Actualitat universitària (articles del professor)

Aquestes setmanes no he pogut escriure perquè estava "indignat" a Manresa, per això, us deixo amb uns quants articles del Canela. I un altre article d'un web que reclama educació "pública i de qualitat!".
Enric I. Canela

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (Pudup), formada per estudiants, personal d’administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador (PDI) de les universitats públiques catalanes, ha convocat una concentració contra les retallades en l’àmbit universitari i per una educació pública aquest dijous a les 18 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Més de 360 persones i col·lectius han signat un manifest per criticar el canvi de model i la transformació de la universitat, causada per les retallades imposades pel Govern. Aquesta és la notícia.
Personalment he rebut el següent comunicat:
Davant de la situació actual, i en relació a les retallades i al nou model d’universitat que s’està implantant, us convidem a:
Una reunió de tot el PDI (permanent i no permanent)
DIA: demà dijous 26 de maig a les 16h,
LLOC: aula 111 de F. Filologia, pati de Lletres de l’Edifici Històric (Pl. Universitat)
TARDA una manifestació convocada demà dijous 26 a les 18h a la Plaça Sant Jaume (proposem trobar-nos al carrer Ferran, a la cantonada del Desigual), per la PUDUP. Des de la PUDUP es proposa portar algun tipus d’identificador del col·lectiu de professorat i de la temàtica de les retallades: des de bosses d’escombraries simulant togues, fins a pissarres i llibres.
Cordialment,

PLATAFORMA DE PROFESSORS ASSOCIATS DE LA UB
Està clar que podem discutir el sexe dels àngels, però el que és segur és que la retallada toca os i que segur que repercutirà, més o menys, en la qualitat. I de la recerca ni en parlem. És el que hi ha.
Enric I. Canela

Ahir escrivia Publicats els increments de preus públics que poden aplicar-se als estudis universitaris. Avui llegeixo El “tasazo” catalán se extiende por toda España, un article publicat per Federación de Jovenes Investigadores / Precarios. L’article fa referència a el preu que caldrà pagar per la tutoria de la tesi, entre 200 euros i 400 euros. L’any passat Catalunya va posar el preu més alt, ara s’estén a tot l’Estat espanyol. Els Joves Investigadors demanen que es retiri el Real Decret.
A mi la veritat és que em sembla desencertat que els doctorands, la majoria becaris dels programes de Formació de Personal Investigador (diverses modalitats i finançadors) i aviat contractats segons la recentment aprovada Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació hagin de pagar per una tutoria que no és més que una col·laboració en el treball de recerca que fem junts joves i sèniors. Altra cosa és que calgui pagar per l’examen, acte acadèmic amb tribunal, i els drets del títol.
Crec desencertadíssima la “no reflexió” que s’ha fet en aquest tema que només té un sentit recaptatori.

La universitat sí perdrà qualitat

Avui alumnes, professors i treballadors universitaris s’han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu rebuig contra les retallades del Govern. Amb pancartes com ‘L’educació no es retalla’, ‘Universitat pública R.I.P’, ‘No és un privilegi, és un dret’ o ‘Mas-Colell retalla’t els bigotis’, entre 1.500 i 2.000 manifestants han volgut denunciar l’encariment de les matrícules universitàries i la precarització dels llocs de treball. Davant el Palau de la Generalitat i durant més d’una hora s’han cridat consignes a favor d’una ‘Universitat pública i de qualitat’ i s’ha fet una cassolada contra les retallades. Alguns “indignats” de Plaça Catalunya s’han sumat a la protesta.

