De les eleccions al treball continu: ÈPICA Units Sumem (1a part)
Em veig amb certa obligació moral d'explicar què ha passat fins a dia d'avui amb la coordinadora d'estudiants ÈPICA. Més enllà de la lluita d'EPS (associació de la meva antiga Facultat, vinculada a ÈPICA), contra el nou Pla Docent a debat pel Degà Cardús. En el meu bloc personal no he explicat cap notícia o cap acció que hagi dut a terme la coordinadora o els diferents grups de facultat.
És per això, que en volia fer un petit resum, a tall d'esquema del que he anat fent com a portaveu de GEP i Responsable de debat i formació d'ÈPICA.
Primera convocatòria de Claustre
Després dels resultats electorals i com a segona força, vàrem anar a parlar amb els de Medicina, la candidatura Laia-Genís-Bet que també formaven part del Consell General de Medicina. Alhora, vàrem començar a rellegir-nos el nostre propi programa electoral i les propostes que presentaven els sindicats de treballadors (CCOO, UGT i CAU) i les assemblees de facultat (CAF). Davant de la majoria vàrem votar afirmativament. Vàrem demanar emperò a la Plataforma contra el PRIM que ens enviés les propostes abans del Claustre i no a corre cuita. Aquí a baix incloc els resultats del Claustre:
L’informe de la rectora amb les línies generals de la política de la Universitat s’aprova per tan sols un vot i 24 abstencions. L’equip de Govern no aconsegueix el quòrum necessari per aprovar la reforma d’estatuts de la universitat amb què s’havien d’adaptar a la LOU. D’altra banda s’han aprovat 12 de les 16 propostes presentades pel PAS, PDI i estudiants a través de mocions.
El primer claustre del curs de la Universitat Autònoma de Barcelona, celebrat avui dijous 16 de desembre, ha finalitzat amb una mostra clara del descontentament de la comunitat universitària amb les polítiques dutes a terme fins al moment per l’equip de govern encapçalat per Ana Ripoll. El primer punt de l’ordre del dia, l’aprovació de l’informe de la rectora sobre les línies generals de la política de la universitat, ha estat aprovat amb un sol vot de diferència: 84 vots a favor, 83 en contra, 24 abstencions i un vot nul.
Aquest descontentament es deu a les polítiques de retallades laborals al Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el Personal Docent Investigador (PDI), a més de l’augment de taxes als estudiants i doctorants. Unes retallades que l’Equip de Govern va iniciar el curs passat amb el Pla de Racionalització i Millora (PRIM) i que enguany ha agreujat amb el Pla de Xoc. El Pla de Xoc contempla algunes mesures com la retallada dels serveis de manteniment o neteja, l’augment de taxes als estudiants de màster extracomunitaris, el pagament de 70 euros pel campus virtual o reduccions en les substitucions del PAS.
Precisament per fer front al Pla de Xoc els diferents sectors de la comunitat universitària, agrupats a través de la Plataforma contra el PRIM, han presentat fins a 16 mocions al claustre per tal de frenar algunes de les mesures. D’aquestes 16 mocions se n’han aprovat 12 (vegeu la taula adjunta).
La rectora no aconsegueix el suport necessari per aprovar la reforma de l’estatut de la universitat
Un cop feta la votació de les mocions, que s’ha fet amb vot secret i al final de les 16 presentacions,s’havia de celebrar un claustre extraordinari on aprovar la reforma de l’estatut. La majoria de representants al claustre, però, han marxat amb una clara voluntat d’impedir el quòrum necessari per aprovar-lo.
D’aquesta manera, la rectora no només ha rebut un vot de càstig en l’informe, sinó que no ha pogut aprovar aquesta modificació. Una reforma que contempla l’adaptació de l’estatut a la LOM-LOU.
200 persones es manifesten pel campus per donar suport a les mocions
Mentre se celebrava el claustre 200 persones s’han manifestat des de la Facultat de Ciències i Biociències fins a la porta del rectorat per tal de mostrar el seu rebuig a les retallades i donar suport als representants al claustre que defensaven les mocions.
Al final de la manifestació un membre del PAS, del PDI i d’estudiants han explicat com afecta a cadascun dels sectors.
La visió del professor Xavier Villalba i un debat entre assemblearis i jo mateix:
El meu comentari: Va augmentar la participació. L’Assemblea és la legítima vencedora.
Ara bé, he començat a difondre públicament que a Lletres a les pròximes caldrà vot electrònic. Votar en condicions tenses i de difamació constant contra ÈPICA és si més no una falta d’igualtat d’oportunitats i un joc brut insostenible, sobretot anímicament.Evidentment, farem una queixa (que no servirà per res) formalment, ja que es veu que algunes Assemblees volien impugnar resultats electorals (només allà on han perdut clar!).
