Article publicat a OpinióNacional.com sobre la campanya electoral centrada en el discurs xenòfob
No podem convertir la por, la indiferència i la incomprensió en odi racial (1)
Fa poques setmanes es presentava el manifest "Tots fem Bages". El manifest ja l'han firmat un centenar de ciutadans, entitats cíviques, agents socials i formacions polítiques. La idea de fons: aturar la xenòfobia i el racisme a casa nostra. El context: les eleccions municipals a la nostra comarca. En les que es presenten alguns partits polítics amb discursos dirigits contra el col·lectiu de nouvinguts. La formula: firmes de ciutadans i associacions compromeses amb la convivència social, els drets humans i socials, la cohesió social i contra la rumorologia i la mentida fàcil.
Crec que és una molt bona iniciativa i us convido a que ens sigueu partícips amb una simple firma. Una firma que significa un estil de mirar la realitat social: acollidora, racional i sensata. Una firma que és un compromís contra la violència i per posar cada dia el nostre gra de sorra perquè aquest "petit gran país" continuï sent el que ha estat sempre. Una terra oberta al món, de mercaders, un territori de pas, de comerciants, d'emigrants i immigrants, de tradicions d'arrel cristiana i musulmana i de compromís amb els Drets Humans. Fou Pau Casals qui va recordar a Nacions Unides el nostre passat republicanista, defensor dels drets humans i el parlamentarisme. Fou ell qui ens va recordar que estem compromesos amb un futur millor, per a tots. Hem d'estar orgullosos de ser Catalunya i de no haver elegit el camí que va triar el País Basc, de confrontacions i violència, de discurs ètnic i de divisió social.
Nosaltres hem estat, som i serem una Nació d'origen. Respectada per configurar-se entorn una idea: la voluntat d'ésser. Com em va exposar un dia el director del Taller de Músics del Raval de Barcelona: "som un poble de barreges i impureses". Referint-se a la nostra història i a la diversitat social que representem. Un poble respectuós amb la seva idiosincràsia diversa és més fàcil que estigui unit. Perquè ho fa sobre raons d'estabilitat: la lliure adhesió a uns principis, a una nació. El catedràtic d'Economia Aplicada, Arcadi Oliveres, qui ha dit per activa i per passiva que la immigració és un fet històric, natural i fins i tot positiu a nivell econòmic per al nostre país, ens va comentar en una de les seves brillants exposicions que Catalunya es basa en tradicions que venen de lluny. A nivell gastronòmic, el pà amb tomàquet s'inicia amb el descobriment d'Amèrica. I moltes de les danses catalanes venen d'altres punts del Mediterrani. Són exemples que trenquen amb visions estúpides d'allò nostre, de la "puresa", que per cert, són molt minoritaris, també entre els sectors més nacionalistes, tant espanyolistes com catalanistes.
L'he firmat perquè considero que estratègicament està més ben dissenyada que la plataforma Unitat contra el feixisme. Aquesta última va fer una campanya que considero que tot i estar ben intencionada, potser donava més visibilitat a la Plataforma per Catalunya, de l'ex falangista i líder xenòfob Josep Anglada; de la que podria arribar a tenir pel buit mediàtic de TV3. No el vaig firmar -ara sí- perquè en aquell moment ningú coneixia l'aparició d'aquest partit xenòfob en bona part del territori català. Ara mateix, després de les eleccions autonòmiques i de l'augment de candidatures per tot el món local, la campanya que li puguem fer -havent sortit ja a la majoria de mitjans- no em preocupa. Abans de que aquesta plataforma contra PxC -la qual, un bon amic de la UAB n'és un dels impulsors- existís, entre els ciutadans de la Catalunya Central on el 2007 PxC començava a tenir força, vàrem reenviar el vídeo "Qui és Josep Anglada?" que aclareix molts dubtes sobre aquesta formació populista.
Com bé diu l'Arcadi: "cal que l'esquerra política sí entri a debatre sobre la immigració però trencant tòpics, acabant amb rumors" i presentant les seves propostes en matèria de cohesió social. Ja que, del que es tracta, primer, no és d'economia, sinó de drets de la ciutadania. Així, instant-los a posicionar-se, sabrem el què en pensen i d'on extreuen les conclusions que ens exposin. Nosaltres també ens farem les mateixes preguntes i respostes: el dret a a la lliure circulació i a l'atenció social, tant de legals com d'il·legals ha de ser retallat perquè estem desmantellant l'Estat del Benestar que ens garantia aquests i altres drets? No som nosaltres també immigrants? Que fa més mal al país, un africà que ve a treballar i a donar de menjar a la seva família -com faríem nosaltres, oi?- o un turista de borratxera -això sí, europeu, "dels nostres"- i un líder àrab al qual a Marbella li dediquen part de la despesa municipal?
