2008-2011: Alternatives estudiantils a la Facultat de Polítiques (UAB). Felicitats!

Tal i com els vaig dir, voldria fer un article per reconèixer l'activisme estudiantil d'uns amics ara que estem finalitzant el curs. Però abans exposaré una mica d'història de la Facultat.

L'hegemonia de l'Assemblea (-2007)

Jo, en una manifestació.

L'Assemblea d'estudiants, associació d'estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, era l'únic espai de participació i representació estudiantil. Tenia l'hegemonia perquè havia inculcat un discurs favorable: “l'Assemblea és l'òrgan legítim de representació de tots els estudiants perquè tothom té dret a veu i a vot”. Aquesta legitimitat s'explicava pel suposat funcionament democràtic.

La situació real i pràctica era el lideratge d'un sector molt concret dels estudiants; el sindicat independentista SEPC. Aquest tenia una estratègia de marginació dels grups organitzats que opinaven diferent. El joc brut a les assemblees feien que el discurs idealista quedés en res. L'Assemblea no era democràtica perquè no tenia un reglament intern que garantís el seu bon funcionament. Es va voler aprovar en una Assemblea amb 400 estudiants, per part dels qui després muntaríem l'EPA. L'Assemblea es va allargar hores i hores: el joc brut per part dels líders assmblearis van evidenciar l'engany. No es volia deixar de controlar aquell “òrgan”.

La seva líder, Marina Guinó (SEPC) va anar deixant pas al qui controlava l'ordre del dia i els mailings, en Marc N. (primer independent, després SEPC). La diferència entre ella i jo era d'estratègia, formes de reinvidicació i també, en part, de discurs. La diferència entre el SEPC i l'AEP (el meu anterior sindicat) eren les mateixes. Jo continuava intentant pluralitzar el model assembleari duet a estudiants independents (no sindicats), fent-lo una realitat quotidiana. Fracassant estrepitosament durant un any i mig fins “l'assemblea extraordinària” que em van dedicar.

Aportacions estudiantils

AEP, el meu ex-sindicat.

Durant l'etapa assembleària varem oferir un discurs crític amb el Procés de Bolonya. La història ens està donant la raó: sense recursos, aquest Pla no funcionarà. Entre d'altres elements crítics amb l'essència de l'aplicació estatal del Pla. Vàrem oposar-nos als Graus de Bolonya i rebel·lant-nos contra l'obscurantisme. Jo vaig votar No als dos Graus com a membre assembleari de la Junta de la Facultat, però també em vaig posicionar a favor del manteniment de l'anglès en els dos plans d'estudi. Al final de la meva etapa de representació estudiantil a la Junta per l'Assemblea -i davant la distància entre aquesta i el meu posicionament- vaig votar Sí al nou Degà, Salvador Cardús. El temps -i tot i el tema de tardes; que he criticat- em fa orgullós d'haver-m'hi posicionat a favor perquè el Pla de Comunicació (Butlletí informatiu digital), la creació de l'Alumni (associació ex alumnes i ex professors), la rehabilitació de les infraestructures (lavabos, aules i entrada de la Facultat), el fet de donar la cara (la transparència), etc. Han estat característiques molt positives d'aquest Deganat que aquest curs acaba la seva etapa.

El sorgiment d'una plataforma alternativa (2008-2009)

Javi Ceba i Joan Alginet. Un, ex líder d'una associació escindida de l'AJEC (REC) i l'altre, militant de les JSC (de l'AJEC); varen organitzar una plataforma oberta als qui no creien en el model assembleari. La Plataforma d'Estudiants de la Facultat (PEF); es van presentar a les eleccions. Els representants democràticament elegits foren els 6 que va presentar la PEF, (i els altres, nostres) reconeixent la distància entre assemblearis i el conjunt dels estudiants de la facultat. Al Claustre van guanyar tots els llocs. Per fi, amb la competència electoral es demostrava aquesta falta de connexió i representativitat de l'Assemblea. Mai més parlaríem d'òrgan i legimitat referint-nos a l'Assemblea.

La plana web de la PEF (UAB).

El seu líder fou en David, un molt bon amic. En David Casanella va obrir la PEF a totes les sensibilitats possibles, incloent les d'extrema esquerra (com la meva). Jo emperò, vaig considerar que la PEF representava la corrent conservadora dels estudiants a partir del posicionament ambigu sobre el Pla de Bolonya. I vaig continuar representant els estudiants com a membre de l'Assemblea.

Aportacions estudiantils

La coalició electoral PEF(i)EPA.

La PEF va posar les piles a l'Assemblea a nivell d'activitat institucional (propostes electorals). La PEF va obrir la participació estudiantil a estudiants que no se sentien atrets per les protestes que duien a terme els assemblearis. La PEF va pluralitzar l'espai estudiantil de la Facultat creant un precedent. Van ser dignes representants d'estudiants a la Junta. I van haver de patir la coacció d'alguns líders assemblearis. Tot i això, la seva línia política difereix molt de la meva. En Javi Ceba va elaborar un Pla de Sostenibilitat per la Facultat. I en David conjuntament amb mi vam elaborar el Pla d'innovació de la Facultat (PIF). La PEF va garantir a la Facultat -i ho va aconseguir en la seva etapa- la segona convocatòria d'exàmens.

Una tercera via des de l'esquerra: L'EPA (2009-2010)

L'Alternativa Estudiantil a la Facultat.

A partir de llavors, els assemblearis crítics i els estudiants d'esquerres i catalanistes de la Facultat, vàrem muntar l'associació Estudiants per a una Política Activa (EPA). Ho varem liderar la Júlia Miralles i jo mateix. En aquells moments, em vaig allunyar del meu antic sindicat (AEP) precisament pel pacte electoral amb la PEF. Jo vaig ser-ne el portaveu. Fora de la llista electoral, i davant la desaparició de la PEF, EPA va constituir l'alternativa constructiva amb l'Assemblea. PEF (i) EPA va guanyar les eleccions a la Junta.

Aportacions estudiantils

Referèndum d'EPA (i) l'Assemblea.

EPA va dura terme un referèndum per la paralització dels plans d'estudi adaptats al Procés de Bolonya conjuntament amb l'Assemblea. I es va presentar a les eleccions amb la PEF amb forces propostes electorals que varem aplicar i aprovar a la Junta: Comissió d'Igualtat, Consell d'Estudiants, sistema de delegats per torn de matí i tarda, partida pressupostària per a sostenibilitat i accessibilitat. Varem aturar el rumor sobre l'eliminació del torn de tardes. Vàrem donar veu a la majoria d'estudiants que s'oposaven als boicots a les xerrades de la Facultat per part dels assemblearis.

La unitat de les alternatives: EPS (2010-2011)

EPS (EPA i AJEC units).

Finalment EPA va pactar amb l'AJEC (que havien estat membres de la PEF) la constitució d'una alternativa unitària per a tots els estudiants, democràtica i oberta a totes les sensibilitats polítiques. Únicament centrada a la representació política i sindical estudiantil. Des de postures de consens majoritari. Oriol Ibàñez i Albert Gaspà han estat un molt bon tàndem per liderar l'inici d'EPS, gràcies al suport de l'Andreu Espínola (AJEC). Paral·lelament a aquest acord es muntava una coordinadora unitària (ÈPICA) en el mateix sentit que EPS.

Aportacions estudiantils

ÈPICA (la coordinadora).

Tant la PEF, com EPA, com EPS han anat guanyant totes les convocatòries electorals. EPS ha impulsat la lluita contra l'eliminació del torn de tardes a la Junta. Es reclama un sistema de coaching a la Facultat per estudiants amb TDH. EPS ha consolidat l'activitat del Consell d'Estudiants el qual refundarà la revista de la Facultat. EPS ha impulsat ÈPICA i per tant el treball dels representants d'ÈPICA al Claustre.


He nombrat alguns noms (per personalitzar-s'ho) i em sabria greu (i més tenint en compte que els projectes són col·lectius i que alguns d'aquesta llista es mereixen també una especial menció) deixar-me tots aquells que hi han participat: Alba Mohedano, David Gutiérrez "Moxi", Hervé Ogou, Nerea Pinilla, Xavier Mir, Òscar Sánchez, Júlia Mas, Gerard Domínguez, Andreu Criquet, Andreu Porta, Sandra Lorite, Roger Ubach, Júlia Miralles, Jordi Taló, Rafa Cuenca, Andreu Batlle IV, Núria Garriga, Héctor Sánchez, Xisco Vila, Guillem Carbó, Albert Pérez, Aida Marzo, Miquel Tarrés. Evelyn Palomino, Joan Miquel Roig, M. Perpinyà, Alícia Peñatero, Jonatan Márquez, Cristòfol Torra, Eloi Cortés, Arnau Ramírez etc.