Sobre el sistema econòmic: mitjà o fi?

Recomano el bloc de'n Gerard Domínguez. Un dels ex membres d'EPA i actual representant d'estudiants per EPS (actual EPA). En aquest article "L'economia com a mitjà o com a fi" li he comentat això:

Un encertat (eficaç) model de producció, distribució i comunicació i de relacions socials econòmiques (un sistema econòmic) ha de comportar més benestar individual i social. No pas la felicitat. Primer, perquè sempre estarem en constant recerca d'aquest concepte abstracte i màgic. Segon, perquè el benestar pot ser la base de la felicitat, si amb més llibertat (opció de triar) podem tenir més eines per arribar a ser feliços; ara bé, amb poc també es pot ser feliç. Les petites coses, precisament, són aquelles que et fan gran el teu cor.

Però estic molt d'acord amb que l'economia sobretot ha de ser entesa com una "eina". Però amb un cert matís: tota relació personal és un fi en si mateix o un mitjà? Mentrestant passa el temps, la estona que passa és un fi o un mitjà per tenir aquells moments que concretem a nivell mental? No sé si m'explico, però si entenem la economia com una acció individual i col·lectiva; i aquesta es du a terme amb il·lusió, no pot ser considerat com un fi en si mateix? Ho sigui, no és una relació econòmica (i per tant, molts cops, interpersonal: l'exemple més clar és el venedor-client), un acte vital més, un passatge de la teva vida? Per tant, no és només un mitjà. Ara bé, si que s'ha d'entendre un sistema econòmic com una eina per a elements més importants. Menjar és un fi en si mateix (si volem gaudir-lo) però la finalitat última és la necessitat d'alimentar-nos. Per tant, una relació econòmica no és si més no una formula de creació de valor afegit (en diuen "riquesa", però no el trobo encertat).

Tal i com ho planteges aquí, sembla doncs que la economia condueixi a la felicitat (i potser sense adonar-te'n: fixa't del tapís consumista d'algun fragment que no m'agrada des d'un punt de vista ecologista). No ens enganyem, si l'oci ha de formar part del sistema econòmic de forma directe (privatització, mercantilització) malament rai. Tot allò que ens diverteix ha de passar per una moneda? No ens enganyem (altre cop) a tu el que et fan feliç són els amics que t'envolten i les seves virtuts humanes i la seva amistat; no pas la compra-venda d'alcohol i la quota de pagament de l'establiment d'oci privat. Com bé ens recorda molts cops n'Arcadi Oliveres: les coses que més valor tenen no es paguen amb diners. L'amor és una d'aquestes coses; per sort, com a mínim, directament no es influïda pel sistema econòmic (fos el que fos).

Un altre tema seria per què hem de créixer, ni que sigui sosteniblement, per què no podem inventar-nos un sistema de decreixement econòmic? El que hem de fer és dissenyar un nou sistema econòmic alternatiu al capitalisme, que tot i generar riquesa i benestar (i unes desigualtats socials vergonyoses), el pitjor que té -i això des d'un punt de vista moralista i potser de forma subterfugi religiós- és que no està basat en cap moral o principi ètic.

El capitalisme són formules matemàtiques i mecanismes basats en una forma d'entendre l'activitat humana i la seva naturalesa (existeix tal cosa?; a vegades m'ho pregunto: més enllà de la genètica, existeix tal naturalesa egoista i hedonista? O és un producte de la cultura i el sistema de valors?).

Espero que en aquest camí per buscar un sistema econòmic que es basi en un bon sistema de valors ens hi puguem trobar plegats. De moment pels mateixos conceptes, donem diferents significats.