Tot plegat menys maco del que sembla.
Els meus comentaris "Responent a l’Eudald":
“Per cert, em remeto a un comentari d’en Joan Gil que va fer just abans de les eleccions: “I les propostes? Les propostes les té ÈPICA.” Jo no vaig veure les propostes per enlloc.”Clar, com si tinguéssim molt de temps per presentar les resolucions. Abans de dimarts encara estàvem valorant els resultats. El dimarts encara estàvem parlant de com ens organitzàvem internament, no vam arribar al punt de les resolucions. Dies més tard, ens tornem a reunir per parlar de la proposta 3111, la més representativa, que us heu carregat posant Estudiants UAB al Consell de Govern. Dies més tard, ens varem reunir amb E-UAB i varem enviar la proposta a CAF i a Medicina. Dies més tard, ens varem reunir per debatre unes resolucions que ni el PAS (per sort, m’han dit que en properes ocasions això no passarà) ni vosaltres com a CAF ens vau ni enviar ni explicar. Per no parlar del “curs intensiu” que n’Espínola i jo mateix (els únics que hem assistits a Claustres de la UAB i que som d’ÈPICA) varem haver de fer als nous claustrals de la nostra coordinadora d’estudiants. Per això, vaig anar com a convidat, per “acompanyar-los” tot i que se’n saben sortir molt bé els meus companys claustrals d’ÈPICA i n’estic molt orgullós de tot el seu treball tot i les difamacions de la CAF i l’actitud d’Estudiants UAB envers ells.
A la majoria de resolucions vàrem votar que Sí, sobretot a les del PAS, que ens semblaven les més ben argumentades. Quan puguem, nosaltres farem una valoració del Claustre on m’imagino que ho explicàrem. Tenim poc temps i fa poc que ens varem constituir, no com la CAF que porta 10 o 15 anys existint.
Has d’entendre doncs que no poguéssim presentar cap resolució. Ara bé, una de les nostres línies és fer que el Claustre es reuneixi més cops i llavors ja les podrem presentar.Nosaltres no estem al Consell de Govern per culpa vostra. En Guillem Cassòliva, membre d’ÈPICA, va ser escollit per la Rectora molt abans de que es crees ÈPICA i recau en la Rectora, el fet de designar algú altre (si no ho fa, el mandat del Casòliva continua). Vau mentir molt sobre aquest punt. I el Consell de Medicina tampoc va tenir cap representant. En canvi, la tercera força (la segona som nosaltres), Estudiants UAB, si li vau “cedir” un lloc al Consell de Govern. Nosaltres volíem tenir un representant escollit entre els claustrals i volíem debatre sobre què fer amb en Guillem Casòliva: estàvem oberts a parlar-ho però E-UAB i CAF ja teníeu un pacte previ, tot i fer-nos perdre el temps. Ara mateix, fins i tot jo que quan es va designar en Guillem a dit vaig estar-hi en contra, ho defensaré dintre d’ÈPICA perquè no tindrem ningú que ens informi del que hi passa. Felicitats per la “jugada”, “professionals de la política i el màrqueting polític”.“va ser interessant no convertir massa el Claustre en un lloc de debat entre grups estudiantils”
Sort d’ÈPICA perquè per part vostra (CAF, Assemblees) no paràveu de dir mentides i autèntiques bestieses començant pel Consell de Govern, continuant per la història del moviment estudiantil.
Esperem doncs que tots us calmeu. Ara bé, nosaltres, com pots notar pel to no estarem disposats a que ens prengueu el pèl. Us oferim la mà per cooperar, com a E-UAB, però a la pròxima, contestarem.
“Nosaltres només vam dir que: 1) rebutjàvem la proposta 3111 pel joc brut de EPIC” -> deu ni do, dir que “juguem brut” quan ens vàrem crear -entre d’altres- perquè el joc brut i les lluites sindicals internes a les assemblees fossin cosa del passat, és tenir ganes de provocar. He, he.
“us riu totes les gràcies i us posa un membre del c. de govern sense “res a canvi”?” -> no sé què cara’m vol dir això de riure’ns les gràcies i altre cop tornes a mentir, ÈPICA no té cap membre del Consell de Govern posat a dit perquè quan això va succeir ÈPICA no s’havia creat encara. Nosaltres estàvem disposats a canviar en Guillem si entràvem com a membre de ple dret amb la proposta 3111, però finalment ens heu deixat com a única alternativa que en Guillem -posat abans de que nasqués ÈPICA- continuí posat a dit perquè ÈPICA pugui obtenir informació de bona font del que passa al Consell de Govern de la UAB.
Gràcies a vosaltres, jo mateix hauré de defensar que aquesta situació continuí ja que no ens he deixat més remei. Això us posarà les coses més fàcils per difamar de nosaltres de cara als estudiants i parlar de que no som democràtics bla bla bla bla. Si, si, és una jugada mestra encara que no ho vulguis admetre. Fa temps que les assemblees s’hi dediquen a això.
