van enlloc. Al final tot rau en el mateix: el poder polític, i sobretot l'econòmic. La resta és fum, és debat, que pot ser interessant però que a mi ja m'avorreix si us he de ser sincers. És per això que us deixo uns articles de l'Enric Canela, que tot i que opinem diferent, exposa les dades amb força claredat. La majoria d'articles d'opinió, alguns llegits i aquí al meu taulell de diaris, no els penjaré. Perquè, ni puc llegir-ho tot, ni ho llegeixo amb prou calma per fer una reflexió personal, contrastar-ho i assimilar-ho ni tot el que es diu per Internet té perquè tenir ni una part de certesa del que està parlant. Volia anar actualitzant el bloc però no és que és més prioritari ara mateix. Si la feina associativa i al moviment d'indignats o escriure quatre coses sobre el món de l'educació superior. I finalment m'he adonat que "tot" no ho puc fer i que he de triar entre hobbys i passions les que més m'agraden. Els primers mesos de l'any poca cosa he fet però últimament... I cal centrar. Centrar l'activitat diària. I també prioritzar-la; o almenys intentar centrar-la en allò que consideri més interessant ara per ara.
Enric I. Canela
El diari AVUI publica Les matrícules barates llastren les universitats. És un article d’interessant lectura perquè posa de manifest com els tòpics arrelen i s’escampen sense cap mena de control. Crec que les dades caldria contrastar-les.
Primer, eles matrícules no es paguen amb taxes, sinó amb preus públics. Una diferència que no és subtil. Una taxa és un valor que no té perquè estar relacionat amb el cost. La Llei Orgànica de Reforma Universitària ja definia que eren preus públics. Això vol dir que la voluntat del legislador era que el preu estigués lligat al cost. Més tard es van definir els preus públics subvencionats. És el cas que l’administració paga una part proporcional. El problema de les matrícules és que tothom diu bajanades però no el cost.
Per altra banda, diu l’article “Catalunya i Espanya van a la cua d’Europa i del món, tant pel que fa al preu dels estudis universitaris com pels ajuts que s’hi destinen”. Sí és cert que en ajuts Catalunya està a la cua d’Europa, més que Espanya. Catalunya rep un 0,05% del PIB i Espanya un 0,09% mentre que la mitjana de l’OCDE és un 0,27% del PIB. Tanmateix, en el cas de les matrícules això no és cert. Estan en una zona mitjana.
No entraré ara en el debat de qui ha de pagar, si l’administració o l’estudiant, el que sí és cert és que cal determinar el preu i decidir, qui li toca, quin percentatge paga l’estudiant i quin l’administració. Tothom fuig d’estudi i no es fa la feina.
També és cert en què el sistema no és equitatiu ja que no permet que els estudiants amb pocs recursos accedeixin a la universitat en condicions suficients per tenir un rendiment acadèmic raonable. Les classes econòmiques menys afavorides són fortament penalitzades.
Per arribar a una universitat equitativa i amb millors resultats és imprescindible una política de beques de debò i no aquest desafortunat model de repartiment d ela misèria. Igualment cal aplicar unes normes de permanència rígides que faci que cadascú es matriculi del que realment pensa cursar. Actualment molts estudiants es matriculen de massa coses que no aproven, les paguen sí, però costen molt més del que paguen.
El diari AVUI publica Les matrícules barates llastren les universitats. És un article d’interessant lectura perquè posa de manifest com els tòpics arrelen i s’escampen sense cap mena de control. Crec que les dades caldria contrastar-les. Primer, eles matrícules no es paguen amb taxes, sinó amb preus públics. Una diferència que no és subtil. Una taxa és un valor que no té perquè estar relacionat amb el cost. La Llei Orgànica de Reforma Universitària ja definia que eren preus públics. Això vol dir que la voluntat del legislador era que el preu estigués lligat al cost. Més tard es van definir els preus públics subvencionats. És el cas que l’administració paga una part proporcional. El problema de les matrícules és que tothom diu bajanades però no el cost.
Per altra banda, diu l’article “Catalunya i Espanya van a la cua d’Europa i del món, tant pel que fa al preu dels estudis universitaris com pels ajuts que s’hi destinen”. Sí és cert que en ajuts Catalunya està a la cua d’Europa, més que Espanya. Catalunya rep un 0,05% del PIB i Espanya un 0,09% mentre que la mitjana de l’OCDE és un 0,27% del PIB. Tanmateix, en el cas de les matrícules això no és cert. Estan en una zona mitjana.
No entraré ara en el debat de qui ha de pagar, si l’administració o l’estudiant, el que sí és cert és que cal determinar el preu i decidir, qui li toca, quin percentatge paga l’estudiant i quin l’administració. Tothom fuig d’estudi i no es fa la feina.
També és cert en què el sistema no és equitatiu ja que no permet que els estudiants amb pocs recursos accedeixin a la universitat en condicions suficients per tenir un rendiment acadèmic raonable. Les classes econòmiques menys afavorides són fortament penalitzades.
Per arribar a una universitat equitativa i amb millors resultats és imprescindible una política de beques de debò i no aquest desafortunat model de repartiment d ela misèria. Igualment cal aplicar unes normes de permanència rígides que faci que cadascú es matriculi del que realment pensa cursar. Actualment molts estudiants es matriculen de massa coses que no aproven, les paguen sí, però costen molt més del que paguen.
Enric I. Canela
Llegeixo que el Claustre de la UB s’ha reunit en sessió extraordinària, avui, dijous 16 de juny, per debatre la posició del Claustre enfront de les retallades pressupostàries previstes per la Generalitat de Catalunya. El Claustre ha aprovat per 74 vots a favor l’oposició a les propostes governamentals de retallades als serveis públics i, en concret, a la UB i la resta d’universitats públiques catalanes, i la congelació de les taxes universitàries per al curs 2011-2012. Hi ha hagut 20 vots en contra, 17 vots en blanc i 2 vots nuls.
Podeu llegir la resolució aprovada. Veig que la participació, com passa darrerament, ha estat ridícula. Al meu parer, la resolució servirà de ben poc.
El rector ha demanant un debat serè, amb sentit d’institució i amb punts objectius de consens que permetin sumar esforços i trobar la fórmula que enforteixi la UB com a model d’universitat pública i de qualitat.
El vicerector d’Economia, Gonzalo Bernardos, ha plantejat la proposta d’arribar a un pacte social entre tots els membres de la comunitat universitària, «ja que per a l’equip rectoral la prioritat són les persones i el futur de la Universitat».
Ha quantificat i detallat les xifres de les retallades econòmiques i ha explicat de quina manera condicionen la Universitat. A més, ha afirmat que en la mesura que sigui possible s’evitaran els ajustaments de personal i, en aquest sentit, ha aclarit que no es durà a terme cap acomiadament definitiu. També ha manifestat la seva preocupació per l’estructura de la universitat i s’ha qüestionat si el paper de la universitat pública continuarà sent el mateix quan l’economia es recuperi. Tot seguit ha fet una crida perquè des de la Generalitat de Catalunya es pensi en el futur i es tingui en compte que les retallades que es duguin a terme ens els propers mesos siguin compatibles amb l’educació universitària.
Pel que fa a la situació econòmica de la UB, el Dr. Bernardos ha informat que la Universitat ha perdut una dècada i que la seva economia és equiparable a la del 2001. En total, segons afirma Gonzalo Bernardos: «El deute que té la Generalitat de Catalunya amb la UB és de 71,5 milions d’euros». Malgrat la difícil conjuntura econòmica, la Universitat ha incrementat els ingressos propis (8,2 milions d’euros l’any 2010) i no renuncia a invertir en la millora de les infraestructures de la Universitat, com ara la nova Facultat de Farmàcia, l’ampliació de les facultats de Dret i de Belles Arts o l’aulari de Bellvitge, una de les prioritats de l’equip de govern. Tal com ha subratllat: «La Universitat no es pot aturar malgrat la crisi. Aquestes obres es pagaran mitjançant el dret de superfície».
Llegeixo que el Claustre de la UB s’ha reunit en sessió extraordinària, avui, dijous 16 de juny, per debatre la posició del Claustre enfront de les retallades pressupostàries previstes per la Generalitat de Catalunya. El Claustre ha aprovat per 74 vots a favor l’oposició a les propostes governamentals de retallades als serveis públics i, en concret, a la UB i la resta d’universitats públiques catalanes, i la congelació de les taxes universitàries per al curs 2011-2012. Hi ha hagut 20 vots en contra, 17 vots en blanc i 2 vots nuls. Podeu llegir la resolució aprovada. Veig que la participació, com passa darrerament, ha estat ridícula. Al meu parer, la resolució servirà de ben poc.
El rector ha demanant un debat serè, amb sentit d’institució i amb punts objectius de consens que permetin sumar esforços i trobar la fórmula que enforteixi la UB com a model d’universitat pública i de qualitat.
El vicerector d’Economia, Gonzalo Bernardos, ha plantejat la proposta d’arribar a un pacte social entre tots els membres de la comunitat universitària, «ja que per a l’equip rectoral la prioritat són les persones i el futur de la Universitat».
Ha quantificat i detallat les xifres de les retallades econòmiques i ha explicat de quina manera condicionen la Universitat. A més, ha afirmat que en la mesura que sigui possible s’evitaran els ajustaments de personal i, en aquest sentit, ha aclarit que no es durà a terme cap acomiadament definitiu. També ha manifestat la seva preocupació per l’estructura de la universitat i s’ha qüestionat si el paper de la universitat pública continuarà sent el mateix quan l’economia es recuperi. Tot seguit ha fet una crida perquè des de la Generalitat de Catalunya es pensi en el futur i es tingui en compte que les retallades que es duguin a terme ens els propers mesos siguin compatibles amb l’educació universitària.
