Contiuació del debat sobre retallades universitàries amb en Villalba

Retorn al passat   Joan Gil Oliveras  

1) Tinc constància que el 60% va a costos fixes (sou treballadors: PDI i PAS) tot i això, n’hi ha un 30% que tampoc sembla que es pugui tocar massa i al final segons varem debatre a CANAE, només un 10% és el pressupost variable. Ara bé, no entenc perquè ha de créixer sense contractar més. Inflació? Pressupostos cada cop més reduïts? Convenis? No ho entenc. “Per cert,sobre sostenibilitat, hi estic plenament d’acord: potenciar el transport públic, descomptes per a estudiants i penalitzar l’ús del cotxe.” I tant! El problema: poc pressupost -excusa: crisi econòmica- per aplicar plans de sostenibilitat medi ambiental. 

2) Completament d’acord amb el cas de Comunicació perquè és clar. Biociències hauríem de mirar-ho amb lupa. Això no és culpa pas dels estudiants, tot sigui dit de pas. “En segon lloc, cal tenir clar que en el nostre país les empreses no tenen gens d’interès en la recerca ni en la universitat. Si et fixes en les universitats privades del país, ja pots veure que no són pas centres de R+D de primera línia. Per alguna cosa deu ser.” També hi estic d’acord, en realitat, no tinc tant interès amb parlar de finançament privat com de l’ús “social” (he he) del Consell “social”… 

 3) Sobre això: “Si hi sumem el malbaratament dels parcs tecnològics, la proliferació d’universitats i de titulacions sense justificació, la laxitud de les normes de permanència, etc., la societat té tot el dret del món a malfiar-se’n i a no donar-nos un xec en blanc.” Tot i tenir raó, et recomano l’article del professor Joan Botella: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/millorar-governanca-universitaria-979228, que he comentat al bloc. 

4) Completament d’acord amb “més pes, ha de voler dir més responsabilitat”. És el que hem fet saber a les autoritats universitàries. De moment, poc avancem en això.