Articles publicats a Manresainfo.cat (notícia i crònica) de MI
Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 19/05/2011 a les 14:37hL'acampada de Barcelona contra la crisi i el sistema arriba a Manresa
Les xarxes socials han llançat una convocatòria de concentració a Manresa
L'acampada de Manresa Indignada ja fa tres setmanes que dura
Crònica del moviment des de dins de la mà de Joan Gil Oliveras
L'acampada de Barcelona contra la crisi i el sistema arriba a Manresa
Les xarxes socials han llançat una convocatòria de concentració a Manresa
Els acampats a la Plaça de Catalunya cada cop tenen més serveis i estan millor organitzats. Foto: Adrià CostaEl hastag #Manresaindignada del twitter i el grup del Facebook @Taharir de Manresa estan començant a mobilitzar els ciutadans de Manresa i de la comarca per realitzar una primera concentració demà a les 20.30h a la plaça Sant Domènec.
El grup #Manresaindignada
Segons el grup del facebook que està dinamitzant la mobilització.#Manresaindignada és "un grup de ciutadans i ciutadanes de Manresa i comarca que estem indignats per la situació d'opressió i precarietat que vivim. El Quart Món no para d'augmentar. La precarietat laboral tres quarts del mateix. I l'atur quasi arriba als 5 milions a nivell estatal. Això és insostenible i els nostres representants bé que ho saben. Les solucions vindran d'entre tots. Nosaltres volem posar el nostre gra de sorra. Per això, volem que aquestes mobilitzacions arran del 15-M també hi estigui present Manresa i vegueria central. Perquè com més serem, menys se'n riuran de nosaltres aquests que s'aprofiten de la situació!"
De moment ja hi ha 69 membres. També s'ha fet un esdeveniment al facebook per la primera concentració "Concentració: Un altre món és possible, mobilitza't".
La iniciativa va sorgir de dos manresans indignats amb la crisi. De moment volen dur a terme una concentració.
Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 12/06/2011 a les 20:14h
L'acampada de Manresa Indignada ja fa tres setmanes que dura
Crònica del moviment des de dins de la mà de Joan Gil Oliveras
Concentració a la plaça Sant Domènec de #manresaindignada. Foto: Pere BartumeusAquesta crònica és personal i és un exercici de transparència i d'humilitat d'un moviment popular que ha de transformar-se en quelcom propositiu. En cap cas és l'explicació oficial o àmplia dels fets; sinó la visió d'un més de dintre de l'acampada de Manresa Indignada.
La organització de la primera Assemblea del moviment a Manresa
Un company i jo parlant pel Facebook el dimecres al vespre. Al company se li acut demanar-me que ho organitzi. Estàvem parlant sobre Madrid i Barcelona, els dos focus del moviment. I també de les revoltes àrabs, en les quals més que Facebook i Twitter ha estat Al Jazzira el catalitzador ja que la majoria miren la televisió i no pas usen Internet. Tornant al tema. El company creu que és necessari que sigui abans de les eleccions. M'explicava que calia que Manresa també hi fos present ja que la indignació manresana també existia i calia que s'expressés als carrers. Tot i la desconfiança inicial per qualsevol moviment ciutadà a la ciutat perquè podia acabar amb "fracàs". Vàrem crear un grup del facebook i un esdeveniment.
El divendres, un centenar de ciutadans ja s'hi havien sumat i debatien sobre el moviment. A les 8.30 del vespre, 600 manresans esperaven l'inici de la concentració i l'Assemblea constituent. S'havia convocat a la plaça més cèntrica i de pas de la ciutat: la Plaça Sant Domènec. La intenció: veure els ànims perquè el moviment s'estructurés a Manresa. Èxit total pels organitzadors. Portades als diaris regionals i locals.
