El govern de les Universitats Públiques: l'últim front contra el model tradicional

Durant la transició, el PDI progressista.

El model tradicional d'Universitat Pública a Espanya i a Catalunya, és el fixat durant la transició democràtica. Un model que va diferir, en part, d'algunes de les reivindicacions de la comunitat universitària anti franquista, que es recullen prou bé en el document "Declaració de Bellaterra". On -tot sigui dit de pas-, no es reclamava que tot el professorat es convertís al funcionariat. Aquest model ha anat variant constantment, a través de diferents reformes universitàries (LDU, LOU, LOM-LOU) i de canvis en la jerarquia administrativa i executiva passant per diferents ministeris i conselleries. El Deparament (Generalitat) i la Secretaria (Ministeri) constantment han canviat de responsable i d'estructura de govern i de dependència executiva.

Què és la Universitat Pública en democràcia?
No obstant aquests canvis constants en l'àmbit polític, la Constitució espanyola va establir alguns elements bàsics de les Universitats Públiques d'Espanya atenent les reivindicacions democràtiques anti franquistes. El primer element a defensar fou la protecció del dret a la llibertat de càtedra que es garantia amb l'autonomia universitària (la UAB té més poder de decisió universitària que la Generalitat), que alhora es constituïa sota la base de la participació democràtica dels seus membres anomenats "comunitat universitària". El segon fou el finançament públic: el suficient per tal de dur a terme les funcions socials bàsiques que té assignada la Universitat, tals com la docència, la recerca i el debat crític i públic amb el conjunt de la societat -d'aquest últim ens hem anat oblidant al pas del temps-. Aquests dos elements van de la mà. L'autonomia lluita contra les pressions polítiques. I el finançament públic contra les pressions empresarials. Les influències externes als criteris de credencialisme, aptituds i esforç eren vetades. El problema fou, com tota institució, l'estancament en aquest context que conduí a certa endogàmia, corporativisme, estamentalisme i departamentalisme. Vaja que els interessos de grup i privats formen part de la mateixa comunitat universitària.

En el debat sobre el Pla de Bolonya ja havien sortit alguns d'aquests temes paral·les al Procés d'adaptació dels plans d'estudi a l'EEES.


Qui dona suport a engegar aquest debat?
Ha estat després de la lluita contra el Pla Bolonya que "la societat" (com l'anomenen els Consells Socials) han engegat amb força aquest debat; evidentment promovent les seves propostes al respecte. Aquests mateixos Consells Socials que retallen el pressupost universitari (perquè tenen la competència -des de les últimes reformes universitàries regressives-), no han dut cap nou ingrés privat a la Universitat Pública. I és que aquí el gran empresariat ja sabem com és i els membres del Consell Social també sabem d'on venen: amistats dels polítics i de la elit econòmica del país. A nivell mediàtic el debat ha començat aquest inici de curs. Amb molta anterioritat el Círculo de Empresarios -que "no és una ONG" i que vol privatitzar les universitats- va fer un informe per carregar-se el model antic en tots els termes (democràcia, finançament, govern, etc.). 


El problema que vaig trobar per part, sobretot dels progressistes, fou la falta d'alternatives: el que no farem és caure en la defensa del model tradicional perquè llavors serem nosaltres els titllats de "conservadors" i amb raó!


Els gerents universitaris, tecnòcrates i economistes de dretes (vaja, la majoria per desgràcia: així ens va, oi?), polítics que fa temps que no trepitgen la realitat universitària, els gerents i accionistes de grans empreses subvencionades, els grans lladres del país -vull dir, banquers-, i tota la elit econòmica, política, social i militar de l'Estat; són els que han exposat la seva opinió al respecte amb tots els seus mitjans de comunicació a l'abast. Aquests; cal recordar que no tenen res a veure amb el botiguer de queviures, de casa meva, del meu barri. Aquell és un emprenedor: tracte humà, proximitat, qualitat, servei amb coneixement de causa i, sobretot, risc i poca o gens ajuda pública. Aquests són vividors que volen fer negoci a la Universitat Pública i que ja l'estan fent. Per exemple els banquers fent calaix de l'Estat amb els crèdits bancaris "tous" per pagar màsters oficials, anomenats per vergonya de tots "beques"-préstec.

El PAS s'ha diferenciat del PDI per les seves protestes a la UAB.

Doncs, ara, tots aquests volen acabar amb la democràcia interna de la Universitat. Evidentment tots ells no són coneguts per la defensa dels criteris democràtics i de justícia social, per tant, ja sabem quines idees els tiren més; però el problema està en la resposta passiva de la majoria del PDI-F (professorat universitari funcionari), segurament progressista, però que no diu res davant d'aquests insults. I el mateix passa a nivell social,, on la desmobilització i el passotisme són l'ordre del dia.