Article publicat a L'ACTUAL de Catalunya. Segona part de la valoració de les eleccions
Valoració general de l'independentisme parlamentari
Començaré pel final. Reagrupament -com ja es preveia- ha rebut una derrota electoral per part de Solidaritat Catalana per la Independència. El seu líder Joan Laporta va fer cas dels seus assessors i els seus col·laboradors (Tena i Bertran) i va considerar que havia de presentar-se amb una nova "marca", "tot solet", amb un bon equip assessor. Sembla doncs que molts possibles votants de Reagrupament, van fer "vot útil" davant l'opció independentista que tenia més possibilitats d'entrar: la del futur diputat Joan Laporta.
Esquerra i SI: 14 independentistes al Parlament de Catalunya
Tothom coneixia el gran coneixement (del 99%) dels catalans enquestats en varis sondejos d'opinió sobre l'ex president del Barça. Encara que hi havia una certa dificultat per lligar-lo sota les seves sigles (SI). Ho sigui, els catalans coneixien Laporta; el qual tenia forta acceptació, però no sabien sota quina formació política es presentava. Més enllà d'això, 4 escons és un molt bon resultat. Si hagués entrat RI-Cat, estaríem parlant d'un altre escenari, emperò. Amb l'actual; i amb una Solidaritat (SI) de Laporta amb el mateix discurs de regeneració democràtica i el mateix objectiu de declarar unilateralment la independència (i després, fer el referèndum sobiranista); Reagrupament té poc espai polític per actuar. I ja varen dir, des de la direcció de Reagrupament que no es presentarien a les eleccions locals, tot i el munt d'ex membres d'ERC amb càrrecs locals que s'havien integrat a RI-Cat. Alguns d'aquests sembla que volen buscar aixoplug tornant a Esquerra. Reagrupament tenia un discurs liberal (tenia un programa electoral una mica més complet que el de SI amb propostes sobre el món laboral, etc.). Representava l'independentisme de dretes, que actualment, encara està integrat a Convergència Democràtica de Catalunya ("Convergències Democràtiques" n'és un exemple) i a Unió Democràtica de Catalunya (on les joventuts -UdJ- hi ha molt discurs independentista). Esquerra veu doncs, com les respectives escissions li han escurçat -encara que digui el contrari en Joan Puigcercós- el seu espai electoral. Els de dretes han votat CiU, i també en menor mesura, Reagrupament; a grans trets. Els d'esquerres però independentistes "impacients" i aquells que no entenen l'eix ideològic sinó que estan obcecats amb l'eix nacional i volen una opció "transversal, interclassista i únicament independentista" han votat Solidaritat Catalana per la Independència. Forces participants, sobretot joves, de les consultes populars sobiranistes també han votat SI. Amb 4 mesos SI ha aconseguit 4 escons. Uns primàries molt democràtiques, sota una direcció organitzatvia de la coalició que funciona sense cap mena de delegació ni dessignació democràtica. Això és SI: un projecte netament independentista, fortament personalista, però prou obert per haver plantejat un projecte fora d'Esquerra prou creïble pels votants.
Tothom coneixia el gran coneixement (del 99%) dels catalans enquestats en varis sondejos d'opinió sobre l'ex president del Barça. Encara que hi havia una certa dificultat per lligar-lo sota les seves sigles (SI). Ho sigui, els catalans coneixien Laporta; el qual tenia forta acceptació, però no sabien sota quina formació política es presentava. Més enllà d'això, 4 escons és un molt bon resultat. Si hagués entrat RI-Cat, estaríem parlant d'un altre escenari, emperò. Amb l'actual; i amb una Solidaritat (SI) de Laporta amb el mateix discurs de regeneració democràtica i el mateix objectiu de declarar unilateralment la independència (i després, fer el referèndum sobiranista); Reagrupament té poc espai polític per actuar. I ja varen dir, des de la direcció de Reagrupament que no es presentarien a les eleccions locals, tot i el munt d'ex membres d'ERC amb càrrecs locals que s'havien integrat a RI-Cat. Alguns d'aquests sembla que volen buscar aixoplug tornant a Esquerra. Reagrupament tenia un discurs liberal (tenia un programa electoral una mica més complet que el de SI amb propostes sobre el món laboral, etc.). Representava l'independentisme de dretes, que actualment, encara està integrat a Convergència Democràtica de Catalunya ("Convergències Democràtiques" n'és un exemple) i a Unió Democràtica de Catalunya (on les joventuts -UdJ- hi ha molt discurs independentista). Esquerra veu doncs, com les respectives escissions li han escurçat -encara que digui el contrari en Joan Puigcercós- el seu espai electoral. Els de dretes han votat CiU, i també en menor mesura, Reagrupament; a grans trets. Els d'esquerres però independentistes "impacients" i aquells que no entenen l'eix ideològic sinó que estan obcecats amb l'eix nacional i volen una opció "transversal, interclassista i únicament independentista" han votat Solidaritat Catalana per la Independència. Forces participants, sobretot joves, de les consultes populars sobiranistes també han votat SI. Amb 4 mesos SI ha aconseguit 4 escons. Uns primàries molt democràtiques, sota una direcció organitzatvia de la coalició que funciona sense cap mena de delegació ni dessignació democràtica. Això és SI: un projecte netament independentista, fortament personalista, però prou obert per haver plantejat un projecte fora d'Esquerra prou creïble pels votants.