L'acampada a Plaça Sant Domènec
Primerament vaig explicar de què anava la cosa. "Això és un moviment pacífic, apartidista, plural i obert a tothom. Aquelles actituds de coacció que algú estigui pensant exercir, no hi formaran part". La consigna a Manresa havia de ser tant clara com a la resta de ciutats i pobles. Un moviment ciutadà com aquest calia definir-lo prou bé a nivell de formes, per després donar-li contingut.
La diversitat d'opinió, des del primer dia, fou un valor intrínsec del moviment manresà. Com passa a totes les acampades. Uns quants manresans van poder expressar la seva indignació i explicar-ne les raons que l'havien dut a concentrar-se a la plaça. Forts aplaudiments per tots i totes. Feia temps que no es veia aquesta comunió manresana. Seguidament es va iniciar la primera Assemblea; en la qual es va aprovar la definició cívica del moviment i el fet de dur a terme una acampada. Hi van dormir 23 ciutadans.
Cap problema legal o policial a les 12h, inici de la jornada reflexiva
Era el dia de reflexió. La Policia Local ens va avisar de tot plegat i nosaltres varem donar els nostres noms -4 dels que hi dormiríem. Al final, cap problema tot i que la Junta Electoral Central havia prohibit l'actuació i així ho vàrem anar explicant als ciutadans i ciutadanes.
El dia següent, els mitjans regionals se'n feien ressò i començava la difusió a la xarxa i als mitjans tradicionals. Precisament, són aquests últims els que prenen la iniciativa informativa ja que el moviment té el seu propi funcionament de comunicació interna i externa ben definit a través de xarxes socials. I és des d'allà on tot plegat funciona correctament, tot i que sense la presència activa a la plaça res seria igual a nivell d'imatge pública i recordatori de que estem aquí.
Solidaritat dels qui no tenen temps per acampar o debatre a les Assemblees
Al matí, al aixecar-nos, ens havien dut esmorzar: entrepans, cafè i pastes de forma voluntària i gratuïtat; un exemple de compromís ciutadà. Podria fer-ne una llarga llista de gent manresana que no pot participar molt però que ajuda tant com pot i bonament vol.
Al matí varem començar a reorganitzar i decorar l'espai amb les típiques formules del moviment. Tothom podria escriure en les lones situades al terra i en fulls de paper penjats com si fos roba assecant-se. Allà escriuria el que volgués, respectant és clar, a tothom; evidentment.
Els primers debats entre els acampats i els més entusiastes que havien recollit correus electrònics per començar a organitzar les comissions, així com la feina per establir punt d'informació i zones d'expressió pública i participativa de la indignació; van ser les primeres activitats dels primers dies. Aquell mateix vespre es va dur a terme la segona Assemblea de #Manresaindignada -MI- (el hastag del moviment a Manresa). Es va canviar la ubicació de l'Assemblea perquè hi havia fira a la plaça, lloc de trobada de MI. Per això es va organitzar una cassolada des d'allà a una altre zona menys concorreguda.
La continuïtat del moviment i l'avís als grups oportunistes
En la segona Assemblea es va donar altre cop paraula a alguns dels dos cents assistents que van acudir a Crist Rei després d'una cercavila sorollosa que va començar tard per problemes d'organització. La pancarta del cercavila demanava que s'hi unissin els manresans. I aquells que van voler, altre cop van indignar-se en públic per la situació política, econòmica i social del món en general. La consigna de la segona Assemblea fou donar continuïtat al moviment i esperonar a la ciutat pels necessaris canvis socials que s'han de produir. No es va fer cap menció a votar o no votar; menys un assistent que va donar la seva opinió personal, deixant clar que no era el moviment el qui defensava l'opció abstencionista.
Allà vàrem criticar que "algun grup volgués apoderar-se del moviment", cosa que va fer que algun mitjà ho confongués amb ICV o la CUP, perquè hi havia membres dels dos partits a l'assemblea de MI. Davant d'això "tot el que és de MI estarà firmat" vàrem matisar; perquè no hi hagués males interpretacions del que fèiem i dèiem com a moviment plural. En realitat fou una fotografia al twitter en la qual es vinculava el moviment a l'independentisme, la qual cosa no era certa, perquè no s'hi havia posicionat. Per tal de donar cert contingut es va decidir aprovar una proposta perquè el líder dels moviments socials catalans i president de Justícia i Pau, A. Oliveres fos el referent de MI.
El segon dia no hi va haver cap acampada
Aquell dia el desgast generat va fer que no s'acampés però des de llavors, l'acampada ha estat un continu amb alts (19) i baixos (4) pel que fa als que dormien.
De la indignació a les propostes alternatives
Des de llavors es va crear un bloc: http://lamanresaindignada.blogspot.com.
En la tercera Assemblea, es va recordar que es durien a terme assemblees obertes a tothom amb igualtat de vot i veu. Com en les comissions de debat i treball. Amb el temps, abans, a dos quarts de nou es fa una cassolada popular per fer soroll i recordar la convocatòria d'assemblea.
També varem insistir en la "despersonalització" del moviment. És per això que els moderadors de les assemblees així com els ciutadans que surten als mitjans són sempre -o intentem que siguin- diferents cada dia; per tal de que no hi hagi portaveus. Allò únic oficial i vàlid pel moviment és allò que es firma i les Actes de les Assemblees. En aquesta Assemblea, vàrem expressar que havíem passat "de la indignació a la mobilització" i que ara calia passar a la proposició -d'alternatives al sistema polític i econòmic.
En una lona i en una bústia de propostes, així com després en les comissions, es recullen alternatives. Propostes de Plaça Catalunya (#AcampadaBCN) també es debaten en Assemblea.
Manifestació a Barcelona i a Manresa pel dia 15: recollida de queixes i propostes
Actualment, pel dia 15 de juliol, es recullen les propostes locals. Tot i que hi hagi manifestació aquí de MI, el moviment a Catalunya es concentrarà al Parlament i així MI també ho va decidir alhora que els que no podien baixar a Barcelona poguessin fer alguna concentració a la ciutat per recolzar el moviment a Barcelona el dia que s'aproven "les retallades" (els Pressupostos de la Generalitat).
Els més actius en el moviment varen començar a parlar de donar forma a nivell de comissions. Primerament, foren: materials, garanties i comunicació. Que finalment han passat a ser: comunicació, organització - coordinació, infraestructures, continguts i acció. Aquell dia vàrem començar a instal·lar una carpa que finalment han acabat sent 4: cuina, informació, treball de les comissions i intercanvi de llibres. A més, aquells que dormen, actualment ho fan en tendes i no com abans, al ras amb un fotó i poc més (una manta o sac de dormir).
Una acció setmanal: un cercavila
Durant la segona setmana, després del cap de setmana hi va haver assemblees nombroses (quasi cent ciutadans) i de no tant (una vintena). Tot i això, aquells que hi volien participar ho feien amb entusiasme i il·lusió. Amb una forta heterogeneïtat que caracteritza el moviment; sobretot, les primeres dues setmanes; arreu de l'Estat. Plural en edat; tot i que els estudiants estan desactivant-se pels exàmens i treballs de final de curs. De gènere, origen -tenim nouvinguts- ideologies -si en tenen- etc. El moviment a Manresa ha anat fent accions ja que es va aprovar per Assemblea, una per setmana el divendres a la tarda. Es tracta dels cercaviles amb funcions teatrals. En que hi ha reivindicació social i festivitat. Unes accions que omplen els carrers d'activisme i protesta pacífica i simpàtica per tothom. Tot i la indignació, base del moviment i que fa que el 84% dels espanyols simpatitzin amb el 15-M a nivell genèric com publicava Demoscòpia al País fa uns dies.
