Resum d'articles d'opinió universitària del primer semestre del curs 2009/10

"Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma" 

El gran farsant presentant un dels pocs èxits del seu Govern.

Des de setembre de 2010 que no he enllaçat els articles d'opinió d'altres columnistes, sobre la Universitat Pública, com havia fet habitualment. Tres raons: qüestions personals, dificultat per compaginar la responsabilitat interna a la coordinadora d'ÈPICA amb l'actualització del bloc i el munt de reunions que he tingut fins a desembre. És per això, que en faig un recull per tal de contextualitzar en quina situació ens trobem. Crisi financera? Crisi econòmica? Crisi de l'Estat del Benestar? Crisi de la política? Crisi del sistema de valors? Com li afecta tot això a la Universitat Pública, a continuació.

Ho aniré titulant per tal de donar les "claus" del que ens espera a nivell universitari espanyol i català.

1) Les reformes universitàries per reduir costos són d'abast europeu 

L'historiador Josep Fontana en "El asalto a la educación pública" (14 de desembre del 2010) explica el que ens ve a venir a Espanya, posant èmfasi amb les protestes estudiantils contra les reformes universitàries de Berlusconi:  

"En el actual desguace del Estado del bienestar le ha tocado el turno a la educación pública, y en primer lugar a la superior. En Italia la reforma Gelmini se propone eliminar un gran número de profesores y reducir considerablemente los fondos destinados a la universidad y a la investigación."

El mateix autor ens recorda que aquestes regressions socials s'estan generalitzant a tota Europa:  

"El otro foco de protestas ha sido Gran Bretaña, donde una propuesta semejante va acompañada del anuncio de una subida brutal de las tasas universitarias, que dejaría la educación superior reducida a un privilegio para los hijos de las clases elevadas." 

Els estudiants britànics en protesta.

Això també ho va comentar el diari El Público -com no podia ser d'una altre forma- en la notícia: "El partido de Clegg se parte por las tasas universitarias. El Parlamento británico aprueba las subidas en medio de protestas callejeras".

Hi ha dos elements interessants: la joventut europea, i sobretot l'estudiantil, és la única que es mobilitza amb força; i els partits d'esquerres o liberals que haurien de fer polítiques diferents a les neoconservadores accepten la gestió del neoliberalisme i les retallades socials de la crisi mentrestant els grans capitalistes se'n riuen de tots plegats. 

"El límite máximo de las matrículas pasará de 3.900 a 10.700 euros (9.000 libras). Cualquier universidad podrá subir las tasas hasta 7.100 euros y algunas, se supone que no todas, lo harán hasta el tope máximo.(..) La autoridad de su líder el viceprimer ministro, Nick Clegg quedó así claramente en entredicho. La rebelión era inevitable. Los liberales prometieron en la campaña electoral que se opondrían a cualquier aumento de las matrículas. El giro de 180 grados cobra un carácter suicida para el tercer partido británico porque goza de un apoyo electoral significativo entre estudiantes y profesores universitarios." 

• Notícies relacionades: Los estudiantes británicos se echan de nuevo a la calle. El Parlamento británico aprueba la subida de las tasas universitarias. Rebelión en Londres contra el aumento de las matrículas. 32 detenidos y 10 heridos leves en una protesta estudiantil en Londres. Miles de jóvenes toman el centro político de Londres. 15 detenidos en la segunda protesta de estudiantes británicos. 

Les protestes han servit perquè les retallades no siguin tant dures:  

"En tanto, y para calmar los ánimos de los estudiantes, el Gobierno requerirá de las universidades que protejan de algún modo la posibilidad de acceso a los estudiantes más pobres siempre y cuando sus matrículas universitarias superen las 6.000 libras anuales (7.140 euros)."

Comparteixo la interpretació que fa d'aquesta línia política que ha agafat la dreta europea:  

"Lo que estos planteamientos suelen ocultar es que, detrás de los argumentos de coste y eficacia, hay el propósito de combatir una enseñanza independiente y crítica, que se pretende reemplazar por otra que inculque valores patrióticos y conformismo social."

Totes aquestes retallades públiques i socials, no són de per si el final del que busca la ideologia dominant, sinó que tal i com bé exposa el mateix columnista, són el mitjà per tal de deixar menys espai a la crítica, la innovació, la creativitat i l'anàlisi fora del marc mental neoliberal:

"La tendencia, tanto en la escuela como en la universidad, apunta en la dirección de limitarse a ofrecer una formación que se dedique a preparar para el ingreso inmediato en la empresa. Se trata de consolidar el tipo de “currículum oculto” de que habla Henry A. Giroux por el que “la clase dominante se asegura la hegemonía”, transmitiendo “formas de conocimiento, cultura, valores y aspiraciones que son enseñadas, sin que nunca se hable de ellas o se expliciten públicamente”. Todo lo cual debería llevarnos a reflexionar sobre las motivaciones que hay detrás de estas políticas. La idea de que sólo se puede combatir el déficit por el procedimiento del recorte del gasto social, ha escrito hace pocos días el premio Nobel de Economía Joseph Stiglitz, “es un intento de debilitar las protecciones sociales, reducir la progresividad del sistema de impuestos y disminuir el papel y el tamaño del Gobierno mientras se dejan determinados intereses establecidos, como los del complejo militar-industrial, tan poco afectados como sea posible”."

