Passa al contingut principal

Comencen els posicionaments en contra de les retallades universitàries dintre de la institució

Declaració del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB

Davant la situació de reducció pressupostària que amenaça la universitat pública, eina central en el desenvolupament científic i econòmic del país i en la seva cohesió social, el Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres vol expressar públicament la preocupació que es viu a la facultat per les conseqüències negatives que tindrà aquesta reducció en la formació i la investigació de qualitat que la caracteritza i que ha de ser l’objectiu de la nostra universitat.
Som conscients que, en temps de crisi, la universitat ha de participar de la contenció en la despesa general, però pensem que això no es pot dur a terme en detriment dels elements essencials del servei públic que presta: la formació de professionals qualificats, la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i la producció d’una recerca de primera línia.
La crisi econòmica ha de possibilitar un replantejament per a la millora de l’organització universitària, però no ha de suposar, en cap cas, una coartada per al desmantellament d’aquest servei públic.
Per tot això, creiem que l’Equip de Govern de la UAB hauria de fer pública una declaració en aquest sentit, per tal de posar de manifest que la universitat pública no pot assumir mesures que desvirtuïn els seus objectius.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació