Finalment la UAB retallarà molt més de 7,5 milions d'euros per reduir el dèficit

En l'article "Retallada", el professor Xavier Villalba exclamava que "Uns mesos després, sabem que la retallada no ha de ser de 7,5 milions, sinó de 25 milions, més del triple!". 

Jo li he comentat aquesta política de l'Equip del Rectorat; que segueix la política de retenció del dèficit de Zapatero i de retallades socials de Mas:

Jo estic d’acord en una reordenació de crèdits de lliure elecció -que amb els graus queden en la mínima expressió ja- i dels màsters. Com també en una reestructuració departamental -sobretot a Comunicació que és on realment fa falta-. Com en aplicar criteris en els règims de permanència un xic més severs. Tampoc crec que el tiquet del restaurant (el considero un luxe en temps de crisi) sigui una “necessitat” actualment.

Ara bé, si la direcció és retallar torns de tarda, augmentar els salaris dels gerents, gastar-se els diners en publicitat d’excel·lència i reduir el pressupost destinats als Departaments on es concentra la recerca (allò que té millor aquest país a nivell universitari); amb mi que no hi comptin.

I també caldria trobar responsables d’aquesta gestió -més enllà dels impagaments de la Generalitat, el dèficit fiscal, la broma de Govern espanyol que tenim, etc.- Perquè sinó estem creant una ficció, on hi ha problemes que ningú ah provocat i això a nivell educatiu bàsic és una pantomima força lamentable. (...)

(Resposta del professor) 

Jo ja t’ho puc dir: hi ha hagut gerents responsables de forats escandalosos. La gestió dels diners públics a la UAB ha estat una vergonya durant molts anys i ara ho paguem tots. Només cal pensar en el dineral que hem abocat als projectes infumables del Servei d’Informàtica (Fènix, Summa, Windows, etc.). Els gestors actuals tenen una herència dramàtica i, també cal reconèixer-ho, alguns vicis que no hi ha manera d’eliminar. Com deia a l’altre comentari: ens movem d’un extrem a l’altre. Abans llençàvem els diners i ara estalviem on no convé.

En un altre article es pregunta si: "En un nivell més modest, ens podem preguntar si Immanuel Kant hauria obtingut mai l’acreditació d’agregat de l’AQU."

Li he respòs que:

Jo usava aquest argument per defensar la investigació pública que no va lligada exclusivament a una aplicació pràctica a curt termini per a les empreses i la no reducció del temps per dur a terme la tesi doctoral. Si volem qualitat i volem innovar en camps que encara avui dia no són rentables haurem de fer aquest esforç addicional a nivell de recursos. Sinó no anirem massa lluny amb el curt termini que ens proposen com a model de societat consumista.