Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
M'agradaria felicitar al Cristian Sánchez pel nou web d'ÈPICA. Havíem tingut problemes de comunicació externa (informació als estudiants i posicionaments públics de les nostres decisions) i ara ho anirem suplint en el nou web molt més operatiu. Ens hem hagut de dedicar a estructurar grups de facultat (organització interna i comunicació interna) i això ens ha tret molt de temps, a part de respondre l'agenda política institucional molt carregosa, i en ocasions, també molt profitosa. Tal i com he comentat al meu mur del meu perfil de Facebook:
Comentaris