Crec que és una molt bona iniciativa i us convido a que ens sigueu partícips amb una simple firma. Una firma que significa un estil de mirar la realitat social: acollidora, racional i sensata. Una firma que és un compromís contra la violència i per posar cada dia el nostre gra de sorra perquè aquest "petit gran país" continuï sent el que ha estat sempre. Una terra oberta al món, de mercaders, un territori de pas, de comerciants, d'emigrants i immigrants, de tradicions d'arrel cristiana i musulmana i de compromís amb els Drets Humans. Fou Pau Casals qui va recordar a Nacions Unides el nostre passat republicanista, defensor dels drets humans i el parlamentarisme. Fou ell qui ens va recordar que estem compromesos amb un futur millor, per a tots. Hem d'estar orgullosos de ser Catalunya i de no haver elegit el camí que va triar el País Basc, de confrontacions i violència, de discurs ètnic i de divisió social.
Nosaltres hem estat, som i serem una Nació d'origen. Respectada per configurar-se entorn una idea: la voluntat d'ésser. Com em va exposar un dia el director del Taller de Músics del Raval de Barcelona: "som un poble de barreges i impureses". Referint-se a la nostra història i a la diversitat social que representem. Un poble respectuós amb la seva idiosincràsia diversa és més fàcil que estigui unit. Perquè ho fa sobre raons d'estabilitat: la lliure adhesió a uns principis, a una nació. El catedràtic d'Economia Aplicada, Arcadi Oliveres, qui ha dit per activa i per passiva que la immigració és un fet històric, natural i fins i tot positiu a nivell econòmic per al nostre país, ens va comentar en una de les seves brillants exposicions que Catalunya es basa en tradicions que venen de lluny. A nivell gastronòmic, el pà amb tomàquet s'inicia amb el descobriment d'Amèrica. I moltes de les danses catalanes venen d'altres punts del Mediterrani. Són exemples que trenquen amb visions estúpides d'allò nostre, de la "puresa", que per cert, són molt minoritaris, també entre els sectors més nacionalistes, tant espanyolistes com catalanistes.
L'he firmat perquè considero que estratègicament està més ben dissenyada que la plataforma Unitat contra el feixisme. Aquesta última va fer una campanya que considero que tot i estar ben intencionada, potser donava més visibilitat a la Plataforma per Catalunya, de l'ex falangista i líder xenòfob Josep Anglada; de la que podria arribar a tenir pel buit mediàtic de TV3. No el vaig firmar -ara sí- perquè en aquell moment ningú coneixia l'aparició d'aquest partit xenòfob en bona part del territori català. Ara mateix, després de les eleccions autonòmiques i de l'augment de candidatures per tot el món local, la campanya que li puguem fer -havent sortit ja a la majoria de mitjans- no em preocupa. Abans de que aquesta plataforma contra PxC -la qual, un bon amic de la UAB n'és un dels impulsors- existís, entre els ciutadans de la Catalunya Central on el 2007 PxC començava a tenir força, vàrem reenviar el vídeo "Qui és Josep Anglada?" que aclareix molts dubtes sobre aquesta formació populista.
Com bé diu l'Arcadi: "cal que l'esquerra política sí entri a debatre sobre la immigració però trencant tòpics, acabant amb rumors" i presentant les seves propostes en matèria de cohesió social. Ja que, del que es tracta, primer, no és d'economia, sinó de drets de la ciutadania. Així, instant-los a posicionar-se, sabrem el què en pensen i d'on extreuen les conclusions que ens exposin. Nosaltres també ens farem les mateixes preguntes i respostes: el dret a a la lliure circulació i a l'atenció social, tant de legals com d'il·legals ha de ser retallat perquè estem desmantellant l'Estat del Benestar que ens garantia aquests i altres drets? No som nosaltres també immigrants? Que fa més mal al país, un africà que ve a treballar i a donar de menjar a la seva família -com faríem nosaltres, oi?- o un turista de borratxera -això sí, europeu, "dels nostres"- i un líder àrab al qual a Marbella li dediquen part de la despesa municipal?
Comentaris