Completament d'acord
ERC està on ha d'estar
Fa uns dies, tot llegint un article a l'Avui del Toni Aira on insinuava que ERC havia de tornar a agafar el timó històric per recuperar el seu ADN ideològic, vaig copsar una vegada més com s'evidenciava el desconcert i la manera que tenen alguns d'enfocar i situar el partit de Macià i Companys, la mateixa gent -potser no parlo del Toni- que d'uns anys ençà intenta defenestrar aquest partit de la vida pública catalana.
Lluny de qui han de ser els nous capitans del partit o de si ha de plegar aquest o l'altre, un mal debat sorgit més de l'estómac que del cap i molt recurrent en sectors que no volen cap bé pel partit, a mi m'interessa incidir un cop més en l'espai ideològic que ERC ha de continuar ocupant en la societat catalana. S'ha recalcat i escrit del dret i del revés, s'han fet llibres, documents, manifestos, reportatges, centenars d'articles de gent diversa, però manoi! No hi ha manera que s'entengui, hi ha persones que sempre tornen a la casella de sortida, comencen altre cop de zero. Suposo que per això ERC és i serà el partit de les escissions, dels rondinaires i els impacients. Un llast que el partit ha de patir cada x anys.
Ho faré fàcil i entenedor o, si voleu, esquemàtic; Esquerra Republicana de Catalunya neix de la conjunció de tot el ventall del centreesquerra nacional català. A més de tot això, que no és poc, comptava amb un important sector independentista. Cal recordar que aquest sector era i ha sigut fins als darrers anys dins de la societat marginal i exclusivament d'esquerres, un fet a tenir molt en compte per entendre l'estat actual de les coses. L'independentisme organitzat català mai ha estat abraçat per la burgesia catalana i el centredreta nacional, per això Esquerra i altres organitzacions minoritàries l'han fet obligatòriament seu. I és aquí on rau tot el triomf, però també tota la pressió que ha sofert el partit.
Doncs bé, les coses han canviat, i per primera vegada a la història el separatisme català mostra indicis que porten a creure que s'ha escampat com una taca d'oli i que està en condicions d'ocupar tot l'espectre ideològic del país. Sense dubte la millor notícia de la història per al nostre moviment, feta realitat a causa de molts condicionants, però això sí, amb un paper fonamental i decisiu -per allò que deia de ser l'únic dipositador- del que és el gran partit independentista fins al moment, ERC.
I és aquí on vull anar a parar, ras i curt: Esquerra Republicana de Catalunya JA NO ha de ser el pal de paller de l'independentisme; és més, Catalunya mai serà independent mentre ERC continui sent el pal de paller de l'independentisme. ERC, encara que a molts els hi costi d'entendre, continua tenint una missió claríssima sense que hagi de canviar res de res; ser el partit del centreesquerra nacional català i la casa gran de l'independentisme d'esquerres, punt i final. I com a tal desitja eixamplar l'independentisme sociològic fent que una bona part de l'esquerra federalista il·lusa pugi al carro i que el centredreta nacional esdevingui sobiranista. Aquesta ha estat i serà l'estratègia d'aquest partit. Fàcil d'entendre no?
Quina mania, doncs, de creure que ERC ha de ser l'únic i el gran partit independentista! Fins que això no s'esvaeixi de moltes ments -fins i tot de propis militants- sempre hi haurà problemes perquè la gent ho espera tot d'ERC, i no és això companys/es. És més, l'Esquerra actual -i dels últims 15 anys- és la millor Esquerra que podríem tenir, no només per la importància i el paper clau i central que ja té en la societat, sinó que recordem que l'ERC de la transició i fins l'entrada d'en Colom, Carod i Puigcercós, és a dir, l'ERC d'en Barrera -sí, sí, d'en Barrera- i l'Hortalà era un partit federalista i amb una idea de la independència molt difusa, cosa que en l'actualitat ja no és així.
Per tant, la meva pregunta és la següent: Què coi ha de canviar en l'estructura ideològica i estratègica d'ERC?! Esquerra està on ha d'estar talment com volien els seus creadors l'any 1931, sumant amb seriositat i pragmatisme dins l'espai de l'esquerra nacional independentista. La gent pot triar, més fàcil impossible.
Lluny de qui han de ser els nous capitans del partit o de si ha de plegar aquest o l'altre, un mal debat sorgit més de l'estómac que del cap i molt recurrent en sectors que no volen cap bé pel partit, a mi m'interessa incidir un cop més en l'espai ideològic que ERC ha de continuar ocupant en la societat catalana. S'ha recalcat i escrit del dret i del revés, s'han fet llibres, documents, manifestos, reportatges, centenars d'articles de gent diversa, però manoi! No hi ha manera que s'entengui, hi ha persones que sempre tornen a la casella de sortida, comencen altre cop de zero. Suposo que per això ERC és i serà el partit de les escissions, dels rondinaires i els impacients. Un llast que el partit ha de patir cada x anys.
Ho faré fàcil i entenedor o, si voleu, esquemàtic; Esquerra Republicana de Catalunya neix de la conjunció de tot el ventall del centreesquerra nacional català. A més de tot això, que no és poc, comptava amb un important sector independentista. Cal recordar que aquest sector era i ha sigut fins als darrers anys dins de la societat marginal i exclusivament d'esquerres, un fet a tenir molt en compte per entendre l'estat actual de les coses. L'independentisme organitzat català mai ha estat abraçat per la burgesia catalana i el centredreta nacional, per això Esquerra i altres organitzacions minoritàries l'han fet obligatòriament seu. I és aquí on rau tot el triomf, però també tota la pressió que ha sofert el partit.
Doncs bé, les coses han canviat, i per primera vegada a la història el separatisme català mostra indicis que porten a creure que s'ha escampat com una taca d'oli i que està en condicions d'ocupar tot l'espectre ideològic del país. Sense dubte la millor notícia de la història per al nostre moviment, feta realitat a causa de molts condicionants, però això sí, amb un paper fonamental i decisiu -per allò que deia de ser l'únic dipositador- del que és el gran partit independentista fins al moment, ERC.
I és aquí on vull anar a parar, ras i curt: Esquerra Republicana de Catalunya JA NO ha de ser el pal de paller de l'independentisme; és més, Catalunya mai serà independent mentre ERC continui sent el pal de paller de l'independentisme. ERC, encara que a molts els hi costi d'entendre, continua tenint una missió claríssima sense que hagi de canviar res de res; ser el partit del centreesquerra nacional català i la casa gran de l'independentisme d'esquerres, punt i final. I com a tal desitja eixamplar l'independentisme sociològic fent que una bona part de l'esquerra federalista il·lusa pugi al carro i que el centredreta nacional esdevingui sobiranista. Aquesta ha estat i serà l'estratègia d'aquest partit. Fàcil d'entendre no?
Quina mania, doncs, de creure que ERC ha de ser l'únic i el gran partit independentista! Fins que això no s'esvaeixi de moltes ments -fins i tot de propis militants- sempre hi haurà problemes perquè la gent ho espera tot d'ERC, i no és això companys/es. És més, l'Esquerra actual -i dels últims 15 anys- és la millor Esquerra que podríem tenir, no només per la importància i el paper clau i central que ja té en la societat, sinó que recordem que l'ERC de la transició i fins l'entrada d'en Colom, Carod i Puigcercós, és a dir, l'ERC d'en Barrera -sí, sí, d'en Barrera- i l'Hortalà era un partit federalista i amb una idea de la independència molt difusa, cosa que en l'actualitat ja no és així.
Per tant, la meva pregunta és la següent: Què coi ha de canviar en l'estructura ideològica i estratègica d'ERC?! Esquerra està on ha d'estar talment com volien els seus creadors l'any 1931, sumant amb seriositat i pragmatisme dins l'espai de l'esquerra nacional independentista. La gent pot triar, més fàcil impossible.
Comentaris