Reflexions fetes a l'acampada de Manresa sobre el 15-J
Amb la voluntat de donar a conèixer la meva feina i activisme al moviment d'indignats, faig pal·lès alguns dels treballs que he dut a terme. En aquest cas es tracta d'un manifest personal després de fer autocrítica amb els amics i companyes de l'acampada de Manresa (després d'anar a la zona en qüestió) per la infiltració de secreta i violents en les protestes del 15-J i per la convocatòria i el desafortunat lema. Certament, hem recobrat la credibilitat amb la manifestació -a la qual vàrem assistir- del 19-J a Barcelona: quanta gentada (amb música de Lluís Llach!)!
Nascut el 15-M; després de deixar en evidència el 14-M dels grans sindicats i partits polítics d'esquerres. El moviment s'ha estès arreu: conec gent del Prat, d'altres municipis de la comarca i de Girona, i tot i les visites a l'Acampada de Barcelona, la meva activitat s'ha centrat a Manresa en l'àmbit del discurs, la comissió de política local i la creació de consensos polítics. En cap cas he volgut crear cap estructura important i per això m'he abstingut d'anar als debats del Canal Taronja, tal i com m'havien demanat els meus companys. No es tracta d'una formació política i per això no necessita cap portaveu, les actes de les assemblees són la direcció del moviment que elegim tots els que hi participem tenint en compte el suport ciutadà -passiu i actiu- que hem rebut. A hores d'ara, l'acampada Manresa encara té tendes de dormir i s'hi acampa; possiblement serà de les últimes en desacampar ja que hi ha un debat entre dos sectors sobre el futur del moviment a Manresa.
La meva posició és la humil: teixir xarxa amb aquelles entitats socials que fa anys treballen per un món més solidari i just, començar a centrar un lema global: "democràcia econòmica" que unís l'iniciativa empresarial cooperativa i l'autogestió anarquista i socialista, descentralitzar-nos per barris amb l'ajuda de les AA.VV. i continuar amb la plaça com a centre neuràlgic del moviment (Assemblees i inici de totes les protestes que organitzem en un futur). L'altre és la de mantenir el moviment, centrar tota l'activitat de treball de comissions a la plaça i continuar fins que tinguem tant desgast que haguem de plegar -però clar, amb tantes altes i baixes...- si és que arriba aquest moment. De moment, com sempre cohabiten les diferents opinions al respecte (d'aquest i altres temes) i arribem a consensos.
Molt content:
per el Joan Gil Oliveras el divendres, 17 / juny / 2011 a les 12:58
MOVIMENT AMPLI I PACÍFIC: ABANS DEL 15-J
# El moviment 15-M ha estat una alegria, un èxit rotund; és per això que el 84% dels espanyols (dades de Demoscopia El País) estan d'acord amb les reivindicacions inicials del moviment. I la "classe política" és considerada el tercer problema de l'estat espanyol (CIS, últims anys).
# Per exemple, el moviment 15-M a Manresa ha dut a terme assemblees, cassolades, protestes festives i reivindicatives a l'INEM (SOC) com també a l'Ajuntament, amb propostes concretes com la rebaixada dels sous dels regidors. També s'ha unit a tot el moviment cooperatiu: bancs del temps, banca ètica, cooperatives de consum, cooperatives de treballadors, comerç just, consum responsable, producció sense intermediaris, etc. A més, ha dut a terme xerrades sobre democràcia i retallades socials en el marc de la reducció dràstica de l'Estat del Benestar de la UE, a l'Estat espanyol, sota límits. I tot, continuant amb la definició cívica (pacífica i pro positiva) de Manresa Indignada (MI). Propostes i queixes que anaven en la direcció plantejada inicialment.
# La situació és crítica: atur, precarietat laboral, falta de perspectives, reducció dels pressupostos públics en serveis socials, augment de la pobresa i l'exclusió social. Mentrestant ens endeutàvem a mesura que salvàvem i subvencionàvem les empreses transnacionals i el poder financer. És més que justificada la mobilització social i tot i la mala imatge provocada pels mitjans conservadors, per la policia i pels professionals del desordre; cal continuar. Tenim una altre oportunitat ja que les necessitats de canvi social són imperioses!
MOVIMENTS ESTRANYS: DIFICULTATS DE CONSENSOS I IMPOSICIÓ DE POSTURES
Això fins ara ha anat bé, però com tot, cal autocrítica i humilitat i estar alerta dels que no pensen com nosaltres -per aprendre'n-, i sobretot, els que ens volen fer desaparèixer del mapa mediàtic. Incloent aquells professionals del desordre que s'apunten a qualsevol batalla campal.