Per la seva banda, el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, ha contestat als estudiants que s’han manifestat aquest dijous a la Plaça Sant Jaume de Barcelona que no hi haurà rotundament cap afectació a la qualitat docent i investigadora. Ha negat que les retallades arribin als 176 MEUR, com s’ha dit des d’alguns sectors, i ha assegurat que la retallada, com ja es va dir al gener, serà del 10%, el que es tradueix en 144 MEUR menys. Castellà ha defensat que tots els ajustos s’estan acordant mitjançant un debat amb la comunitat universitària que dura mesos i ha explicat que ell s’ha reunit tant amb rectors, com consells socials i representants d’estudiants.
A Antoni Castellà no li toca altre remei que dir el que ha dit, però la retallada no és assumible. Agradi o no es produirà dèficit que, com tothom sap, s’integrarà al dèficit general. Les universitats el faran encara que no ho vulguin i sumarà al de totes les administracions públiques quan es consolidin els comptes. Per altra banda, agradi o no, les retallades afectaran la qualitat docent i de recerca. Em pregunto com ho sap el Govern quan els que estem al “banc de treball” diem que serà així.
Jo no discutiré que el pressupost obligui a fer això i que es doni prioritat a la salut o a l’educació primària i secundària, però el que no puc dir és que això no afectarà a la qualitat universitària. Personalment faré el que sigui per a què no es deteriori, però


Aldarulls a la UB


Enric I. Canela

Avui s’havia de celebrar Consell de Govern a la UB. No ha pogut ser. Unes dues centes persones, principalment alumnes i professors, pel que sembla associats, així com algunes “persones” amb martells i tornavisos ho han impedit.
Les reivindicacions, pel que he llegit, tres. Una referida al preu d eles matrícules universitàries. Un tema que, com tothom sap, depèn de l UB i especialment del seu Consell. El dia 18 comentava a Publicats els increments de preus públics que poden aplicar-se als estudis universitaris la forquilla de preus que ja han sortit al BOE. Ara li toca al Consell Interuniversitari de Catalunya decidir l’increment dins d’aquesta forquilla. Veurem que decideixen.
El segon és l’eliminació de la segona convocatòria en els exàmens. Tema complicat. En un curs per semestres. La solució més senzilla és la que aplico jo. Els aprovo quan saben la matèria. La fórmula és fàcil, deixar l’acta oberta i anar afegint. A mi sempre em queden un parell que recuperen al juliol, a l’agost o al setembre. No costa gaire amb una avaluació continuada.
El tercer problema és el del professorat associat. Aquest és un tema complicat. Al meu departament vaig decidir aplicar la llei i evitar que es contractés a cap persona que ja no tingués un contracte extern a la universitat. Un professor associat és un expert que treballa en alguna empresa o institució i que es contractat per donar algunes classes de les matèries que domina. Evidentment és difícil trobar algun expert que es comprometi a això i que estigui ben col·locat pels sous ridículs que es paguen. Els únics que conec que realment s’adapten són els associats mèdics. Metges que treballen a hospitals i que tenen al seu càrrec les pràctiques clíniques. Òbviament tenen el seu sou d’hospital, són experts que treballen, doncs, en un altre lloc, i no depenen del miserable sou d’associat.
Malauradament les universitats han interpretat i flexibilitzat la llei com han cregut convenient, er pressions dels propis departaments, i la conseqüència és que hi ha persones que tenen com a únic salari 500 euros o menys, mensuals per donar classes. Són els únics que es poden acomiadar sense més. Amb tot, encara que els acomiadessin a tots. La figura del professorat associat s’ha prostituït, de fa molt. Escoltava per TV a una professora que deia, més o menys, que ser associat semblava un pas inicial per ser després professor dels altres. Té tota la raó aquesta companya, així és veu.
De fa més de 15 anys, aproximadament, que critico aquesta figura i l’ús que se n’ha fet. Gravíssim error, contractes escombraries, dolent per als pobres damnificats i problemes per a les universitats.
Ara llegia que els professors associats de la UB podran participar en el procés de negociació dels ajustos econòmics. Molt bé. De totes formes si s’aplica la retallada que diu el Govern i tenint en compte que el capítol I, el de personal, l’ha d’aprovar la Generalitat, la patata calenta la té el Govern, les queixes la universitat.
Les formes dels estudiants no les comparteixo. No és a la UB on han de queixar-se. Les queixes del professorat sí, en part. La UB ha de treballar a fons aquest tema amb la Generalitat per donar sortida a cada cas, d’acord amb els departaments i tenint en compte les necessitats reals. Hi ha de tot, casos ben diferents. La transformació s’ha de fer, però d’avui per demà i per decret és molt complicat i injust.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic