Ara, Assemblea Nacional Catalana pel futur de Catalunya
Article publicat a OpinióNacional.com
Aquest dissabte assistiré a la Conferència Nacional per l'Estat propi, impulsada pel Moviment per la Independència-MxI. Hi assistiré com a independentista, amb un bon amic i els companys de l'associació transversal independentista "Ara o Mai".
La Conferència escollirà un Secretariat i un Consell Permanent amb la intenció d'unir tota la societat civil catalana convençuda de l'opció independentista, per tal de continuar avançant en el debat nacional. Tot i les últimes enquestes, encara podem avançar en l'argumentari, i consolidar la força de l'independentisme i fer-la créixer en àmbits on és marginal. Falta aclarir dubtes sobre com es durà a terme el procés, i cal tenir una majoria social prou àmplia -i no pas, mínima- per tal de que aconseguim la independència amb el màxim suport popular. Així aconseguirem, molta més legitimitat davant l'escenari internacional que ens ha de reconèixer com a nou Estat independent, dintre de la Unió Europea. Hem passat del simple odi a Espanya -argument menyspreable d'uns quants vells independentistes-, a aportar una visió social -la independència com a formula de justícia social- exposada per una ERC sota el lideratge de Carod-Rovira, i una de necessitat econòmica -vinculada als estudis sobre el dèficit fiscal i la falta d'inversions estatals-. Entre moltes d'altres, i cadascú sota el seu prisma, s'ha teixit un independentisme plural -que és el necessari per construir un Estat democràtic sostenible en el temps sota paràmetre constitucionals de pluralisme polític i social-. Evidentment, la Constitució del nou Estat sorgida de Corts Constituents, i per tant, de l'elecció ciutadana de diferents opcions polítiques electorals. Però no ens enganyéssim pas: el procés i les negociacions anteriors pesaran molt en la base constitucional de la nova Catalunya. És una oportunitat històrica per construir un Estat del segle XXI obert al món. Com exposen des del MxI "lliure, just i solidari".
En definitiva, intenta recollir i liderar tot el moviment ciutadà de les consultes sobiranistes i de la manifestació del 10 de juliol. Diferents personalitats, de diverses ideologies polítiques, generacions, partits, organitzacions i visions del procés cap a la independència; ja hi han donat suport. Volen teixir la unitat de la societat civil sobiranista. Els ajuda aquest creixement de l'independentisme -amb el naixement de nous perfils d'independentistes: ex federalistes desencisats, europeistes cansats dels entrebancs de la elit espanyola a nivell europeu, independentistes no nacionalistes, independentistes econòmics, etc.-, i el desvergonyiment del debat situat en termes tant radicals com la declaració unilateral d'independència o el referèndum popular, tenint o no en compte, l'opinió d'un Govern central que no deixa exercir el dret a decidir.
Després de les consultes, alguns es preguntaven: i ara què? Fou la mateixa pregunta que tots ens vàrem fer després del 10-J i de les eleccions al Parlament de Catalunya. Intel·lectuals de la talla de Salvador Cardús o Agustí Bassols ja han posat de manifest la seva opció: "ara és l'hora dels polítics". Tot i la seva lucidesa, en aquesta ocasió els falta un matís important: mai és l'hora -només- dels polítics. La política té la responsabilitat de liderar la societat, però, la història ens demostra que sempre és el poble organitzat lluny de les organitzacions tradicionals, el que innovant en el discurs i les formes, s'atreveix a parlar clar. L'estatus quo es protegeix i crea les seves pròpies dinàmiques. Dinàmiques i estructures a les quals les forces polítiques, sense el suport ciutadà, no poden fer-hi front soles. Només un independentisme sense cadenes i intel·ligent, pot conduir Catalunya a l'Estat propi.
És per això, i atenent-nos a la posició nacional del Govern d'Artur Mas que no ens queda altre via que continuar fent bullir l'olla des de les organitzacions civils. I ara unides a través de la Conferència, per acabar de dissenyar un procés cap a la independència en el qual una majoria social s'hi senti còmode. Aquest full de ruta inicial ja ha estat redactat pels impulsors, amb molta intel·ligència, donant una visió i un sentit social al procés independentista prou ampli perquè la viabilitat del moviment independentista se sostingui sota un consens important de la ciutadania catalana. El final de tota aquesta feina que proposa el full de ruta provisional és acabar amb una Assemblea Nacional Catalana que posi les bases del futur Estat català.
Es tracta doncs, de "la segona Assemblea de Catalunya". Tots hi sereu benvinguts.
En definitiva, intenta recollir i liderar tot el moviment ciutadà de les consultes sobiranistes i de la manifestació del 10 de juliol. Diferents personalitats, de diverses ideologies polítiques, generacions, partits, organitzacions i visions del procés cap a la independència; ja hi han donat suport. Volen teixir la unitat de la societat civil sobiranista. Els ajuda aquest creixement de l'independentisme -amb el naixement de nous perfils d'independentistes: ex federalistes desencisats, europeistes cansats dels entrebancs de la elit espanyola a nivell europeu, independentistes no nacionalistes, independentistes econòmics, etc.-, i el desvergonyiment del debat situat en termes tant radicals com la declaració unilateral d'independència o el referèndum popular, tenint o no en compte, l'opinió d'un Govern central que no deixa exercir el dret a decidir.
Després de les consultes, alguns es preguntaven: i ara què? Fou la mateixa pregunta que tots ens vàrem fer després del 10-J i de les eleccions al Parlament de Catalunya. Intel·lectuals de la talla de Salvador Cardús o Agustí Bassols ja han posat de manifest la seva opció: "ara és l'hora dels polítics". Tot i la seva lucidesa, en aquesta ocasió els falta un matís important: mai és l'hora -només- dels polítics. La política té la responsabilitat de liderar la societat, però, la història ens demostra que sempre és el poble organitzat lluny de les organitzacions tradicionals, el que innovant en el discurs i les formes, s'atreveix a parlar clar. L'estatus quo es protegeix i crea les seves pròpies dinàmiques. Dinàmiques i estructures a les quals les forces polítiques, sense el suport ciutadà, no poden fer-hi front soles. Només un independentisme sense cadenes i intel·ligent, pot conduir Catalunya a l'Estat propi.
És per això, i atenent-nos a la posició nacional del Govern d'Artur Mas que no ens queda altre via que continuar fent bullir l'olla des de les organitzacions civils. I ara unides a través de la Conferència, per acabar de dissenyar un procés cap a la independència en el qual una majoria social s'hi senti còmode. Aquest full de ruta inicial ja ha estat redactat pels impulsors, amb molta intel·ligència, donant una visió i un sentit social al procés independentista prou ampli perquè la viabilitat del moviment independentista se sostingui sota un consens important de la ciutadania catalana. El final de tota aquesta feina que proposa el full de ruta provisional és acabar amb una Assemblea Nacional Catalana que posi les bases del futur Estat català.
Es tracta doncs, de "la segona Assemblea de Catalunya". Tots hi sereu benvinguts.
Comentaris