Nou article sobre la crisi econòmica a OpinioNacional.com
Sortir de la crisi (3): noves teories econòmiques
Com deia en l’anterior article, cal donar pas a noves polítiques econòmiques. Per tal, doncs, de canviar de sistema de producció econòmica, ja que aquest no funciona. Fa anys que estic seguint per sobre, alguns dels economistes referents de les diverses escoles crítiques d'economia, que per cert, reben molt poc suport institucional.
L'escola neomarxista, l'escola neokeynesiana i l'escola ecologista, en són uns bons exemples. A les nostres facultats d'Economia cada cop tenen menys pes en els plans d'estudi aquestes teories econòmiques crítiques amb el sistema actual. Sort en tenim d'alguns cursos de crèdits de lliure elecció. I tots sabem com n'és d'important que això s'estudiï en les aules d'aquestes facultats. Perquè si això no passa, podem estar segurs que els grups d'investigació dels departaments que conformen aquestes facultats, no estaran innovant en cap d'aquests camps teòrics crítics. I els estudiants que en surtin, no podran fer gaires salts endavant, sinó seguir el model hegemònic. Evidentment, no cal fer esment als estudis de direcció d'empreses o qualsevol escola de negocis privada. Allà, la presència quasi bé és nul·la, per no dir que no existeix.
Com haureu ja comprovat, les solucions que busco per a la crisi no són només per a superar aquest període crític, sinó per superar l'últim model del sistema capitalista que ens hi ha conduit.
L'esquerra europea està orfe d'un model alternatiu al capitalisme, i simplement, que no és poc, intenta que no es desmantelli l'estat del benestar; antic pacte entre socialdemòcrates i democratacristians. Això ha passat després de la caiguda del govern laborista, i en part, de la Tercera Via, impulsada pel sociòleg i intel·lectual d'esquerres, Anthony Giddens, i que fou la base de la política dels laboristes britànics. Si és ben cert que a Amèrica Llatina, s'estan produint molts canvis a la esquerra, alguns en fals, i d'altres, molt satisfactoris acabant amb l'analfabetisme en aquell territori. Encara hi ha alguns partits comunistes o excomunistes que aposten per millorar sistemes de socialisme d'estat que ja van aplicar-se amb no gaire fortuna. Però, entre tots aquests debats teòrics i acadèmics, podríem trobar un sistema socialista democràtic i pluralista? La meva humil resposta, en el proper article.
L'escola neomarxista, l'escola neokeynesiana i l'escola ecologista, en són uns bons exemples. A les nostres facultats d'Economia cada cop tenen menys pes en els plans d'estudi aquestes teories econòmiques crítiques amb el sistema actual. Sort en tenim d'alguns cursos de crèdits de lliure elecció. I tots sabem com n'és d'important que això s'estudiï en les aules d'aquestes facultats. Perquè si això no passa, podem estar segurs que els grups d'investigació dels departaments que conformen aquestes facultats, no estaran innovant en cap d'aquests camps teòrics crítics. I els estudiants que en surtin, no podran fer gaires salts endavant, sinó seguir el model hegemònic. Evidentment, no cal fer esment als estudis de direcció d'empreses o qualsevol escola de negocis privada. Allà, la presència quasi bé és nul·la, per no dir que no existeix.
Com haureu ja comprovat, les solucions que busco per a la crisi no són només per a superar aquest període crític, sinó per superar l'últim model del sistema capitalista que ens hi ha conduit.
L'esquerra europea està orfe d'un model alternatiu al capitalisme, i simplement, que no és poc, intenta que no es desmantelli l'estat del benestar; antic pacte entre socialdemòcrates i democratacristians. Això ha passat després de la caiguda del govern laborista, i en part, de la Tercera Via, impulsada pel sociòleg i intel·lectual d'esquerres, Anthony Giddens, i que fou la base de la política dels laboristes britànics. Si és ben cert que a Amèrica Llatina, s'estan produint molts canvis a la esquerra, alguns en fals, i d'altres, molt satisfactoris acabant amb l'analfabetisme en aquell territori. Encara hi ha alguns partits comunistes o excomunistes que aposten per millorar sistemes de socialisme d'estat que ja van aplicar-se amb no gaire fortuna. Però, entre tots aquests debats teòrics i acadèmics, podríem trobar un sistema socialista democràtic i pluralista? La meva humil resposta, en el proper article.
Comentaris