Segon article sobre la guerra a Líbia
Publicat a Nació Digital: Sobre la guerra a Líbia (2)
Com comentava en l'anterior article d'opinió, tot plegat és molt confús i em planteja molts dubtes. Per altra banda, les intervencions militars que jo recordo mai han comportat una situació estable de pau a la zona i de democratització real. Iraq n'és un bon exemple. Però clar; aquestes no són les veritables raons per les quals la OTAN decideix intervenir.
Al final les elits fan i desfan i és el poble qui rep les conseqüències negatives. Fa ben poc Europa comerciava amb Gaddafi sobre el gas, el petroli i li venia armes que ara està usant contra el seu poble. Aquí Zapatero el rebia amb “tots els honors”. A Espanya, bona part de l'esquerra està a favor d'atacar Líbia, quan fa poc no s'alçava contra aquestes rebudes del seu president. Com diu Xavier Rius, aquesta, és “la primera guerra progre”. Només IU i BNG van votar no al Congrés de Diputats: no es creuen aquesta farsa. Ni jo. Ingènua la postura d'ICV que vota Sí i reclama que no “hi hagi accions militars ofensives”. No es deuen haver llegit la resolució 1973 de la ONU que tot i exposar que no hi haurà una ocupació estrangera exposa que caldrà “prendre totes les mesures necessàries per protegir a civils i les àrees poblades per civils sota amenaça d'atac en Líbia”. No es tracta només de bombardejar els tancs antiaeris i sobrevolar Líbia per tal de que cap avió militar de Gaddafi faci servir les seves bombes contra el seu poble. De moment, fonts del Vaticà, per desgràcia, ja han confirmat algunes baixes civils causades per la coalició (OTAN). On queda aquell “no a la OTAN”? ICV no pot fer com va fer el PSOE. En realitat, com fa setmanes van exposar el ministre britànic Fox, Hillay Clinton i el senador Mc Cain: ara “l'últim objectiu de la resolució és derrocar Gaddafi”.
Si la comunitat internacional no hagués volgut més vessament de sang, hauria d'haver previst una política de refugiats per les represàlies als líders opositors. Ja que la guerra l'estava guanyant -i acabant- el Govern libi. Hi havia altres solucions diplomàtiques, de refugiats, de divisió d'un país tribal, d'embargament comercial; que s'estaven duent a terme però que de cop i volta s'han deixat de banda. Clar, els diners de Gaddafi estan repartits per tota Europa: no els toquéssim pas! Això sí, calia estabilitzar el preu del petroli i el gas. I Gaddafi estava tardant massa. A més, els francesos ja havien reconegut els rebels com el “govern legítim”. No hi havia volta enrere: tornaria el Gaddafi antioccidental.
I perquè no s'actua a d'altres estats com l'Aràbia Saudita? Doncs perquè és un dels estats que millors relacions té amb el seu aliat (EEUU) i un dels que més viola la Carta de la ONU. I els altres, perquè no tenen recursos naturals o els seus dictadors en els ofereixen a baix preu.
Alguns “senyors” de la guerra s'estan fent d'or. Segurament són els francesos. El seu govern està acostumat a vendre armes a les seves ex colònies. Hem de pensar que els rebels ja han enfonsat més d'un vaixell de Gaddafi. No sembla doncs que tinguin una artilleria “de segona”. Tot i que tampoc la tenen “de primera”. Les guerres civils com aquestes, com més duren, més diners recullen els “senyors”.
I en tot plegat què deu estar fent la CIA i Al Qaeda que s'han vist -o potser no- sorpresos per totes les revoltes àrabs? Al Qaeda ha afirmat que dona suport a la “insurrecció” dels libis tot i que aquesta no és pro-islàmica.
Com tota guerra, sabem com comença (o no) però el que és segur és que no sabem com acabarà. Més enllà del sofriment; és clar. Que estan produint tant l'Exèrcit del líder libi com la OTAN. Fa poc morien “pro-gaddafistes” menors d'edat per culpa de la OTAN. I una altre cosa: m'estranya que no facin la mateixa propaganda pro-actuació militar que van fer contra Hussein, ensenyant-nos les barbaritats que duia a terme a Iraq-. Tant clar tenim que cal actuar?
Al final les elits fan i desfan i és el poble qui rep les conseqüències negatives. Fa ben poc Europa comerciava amb Gaddafi sobre el gas, el petroli i li venia armes que ara està usant contra el seu poble. Aquí Zapatero el rebia amb “tots els honors”. A Espanya, bona part de l'esquerra està a favor d'atacar Líbia, quan fa poc no s'alçava contra aquestes rebudes del seu president. Com diu Xavier Rius, aquesta, és “la primera guerra progre”. Només IU i BNG van votar no al Congrés de Diputats: no es creuen aquesta farsa. Ni jo. Ingènua la postura d'ICV que vota Sí i reclama que no “hi hagi accions militars ofensives”. No es deuen haver llegit la resolució 1973 de la ONU que tot i exposar que no hi haurà una ocupació estrangera exposa que caldrà “prendre totes les mesures necessàries per protegir a civils i les àrees poblades per civils sota amenaça d'atac en Líbia”. No es tracta només de bombardejar els tancs antiaeris i sobrevolar Líbia per tal de que cap avió militar de Gaddafi faci servir les seves bombes contra el seu poble. De moment, fonts del Vaticà, per desgràcia, ja han confirmat algunes baixes civils causades per la coalició (OTAN). On queda aquell “no a la OTAN”? ICV no pot fer com va fer el PSOE. En realitat, com fa setmanes van exposar el ministre britànic Fox, Hillay Clinton i el senador Mc Cain: ara “l'últim objectiu de la resolució és derrocar Gaddafi”.
Si la comunitat internacional no hagués volgut més vessament de sang, hauria d'haver previst una política de refugiats per les represàlies als líders opositors. Ja que la guerra l'estava guanyant -i acabant- el Govern libi. Hi havia altres solucions diplomàtiques, de refugiats, de divisió d'un país tribal, d'embargament comercial; que s'estaven duent a terme però que de cop i volta s'han deixat de banda. Clar, els diners de Gaddafi estan repartits per tota Europa: no els toquéssim pas! Això sí, calia estabilitzar el preu del petroli i el gas. I Gaddafi estava tardant massa. A més, els francesos ja havien reconegut els rebels com el “govern legítim”. No hi havia volta enrere: tornaria el Gaddafi antioccidental.
I perquè no s'actua a d'altres estats com l'Aràbia Saudita? Doncs perquè és un dels estats que millors relacions té amb el seu aliat (EEUU) i un dels que més viola la Carta de la ONU. I els altres, perquè no tenen recursos naturals o els seus dictadors en els ofereixen a baix preu.
Alguns “senyors” de la guerra s'estan fent d'or. Segurament són els francesos. El seu govern està acostumat a vendre armes a les seves ex colònies. Hem de pensar que els rebels ja han enfonsat més d'un vaixell de Gaddafi. No sembla doncs que tinguin una artilleria “de segona”. Tot i que tampoc la tenen “de primera”. Les guerres civils com aquestes, com més duren, més diners recullen els “senyors”.
I en tot plegat què deu estar fent la CIA i Al Qaeda que s'han vist -o potser no- sorpresos per totes les revoltes àrabs? Al Qaeda ha afirmat que dona suport a la “insurrecció” dels libis tot i que aquesta no és pro-islàmica.
Com tota guerra, sabem com comença (o no) però el que és segur és que no sabem com acabarà. Més enllà del sofriment; és clar. Que estan produint tant l'Exèrcit del líder libi com la OTAN. Fa poc morien “pro-gaddafistes” menors d'edat per culpa de la OTAN. I una altre cosa: m'estranya que no facin la mateixa propaganda pro-actuació militar que van fer contra Hussein, ensenyant-nos les barbaritats que duia a terme a Iraq-. Tant clar tenim que cal actuar?
Comentaris