Comença el desinterès dels polítics locals
Tot i que a l'inici, militants dels partits locals sentien algun interès per MI. A mesura que anaven passant els dies, sobretot després de la sorpresa del divendres i dels resultats; l'interès ha anat disminuint. Algun dels companys no entenia per què no venien a cap assemblea i jo li contestava que "la majoria només es pregunten per qui hi ha al darrere i no què diu la gent de Manresa" a nivell d'alt standing. A nivell local, simplement, cert recolzament per Twitter d'alguns i la majoria de cops, la relació és personal i no té res a veure amb un interès real. Al Twitter el hastag #manresaindignada i @acampadamanresa. És la forma de seguir els debats. Pel moviment en sí. No obstant això, avui mateix al Ple hi hagut una concentració dels indignats de Manresa per tal de demanar que es baixessin al sou perquè l'Equip de Govern se l'havia pujat l'anterior legislatura i perquè cal donar exemple d'austeritat.
Valoració de la concreció i la pluralitat
Si és ben cert que va començar com un moviment protesta, ara comença a definir un altre model alternatiu, de vegades ja present a la ciutat -cooperatives, etc. Algun dels activistes inicials s'han desvinculat per raons personals, però majoritàriament hi hagut noves incorporacions més actives i per tant, el moviment s'ha reforçat a mida que s'anava concretant en activitats, debats, etc.
Càrrega policial als manifestants pacífics de la ciutat comtal
El cercavila amb més participació fou el vespre després de la càrrega policial dels Mossos d'Esquadra, en la qual 300 persones van manifestar-se en contra i demanar la dimissió del Conseller d'Interior, Felip Puig; en un to marcadament reivindicatiu. Però també alhora, festiu, ja persones del món cultural estan participant del moviment manresà fent teatre, duent la seva música, etc. Actualment, els CAUS de Manresa estan donant suport al moviment i en presentaran un manifest conjunt de recolzament.
Altres activitats i accions durant aquestes tres setmanes
S'han dut a terme xerrades sobre la banca ètica, cooperatives, banc del temps, s'ha donat suport a la Fira del comerç just -aquell dia no es va dur a terme cap activitat, etc. Ahir, es va fer una acció reivindicativa al SOC (INEM) amb un to festiu. Es va donar cafè als treballadors perquè no semblés una broma. I perquè no s'ho prenguessin malament. Quasi 5 milions d'aturats van mobilitzar a alguns membres actius de MI tot i la pluja per dur a terme l'actuació teatral i reivindicativa. Fa poc també es va dur a terme una tertúlia - debat sobre democràcia. I últimament la coordinació i visites a les altres acampades, així com la incorporació -amb alguna baixa concreta i temporal- d'activistes, fa que a hores d'ara, l'organització rutlli. Tant que en ocasions, alguns dels companys estan exhausts de tanta activitat. "No podem amb tant, tinc il·lusió però, cal més calma" em comenta un d'ells, en Moi. Aquells que diuen que va a menys, fins i tot amb la pluja s'adonaran que això no és així. Això sí, hi ha assemblees que hi ha alguna forta baixada que segueix d'una forta pujada. Les comissions funcionen bé. A més, cada dia, hi ha alguna cosa. Acció o activitat. En l'horari hi surten les properes perquè la gent se n'assabenti. A nivell intern debatem cap a on prioritzar a nivell de continguts i propostes i què fer en un futur. Tot i això, tres setmanes han servit per polititzar, dignificar i exemplificar que el moviment ciutadà és actiu. I que aquestes noves formules, joves, sorgides de la digitalització són el futur dels moviments socials i cívics actuals.
Una lluita "glocal": un moviment global d'arrel local
El moviment ha anat creixent: primer per grans ciutats espanyoles i després mitjanes i pobles. I després grans ciutats europees i del món, ja que el moviment s'ha anat estenent fins a arribar als estats sud-americans i als asiàtics. Algun dels referents són el moviment Anonymous i la revolució islandesa tot i que això és una opinió personal. Ja que de referents, guies o dogmes no n'hi ha; ara per ara.
Comentaris