Eleccions al Claustre de la UAB: les valoracions continuen

Fa poc us vaig exposar els magnífics resultats -però no els més esperats (volíem la majoria del Claustre)- que va obtenir la nova coordinadora d'estudiants de la UAB, ÈPICA -de la qual formo part-, a les eleccions d'estudiants al Claustre de la UAB. Hem de recordar la campanya de difamació per part d'alguns assemblearis, la falta d'una important difusió institucional (a excepció de Polítiques i Sociologia) i que era el primer cop que ens presentàvem. 

Aquests resultats han estat comentats recentment pel professor Xavier Villalba. Em faig ressò d'una de les frases amb les quals més d'acord estic. A títol, completament personal:

"els assemblearis professionals ja tenen manual electoral: difama i menteix que alguna cosa queda"

 Aquests van ser els resultats: ÈPICA (incloent la Laia de Medicina), segona força estudiantil, amb 21 representants d'estudiants al Claustre.

  

Al diari l'ACCENT, Periódic Popular dels Països Catalans (a la pàgina 6 del número 191), també n'han fet una valoració, però recollint les difamacions que forces assemblearis i militants del SEPC van fer córrer durant les eleccions d'estudiants al Claustre de la UAB. Jugant -altre cop- de forma bruta; quan es tracta d'aconseguir espais de "poder" (posant-li les cometes que vulgueu, perquè és ridícul) a nivell universitari. Aquest diari és proper al sindicat SEPC i a les CUP qui al cap i a la fi, continua liderant el moviment assembleari a la UAB. La veritat, és que tot i els partidismes i anàlisis erronis i interessats que fan en alguna ocasió (aquesta n'és un exemple) jo sempre me l'he llegit -i ho continuaré fent tot i aquest fet- perquè crec que de tant en tant, informa de realitats socials i polítics de València i Catalunya Nord, prou desconegudes pels catalans.

Us afegeixo l'article que ens han dedicat a ÈPICA i a la meva persona:

Redacció, Barcelona [L'ACCENT 191]

Diumenge, 5 de desembre de 2010 14:47

El passat 24 de novembre es celebraren les eleccions al claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona. En les primeres eleccions després de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya d'hivern de 2009, el moviment assembleari aconseguí retenir la majoria de claustrals malgrat la unió dels grups antiassemblearis en una única organització.

Respecte a les anteriors eleccions de 2008 la participació es doblà, passant del 4,71% al 10,76%. En aquest context, malgrat que el vot al moviment assembleari fou percentualment menor que el 2008, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat aconseguí 46 dels 90 representants. Al 2008, en plena efervescència antibolonya els assemblearis aconseguiren 64 dels 82 representants.

El moviment assembleari a la UAB data de mitjans dels anys 80, i té com a finalitat crear un marc de decisió per als estudiants al marge de les estructures institucionals. En aquest esquema, l'assemblea de facultat és el marc decisori, i la presència a l'estructura institucional de la UAB es plasma en les candidatures que presenta al claustre. Les assemblees han estat el motor d'importants mobilitzacions, com en les de 1993 contra la pujada de taxes o les de 2000 contra la LOU.

La novetat en aquestes eleccions fou la irrupció de la candidatura "EPICA. Units Sumem". Aquesta és una amalgama de grups vinculats a la pràctica totalitat de partits parlamentaris que fa de l'oposició frontal al model de moviment assembleari la seva raó de ser. En paraules d'un dels seus fundadors, Joan Gil, "calia idear una alternativa al SEPC, que és qui a la pràctica, va liderar l'estratègia del moviment assembleari anti-Bolonya a la UAB i qui continua dirigint el moviment".

L'obsessió contra el moviment assembleari es plasma en un discurs molt similar als discursos antiterroristes de les estructures estatals. El mateix Gil afirma que EPICA és una reacció contra "aquelles Assemblees que justifiquen accions lamentables i condemnables (coacció, violència al mobiliari públic, violència verbal i violència física) i que no les condemnen ni se'n desentenen".

L'origen d'aquest moviment rau en persones que com el propi Gil van ser apartades del moviment assembleari perquè a la pràctica hi actuaven com a militants de grups i associacions vinculades a partits com Iniciativa o ERC, partits que dirigien la política universitària d'aplicació del Pla Bolonya. Aquests iniciaren un seguit de contactes amb estudiants vinculats a partits polítics tan distants com el PSOE, CiU o Reagrupament que els permeté plantejar una alternativa antiassemblea a les eleccions al claustre reunint la complicitat de la quasi totalitat de partits polítics parlamentaris. Pel camí patiren, però, l'escissió del grup Estudiants UAB -un sector de l'AJEC vinculada al PSOE- que s'ha endut 16 claustrals, bàsicament a Dret i Econòmiques. El resultat final d'EPICA ha estat de 20 claustrals malgrat un desplegament propagandístic i econòmic notable, el que suposa un nou fracàs de l'estratègia per domesticar el moviment estudiantil.

Bé, caldrà contestar-ho, però de debò, em sembla una autèntica vergonya d'article i una pèrdua de temps ja que són autèntiques bajanades començant pel fragment "discursos antiterroristes de les estructures estatals". Senyores i senyors de l'ACCENT: això és una bajanada. Estem parlant del món universitari, no del conflicte que hi ha al País Basc. No vulgueu veure tot a partir dels vostres dogmàtics punts de vista, ja que això no té res a veure amb discursos antiterroristes, sinó amb condemnar la violència, vingui d'on vingui. Si algú no entén coses tant bàsiques com aquestes (condemnar la violència i no donar-li cobertura) és ell qui té el problema.

ÈPICA condemna tot tipus de violència, inclosa la que puguin cometre els estudiants, que evidentment (i això si que ho recull bé el diari), les assemblees vinculades a la CAF no condemnen. La de Traducció i Interpretació, per exemple, si que se'n va desentendre, i per això no participava de la Coordinadora d'Assemblees (CAF). I per això parlo "d'aquelles Assemblees" i no em refereixo a totes, ja que no m'agrada generalitzar.

No som pas antiassemblearis: un grup d'ÈPICA (no pas el majoritari, però si un grup) varem participar dintre del moviment assembleari, acabant-ne -després d'intentar pluralitzar i democratitzar aquests espais proposant la seva reglamentació no institucional- "ben escaldats".

El més fort de l'article és que per primer cop reconeixen el funcionament antidemocràtic de les Assemblees: "persones que com el propi Gil van ser apartades del moviment assembleari". Els que opinen diferent és el que els hi passa: a UB Raval coneixen com se les gasten alguns assemblearis. Per cert, recordo per mil vegada que no milito a cap partit polític, per tant, deixeu de voler-me alienar políticament segons la vostra visió conspirativa de que "si no estàs amb mi, formes part del Poder". Hi ha gent que opina i actua diferent. I ara estem al Claustre: treballem plegats pels estudiants de la UAB? Nosaltres hi estem disposats.