Pel que fa a la situació econòmica de la UB, el Dr. Bernardos ha informat que la Universitat ha perdut una dècada i que la seva economia és equiparable a la del 2001. En total, segons afirma Gonzalo Bernardos: «El deute que té la Generalitat de Catalunya amb la UB és de 71,5 milions d’euros». Malgrat la difícil conjuntura econòmica, la Universitat ha incrementat els ingressos propis (8,2 milions d’euros l’any 2010) i no renuncia a invertir en la millora de les infraestructures de la Universitat, com ara la nova Facultat de Farmàcia, l’ampliació de les facultats de Dret i de Belles Arts o l’aulari de Bellvitge, una de les prioritats de l’equip de govern. Tal com ha subratllat: «La Universitat no es pot aturar malgrat la crisi. Aquestes obres es pagaran mitjançant el dret de superfície».
Enric I. Canela
Llegeixo que un grup d’estudiants ha tallat l’avinguda Diagonal de Barcelona aquest dimarts a la tarda per protestar contra l’encariment de les matrícules universitàries i les retallades en educació. Segons ha informat la Guàrdia Urbana de Barcelona, els manifestants han tallat la via a un quart menys cinc de sis, fet que provoca problemes a la xarxa viària. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT) només hi ha un carril obert a conseqüència de la protesta, cosa que genera al voltant de dos quilòmetres de cua a la B-23 des d’Esplugues de Llobregat fins l’avinguda Diagonal d’entrada a la capital catalana.
Crec que el Consell Interuniversitari de Catalunya ha de prendre una decisió ràpida i publicar el Decret, qui hagi de decidir que decideixi. Tots els arguments estan sobre la taula i dilatar les coses no portarà enlloc.
Llegeixo que un grup d’estudiants ha tallat l’avinguda Diagonal de Barcelona aquest dimarts a la tarda per protestar contra l’encariment de les matrícules universitàries i les retallades en educació. Segons ha informat la Guàrdia Urbana de Barcelona, els manifestants han tallat la via a un quart menys cinc de sis, fet que provoca problemes a la xarxa viària. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT) només hi ha un carril obert a conseqüència de la protesta, cosa que genera al voltant de dos quilòmetres de cua a la B-23 des d’Esplugues de Llobregat fins l’avinguda Diagonal d’entrada a la capital catalana. Crec que el Consell Interuniversitari de Catalunya ha de prendre una decisió ràpida i publicar el Decret, qui hagi de decidir que decideixi. Tots els arguments estan sobre la taula i dilatar les coses no portarà enlloc.
Enric I. Canela
Tot i que com ja he comentat (veure Els rectors es defensen), no donaré opinions sobre els continguts de l’Informe CYD 2010 fins haver-lo llegit, m’ha semblat oportú reproduir aquesta notícia relativament positiva.
Diu 3cat24 que tot i la percepció social que de vegades es pugui transmetre, l’índex d’atur entre els llicenciats universitaris és inferior que en la resta de la població. És una de les dades que destaquen de l’estudi que publica anualment la Fundació Coneixement i Desenvolupament, amb seu a Barcelona, sobre el paper de les universitats en el progrés econòmic i social. Segons l’informe, a finals del 2010 la desocupació entre els llicenciats era del 9,4%, mentre que a la resta de la població era del 18%. La part negativa és que només el 70% dels universitaris fan feines d’acord amb la seva titulació. Un 20% estan sotapagats.
Aquest darrer punt em sembla preocupant. Erròniament es contracten llicenciats per feines que no són adients amb la seva formació. Ni és bo per a l’empresa ni és bo per a ells.
La notícia també parla de la bona posició, dins l’Estat, de les universitats catalanes. Ho deixo per a un altre dia.
Tot i que com ja he comentat (veure Els rectors es defensen), no donaré opinions sobre els continguts de l’Informe CYD 2010 fins haver-lo llegit, m’ha semblat oportú reproduir aquesta notícia relativament positiva. Diu 3cat24 que tot i la percepció social que de vegades es pugui transmetre, l’índex d’atur entre els llicenciats universitaris és inferior que en la resta de la població. És una de les dades que destaquen de l’estudi que publica anualment la Fundació Coneixement i Desenvolupament, amb seu a Barcelona, sobre el paper de les universitats en el progrés econòmic i social. Segons l’informe, a finals del 2010 la desocupació entre els llicenciats era del 9,4%, mentre que a la resta de la població era del 18%. La part negativa és que només el 70% dels universitaris fan feines d’acord amb la seva titulació. Un 20% estan sotapagats.
Aquest darrer punt em sembla preocupant. Erròniament es contracten llicenciats per feines que no són adients amb la seva formació. Ni és bo per a l’empresa ni és bo per a ells.
La notícia també parla de la bona posició, dins l’Estat, de les universitats catalanes. Ho deixo per a un altre dia.
Comentaris