Per altra banda, felicitar la línia pro positiva i molt bon nadal Eudald!
Els meus comentaris:
Veig que la Júlia ja s’hi ha referit. Gràcies.
La veritat és que com a impulsor d’ÈPICA, vaig coordinar la campanya electoral a Lletres i va ser vergonyós.
Que si estem muntats pel Rectorat (clar, tres amics tot l’estiu trencant-se les banyes i ara es veu que la Rectora ja ens ho havia muntat ella!), que si som pro-Degana (alguns candidats encara estaven en plena formació i no sabien qui era!), que si som de l’OPUS DEI (al final, tot i que no em va agradar es van repartir condons, més senzill el missatge no podia ser, la veritat és que la facultat anava plena d’això!), que si estem a sou pels partits polítics (clar, a pocs dies de les eleccions i perdran el temps a Lletres UAB, si home!), que si rebem beques per fer “això què fem” (ves a saber “què fem”?); arrencada de cartells, intimidacions, insults, altres difamacions i uns llargs maldecaps per estudiants que s’havien incorporat al moviment estudiantil a través d’ÈPICA i que experimentaven per primer cop aquestes idiotades. “Como es que no podemos trabajar juntos des de dos proyectos distintos?” em deia una canddiata de Lletres. No vaig saber que contestar-li, estava desbordat.
Ara; l’Equip de Rectorat passa de les eleccions d’estudiants, m’imagino que està esperant a que s’apliquin les reformes “aprovades” a Muntanyà. Ni Claustre, ni Junta. De dalt a baix.
Això seria molt pitjor: tant a nivell democràtic, com d’eficiència. La (pitjor) política influiria de ple dret a la UAB. Alguns elements que ja influeixen actualment ja ens fan certa por, imagineu-vos triar els Rectors, degans, etc. Fi dels somnis de la Transició? Retorn al post franquisme?
No tinc massa temps per debatre aspectes i temes que he tractat mil i un cops. Opinem diferent Eudald. I això és positiu. Jo veig les assemblees com les vaig experimentar. Tu ho veus diferent. Perfecte. Tu a les Assemblees i jo a ÈPICA; com és lògic.
L’anàlisi i la valoració del treball s’hauria de fer atenent-nos a la història: les assemblees porten més anys funcionant que ÈPICA, per tant, és lògic que just després de les eleccions, hi hagi més activitat per part de la CAF que d’ÈPICA, a nivell extern, perquè a nivell intern ja t’asseguro jo que no parem ni un moment. La pluralitat, un valor positiu, s’ha de gestionar bé i això dedica temps; però com sabem que amb temps es pot gestionar bé, el dediquem a això de moment. Més tard, farem la feina que toca fer pels estudiants que no crec que vagi massa desancaminada a augmentar els espais de participació del moviment estudiantil (“més plural que mai”, com deia la Revista Campus Autònoma). En aquest número de la revista, es deia que ja es veuria si finalment EPA i JUNTS ens coordinàvem i finalment, tot i els problemes (escissió d’E-UAB) ho hem aconseguit. Certament això, de moment, no és cap èxit pel col·lectiu estudiantil però a la llarga si que ho serà. Estem doncs a l’inici d’un llarg camí, des del respecte a la CAF i a E-UAB, entenen doncs que si ens oposem a l’estatus quo estudiantil actual (SEPC), també ens oposem a l’establishment universitari actual (Rectora): sorgim com a alternativa crítica i constructiva i estem passos endavant. Jo posaré les primeres pedres i mica en mica aniré deixant llaurat el camí perquè d’altres puguin impulsar el projecte a nivell de campus, no és un “comiat” ja que encara em queda un any hàbil ben bo per fer feina entorn ÈPICA i més veient com la “refundació d’EPA” com a EPS ha estat un complet èxit amb un augment de participació, activisme, propostes i pressió institucional brutal, sempre des de la lleialtat als valors de la UAB.
Tot i això volia comentar una frase: “a EPICA no s’hi pot entrar” -> quan tinguem estructurada cada facultat, ja no podràs dir això, i la veritat és que parleu des del desconeixement sobre el nostre projecte estudiantil.
Respecte els Estatuts: “ESBORRANY” D’ESTATUTS DE L’ASSEMBLEA DE LLETRES.
Respecte l’assemblearisme: d’acord amb aquest sistema que també usem a ÈPICA.
Evidentment que ÈPICA va veure amb molts bons ulls la majoria de propostes de la CAF i estem oberts a cooperar per millorar les condicions d’estudi dels estudiants de la UAB i a que es mantingui el concepte de servei públic de la Universitat.
Comentaris