El que em feia por d'aquests moviments i escissions de l'assembleari i històric ball de bastons a ERC, era que passés com el Partit per la Independència (PI) de Pilar Rahola i Àngel Colom, que posteriorment s'han anat integrant i acostant als postulats de "l'independentisme moderat" de CiU, o parlant clar, de l'independentisme a molts anys vista. Em semblaven moviments dretans que acabarien a la "Casa Gran". En Carretero -qui semblava empipat amb el seu paper al primer tripartit- exposava que Reagrupament donaria suport a l'investidura de Mas. Sembla un home conseqüent. Esperem doncs que Carretero no el veiem mai a CiU. De moment, Laporta -qui va sondejar ERC i CiU davant la seva entrada en política- es desmarca completament del full de ruta de CiU des de SI. Sort doncs a SI. I també als patriotes que hi ha RCat i a Esquerra.
La fi de Reagrupament com a partit polític?
Reagrupament Independentista (RI-Cat) és una formació política independentista sorgida de l'escissió de la corrent crítica d'ERC anomenada "Reagrupament.cat" liderada per Joan Carretero i Ruth Carandell. Joan Carretero, fou conseller de Governació i va idear el projecte de la Llei de Vegueries. Fou destituit per Pasqual Maragall per algunes declaracions fora de lloc. En resum, durant el primer Govern Catalanista i de Progrés ("tripartit" de PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) Joan Carretero va haver de deixar el càrrec de conseller del Govern de la Generalitat el 2006.
A partir d'aquelles desavinences amb el primer president socialista de la Generalitat, Pasqual Maragall (de l'ala catalanista del PSC) Joan Carretero va estar en contra d'un segon tripartit. Estratègicament és cert que a la oposició, Esquerra no hagués tingut aquests mals resultats. Ara bé, amb això no tindríem ni Llei del Cinema, ni Oficina Antifrau, ni Pla Nacional ni Llei de Joventut de Catalunya amb oficines arreu del país on integren emancipació, treball i formació, ni millora del Pla de Barris, ni suport públic a Cultura 03, ni Terribas a la direcció de TVC, ni Llei d'Acollida, ni nou Codi de consum, ni Llei de Vegueries, etc. Sí, moltes sota l'atenta mirada del Tribunal Constitucional qui està a punt de dictaminar sentències entorn aquestes millores a nivell social i nacional. Recordem que Esquerra es deu a les classes treballadores, PIMEs i classes populars. Esquerra és l'espai del catalanisme independentista obert i social.
En canvi: “Jo sóc d'Esquerra, no d'esquerres”, va dir Carretero. Aquesta és la raó per la qual, la dreta independentista havia de marxar d'Esquerra. Esquerra ha posat el debat independentista, com també les EPM i sobretot la societat civil, al debat públic i social. Ara, no només les esquerres són independentistes. Ara també ho pot ser la gent de dretes. És una bona senyal.
Des d'aquell moment (2007), va començar a crear una corrent crítica al voltant de les seves reflexions que es resumien en exposar que el plantejament del partit (ERC, llavors ja "Esquerra") d'anar plegats amb el PSC i ICV al Govern de la Generalitat era "un error". Aquesta corrent (R.cat) es va presentar a les eleccions internes del partit el 2008 criticant la formula del tripartit. Uriel Bertran, Héctor López Bofill, Elisenda Paluzie, Maiol Sanahuja i d'altres militants d'ERC també es van presentar com a corrent crítica: "Esquerra Independentista”. Cap dels dos va guanyar. Tampoc la corrent carodista de la direcció, al capdavant de la qual hi havia Ernest Benach. Fou la part de la direcció nacional propera a Joan Puigcercós qui el 2008 va guanyar les eleccions internes. El mateix Puigcercós que ara posa a disposició del Consell Nacional (en votació secreta: ben fet), el seu càrrec, després dels mals resultats. Carod fora de les llistes, marginat i empipat amb l'actual direcció, està pensant tornar. En Carod és un líder a ERC, però l'actitud infantil d'aquesta campanya electoral no li donen credibilitat per regenerar el partit. Potser les JERC -constantment reunides com totes les Seccions Locals, Comarcals, etc.- seran les que lideraran els canvis interns que li calen a Esquerra. Tot i que el que li cal més, és paciència, i no obrir més ferides internes.
En canvi: “Jo sóc d'Esquerra, no d'esquerres”, va dir Carretero. Aquesta és la raó per la qual, la dreta independentista havia de marxar d'Esquerra. Esquerra ha posat el debat independentista, com també les EPM i sobretot la societat civil, al debat públic i social. Ara, no només les esquerres són independentistes. Ara també ho pot ser la gent de dretes. És una bona senyal.
Des d'aquell moment (2007), va començar a crear una corrent crítica al voltant de les seves reflexions que es resumien en exposar que el plantejament del partit (ERC, llavors ja "Esquerra") d'anar plegats amb el PSC i ICV al Govern de la Generalitat era "un error". Aquesta corrent (R.cat) es va presentar a les eleccions internes del partit el 2008 criticant la formula del tripartit. Uriel Bertran, Héctor López Bofill, Elisenda Paluzie, Maiol Sanahuja i d'altres militants d'ERC també es van presentar com a corrent crítica: "Esquerra Independentista”. Cap dels dos va guanyar. Tampoc la corrent carodista de la direcció, al capdavant de la qual hi havia Ernest Benach. Fou la part de la direcció nacional propera a Joan Puigcercós qui el 2008 va guanyar les eleccions internes. El mateix Puigcercós que ara posa a disposició del Consell Nacional (en votació secreta: ben fet), el seu càrrec, després dels mals resultats. Carod fora de les llistes, marginat i empipat amb l'actual direcció, està pensant tornar. En Carod és un líder a ERC, però l'actitud infantil d'aquesta campanya electoral no li donen credibilitat per regenerar el partit. Potser les JERC -constantment reunides com totes les Seccions Locals, Comarcals, etc.- seran les que lideraran els canvis interns que li calen a Esquerra. Tot i que el que li cal més, és paciència, i no obrir més ferides internes.
Membres de la direcció de Reagrupament volen tornar a Esquerra i d'altres integrar-se a la coalició liderada per l'ex president del Futbol Club Barcelona Joan Laporta (Solidaritat Catalana per la Independència).
Tot i els resultats d'Esquerra -des del meu punt de vista inexplicables com a "vot de càstig"-, alguns d'aquests dirigents territorials volen tornar a ser membres d'aquest històric partit. Els resultats electorals de Reagrupament a les eleccions al Parlament de Catalunya els han deixat fora -per sota de la xenòfoba Plataforma per Catalunya de l'ex neo franquista Josep Anglada- del faristol de la cambra catalana. Amb un 1,28% de vots no han passat la barrera mínima -3%- per entrar al Parlament. Joan Carretero ha reconegut la derrota. Per això, alguns volen tornar a Esquerra i altres entrar a Solidaritat Catalana per la Independència, coalició electoral independentista que ha unit a partits petits com el PSAN (partit marxista independentista), Alternativa Verda (el partit ecologista independentista), el Partit Republicà català (partit refundat el 2005 a l'entorn dels crítics d'ERC) i Democràcia Catalana (partit liberal independentista) del mateix Laporta.
Solidaritat Catalana vol guanyar terreny a ERC
Per part de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), les valoracions dels resultats són ben diferents a les que fan des de Reagrupament, amb qui no van poder anar plegats a les eleccions d'aquest 28 de novembre. Per personalismes? Per la cadira? Per diferents models de la confecció de les llistes electorals? Possiblement per això i per altres factors que se'ns escapen.
SI ha obtingut 4 escons al Parlament. Una entrada prou satisfactòria pels seus líders (Laporta, Uriel Bertran -provinent de la corrent crítica d'Esquerra "Esquerra Independentista", López Tena -ex conseller nacional de CDC-, Anna Arqué -ex portaveu de la Coordinadora Nacional per les Consultes per la Independència-, Isabel Clara-i-Simó i Toni Strubell -del Memorial Democràti-).
SI tindrà una actitud ferma enfront CiU ja que sí o sí, reclama la independència per aquesta legislatura. Com això és impossible perquè CiU no és independentista, usarà la veu del Parlament per explicar els beneficis de tenir un Estat català independent integrat a la Unió Europea. Ho sigui, tindrà un paper productiu per a l'independentisme. Certament, caldrà que SI sigui prou obert per treballar conjuntament amb Esquerra, perquè només hi ha 14 diputats independentistes per fer ressò dels beneficis de l'Estat propi.
S'equivoca quan si li vol guanyar terreny a ERC a les Illes, al País Valencia i al món local. Quina utilitat té SI en un ajuntament? Dividirà més l'espai valencianista de Compromís (Bloc, IdPV i ElsVerds) i d'Esquerra? Quina carta jugarà a les Illes Balears amb Entesa per Mallorca, PSM, ERC i tants d'altres? A l'ajuntament de Barcelona, Esquerra li ha estès la mà: esperem que l'agafi.
S'equivoca quan si li vol guanyar terreny a ERC a les Illes, al País Valencia i al món local. Quina utilitat té SI en un ajuntament? Dividirà més l'espai valencianista de Compromís (Bloc, IdPV i ElsVerds) i d'Esquerra? Quina carta jugarà a les Illes Balears amb Entesa per Mallorca, PSM, ERC i tants d'altres? A l'ajuntament de Barcelona, Esquerra li ha estès la mà: esperem que l'agafi.
Comentaris