2) Els últims episodis de la lluita contra Bolonya


Com va explicar el 3cat24.ca i Dèria.cat (diari juvenil) "el fiscal [va] retira[r] l'acusació contra els estudiants que van boicotejar el Consell de Govern de la UAB"

Una manifestació "anti repressiva" durant un dels passats judicis.

"Els joves els acusaven d'haver comès diverses destrosses el 18 d'abril de l'any 2008 durant una protesta que va tenir lloc a l'edifici del Rectorat durant la celebració del Consell de Govern del centre. Durant aquesta acció, que s'emmarcava en les iniciatives reivindicatives en contra de la Implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior que es van dur a terme la primavera de l'any passat, va trencar-se una porta de vidre d'accés a l'edifici i un guarda de seguretat va resultar ferit." 

Imatges com aquestes no s'haurien de repetir.

M'alegro per ells com a firmant de diversos manifestos contra la seva expulsió i judici. Entenc alhora que la gratuïtat de la violència contra el mobiliari públic universitari era un argument de pes dels qui els van sancionar amb expedients acadèmics (disciplinaris) des de les autoritats universitàries.

Alhora, i atenent-me a que vaig criticar les formes que va anar agafant el moviment anti-Bolonya, sobretot l'assembleari; i per això em vaig distanciar en bona part. M'agradaria exposar que no voldria tornar a viure ni veure imatges similars a les del Deganat de Lletres -la imatge de l'esquerra-.

Pel que fa l'acusació contra els estudiants que van ocasionar desperfectes (?) i "desordre públic" (?) durant el desallotjament policial (més bèstia; des de feia temps), el fiscal també els va retirar l'acusació. La notícia va sortir aquest desembre i el Periódico se'n va fer ressò: "La escasez de pruebas aportadas por los Mossos lleva al fiscal a retirar los cargos".

Per sort, ja hem acabat amb tota aquesta "ximpleria". Amb tots els respectes, i perdoneu-me pels afectats; però el debat sobre els expedients i la violència policial va distorsionar la discussió pública sobre el Procés de Bolonya. Alguns mitjans de comunicació conservadors els va interessar molt per criminalitzar, no ja el moviment, sinó tot acte de protesta juvenil ja que com diuen "els joves són així". Un flac favor al debat estudiantil el van fer tots aquells assemblearis i membres del SEPC. Que van defensar postures de "radicalització de les formes de lluita": gràcies a això no hem canviat ni una coma del Pla de Bolonya!

Per culpa de la violència institucional, policial i estudiantil; vàrem perdre temps i nervis. La pitjor fou la dels Mossos. Ara bé, la tensió generada a les aules durant les ocupacions no va ser precisament una situació de "normalitat democràtica" o d'ambient "no crispat". És per això que estratègies i formes de "lluita" com aquestes haurien de desaparèixer ja que difuminen el fons de la qüestió. Una de les principals diferències entre la coordinadora d'estudiants ÈPICA -de la qual formo part com a responsable intern- i la CAF (algun dia Estudiants UAB, l'escissió d'ÈPICA, haurà de pronunciar-se al respecte) són les formes de fer, l'estratègia i el full de ruta. Nosaltres volem negociar, volem debatre posant tots els elements sobre la taula, i no volem cap actitud violenta o de coacció a la Universitat Autònoma. 

En un altre judici, tal i com informa Llibertat.cat:

"El jutge d'instrucció número 24 de Barcelona ha dictaminat l'absolució dels tres mossos d'esquadra processats per un delicte de coaccions i amenaces contra el fotògraf freelance i col·laborador del setmanari Directa Albert Garcia. 

El magistrat ha seguit la línia marcada per la fiscal del cas i ha considerat insuficients les proves documentals i sonores aportades per l'acusació tot i que una gravació demostrava que un dels agents havia amenaçat el fotoperiodista amb la frase "Et fotré una pallissa al cap" pronunciada en castellà.

Un testimoni també havia manifestat que un dels agents havia empès i agafat pel coll la víctima dels fets, però això no ha estat suficient pel jutge. L'escenari dels fets es remunta al desembre de l'any 2008, quan Albert Garcia es disposava a fotografiar els incidents posteriors a una manifestació en suport a les revoltes gregues d'aquell any.

Els agents dels Mossos d'Esquadra van impedir que Albert Garcia fes la seva feina mitjançant intimidacions i amenaces, tal com es va desprendre de les declaracions fetes durant la vista oral celebrada el 24 de novembre. El tribunal, tot i això, no ha imposat les costes a cap de les parts de la causa."

3) Opinions sobre l'informe PISA, l'Educació i la nova Consellera d'Educació


(¿)




4) Més enllà de les reformes universitàries, els joves tenim menys poder adquisitiu