# Des del debat al dret a l'autodeterminació que grups espanyolistes -dintre de l'acampadabcn- i grups d'independentistes organitzats per formacions i associacions polítiques; han volgut dividir el moviment a Barcelona. Aquests primers per no voler reconèixer un dret de la ONU, i els darrers per no participar del moviment activament i posar un tema a debat que no venia al cas. I ho diu un independentista convençut. Aquí començaren els moviments de control i manipulació a l'Assemblea. Sort que es van descentralitzar per barris; per cert, idea genial i que pot fer reviure el moviment veïnal, tant potent a la Transició.
# La següent va ser la tria de l'acció al Parlament. Tothom sap que una sentada pacífica no facilitant l'accés als diputats és legítim i pacífic; però dir-li "Aturem el Parlament" i donant consignes per "impedir l'entrada als diputats i treballadors" em sembla greu i ridícul. Perquè és una estratègia que no va enlloc. I perquè el debat sobre retallades queda en un segon terme al de policia sí, policia no. La Federació de Veïns de Barcelona que la teníem al costat, ara es desmarca perquè veu que l'acció se'n va anar de les mans perquè alguns van aprofitar per fer la seva "batalla contra una institució" que per cert, poques competències té.
# La clau està en el fet de no dormir i deixar d'acampar a la plaça Catalunya: aquí alguns s'han saltat els acords col·lectius i fan el que els hi sembla oportú. El moviment no es pot permetre això.
DESPRÉS DELS ALDARULLS: QUE 30 NO FEREIXIN LA IMATGE DELS CENTENARS DE CONCENTRATS
# És per això que convindria no dur a terme accions de desobediència civil que sense formació comportin generar climes i contextos de tensió on el focus d'atenció seria la policia i no pas, el debat de fons. És en aquests casos, on és impossible controlar aquells que el 15-J han desprestigiat el moviment
# També caldria recordar que nosaltres ens representem a nosaltres mateixos i no pas al poble. El 53% dels catalans han volgut ser representats pels diputats catalans -que, primer de tot, són ciutadans i tenen el dret de queixar-se de la violència-. Són els responsables de la crisi? Sí. Uns més que d'altres, si som curosos en l'anàlisi; però si. Vulguem o no vulguem, hem creat un xoc de legitimitats entre els representants elegits per les urnes per aquesta democràcia formal però no eficaç, i el moviment. I això també és una equivocació, perquè no hem construït cap nova legitimitat millor a l'anterior, i les reivindicacions inicials eren per millorar el sistema democràtic, no pas per desprestigiar-lo -forces polítics prou que s'encarreguen de fer-ho ells!-. Eren en contra del cop d'estat del Mercat a la sobirania estatal/popular; no era per ajudar als mercats.
# Per altra banda, tot i que és positiu anar en contra de les retallades, caldria tornar a ser pro positius -que és menys fàcil però més interessant-, i alhora proposar alternatives econòmiques, que amb humilitat, abans de que nosaltres sorgíssim ja existien (11% del PIB català és de cooperatives agrícoles i d'altres, Fòrums Social). La situació crítica està per posar solucions i els polítics d'alt standing solament són titelles; i la policia, l'eina d'aquests. Els culpables estan al món econòmic; no ens oblidem d'ells que sempre s'escapen del debat públic. I que saben que dividint els ciutadans entre pro-Parlament i pro-Aturem el Parlament -per cert, el lema molt desafortunat!- no aconseguirem res. No els hi fem el joc, si us plau. Aprenem d'Islàndia, no de Grècia. Per les formes i per l'eficàcia de les mobilitzacions socials.
# Per altra banda, caldria condemnar i no només desvincular-se dels violents. Vull dir de la violència del carrer, no de la policial o de la secreta. Aquesta també cal -alhora- criticar-la. Cap és justificable. No farem com alguns polítics, que si "és la nostra violència, és legítima". També hem de denunciar que a l'Arcadi Oliveres, l'impresentable del Puig el vulgui dur al jutjat quan és un referent pacifista i altermundista.
# A més, proposaria que el lema comencés a ser "democràcia econòmica" que pot unir situacions de repressió i dictadura al Sud del Mediterrani i situacions d'opressió i democràcia sotmesa als mercats financers del Nord. Sense això no hi ha independència judicial. Ni hi ha democràcia política.
# De debò, no deixem que el moviment acabi en batalles campals i debats estèrils. La situació és prou complicada i ho estàvem fent molt bé. No hem de fer cap pas més en la línia "d'aturem el parlament" perquè no avançarem, reorientem el moviment!
17-J
Membres indignats:
Joan Gil Oliveras
Mila López
Comentaris