Facultat de Polítiques: problemes, solucions i feina feta

Més enllà de l'èxit dels estudiants i d'EPS de rebutjar l'eliminació del torn de tardes (que torno a comentar) hi ha algunes altres qüestions que voldria esmentar. Sobretot, m'agradaria que s'entengués la feina d'EPS i també la bona feina de l'Equip del Deganat -a excepció, del nou pla docent proposat, és clar-.
A més, m'alegro de que l'AJEC hagi instat al Parlament a través d'Esquerra, a tornar al sistema de quotes per l'accés a la Universitat Pública, perquè molts alumnes que van aprovar les PAAU es van quedar sense entrar a les primeres opcions de carrera del Batxillerat perquè els de FP superior, sense fer cap examen, ja no tenien quotes mínimes per entrar. A continuació subratllo un comentari que li he fet al Cardús sobre el tema de tardes que va en la mateixa línia. En un debat amb professors em vaig adonar que els agrada que vinguin de GSFP -són gent més adulta, centrada, que aprenen més ràpid i que escolta i no fa merder-.

Eliminació del torn de tardes: eficiència econòmica o drets socials?
Al Degà li vaig comentar el seu article a La Vanguardia on parlava subtilment del tema del nou pla docent:

"Com deia ara no recordo quin pensador: "Liberal en política, socialista en economia, conservador en l'ètica". No em desagrada gens.

Ara bé, sobre el tema del Nou pla docent proposat, crec que EPS, ÈPICA i EREA no hem fet pas demagògia en els termes. Nosaltres anteposem la qüestió social per pocs que siguin els alumnes que treballen als matins i a les tardes. Encara no tenim les dades de ràtio alumne/PDI del Consell de Govern publicades de forma transparent, i per tant, continuem guiant-nos per l'Estudi de Mobilitat del 2009 i per l'Estudi de la FAS del 1999 (dades antigues, però són les úniques que tenim ara mateix). Amb l'avaluació continuada i l'assistència obligatòria -com a mínim, als seminaris- del "model Bolonya" (encara que existia des de temps immemorables a Medicina i les tècniques abans de l'EEES) el perfil d'estudiant universitari és de dedicació quasi exclusiva als estudis. Per tant, treballar, en la universitat presencial catalana, només es pot fer de forma parcial. De forma partida en dos torns ja no és possible: anar a l'examen i no passar per l'aula és cosa del passat. Segurament és positiu això a nivell d'eficiència i eficàcia del sistema universitari, però sense un millor sistema de beques, comporta un greuge comparatiu. Amb aquest nou pla docent incrementem aquest greuge amb un horari que impossibilita també treballar pel matí o per la tarda. Amb la desaparició de quotes de la selectivitat per la FP ha passat quelcom semblant en el perfil d'estudiant universitari: un altre greuge comparatiu, en aquest cas pels que venen del Batxillerat. Fins i tot s'havia parlat de fer seleccions (entrevistes personals) per entrar als graus, més enllà de la nota mitjana del Batxillerat i les PAAU. Sembla doncs que molts professors esteu disposats a elegir el perfil d'estudiants. Doncs feu malament. Els recursos es destinen als que ho necessiten més, no als que tenen un perfil cultural i social alt. I el dret a l'educació superior és universal. L'igualtat d'oportunitat no pot significar aprenentatge "a la baixa". Pot haver-hi diversos ritmes (com allò que va crear de les tutories d'excel·lència), però recordem que per augmentar el nivell de rendiment acadèmic cal anar als que suspenen i no als que ja desenvolupen per si sols la major part del seu potencial; sinó perdem bona part del capital social i no complim amb la igualtat d'oportunitats. Com els dic als professors de l'ESO: més diners per classes de reforç, igualar a l'alta, per no disminuir el nivell a la resta, però tampoc per deixar al marge al 31% de fracàs escolar (dades PISA), els quals recuperarem amb més esforç per part del sistema educatiu i d'ells mateixos. Tots sabem com influeix el currículum ocult en tot plegat, etc. etc.

Tampoc cal ser un setciències per descobrir la diferència entre la UPF i la UAB rau precisament en el % d'estudiants de família de classe treballadora -i/o que treballen per pagar-se els estudis o per altres costos d'oportunitat vinculats a fer una titulació a la nostra facultat- que hi ha en la UAB i no hi ha en la UPF. Aquesta riquesa en la diversitat de perfils dels alumnes és el valor afegit de la UAB. Si ens tremolen les cames per la nova facultat de Girona, el que no podem fer és construir un model de facultat semblant a un altre existent (UPF). On estaria doncs el valor afegit de la nostra facultat? Ja no és una qüestió social sinó de comunicació institucional i social.

Valoro molt positivament les ganes de canvis i millores però en aquest cas va en la mala direcció; entenem nosaltres. Una cosa és oposar-se al canvi i l'altre oposar-se a un tipus de canvi.

Salut! Li enllaço el comunicat per si no el va llegir: http://exrepresentants.blogspot.com/2011/02/comunicat-dex-representants-destudiants.html"

Constitució de l'Alumni de la Facultat

Només volia recordar que es va constituir, que jo havia  de crear un web molt xulo però que no vaig poder, i que aquí hi ha l'enllaç.







Prou d'engany, auto engany i falta de respecte

Em faig ressò del que ha escrit el Degà de la meva antiga Facultat al Butlletí informatiu:

HONESTEDAT ACADÈMICA, HONESTEDAT PROFESSIONAL
Fa un parell de setmanes, la nostra Facultat va ser notícia -trista notícia- en un diari barceloní per la denúncia sobre l'ús dels mòbils per copiar en els exàmens. Encara que sembla exagerada la magnitud que es donava a l'ús d'aquest sistema de frau acadèmic, el cert és que, junt amb altres mètodes, hi ha alguns individus que segueixen el vell costum de trair la confiança que els fa el professor i, en el fons, d'enganyar-se a ells mateixos a l'hora d'aconseguir l'acreditació d'uns coneixements que els haurien de permetre desenvolupar una alta responsabilitat professional.

El deganat fa un temps que treballa en l'elaboració d'un Codi de bones pràctiques, per tal de deixar ben establerts els criteris que cal aplicar en casos d'abús de la confiança i de frau acadèmic. Des de copiar als exàmens fins al plagi de textos, passant pels treballs de grup on uns treballen per tota la resta, ens cal establir criteris comuns de resposta clara i contundent. La nova Normativa d'avaluació de la UAB ja apunta algunes normes -un examen copiat s'ha de qualificar amb zero-, però nosaltres volem anar més enllà. Ara, a més, també la pròpia universitat està considerant establir un codi de caràcter general al qual ens podríem sumar.

Sigui com sigui, la manca d'honestedat en la relació entre professor i alumne no tan sols és èticament condemnable, sinó que degrada el treball del conjunt de la comunitat, anuncia molt poc sobre la futura honestedat professional del infractor i ens desacredita públicament. És per això que ens cal actuar amb contundència, i ho farem.


Salvador Cardús i Ros, Degà

Problemes típics amb les assignatures

Informació d'un company d'EPS:


"la professora d'Hisenda Pública ens volia fer un examen sobre derivades pel dilluns més una practica, la gent li ha demanat que abans de continuar la matèria féssim un repàs o parléssim una mica de com gestionar-ho i la seva resposta ha estat tancar el powerpoint (quan encara no havia començat la sessió) i tocar el dos. Així que la classe s'ha mobilitzat al deganat i la vicedegana d'ordenació acadèmica i el coordinador de polituques s'han reunit, al moment, amb la classe i sembla que és farà algú al respecte."

Voldria enllaçar un article sobre la Universitat de València i un fragment del millor sindicat valencià (el BEA):

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic